Els Orígens del pessebrisme a Castellar del Vallès / Enric Benavent Vallès, Albert Antonell Ribatallada
Benavent i Vallès, Enric


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 7-21 : il.
Bibliografia i notes. Títol i abstract en anglès.

Castellar del Vallès ha demostrat tenir una trajectòria pessebrística que es remunta a alguns anys abans de la fundació del Grup Pessebrista. L'arribada de la tècnica de fer pessebres en guix va revolucionar els pessebres que molta gent feia a casa. Les visites als pessebres de les cases, alguns pessebres públics i l'inici del concurs parroquial de pessebres avn ajudar a consolidar aquesta afició.

La Fundació del Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat / Enric Benavent Vallès, Albert Antonell Ribatallada
Benavent i Vallès, Enric


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 23-44 : il.
Bibliografia i notes. Títol i abstract en anglès.

La voluntat de la Junta Administradora de la Capella de Montserrat d'aglutinar sota un mateix sostre els pessebristes que anys anteriors estaven fent pessebres per Castellar va ser el detonant d'una de les entitats pessebrístiques més reconegudes al ïmón. El primer quart de segle del Grup Pessebrista de Castellar està marcat per un fet cabdal que serà un dels trets característics d'aquesta entitat, la possibilitat de tenir un bon local on poder treballar i exposar els pessebres.

Consolidació i renovació del Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat / Enric Benavent Vallès
Benavent i Vallès, Enric


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 45-64 : il.
Bibliografia i notes. Títol i abstract en anglès.

El segon terç de la història del Grup Pessebrista parla de la renovació de l'entitat. El primer canvi de president i de junta directiva aportar`à molts elements de renovació. La remodelació de la sala d'exposicions és l'aspecte tangible que fa més evident aquest canvi. D'altra banda, són els anys en que van morint els pessebristes fundadors de l'entitat. Tot plegat parla de la renovació d'un grup consolidat i reconegut en el món pessebrístic.

Els Reptes dels pessebres de Castellar per al segle XXI / Enric Benavent Vallès
Benavent i Vallès, Enric


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 65-85 : il.
Bibliografia i notes. Títol i abstract en anglès.

El Grup Pessebrista de Castellar es presenta en el segle XXI amb una dinàmica de renovació i d'actualització constant. Els relleus successius en la presidència de l'entitat aporten idees noves i maneres de treballar diferents. Per altra banda, la incorporació de nous materials i elements tècnics possibilita creacions cada vegada més precises en els diorames. Finalment, la innovació en la manera de presentar les esposicions, incorporant un segon eix temàtic al relat del Nadal, els ha donat molta visibilitat.

Aprendre a fer pessebres / Adrià Rodríguez Abeijón
Rodríguez Abeijón, Adrià


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 87-96 : il.
Títol i abstract en anglès.

El taller de pessebres ha sigut una realitat des dels anys setanta en aquest grup. En aquest article veurem com ha evolucionat aquesta activitat al llarg de les diferents èpoques i mestratges que s'han anat adaptant als nous temp.

Les Visites escolars als pessebres / Núria Altimira Salvador
Altimira Salvador, Núria


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 97-102 : il.
Títol i abstract en anglès.

Les visites escolars als pessebres han evolucionat de forma molt positiva al llarg de la història del Grup Pessebrista. De ser una activitat que es feia al mes de gener, ja que els pessebres s'inauguraven la nit de Nadal, s'han convertit en una activitat molt demanada per les escoles a través de la guia didàctica de l'Ajuntament.

Els Pessebres a l'Escola FEDAC-Castellar (La Immaculada) / Alina Antonell Cledera
Antonell Cledera, Alina


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 103-109 : il.
Títol i abstract en anglès.

El pessebre escolar és una activitat que combina els valors i la tradició. L'escola ha tingut un paper fonamental a l'hora de preservar les tradicions. En el món contemporani, divers i plural, fer el pessebre a l'escola continua tenint molt de sentit com a activitat lligada als trets que fonamenten la nostra cultura.

Els Pessebres de Castellar, més enllà de les fronteres / Pere Estapé Altayó
Estapé Altayó, Pere


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 111-124 : il.
Títol i abstract en anglès.

L'article recull totes les vegades que els pessebres de Castellar han estat exposats fora del seu local i especialment fora de Castellar. S'hi pot veure com el Grup Pessebrista ha col·laborat sempre amb les entitats que li han demanat pessebres, i també s'hi aprecia la voluntat de participar en les manifestacions col·lectives de pessebrisme que s'han organitzat.

Els Pessebres de l'altar de la Capella de Nostra Senyora de Montserrat / M. Carme Girbau Valls
Girbau Valls, M. Carme


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 125-129 : il.
Títol i abstract en anglès.

El Grup Pessebrista des dels seus inicis ha estat vinculat a la Capella de Montserrat. Molts dels pessebristes eren membres de la Junta Administradora de la Capella o bé participaven en les celebracions dominicals. També s'han cuidat de fer el petit pessebre que es posa cada any a sota l'altar.

Els Cartells de l'Exposició de Pessebres / Jaume Muntada Blancafort
Llinares Givernau, Josep


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 131-142 : il.
Títol i abstract en anglès.

Els cartells que serveixen per anunciar l'Exposició de Pessebres han passat per diferents etapes al llarg de la història del Grup Pessebrista. Primer eren uns cartells on predominava la tipografia, més endavant es van il·lustrar amb dibuixos infantils, posteriorment amb peces d'artistes locals. Finalment, els cartells parlen de l'exposició d'aquell any o d'algun esdeveniment lligat al grup.

El Local dels pessebres, un tret d'identitat del grup / Josep Llinares Givernau
Llinares Givernau, Josep


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 143-152 : il.
Títol i abstract en anglès.

Tenir un local amb bones condicions, cèntric i disponible tot l'any és un dels elements claus per a l'evolució del Grup Pessebrista. La història del local ens parla de la història del grup, hi veiem les successives ampliacions, la creació d'una sala d'exposicions, la decoració del local amb obres d'art dels mateixos pessebristes i la modernització de les condicions d'acord amb els avenços tècnics.

El Pessebre d'en Xiribec / Gener Martí Monllor
Martí i Monllor, Gener


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 153-158 : il.
Títol i abstract en anglès.

L'entitat Colònies i Esplai s'ha encarregat durant molts anys de posar en diversos indrets de l'espai públic de Castellar un pessebre durant les festes de Nadal. Des de l'any 1996 es posa als jardins del davant de l'Ajuntament. Al llarg d'aquests anys s'ha fet el pessebre seguint estils i tècniques molt diverses, però sempre des de la participació col·lectiva.

Captiveri al forn del carrer Major (de l'1 de març fins al 25 de juliol del 1938) / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 159-167 : il.
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

El forner Leandre Muntada Bach passa vint-i-quatre setmanes, del març al juliol del 1938, tancat en una habitació del forn, després que el cridin a quintes i no comparegui. Am l'ajuda de la seva dona, Rosa Caixach Homet, embarassada de cinc mesos, la família ha de mantenir en secret la captivitat del Leandre en un clima bèl·lic, caracteritzat per la por i per complicacions constants, fins que finalment el Leandre surt del seu amagatall per anar a la guerra.

El Senyor de la paella / Pere Roca Roumens
Roca Roumens, Pere


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 169-176 : il.
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

A partir de les fotografies antigues de Castellar en diferents publicacions locals, es pretén definir la figura d'una persona que hi surt moltes vegades, Santiago Fabra Girona (1904-1967), natural de la Comunitat Valenciana, resident a Sabadell i vinculat a Castellar, on, en les seves estades d'estiu, va fer molts amics. Com es pot veure en les velles fotografies, molts van gaudir de les seves paelles, la seva gran afició.

II Premis Treaballs de Recerca de Batxillerat : Les bruixes de Castellar del Vallès / Ester Planas Bort ; autores: Àngela Olea Valenzuela, Carla Gutiérrez Antúnez i Lucía Hernández Ramírez ; tutora: Raquel Blázquez



En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 64 (desembre 2024), p. 177-180
Inclou codi QR d'àccés al treball sencer.

Conté resum del treball guanyador: Les bruixes de Castellar del Vallès. Autores: Àngela Olea Valenzuela, Carla Gutiérrez Antúnez i Lucía Hernández Ramírez; tutora: Raquel Blázquez, de l'Institut Castellar.

La Vinya a Castellar del Vallès / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 7-20 : il.
Bibliografia. Notes.

S'analitza l'evolució de la vinya a Castellar des dels seus inicis, als assentaments preibèrics de la Malesa, passant per l'època de més esplendor, al segle XIX, quan la vinya ocupava més de la meitat de la superfície conreable del terme municipal; fins la davallada, a finals del segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera. La situació de castellar enllaça directament amb la situació de la resta de Catalunya, on l'egoisme individual, per por de perdre les terres arrendades, i l'apatia del govern i la Diputació, van fer canviar per sempre el paisatge català.

Santa Maria del Puig de la Creu, Castellar del Vallès / Josep M. Masagué
Masagué i Torné, Josep Maria


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 21-40 : il.
Bibliografia.

En aquest article es fa una breu introducció amb la història de Santa Maria del Puig de la Creu i de la seva primera menció, l'any 1192, en un document en què Guillem Ramon de Montcada cedeix l'església al monestir de Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, l'edifici ha anat passant per diversos propietaris. També se'n fa una anàlisi arquitectònica amb les mesures, la il·luminació, els murs, i els tres aparells diferents presents a l'edifici. L'aticle acaba amb una proposta de datació de l'edifici, amb una part més antiga corresponent als segles XV i XVI, fins a les reformes més modernes, dels anys 50 del segle XX.

Viure a la falda d'una muntanya protagonista d'una llegenda / Ester Planas Bort
Planas Bort, Ester


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 41-93 : il.
Bibliografia. Notes.

La muntanya dita Puig de la Creu ha estat el testimoni immòbil de l'evolució de la història del terme de Castellar del Vallès i de la part septentrional de la comarca del Vallès Occidental. És protagonista per sí mateixa de la història geològica del municipi. És escenari de la llegenda del drac de Sant Llorenç juntament amb el massís de Sant Llorenç de Munt. Ha estat el rebost de les comunitats que han poblat el terme, sobretot des que es van establir a la zona plana més propera (les actuals Places Major del Mirador) de la vila de Castellar. El conjunt arquitectònic situat en el cim del qual cal destacar la capella de Santa Maria de la Creu (segle XII) li aporta un valor patrimonial i el vincula amb la casa comtal a Barcelona i la família Montcada des desl segles XII (i possiblement amb anterioritat) i amb el monestir de Sant Cugat del Vallès des de llavors fins al segle XIX. Aquest article vol ser una recopilació d'informació publicada bàsicament a nivell local per conèixer la muntanya, el territori i l'edifici religiós que denominem Puig de la Creu.

La Propietat del santuari Puig de la Creu en els segles XIX i XX. Entre Castellar i Sentmenat / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 95-106 : il.
Bibliografia. Notes.

La història de la propietat del Puig de la Creu, especialment durant els segles XIX i XX, és llarga i complexa. A mitjans del segle XIX el Puig de la Creu va ser una de les propietats eclesiàstiques que va formar part de la desamortització. Després de més de dues dècades sense trobar comprador, el 1880 el Puig va passar a mans de Jaume Pallarès Rufí, cunyat de Manuel Domènech i Vinyals, un hisendat amb interessos a la futura carretera entre Castellar i Sentmenat. El 1925, el Puig de la Creu va trobar un nou propietari, Josep Perich, que hi va fer un hostal i en va reformar la capella. Finalment, l'any 1951, el Puig de la Creu passa a mans dels germans Borrell Fumadó, que volien tornar a Castellar per raons sentimentals.

Anar a collir farigola Divendres Santï / Llorenç Genescà Ferrer
Genescà Ferrer, Llorenç


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 107-112 : il.
Bibliografia.

L'article fa una anàlisi de les propietats de la farigola, així com de la seva història cultural, especialment relacionada amb el fet d'anar a collir-ne Divendres Sant, que sempre és la primera lluna plena de primavera, quan loes propietats de les plantes estan reforçades. Seguidament s'explica, com l'any 1959, anar a collir farigola al puig de la Creu s'havia converit en una tradició entre els joves, que aprofitaven peer trobar-se, cantar i jugar, actituds poc recollides que van escandalitzar el mossèn de l'època.