Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida : Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143) Volum I / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
641 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413032610

Encara que el primer document sigui datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments publicats en aquesta col·lecció diplomàtica fa referència al període de temps que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure com gairebé tot canviava, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. Aquest primer volum de la primera part recull la introducció i estudi dels documents que es transcriuen al segon volum, amb una anàlisi molt completa sobre el seu enquadrament temporal i espacial. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida. Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143). Volum II / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
734 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413033136

Aquest és el segon volum de la primera part, on l'autor transcriu, regesta els documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143), afegint els índex toponímics i antroponímics. Excepte el primer document, datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments d'aquesta col·lecció diplomàtica corresponen al període que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure canvis substancials, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. (Editorial).

El Món literati de Roda d'Isàvena, una petita seu dels Pirineus / Rebecca Swanson
Swanson Hernández, Rebecca


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 14 (2015) , p. 25-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada i fonts documentals.

Roda de Isabena. Una diócesis española de los pirineos centrales / Jacques Ducos
Ducos, Jaques


En: Ilerda. Lérida, núm. XXXII (1971) , p. 275-300

Les Biblioteques catedralícies de Tortosa i Roda d'Isàvena: els libri artium com a cas d'estudi / Rebecca Swanson
Swanson Hernández, Rebecca


En: Recerca. Tortosa, núm. 16 (2015) , p. 57-77 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El següent article planteja l'existència o no d'una possible relació d'intercanvi de llibres i coneixement entre les biblioteques catedralícies medievals de Roda d'Isàvena i Tortosa arran de l'anàlisi dels diferents testimonis conservats de libri artium, i específicament aquelles obres d'autors de l'antiguitat grega i llatina.

Nuevos datos sobre la temprana difusión del ajedrez en los Pirineos, y una reflexión sobre las piezas de Àger = New evidences on the early spread of chess in the Pyrenees, and a consideration about the Àger set / Joan Duran-Porta
Duran-Porta, Joan


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie VII, Historia del arte. Madrid. nueva época, núm. 5 (2017) , p. 171-187 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els documents més antics que evidencien la difusió dels escacs en l'Europa medieval cristiana procedeixen dels comtats catalans i la regió oriental dels Pirineus. A les dades manejades habitualment per la historiografia, s'afegeixen aquí dues notícies de notable interès que confirmen la presència de peces de cristall de roca en el monestir de Ripoll i en la catedral de Roda de'Isàbena. L'article pretén, a més, revisar el que sabem de l'excepcional conjunt conservat de Sant Pere d'Àger i plantejar que fora, en origen, una donació a la col·legiata dels descendents del magnat Arnau Mir de Tost, és a dir d'algun dels vescomtes d'Àger -després comtes d'Urgell- de la família Cabrera.

La Sede Episcopal de Roda de Isábena (siglos IX - XIII) [Microforma] / Núria Grau Quiroga; dirigida per Francisco Javier Faci Lacasta
Grau Quiroga, Núria


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2002
Dirigida per: Faci Lacasta, Francisco Javier. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2000
3 microfitxes 840 fotogrames, 48x ; 11 * 15 cm + 1 fullet (12 p., 16 cm)
Bibliografia.
ISBN 84-699-7957-4

La Sede Episcopal de Roda de Isábena (siglos IX-XIII) / Núria Grau Quiroga; dirigida per Francisco Javier Faci Lacasta
Grau Quiroga, Núria


Dirigida per: Faci Lacasta, Francisco Javier. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2000
2 vol. 423, 405 p. ; 30 cm
Bibliografia.