Francesc Vilanoa. Catalans del 1939 : "Els catalans del 1939 no eren falangistes, pero van assumir-ne el discurs" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 88-89 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

La Depuració del magisteri català : el cas dels mestres de les escoles de Flix / Jaume Aresté Bagés
Aresté Bagés, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 113-129 : il. (Articles dedicats a Flix) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Mataronins en el judici a Joan Peiró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 143-145 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

La Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya / Agustí Barrera i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 147-155 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023.

La Marca del franquisme en les col·leccions dels museus catalans / Gemma Domènech i Casadevall, Eduard Caballé i Colom
Domènech i Casadevall, Gemma


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 32-39 : il. (Focus) 

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

La Memòria de l'espai públic : una experiència didàctica sobre el nomenclàtor del primer franquisme a Tortosa (Baix Ebre) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 35 (2022) , p. 117-139 : il. (Articles) 
Referències bibliogràfiques.

En aquest article presentem una seqüència didàctica portada a terme durant el curs 2020-21 en un grup de segon de batxillerat a l'INS Dertosa (Tortosa). Es treballen conceptes com memòria i espai públic arran de la reflexió sobre el nomenclàtor d'època franquista de la capital del Baix Ebre. S'ha elaborat un informe fictici per a l'Ajuntament de Tortosa sobre el compliment de la Llei de memòria històrica (2007) i s'han treballat fonts primàries del primer franquisme. Els alumnes han obtingut unes conclusions d'acord amb les activitats que han desenvolupat, tot evidenciant la importància de la història en la configuració de les identitats col·lectives contemporànies.

Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

Allò que va passar l'estiu de 1952 / Jordi Salvat Rovira
Salvat Rovira, Jordi


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 22 (2024) , p. 13-22: il. (Articles) 

En aquest article, publicat en el número 47 de la publicació mensual Torredembarra Actualitat el setembre de 2023, es reconstrueix una operació de contraban a la costa del Baix Gaià que va acabar amb la intervenció de tabac i cafè valorat en més de tres milions de pessetes i el desmantellament de la comandància de la Guàrdia Civil de Torredembarra.

La Repressió franquista. Represaliats i víctimes de la Guerra Civil a l'Alt Empordà / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 423-425 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Repressió franquista. Represaliats i víctimes de laGuerra Civil a l'Alt Empordà / Manel Alaió i Manubens. Viladamat : Gorbs Comunicacions i Edicions, 2023

Obrint camins de llibertat. Maquis a Catalunya : els guies i les seves rutes al Pirineu català i andorrà / [ressenya de] Marià de Delàs Malet
Delàs Malet, Marià de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 425-426 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Obrint camins de llibertat. Maquis a Catalunya : els guies i les seves rutes al Pirineu català i andorrà / Josep Serra Frigola. Olot : Amical Guerrillers de Catalunya, 2023

Una Perspectiva de género de la represión concentracionaria franquista a partir del caso de la cárcel de Las Oblatas de Tarragona (1939-1943) / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 29 (2011) , p. 315-336 ; il.
Exemplar dedicat a: "Cárceles de mujeres". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En les presons franquistes per a dones es van amuntegar, en la dècada dels quaranta, militants antifeixistes, mares de la revolució i heroïnes de la rereguarda republicana al costat de prostitutes i dones que transgredien l'ordre econòmic autàrquic. El cas de la presó de Les Oblates de Tarragona es constitueix en estudi de cas per a aprofundir en una perspectiva de gènere de la repressió concentracionària franquista mitjançant l'anàlisi d'una pluralitat de fonts.

Pedro Moreno. Presidente del Comité de Milicias en Montmeló / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 22-26 : il.
Notes a peu de pàgina.

En Manuel, Manel o Manolo Mora va ser un persona coneguda per molta gent de Montmeló, en bona partper la seva implicació en el teixit associatiu i comercial del poble. Menys difosa i coneguda però va ser laseva implicació ja des de bon jove, en temps de la Segona República, al Casal d'Unió Catalana-Republicà,que tingué la seu al Cafè de Baix (edifici després conegut com Can Gil). En aquest període he volgut cen-trar aquest petit esbós biogràfic d'en Manuel, com un exemple montmeloní més de la força repressiva isilenciadora de la dictadura franquista.

La Causa general a Vilafranca / Jordi Valls Pedrol
Valls i Pedrol, Jordi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 149-171 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Una vegada acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), els vencedors continuaren la repressió contra les autoritats republicanes o persones que s'havien significat contra el denominat Movimiento Nacional, cercant les que en cada població havien tingut alguna relació amb accions violentes, tant contra persones afins a les idees dels guanyadors com contra els seus béns materials. Emparant-se en el Ministerio de Justicia, es creà una gran operació d'informació a tots els municipis espanyols per identificar i localitzar qui, continuant fidels a la República, havien comès suposadament aquestes accions violentes. És el que s'ha denominat senzillament Causa General. Tota la documentació està redactada en llenguatge legal, que a vegades es fa farragós i difícil de llegir per a qui no està avesat a consultar-lo. Per això hem fet aquesta tasca de repassar i llegir tot l'expedient de Vilafranca del Penedès i transmetre la informació en format diríem més entenedor i amè, sense que perdi, però, el seu contingut real.

Consejo de guerra a D. José Mª Elías Molins / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 14-19 : il.
Notes.

En l'arxiu del Govern Militar de Barcelona estan dipositats els expedients dels Judicis Sumaríssims, o Consells de Guerra, als quals es va sotmetre a totes aquelles persones que podien haver tingut alguna responsabilitat en els fets delictius que van tenir lloc durant la guerra a la Regió Militar IV(Barcelona) amb la finalitat de castigar a qui es trobés culpable, segons els criteris del nou govern. Entre aquests expedients hi ha una trentena corresponents a ciutadans de Montmeló que els membres del CEM vam tenir oportunitat de consultar per a rescatar aquesta part de la història de la nostra població. Un d'ells, instruït com a "Sumaríssim Ordinari núm. 28.937", va ser el de Sr. José Mª. Elías Molins.

Montmelonins morts al front i víctimes de la repressió franquista en camps de concentració, batallons de treballadors i presons (1937-1946) / Marcel Comas Subirà
Comas Subirà, Marcel


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 71-83 : il.
Notes.

Tot i que al capítol 6 del darrer llibre publicat pel1CEM també es poden consultar algunes de les xifres idades detallades en aquest article, aquí em centro només en les persones de Montmeló mortes al frontde guerra i empresonades per la primera repressió franquista. Veureu que moltes xifres i dades encarasón obertes i incompletes, no cal dir que agrairé enormement la correcció i/o ampliació de qualsevol in-formació.Així mateix agraeixo, igual que en el cas del llibre, la col·laboració de la Lola Robles, per facilitar sempreles consultes documentals a l'Arxiu Municipal de Montmeló i per les entrevistes que vam realitzar fa vintanys a un munt de gent gran del nostre poble. També als companys del CEM, Josep Umbert i Josep Alarcón,amb qui vam anar plegats l'any 2017 a consultar els expedients de persones de Montmeló a l'Archivo delTribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona. I com sempre a la família pel suport, ajuda i comprensióen aquesta curiosa afició per la història local de Montmeló.

Consejo de guerra a Manel Mir Serra / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 11 (desembre 2021), p. 18-24: il.
Notes.

En el Butlletí núm. 6 del Centre d'Estudis de Montmeló, publicat al març del 2012, parlàvem del trista final que va tenir durant la nostra Guerra Civil el que fora rector d'aquesta població, Mn. Josep Mª. Martí Esteve i dèiem, entre altres coses, que era vox populi a Montmeló el fet que els seus assassins, membres del Comitè de Les Carolines, en *Barcelona, havien trucat per telèfon a l'ajuntament preguntant que havien de fer amb ell i que algú, s'ignora qui, va contestar que fessin el que volguessin, tenint aquesta resposta una importància decisiva en el fet que posessin fi a la seva vida. Tal resposta se li va atribuir per part d'alguns a qui va ser veí de Montmeló D. Manuel Mir Serra i aquestes línies que ara segueixen venen a completar, fins on avui es pot, aquella història.

Formació de l'esperit militar / Joan M. Pau i Negre
Pau i Negre, Joan M.


En: Punxa. Girona, núm. 34 (2003) , p. 70-71 : il. (Article d'opinió) 

Carrilaires sota sospita : conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suárez, Jordi


Móra la Nova : Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI), 2023
203 p. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409562091

Jordi Duran i Suàrez presenta un treball de recerca històrica sobre el naixement i l'evolució del sindicalisme ferroviari a Móra la Nova. En aquest llibre s'ha analitzat la conflictivitat laboral en el sector del carril fins al final de la Guerra Civil i els processos de repressió i de depuració franquista aplicats contra els ferroviaris de l'estació i el dipòsit de locomotores de Móra la Nova. Es tracta d'un dels estudis locals més aprofundits que s'han publicat fins ara a Catalunya i Espanya sobre depuració ferroviària franquista. La recerca ha permès redactar més d'un centenar de perfils biogràfics sobre la trajectòria social, laboral i política d'empleats de l'estació i del dipòsit de locomotores de la vila que van ser depurats i, en molts casos, sancionats i represaliats pel règim. (PLECS).

Sota el pes de la Victòria. La repressió franquista a Sabadell en la immediata postguerra / Josep Antoni Pozo González
Pozo González, Josep Antoni


Lleida : Pagès, 2025
296 p. ; 24 cm (Guimet, 255) 
ISBN 9788413035901

Durant els primers mesos després de l'ocupació militar de Sabadell el gener de 1939, la convergència entre el desig de venjança d'alguns i l'interès d'efectuar una àmplia neteja social d'altres, trobà el punt d'intersecció i el terreny perfecte per a complementar-se i alimentar- se mútuament. Fou -com a tot arreu- el motor que fomentà la repressió franquista. Tanmateix, cal veure'n l'entrellat. No es tracta només de fer un recompte de víctimes. I és aquí on la informació reunida en aquest llibre i la seva anàlisi, a partir de la consulta de més d'un miler de procediments militars sumaríssims implementats entre 1939 i 1945 pels dos jutjats militars existents a la ciutat, esdevé fonamental i insubstituïble. Gràcies a un profund i exhaustiu estudi de tots aquests procediments militars oberts, Josep Antoni Pozo detalla quins foren els mecanismes de la repressió, a qui i per què se'l perseguí, quins interessos hi havia al darrere o quins grups socials se'n beneficiaren. (Editorial).