Ha tancat la botiga centenària de can Torrus / Joaquim Pera
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 3-12 : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

Amb motiu del tancament de la botiga centenària de Can Torrus, per jubilació del seu titular, des d'El Sot de l'Aubó hem volgut fer una petita ressenya de la seva història. Can Torrus no va ser una botiga qualsevol, va tenir una clientela fidel i ha estat més d'un segle formant part del paisatge comercial del Canet que en diem "de tota la vida"; és trist veure com desapareix la degana de les botigues canetenques. Per tal de ser el màxim de fidels a la història i evolució al llarg dels anys del negoci de Can Torrus hem tingut en compte també alguns aspectes familiars que ajudaran a entendre millor la seva història.

Els Censals i l'endeutament municipal a Canet entre els segles XVII i XVIII / Ricard Cantano
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 13-18 : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

Les dificultats financeres dels Ajuntaments catalans, agreujades amb la Guerra dels Segadors (1640-1652) i les epidèmies de pesta, augmentaren de tal manera el deute municipal, materialitzat en censals, que forçaren una entesa entre acreedors i deutors. En el cas de Canet, la documentació consultada, a banda de fernos coneixedors dels creditors censalistes de l'any 1671, facilita informació sobre la justificació i característiques de l'esmentada entesa anomenada Concòrdia, el procediment d'elecció dels representants de la vila i les seves atribucions. D'aquests destacats personatges en donem notícia en les notes finals.

Efectes a Canet del terratrèmol de Lisboa de 1755 / Sergi Alcalde
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 19-23 : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

Malgrat sembli inversemblant, el greu terratrèmol produït davant les costes portugueses l'1 de novembre de 1755, conegut pels seus devastadors efectes a les costes d'aquell país, també es va deixar notar a Canet. I no sols el d'aquell dia, sinó també algunes rèpliques de dies anteriors i posteriors. Aquest article mostra l'informe que es va enviar explicant-ne els fets, així com la informació sobre un canetenc mort pels efectes del tsunami mentre residia a les costes de la població d'Isla Cristina (Huelva).

Sensacions que donaven sentit a la Setmana Santa de Canet a l'època de la meva infantesa i joventut / Xavier Mas
Mas i Gibert, Xavier


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 24-27 : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

En aquest article fem un repàs del que van ser i què va suposar per l'autor viure les Setmanes Santes de la postguerra, una narració feta a partir de records i vivències personals. Un exercici de memòria històrica d'una festa religiosa que era una de les més senyalades de l'any i del calendari cristià, que actualment a Canet i en moltes poblacions es troba totalment desvirtuada.

La Setmana Santa del Canet de Mar de fa 100 anys : un recull de costums i tradicions / Francesc Rodríguez
Rodríguez, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 28- : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

Fa més de 100 anys, la Setmana Santa a Canet de Mar es vivia amb una intensitat molt allunyada de l'actualitat, on sovint es redueix a uns simples dies festius. En aquella època, la celebració a Canet tenia una personalitat pròpia marcada per un profund sentiment religiós: processons, passos i misteris omplien els carrers de solemnitat. Però també hi havia espai per als dolços i qüestions més mundanes.

Els Primers productors de vi a la Vall de Canet : Any zero / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 94 (desembre 2025), p. 3-11 : il.
Número dedicat a: La vinya i el vi a la vall de Canet. Títols i resums en català i anglès.

La Laietània va ser en l'època romana una de les regions productores de vi més importants de tot l'Imperi Romà. És en aquesta regió on hi trobem la densitat més gran de productors de vi, com ho està posant de relleu la gran quantitat de llocs dedicats a la producció i envasat de vi localitzats fins ara per l'arqueologia. També a la vall de Canet tenim vestigis que deixen constància d'aquesta activitat; d'aquest establiment canetenc coneixem també el nom de dues marques de vi que s'envasaven aquí, gravades en forma de segell sobre les àmfores que els feien d'envàs.

On hi ha ram, hi ha mam. Quan Canet també era un poble de viticultors / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 94 (desembre 2025), p. 12-21 : il.
Número dedicat a: La vinya i el vi a la vall de Canet. Títols i resums en català i anglès.

A l'entrada de la tardor, en el temps en què Canet era un poble de vinyaters, l'olor ambiental del poble era de most i en determinats indrets, totalment dominant. A cada carrer del que ara se'n diu el casc antic, hi havia veïns que feien vi i el poble s'omplia amb el repicar sonor dels cadells de les premses. Quan s'havia posat el vi a bullir per reforçar l'escassa graduació que tenia, el baf de les calderes de vi bullit després de la verema encara durava setmanes.

El Negoci de l'aiguardent al segle XVIII : els fabricants de Canet de Mar / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 94 (desembre 2025), p. 22-25: il.
Número dedicat a: La vinya i el vi a la vall de Canet. Notes. Títols i resums en català i anglès.

El conreu de la vinya i la comercialització del vi i l'aiguardent foren al segle XVIII una font de riquesa per a poblacions costaneres com Canet. Les ingents quantitats exportades foren objecte d'un tractament fiscal específic (l'estanc) el qual proporcionà a l'Estat ingressos considerables. A Canet, tots els sectors productius en resultaren beneficiats, especialment els més relacionats amb la fabricació i comerç de les mercaderies esmentades. Les dades sobre la producció i els fabricants d'aiguardent a Canet ens aporten una informació molt significativa.

La Subhasta de la tasseta d'aiguardent de Canet i les botes de vi de la Verge de la Misericòrdia / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 94 (desembre 2025), p. 26-31 : il.
Número dedicat a: La vinya i el vi a la vall de Canet. Notes. Títols i resums en català i anglès.

Atès que aquest butlletí tracta sobre el vi i l'aiguardent a Canet, aquest article mostrarà dos aspectes relacionats amb aquesta temàtica. Per un costat, el procediment i els punts contractuals que va utilitzar el Consell de Canet durant diversos anys del segle XVIII per a subhastar el dret de venda de l'aiguardent a terceres persones i així ingressar quantitats econòmiques a les arques municipals. I per altra banda, el fet que els obrers parroquials i els obrers de l'Ermita de la Misericòrdia, tal com feien altres comerciants canetencs, omplissin botes de vi i aiguardent per vendre-les, primer a la península i després a Amèrica per obtenirne nombrosos guanys.

La Casa Rovira de l'arquitecte J. A. Coderch : una casa en flames / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 3-1322 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

En el present article volem posar de relleu l'existència a Canet d'una obra arquitectònica emblemàtica i representativa d'una arquitectura d'autor, feta a la segona meitat del segle XX. Més enllà de la vessant mediàtica que té actualment, la Casa Rovira de l'arquitecte José Antonio Coderch constitueix un exemple d'arquitectura d'avantguarda que s'incorpora de ple dret al patrimoni arquitectònic canetenc i que caldrà preservar. Aprofitem també per fer una breu aproximació a la figura de Coderch, un dels arquitectes més representatius i genials que ha donat l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

L'Enderroc de la torre de defensa de can Macià : del conflicte polític a l'especulació urbana / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 14-22 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

Amb motiu del centenari de la desaparició de la Torre de can Macià (1925), l'autor aprofundeix en aquest episodi convuls entre monàrquics i catalanistes que desembocà en la pèrdua patrimonial més important del primer quart de segle XX a Canet de Mar.

El Cancell del Santuari de la Misericòrdia 1887-1936 / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 23-25 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

Aprofitant que aquest butlletí correspon al mes de setembre, coincidint amb la festivitat de la Verge de la Misericòrdia, l'autor publica aquest article que versa sobre la construcció del cancell que protegia l'entrada al santuari canetenc, ideat i construït a finals dels segle XIX, on hi van intervenir artistes locals com el fuster Joan Dotras Ester i pintors de renom com Antonio García Robles, essent destruït per l'incendi de la guerra civil del 1936.

Mossèn Joan Badaró i Torravella. Un intel·lectual canetenc del segle XIX / Francesc Rodríguez Santos
Rodríguez Santos, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 26-31 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

El present article vol recuperar la figura de Mossèn Joan Badaró i Torravella. És un d'aquells il·lustres canetencs desconeguts i oblidats de la nostra història com a poble. Fou un personatge destacat durant el segle XIX per ser polifacètic i per la seva gran intel·lectualitat i dedicació envers els altres. Tot i fer carrera eclesiàstica, també es decantà per tres grans àmbits i passions: la música, la botànica i la pedagogia.

L'Evolució estilística de les portes interiors dissenyades per Domènech i Montaner / Gemma Martí Rey
Martí Rey, Gemma


En: Domenechiana. Vol. 14 (abril 2019), p. 111-139 : il.
Notes.

Canet de Mar, Comillas i Reus : El triangle creador de Domènech i Montaner fora de Barcelona / Xavier Mas, Gemma Martí Rey, Carles Sàiz i Xiqués
Mas i Gibert, Xavier


En: Domenechiana. Vol. 27 (abril 2024), p. 105-128 : il.

Del Cabotatge mediterrani a la carrera d'Índies : patrons i comerciants de Canet de Mar a la Catalunya del segle XVIII [Fitxer informàtic] / Ricard Cantano Carballo ; [dirigida per: José Fabregas Roig, Judit Vidal Bonavila]
Cantano Carballo, Ricard


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2022
Dirigida per: Fabregas Roig, José; Vidal Bonavila, Judit. Universitat Rovira i Virgili, 2022
553 p.
Referències bibliogràfiques.

La present tesi pretén mostrar la importància assolida per la població de Canet de Mar en el comerç marítim del segle XVIII. La recerca efectuada ens ha possibilitat conèixer, quins foren els protagonistes, de quina manera actuaren i en quin grau es produí llur intervenció. Les diferents expedicions realitzades per patrons catalans, particularment pels de Canet, ens mostren com es desenvolupà la participació del Principat en l'anomenada Carrera de Indias al llarg de la divuitena centúria. Els diferents aspectes i relacions entre armadors, noliejadors, patrons i tripulació han estat estudiats en cada una de les cinc etapes cronològiques successives en les quals s'ha dividit l'esmentat segle: 1700-1720 (Precedents); 1720-1740 (Barcelona-Cadis); 1740-1765 (Primera etapa de la Carrera); 1765-1778 ( Llei de Barlovent) i 1778-1800 (Lliure Comerç). Es remarquen les diferències i singularitats de cada període referides principalment als contractes de nòlits (destinació, cost, càrrega, condicions, etc.) i als de tripulació (salari, obligacions, etc.). Capítol apart han merescut les contractacions de vaixells catalans realitzades per la Reial Hisenda durant el segle en qüestió.

Del Cabotatge mediterrani a la carrera d'Índies : Canet de Mar i el comerç marítim català al segle XVIII / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


[Mataró] : Fundació Iluro, 2024
594 p. : il. ; 24 cm
Premi Iluro 2023, de Monografia Històrica, Humanitats i Ciències Socials. Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788412060461

L'obra de Ricard Cantano analitza el paper dels agents protagonistes de les expedicions comercials marítimes catalanes del segle XVIII, diferenciant-ne les etapes cronològiques i fent èmfasi en les particularitats dels contractes de nòlits i de tripulació. Aquest període, impulsat per les necessitats de la dinastia borbònica, marca la participació creixent de Catalunya en la Carrera d'Índies, des de les concessions inicials de 1720 fins al lliure comerç de 1778. El treball, estructurat en quatre etapes successives, es basa en una rigorosa recerca arxivística, centrada principalment en les activitats dels patrons i comerciants de Canet de Mar, per detallar les singularitats del comerç marítim català. La publicació és el resultat del Premi Iluro 2023. (PLECS).

Emili Soler i Fors : un pedagog vocacional / Emili Soler Calucho ; pròleg d'Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de Catalunya
Soler Calucho, Emili


Almeria : Círculo Rojo, 2023
138 p. : il. ; 21 cm

Emili Soler i Fors (1871-1945), ha estat un cas insòlit dintre de la Pedagogia, per la seva gran vocació com a mestre. Va ingressar als disset anys amb el número u a lïescoles dïAmposta. I lïany 1896, es traslladar a les de Mont-roig del Camp a la província de Tarragona. Amb una visió avançada i progressista de lïeducació va treballar intensament per donar als ciutadans una formació i cultura sólides com ens relata el M.H. Ernest Benach en el pròleg, convençut també que en lïeducació dels nostres fills rau lïesperança del nostre futur com a país. Va fer les gestions necessàries perquè lïEstat subvencionés les obres de construcció dïun nou edifici escolar que va resultar un dels més innovadors de Catalunya. Així mateix va aconseguir lïescolarització total i absoluta dels infants de Mont-roig, el que li va representar que se li atorgués com a mèrit la Creu dïAlfonso XII, essent el primer mestre de Catalunya en aconseguir-ho. També va promoure varies actuacions per a la millora de Mont-roig com la creació del Casino Agrícola, la Caixa dïEstalvis i el Sindicat Agrícola. Posteriorment, va ingressar al cos dïInspector dïensenyament per la província de Barcelona. (Editorial).

De la Caldeta Baixa al carrer del Mar : les cases del barri de sant Roc de Canet / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 92 (juny 2025), p. 3-18 : il.
Número dedicat a: Recordem el barri de Sant Roc. Notes. Títols i resums en català i anglès.

El present article correspon a un treball de recerca sobre la formació urbanística del barri de Sant Roc o Caldeta Baixa de Canet, avui conegut com a carretera Nacional II o carrer del Mar. Es podrà constatar qui van ser els primers promotors de les cases, segregant de les seves terres els diversos cossos o patis i establint-los a terceres persones per a que edifiquessin els seus habitatges. També aporta llum a un topònim ancestral de l'orografia marítima canetenca, doncs mostra que la família Reixach tenien el sobrenom dels Catel, i van ser els qui van atorgar el motiu a la roca propera als seus habitatges.

El Barri de Sant Roc : la transformació del barri mariner de Canet / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 92 (juny 2025), p. 19-41 : il.
Número dedicat a: Recordem el barri de Sant Roc. Títols i resums en català i anglès.

Sant Roc havia estat des de temps antics un barri popular de Canet on hi vivia bona part de la gent relacionada directament amb el mar. Situat a tocar de la carretera de França ha sofert en els darrers 50 anys una profunda transformació urbanística i veïnal que li ha fet perdre el caràcter i la personalitat genuïna que havia tingut històricament. Durant el segle XX els seus habitants van ser essencialment famílies de pescadors; per remarcar aquest caràcter hem focalitzat l'atenció en la nissaga dels Espàrrech, una família de pescadors que va ser prou influent i important en el microcosmos de Sant Roc. Aquest article ha estat escrit a partir d'alguns records personals que he conservat a la memòria i del pòsit que m'ha deixat la tradició oral de la família Isern. Per tant, aquestes ratlles les he escrit com un sentit homenatge per a totes aquelles famílies que van viure a Sant Roc, unes persones que, en desaparèixer, van deixar un buit difícil d'omplir.