El Paisatge : percepció i representació : (el concepte de paisatge i el procés d'acceptació de la pintura de paisatges : anàlisis visual del paisatge : assaig metodològic aplicat a la Vall d'en Bas) [Fitxer informàtic]
/ Àlex Nogué ; [dirigida per: José Nogué]
Nogué, ÀlexBarcelona : Universitat de Barcelona, 2024
Dirigida per: Milicua, José. Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, 1985
1 recurs electrònic (922 p.)
Resum de tesi doctoral.
El paisatge, com a tema de reflexió teòrica, com origen de la concreció de personals poètiques i com objecte de sobtades i radicals transformacions, torna a estar de moda. Les causes d'aquesta revalorització obeeixen a una complexa i contradictòria trama ideològica. En els anys seixanta es va viure els començaments d'una eufòria consumista, l'atractiu econòmic i social de les grans concentracions urbanes i la substitució progressiva d'uns senyals de cultura pròpies per uns senyals de cultura importades.La posterior aparició d'una crítica al progrés, com a ideologia legitimadora de totes les transformacions, i la ruptura de les esperances socialistes, com a via d'accés a possibles utopies, introduïren, dins les cultures industrialitzades, la revalorització de forces i costums arrelades en la tradició centenària o en l'exotisme: el redescobriment de les coses velles.El paisatge, enquadrat en el context de revalorització del passat i com a sinònim de natura -la natura perduda- ocuparà un atractiu preferent. A l'alternativa d'enderrocar, d'edificar, de transformar.. les noves situacions -econòmiques o ideològiques, tant se val- hi oposen la de remodelar, retocar, restaurar, i per que no, preservar.En pintura, la temàtica del paisatge esdevingué el motor decisiu pera la implantació de nous codis estètics, resultats d'innovadores actituds ideològiques referides als vincles entre l'home i la natura i als processos d'identificació nacional. A partir dels postulats d'algunes avantguardes que convertiren la pintura en model i representació alhora, el paisatge es convertí -fetes les justes excepcions- en una temàtica desfasada, vinculada, amb lleugeresa, a una ideologia reaccionaria i prototip d'uns interessos comercials més que creatius.La dècada dels vuitanta sembla haver-se encetat amb la integració de noves significacions pera cada mot, no se sap si per una major precisió o per una major ambigüitat. El paisatge podrà ésser també justament el contrari d'allò que fins ara s'havia entès.".
