Alió : De la Revolució de setembre a la pèrdua de les colònies espanyoles a ultramar (1868-1898) / [ressenya de] Núria Ventura
Ventura i Mercè, Núria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXV], Núm. 640 (setembre 2003), p. 30-31
Ressenya de:
. Alió: de la revolució de setembre a la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar (1868-1898) / Francesc Murillo Galimany. Valls ; Lleida : Pagès : Consell Comarcal de l'Alt Camp : Arxiu Històric Comarcal de Valls, 2002

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

"Valls, segle XIX" un llibre de Cèsar Martinell i Brunet / Jaume Aguadé i Sordé
Aguadé i Sordé, Jaume


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 315 (febrero 1973), p. 1-4
Ressenya de:
. Valls, segle XIX: Les idees. Les armes. El treball. Dos dies tràgics de l'any 1869 / Cèsar Martinell i Brunet ; Pere Altès i Serra (Pr.). Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 1972

El Bressol republicà / text: Pere Bosch ; foto actual: Manel Lladó
Bosch i Cuenca, Pere


En: Revista de Girona. Girona, núm. 326 (maig-juny 2021), p. 45-46 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 13) 

Lluís Albert i Paradera / Rafel Bruguera i Batalla
Bruguera i Batalla, Rafael


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 2 (juny 2011), p. 28-33 : il. (Gent nostra) 
Notes.

Notas de mi vida : cada rey su ley (tres anécdotas) II
Balaguer i Cirera, Víctor


En: Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Época 3. Año III, núm. 26 (febrero 1902), p. 2-4

El General Prm i Verdú / Jaume Ramon i Solé
Ramon i Solé, Jaume


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 32 (2018) , p. 187-200 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

Un Manuscrit inèdit d'Andreu de Bofarull. "Apuntes sobre la Revolución de 1868" / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 43 (gener 2010), p. 22-25 (Miscel·lània) 
Notes.

Algunos aspectps de la revolución del 68, atraves del telegrafo electrico / Luisa Vilaseca Borrás
Vilaseca Borràs de Pallejà, Lluïsa


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 17 (Novembre 1953), p. 195-199

­Abajo los Borbones! : a revolució liberal de 1868 a Canet de Mar / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 66 (2018) , p. 15-21 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Coincidint amb el 150è aniversari de la revolució liberal de 1868, altrament coneguda com la Gloriosa, l'article fa una radiografía de com es van viure des de Canet de Mar aquells esdeveniments que van intentar substituir l'absolutisme de l'Àntic règim per una democràcia constitucional. L'autor apunta que els liberals progressistes van participar en els processos revolucionaris de 1868 es convertiren, a posteriori, en l'oligarquia més poderosa de Canet de la Restauració.

"Foc!, Que ens han enganyat" : el republicanisme gironí el 1868-1869 / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 369-408 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Amb la caiguda de la monarquia autoritària d'Isabel II la Revolució Gloriosa de Setembre de 1868 va encetar una dinàmica de llibertats i esperances per a les classes populars que anaven més enllà d'un simple destronament; s'esperaven avenços revolucionaris. Al llarg de l'any següent es difongueren les idees republicanes federals i les seves organitzacions abans clandestines. Malgrat això els resultats electorals a Corts Constituents els va proporcionar el paper d'oposició minoritària. Amb dos mesos s'enllestí una Constitució democràtica però migrada en molts aspectes segons els republicans, s'aprovà un estat monàrquic i centralista en lloc d'un de republicà i descentralitzat, entre d'altres mancances. Entre les files republicanes es produïren divisions. Al llarg de l'estiu de 1869, amb les Corts tancades, el govern de Madrid va donar instruccions de limitar i frenar el republicanisme. Això portà el govern a la reacció desobeint la nova Constitució. Els republicans s'abocaren a la rebel·lió en considerar la situació d'engany, i també d'indignació, ja que ells es consideraven representants de la política veritablement democràtica. A Girona tres diputats republicans, Francesc Sunyer i Capdevila, Pere Caimó i Josep Toribi d'Ametller dugueren a terme la revolta armada. Malgrat el Foc de la Bisbal, favorable als insurrectes, la resta no va sortir bé. Si bé hi havia prou homes mancà armament, però sobretot es va fer un abús de la improvisació. El Partit Republicà gironí palesà una greu manca de maduresa i coordinació. El fracàs fou el denominador comú a tot Espanya (octubre de 1869).

El Vincle entre els vendrellencs i el cap de la Colla Nova de Valls : el Joanet Rajoler i els germans Baldric, uns revolucionaris del 1868 / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, Salvador


En: Diari del Baix Penedès : Setmanari independent. El Vendrell, Núm. 417 (22 de maig 1998), p. 6

La Revolución de puerto en puerto hacia la capital :la vertiente marítima de la "Gloriosa" y la llegada de Prim a Madrid = The Revolution from port to port: "Gloriosa's" maritime aspect / Alberto Cañas de Pablos
Cañas de Pablos, Alberto


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 40 (2018) , p. 199-218 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Després de l'esclat de la Gloriosa Revolució en 1868 a Cadis, Prim va recórrer diferents ports mediterranis espanyols comprovant l'estat de la revolució o fins i tot iniciant-la en algun cas. La ruta seguida no ha estat sempre ben definida en la historiografia. El present article analitza el caràcter i trets de les rebudes i actes públics de què va ser objecte Prim en aquest trajecte, i la seva influència en ells. La premsa i la historiografia local seran la base principal per a constatar l'autèntic recorregut i l'ascendent real del català en l'adhesió de les ciutats costaneres a la Revolució.

La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).

La Revolución de 1868 en Gerona : La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / [ressenya de:] A.M.S.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 21 (1972-1973) , p. 395-396
Ressenya de:
- Nadal i Farreras, Joaquim. La Revolución de 1868 en Gerona: La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / Joaquín Nadal Farreras. Gerona : Camara Oficial de Comercio e Industria de la Provincia, 1971

Les nits de Pitarra : aproximació a la Rebotiga de Frederic Soler, (1863-1871) : art, espiritisme, homeopatia i revolució a la Barcelona del vuit-cents / David Domènech ; [pròleg de]: Carme Morell
Domènech, David


Barcelona : Àmbit : Ajuntament de Barcelona, 2019
510 p. : il. ; 20 cm
Índex. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788496645493
ISBN 9788491561880

La mítica Rebotiga de Soler, nom amb què era coneguda al segle XIX la tertúlia del dramaturg Frederic Soler, "Pitarra", no va ser una reunió convencional, sinó una fèrtil trobada que durant anys va acollir més de cinquanta persones, entre pintors, bohemis, activistes, dramaturgs, psiquiatres, empresaris, actors, etc. Aquest llibre ens mostra qui eren, com eren, què pensaven, de què parlaven i, fins i tot, què sentien aquells tertulians. Tot i la seva importància, no hi ha consens sobre el to general d'aquelles reunions. Era lúdic i exclusivament artístic? S'hi parlava només d'espiritisme, homeopatia, teatre, música i revistes d'humor? O també es va convertir en un lloc de conspiracions poc abans de la Revolució de Setembre del 1868? Va ser allà on va prendre forma el primer catalanisme polític? Aquest llibre dona resposta per primer cop a totes aquestes qüestions. (Editorial).

Es Recorsi naturaus e eth territòri coma beneficis de progrès segontes era Junta de Govèrn Liberau dera Val d'Aran / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez Ferrer, Maria Pau


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 227-241
Bibliografia. Notes. Resum en aranès, català i anglès.

Ena comunicacion comprovaram en octobre de 1868 e pendent 24 dies, era Junta de Gòvern Nacionau Liberau acordèc, en 49 actes numerades, com auie d'arribar aguest progrès ena Val d'Aran, a trauès dera explotacion des sòns recorsi naturaus e dera melhora des comunicacions.

La Figura prócer del P.Fita a través de unas cartas inéditas / por Luis G. Constans, M.D.
Constans i Serrat, Lluís G.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 4 (1949) , p. 59-77

Jaume Nuet Minguell (1831-1902), primer Comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 8 (2017) , p. 37-46 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Nuet Minguell va néixer l'any 1831 a Torregrossa en una família benestant coneguda com cal Farré. Descendent dels Nuet d'Alcarràs i dels Minguell de Torregrossa, l'any 1865 ja constava com un dels grans contribuents de la província de Lleida. Es va casar amb Eloisa de Gaminde i de Gaminde, hereva d'un importantíssim patrimoni que el féu ascendir socialment i econòmica. Simpatitzant del general Prim, participà activament en la Revolució de 1868. L'any 1871 el rei Amadeu de Savoia li atorgà el títol de Comte de Torregrossa i el 1872 fou nomenat senador. La caiguda d'Amadeu I no va aturar la seva carrera política i encara va ser diputat per les Borges Blanques i per Lleida dins de les fi les del partit Liberal Fusionista. L'any 1881 va formar part de la Diputació Lleidatana. Moria l'any 1902 a la ciutat de Lleida. Aquest article vol ser una aproximació que ens ajudi a entendre com una descendent d'una família de pagesos benestants de Torregrossa i d'Alcarràs va poder arribar a la noblesa i esdevenir tan infl uent dins de l'economia i la política lleidatana, catalana i espanyola.

Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Eduardo José Alonso Olea
Alonso Olea, Eduardo José


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 749-751 (Recensiones) 
Ressenya de:
- Caro Cancela, Diego. Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Diego Caro Cancela. Sevilla : Diputación de Sevilla, 2016