Farina, diners i emprenedors a la Girona de principis del segle XX / Gemma Domènech i Casadevall, Rosa Maria Gil Tort
Domènech i Casadevall, GemmaEn:
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 99-120 (
Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització")
Bibliografia.
A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la producció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d'edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social. Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s'ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni. Aquest article examina l'evolució d'aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial passant per períodes d'abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d'aquestes estructures com a testimonis de l'impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creueta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l'emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar.
