De la cellera i la pobla a la vila reial. Les primeres passes de la Figueres medieval / Xavier Soldevila Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 43-66 (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La història medieval de Figueres comença amb la feudalització. Una cellera crescuda al voltant del temple de Sant Pere i del castell, i una nebulosa de masos al seu entorn en constitueixen el nucli bàsic als segles XI i XII. Al seu si hi prosperen uns magnats -el monestir de Vilabertran o el llinatge cavalleresc dels Figueres- i unes classes populars que varen patir els rigors del canvi feudal. El seu destí, però, hauria d'estar marcat per l'estratègica situació que ocupava -en la ruta cap als Pirineus i, sobretot, al límit del comtat d'Empúries. La incorporació el 1111 al comtat de Barcelona la va convertir en un baluard del poder barceloní a l'Empordà. La inestabilitat que implicava ser sovint un front de batalla es va anar compensant amb la promoció que va rebre de la casa d'Aragó -les franqueses del segle XIII, per exemple- que, a la llarga, varen afavorir-ne el creixement urbà -la "pobla" o "vila reial"-, demogràfic i econòmic. La creació del consolat ja al segle XIV va acabar de definir un context que marcaria la història de la població fins al segle XVIII.