português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
DOSSIER : FIGUERES DINS LA HISTORIA DE CATALUNYA []
References found:
Showing:
1 .. 12   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Figueres, un node en diverses xarxes de ciutats / Margarita Castañer i Vivas
Castañer i Vivas, Margarida


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 239-249 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Bibliografia. Resum en català i anglès.

En l'article es reflexiona sobre la posició de Figueres en un conjunt de xarxes de ciutats. Un conjunt de xarxes que, totes i cadascuna d'elles, ens expliquen part de la realitat de Figueres i que, la confluència de totes, ens permet tenir una aproximació al passat, al present i als possibles eixos de futur de la ciutat. En concret, s'analitza la posició de Figueres en la xarxa de ciutats catalanes i,més concretament en el marc de les ciutats gironines, també s'estudia el paper de Figueres en l'espai català transfronterer i per últim es fa incidència en la dimensió de l'àrea funcional de la ciutat.


Matèries: Ciutats ; Urbanisme ; Ordenació del territori ; Mobilitat territorial ; Medi geogràfic
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:[2013]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.128/371919
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Societat civil i poder polític a la Figueres de l'època franquista / Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 221-238 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

En una ciutat d'una important tradició liberal i republicana, el resultat de la Guerra Civil suposà un canvi complet en la seva direcció política. Amb tota una elit social i cultural que s'havia mantingut majoritàriament fidel a la República i a la Generalitat a l'exili o repressaliada, Figueres veu néixer un nou grup dirigent format per diversos sectors que, per motius diferents, s'havien identificat amb el nou règim victoriós. La cohesió interna d'aquesta suma de personalitats amb bagatges ideològics i militàncies diverses i, sobretot, la necessitat de construir una nova legitimitat ciutadana, que s'integrés en la configuració i consolidació posterior del nou estat, generà una ideologia particular basada en la promoció del localisme a diferents nivells i intensitats. El desplegament d'aquests principis rectors no es limità a un exercici des del poder polític, sinó que implicà també nombroses estructures de l'associacionisme civil.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Societat ; Elits locals ; Vida política ; Associacionisme ; Participació social
Àmbit:Figueres
Cronologia:1939 - 1961
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.127/371918
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El "mite" de Figueres / Enric Pujol
Pujol i Casademont, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 207-220 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La construcció del "mite" de Figueres és un acte col·lectiu que, basat en l'impuls socieoeconòmic i cultural de la ciutat del segle XIX, cristal·litza en el primer terç del segle XX. Un mite basat en el caràcter obert de la ciutat, amb el predomini del republicanisme catalanista, i que, sobretot, impulsava la cultura com a element democratitzador de la societat. Contribueixen al mite l'alcalde Marià Pujolà, l'intel·lectual Josep Puig Pujades, i altres agrupats a l'Empordà federal. Qui acaba per donar-lo a conèixer a l'exterior és Salvador Dalí. Durant el franquisme, els sectors vinculats a la cultura local van ser mantenidors d'aquest mite.


Matèries: Republicanisme ; Societat ; Cultura
Àmbit:Figueres
Cronologia:1900 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.126/371917
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Figueres i la guerra civil, 1936-1939 / Marciano Cárdaba
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 189-206 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

El localisme fou una de les característiques més destacades de la revolució de 1936. A Figueres, la proclamació de la república el 1931 encoratjà el relleu generacional en les files dels republicans federals, però una part de la nova generació, influïda pel marxisme, va optar pels canvis socials i en aliança, amb els anarcosindicalistes, protagonitzaren aquella efímera revolució. Quan els desastres i les penúries inherents a tota guerra acabaren per instal·lar-se a la ciutat, ja havia estat escombrada del mapa. Durant tot l'any 1938, els bombardeigs i les contínues lleves ompliren de desassossec la vida quotidiana de la població.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Crònica
Àmbit:Figueres
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.125/371916
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els homes i l'obra del republicanisme empordanès, 1900-1939 / Anna Teixidor Colomer
Teixidor Colomer, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 173-187 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

En el primer terç del segle XX, un grup de joves encapçalats per Josep Puig Pujades van promoure la renovació en un sentit catalanista del republicanisme federal que havia arrelat a l'Empordà durant el vuit-cents. A través de la lectura del setmanari Empordà Federal, es constata que aquests republicans federals van desplegar un ampli programa ideològic basat en la idea d'un estat espanyol federal i una Catalunya autònoma, l'aposta pels valors democràtics i la creació d'un projecte modernitzador de ciutat que reflectís els ideals i els valors republicans. En darrera instància, el seu objectiu fou crear un projecte cívic i cultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l'educació i la cultura.


Matèries: Republicanisme ; Catalanisme ; Federalisme ; Vida política ; Ideari polític ; Premsa política ; Polítics
Matèries:Empordà Federal
Àmbit:Figueres
Cronologia:1900 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.124/371915
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Figueres : la modernització urbana i arquitectònica durant el segle XIX. L'arquitecte Josep Roca i Bros / Alfons Martínez Puig
Martínez i Puig, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 157-172 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

Figueres neix, urbanísticament parlant, durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d'un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres venia d'unes èpoques de progrés econòmic i social, però no s'havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d'espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l'estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini. Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d'ells vénen donats per la cobertura de la riera i l'aparició de la Rambla o la plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l'espai públic i una consciència que la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l'elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d'obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjan segle XIX.


Matèries: Urbanisme ; Planificació urbanística ; Eixamples ; Arquitectura ; Arquitectes ; Neoclassicisme
Matèries: Roca i Bros, Josep (1815-1877)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1840 - 1880
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.123/371914
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els republicans de la primera Restauració a Figueres / Manuel Moreno Chacón
Moreno Chacón, Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 131-156 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Resum en català i anglès.

Figueres, bressol del republicanisme català, comptarà a partir de la Restauració dels Borbons, el 1875, amb importants nuclis d'ideologia republicana. Si bé el nucli federal de Pi i Margall serà el majoritari al llarg del període, també hi haurà una significativa presència dels altres, especialment el progressista de Ruiz Zorrilla i el possibilista de Castelar. Tots comptaran amb els seus propis mitjans d'expressió (El Ampurdanés, La República, La Evolución, etc.), encara que no tots van tenir ni el mateix pes ni la mateixa vida, essent predominants els que defensaven el pensament republicà federal. Igualment, tots ells comptaran amb representació de regidors a l'Ajuntament d'una forma continuada, destacant les figures de Joan M. Bofill, Martí Carreras, Ramon Pascal, Tomàs Jordà, entre d'altres.


Matèries: Restauració ; Vida política ; Republicanisme ; Premsa política ; Eleccions municipals ; Ajuntament ; Polítics ; Regidors
Àmbit:Figueres
Cronologia:1868 - 1923 (esp. 1875 - 1923)
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.122/371913
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El desplegament de la Figueres burgesa. Una aproximació socioeconòmica (1844-1868) / Jaume Santaló Peix
Santaló i Peix, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 117-130 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

A mitjan segle XIX, Figueres i l'Empordà participen activament de les oportunitats de negoci existent en la societat capitalista que s'està formant. Figueres escala posicions en la jerarquia urbana de la província de Girona, no sols per la renda agrària, sinó per la proliferació de negocis de tota mena. No serà una ciutat industrialitzada, però tampoc no deixarà d'aprofitar les possibilitats que generava el procés d'industrialització. A partir de les estadístiques provincials, el que més destaca és que la riquesa figuerenca està més ben distribuïda que a les altres viles i ciutats de la província. Aquest millor repartiment farà possible l'aparició d'uns grups polititzats que, des de dins, promoguin una obertura política, que passava per aconseguir el sufragi universal i el millor repartiment de les càrregues fiscals i militars, en el que és la base del Partit democràtic i,més, tard del Partit republicà federal.


Matèries: Dades estadístiques ; Economia ; Composició socioeconòmica ; Societat urbana ; Industrialització
Àmbit:Figueres
Cronologia:1844 - 1868
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.121/371912
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Figueres en el sistema urbà català, 1553-1652 / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 97-115 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

Figueres escala posicions en el sistema urbà català que es configura en els segles XVI i XVII. A la vegueria de Girona, la vila reial de Figueres emergeix envoltada de viles senyorials i, per la seva vitalitat, escala posicions dins la jerarquia urbana. El procés és possible per la concreció d'un projecte urbà liderat per unes elits centrades en la defensa dels interessos manufacturers i comercials que necessitaven, però, de la monarquia, per la via de la concessió de privilegis, per poder assentar i fer créixer la posició assolida. La Figueres emergent dels segles XVI i XVII ho fa en estreta relació amb l'hinterland empordanès i també amb els territoris del comtat del Rosselló. La ciutat de Girona impedirà, en bona mesura, que aquest ascens pugui anar més enllà.


Matèries: Edat mitjana ; Societat urbana ; Ciutats ; Urbanisme ; Elits locals ; Drets i privilegis
Àmbit:Figueres
Cronologia:1553 - 1652
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.120/371911
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'evolució del nucli emmurallat medieval / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 67-96 : il. plàn. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

El perímetre de les muralles que varen defensar la vila medieval de Figueres és un tema encara poc estudiat. La troballa d'unes restes arqueològiques durant unes recents obres d'urbanització ha portat a fer-ne una revisió. Es planteja la hipòtesi de l'existència de tres recintes emmurallats successius en el temps. Els dos primers, els més desconeguts, són anteriors a la decisió del rei Jaume I de fixar els límits del nou circuit de la vila, amb l'atorgament de la Carta Pobla. El tercer, conseqüència d'aquesta carta de privilegis, encara avui s'entreveu a la topografia urbana de la ciutat.


Matèries: Edat mitjana ; Urbanisme ; Arqueologia medieval ; Estructura urbana ; Muralles ; Carta de poblament
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1267 - 1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.119/371910
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De la cellera i la pobla a la vila reial. Les primeres passes de la Figueres medieval / Xavier Soldevila Temporal
Soldevila Temporal, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 43-66 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La història medieval de Figueres comença amb la feudalització. Una cellera crescuda al voltant del temple de Sant Pere i del castell, i una nebulosa de masos al seu entorn en constitueixen el nucli bàsic als segles XI i XII. Al seu si hi prosperen uns magnats -el monestir de Vilabertran o el llinatge cavalleresc dels Figueres- i unes classes populars que varen patir els rigors del canvi feudal. El seu destí, però, hauria d'estar marcat per l'estratègica situació que ocupava -en la ruta cap als Pirineus i, sobretot, al límit del comtat d'Empúries. La incorporació el 1111 al comtat de Barcelona la va convertir en un baluard del poder barceloní a l'Empordà. La inestabilitat que implicava ser sovint un front de batalla es va anar compensant amb la promoció que va rebre de la casa d'Aragó -les franqueses del segle XIII, per exemple- que, a la llarga, varen afavorir-ne el creixement urbà -la "pobla" o "vila reial"-, demogràfic i econòmic. La creació del consolat ja al segle XIV va acabar de definir un context que marcaria la història de la població fins al segle XVIII.


Matèries: Edat mitjana ; Feudalisme ; Estructura urbana ; Condicions de vida
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1000 - 1300]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.118/371909
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joncaria en la civitas emporitana / Joaquim Tremoleda Trilla
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 17-42 : il. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les dades arqueològiques referents a diversos tipus de jaciments a Figueres i al seu entorn immediat són poc concloents i només permeten assegurar l'existència d'un establiment vinculat al pas de la via Augusta i el seu possible desenvolupament en època alt i baix imperial. Cal ser crítics amb les notícies que es repeteixen regularment i que sovint només són especulacions o un exercici de pura erudició sobre l'existència de diversos assentaments que no han estat mai comprovats. La recollida i el coneixement d'aquestes notícies no ha de crear confusió sobre la seva realitat arqueològica. En el treball, s'insisteix també en la utilització que s'ha fet en diverses etapes del coneixement de les dades arqueològiques i històriques amb finalitats ideològiques.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Vies romanes
Àmbit:Figueres
Cronologia:[2013]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.117/371908
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3