Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres : a propòsit del Santet del Poblenou de BarcelonaPascual Pérez, OriolEn:
Con textos : revista d'antropologia i investigació social. Barcelona, núm. 12 (2023) , p. 26-48 : il. (
Articles)
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en català, castellà i anglès.
Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s'ubica a l'illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S'analitzen les condicions del sorgiment d'aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s'examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L'objectiu és mostrar la importància d'atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s'expressen velles i noves formes d'exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l'econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d'universos simbòlics propis. D'aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d'un sant al cementiri, brinda la possibilitat d'establir una urbanitat que sobrepassa els límits d'allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats delesquè són víctimes els grups socials protagonistes d 'aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressióde resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.