Dos modelos de especialización ganadera en el último siglo : el Vallès Oriental, 1920-2020 / Jordi Panas, Enric Tello
Planas i Maresma, Jordi


En: Historia agraria. Murcia, 97 (Diciembre 2025), p. 133-162 (Estudios) 

Al llarg del segle XX, el creixement urbà i els canvis en les pautes alimentàries van impulsar una expansió de la producció ramadera, especialment en les àrees rurals més pròximes a les grans ciutats on es concentrava la demanda d'aliments. Això va donar lloc a models d'especialització ramadera distints, tant des del punt de vista social com ambiental. En aquest article, comparem dos models de producció ramadera que es van succeir en una comarca veïna de la ciutat de Barcelona abans i després de la Revolució Verda, atenent les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals: un amb explotacions tradicionals fins i tot bàsicament orgàniques i un altre en el qual l'activitat ramadera es va transformar en una producció agroempresarial en granges d'engreixament molt desintegrades del seu entorn agrícola. Aquesta evolució mostra la gran transformació del sistema agroalimentari global en l'últim segle, i suggereix la necessitat de continuar estudiant aquest contrast.

Vins, aiguardents i caves : la comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XXI) / Josep Colomé-Ferrer, Jordi Planas i Raimon Soler-Becerro: coords



Tarragona ; Vilafranca del Penedès : Publicacions URV : Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2022
308 p. : il., gràf. ; 24 cm (Cultures del vi, 4) 
Bibliografia. Conté: Introducció / Josep Colomé Ferrer, Jordi Planas, Raimon Soler i Becerro -- El comerç i el consum de vi a la Catalunya nord-occidental: la Conca de Tremp, proveïdora del Pirineu / Xavier Tarraubella i Mirabet, Laureà Pagarolas i Sabaté -- Societats mercantils en el negoci del vi i l'aiguardent a Barcelona en el segle XVIII / Lídia Torra Fernández -- La Catalunya aiguardentera en el segle XIX: canvi tècnic i xarxes comercials / Josep Colomé Ferrer, Llorenç Ferrer Alòs -- Les spanische Weinhalle: la xarxa comercial catalana de venda de vi a Alemanya i Suïssa (1860-1939) / Miquel Gutiérrez i Poch -- La protecció del vi d'Alella abans de la denominació d'origen: el sindicat alella Vinícola (1906-1936) / Jordi Planas i Maresma, Samuel Pascual Garrido Herrero -- Intercooperació? la relació entre les cooperatives de consum i de producció vitivinícola en la comercialització del vi a Catalunya durant el segle XX / Francisco José Medina Albaladejo -- La indústria vinícola catalana en el llarg cicle del vi comú, 1865-1996. Una visió de conjunt / Raimon Soler i Becerro -- La producció de cava i el comerç internacional (1850-2015) / Marc Badia i Miró, Pablo Delgado, Vicente José Pinilla Navarro -- La consolidació de la revolució vitivinícola del Priorat al començament del segle XXI / Miquel Àngel Bové Sans.
ISBN 9788412029734 (Vinseum)
ISBN 9788413650135 (URV)

La producció i el comerç de vins, aiguardents i caves ha estat un element clau en la conformació de la Catalunya contemporània. Aquest llibre recull un conjunt de treballs totalment inèdits que s'han portat a terme en els darrers anys sobre la comercialització vinícola catalana i que, en la seva diversitat, permeten resseguir l'evolució del sector vitivinícola català des del segle XVIII fins a l'actualitat, una evolució a la qual l'historiador Francesc Valls Junyent (1966-2017) va dedicar una atenció preferent i al qual aquesta publicació vol servir d'homenatge.

Cooperativismo, movilización campesina y dinámica políticaen un área neurálgica de la lucha rabassaire (1919-1924) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 1 (febrero 2025), p. 87-109 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Notes.

El cooperativisme vitivinícola es va desenvolupar a Catalunya en un moment d'auge de la lluita social i política dels rabassaires. Les reeixides campanyes electorals de Lluís Companys, el principal organitzador de la Unió de Rabassaires, van coincidir amb la creació dels primers cellers cooperatius. Però el cooperativisme vitivinícola va ser molt impermeable a la influència del moviment rabassaire, tot i que aquest moviment estava molt vinculat al fenomen cooperatiu i, a més, els cellers cooperatius comptaven amb la participació del col·lectiu rabassaire. Aquest article intenta explicar aquesta aparent contradicció amb l'estudi d'una àrea neuràlgica de la lluita rabassaire, on la mobilització social i política dels conreadors de vinyes va ser més intensa al començament dels anys 1920.

Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / [ressenya de] Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 218-220 (Ressenyes) 
Notes.
Ressenya de:
. Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / Raimon Soler-Becerro i Josep Tort Miralles. Olèrdola : Ateneu Mogenc Fem Poble ; Ajuntament d'Olèrdola, 2022

Samuel Garrido (1958-2022) : una mirada profunda a les institucions econòmiques, l'acció col·lectiva i el poder dels febles / Salvador Calatayud i Jordi Planas
Calatayud, Salvador


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 53 (juny 2023), p. 15-17 (l'Associació) 
Article original publicat a Història Agraria, 87, agost 2022, p. I-IV: "Samuel Garrido (1958-2022): Una mirada honda a las instituciones económicas, la acción colectiva y el poder de los débiles".

La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Treball agrari i reproducció econòmica: el Baix Empordà, 1850 - 1880 / [ressenya de] Pere Orti
Planas i Maresma, Jordi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VIII, núm. 19 (juny 2006), p. 11-12 (Llibres. Notes de lectura entorn a la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Treball agrari i reproducció econòmica: el Baix Empordà, 1850 - 1880 / Enric Saguer. Girona : Documenta Universitaria : AHR, 2005 (Biblioteca d'Història Rural, 7)

La Unión de Rabassaires y el cooperativismo (1922-1936) / Jordi Planas i Maresma
Planas i Maresma, Jordi


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 125 (2022) , p. 207-235 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Creat en 1922, el sindicat Unió de Rabassaires es va convertir en la principal organització sindical agrària de Catalunya i una de les més importants d'Espanya. Encara que no va ser creada com una associació cooperativa, la seva preocupació per incloure l'acció cooperativa en les seves funcions va ser relativament primerenca. No obstant això, la seva aposta per la via cooperativista només va avançar decididament en els anys 1930. Aquest article pretén explicar el perquè, analitzant la relació entre el sindicat Unió de Rabassaires i el cooperativisme agrari català al llarg de la seva trajectòria fins a l'inici de la Guerra Civil.

El Sindicalisme rabassaire a la comarca d'Igualada / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 19 (2020) , p. 193-224 (Articles) 

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.

La Revolució vitivinícola del Priorat : l'exemple de Porrera / Esteve Abelló, Jordi Planas
Abelló, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 13-39 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l'atenció en el municipi de Porrera, que n'ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l'any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l'inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.

La Unión de Rabassaires y las respuestas de los viticultores catalanes frente a la crisis vinícola de comienzos del siglo XX / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Hispania. Madrid. Vol. 80, núm. 264 (2020) , p. 201-229
Resums en castellà i anglès.

Durant el primer terç del segle XX, el sector vitícola es va veure inmerst en una greu crisi, com a resultat d'una sobreproducció estructural a escala internacional. Aquest article centra la seva atenció en les vies d'acció col·lectiva dels viticultors catalans com a resposta a la crisi i, especialment, en la Unió de Rabassaires que, des de la seva creació en 1922, va ser la principal organització sindical agrària de Catalunya i una de les més importants d'Espanya. S'analitzen les relacions entre la Unió de Rabassaires i la Unió de Viticultors de Catalunya, una organització que pretenia agrupar el conjunt dels viticultors, destacant les seves coincidències i divergències en la seva lluita contra la crisi vinícola. També s'analitzen les relacions de la Unió de Rabassaires amb el cooperativisme vitivinícola, que a Catalunya es trobava en expansió al començament dels anys vint, i s'expliquen les raons del seu desenvolupament molt independent del sindicalisme rabassaire.

Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve / textos: Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


Granollers : Ajuntament de Granollers : Museu de Granollers, DL 2019
76 p. : il. col. ; 26 cm

L'any 1917, el retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers fou venut a la Junta de Museus de Barcelona i avui forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Durant un any es podran veure al Museu de Granollers, 10 de les 13 taules que composen aquest magnífic retaule dels pintors Vergós. L'exposició presenta la ciutat de l'època de la venda del retaule, ara fa cent anys. Una ciutat en creixement i en plena transformació, que, en molts aspectes, està en l'origen del Granollers que coneixem avui.

La Federació Agrícola Catalana-Balear i el congrés agrícola de Santa Coloma de Farners (1916) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 28 (2016) , p. 41-69 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i cartografia. Resums en català i anglès.

Els dies 11 i 12 de juny de 1916 va tenir lloc a Santa Coloma de Farners el XIXè congrés de la Federació Agrícola Catalana-Balear. En aquest article s'expliquen els orígens d'aquesta organització, la creació de la qual va ser resultat d'un llarg procés promogut directament per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre; les entitats adherides, amb especial atenció a les de la comarca de la Selva; i els congressos agrícoles que va organitzar entre 1898 i 1923, amb especial atenció al que es va celebrar l'any 1916 a Santa Coloma de Farners.

Les Dinàmiques del canvi agrari des de finals del segle XIX al Vallès / Jordi Planas Maresme
Planas i Maresma, Jordi


En: 179308 El Pas de la societat agrària a societat industrial al Vallès : Actes de la II Trobada d'Entitats del Vallès. Móra la Nova : Institut Ramon Muntaner, 2018. p. 11-27
 (Conferència inaugural) 

Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX / Ramón Garrabou, Jordi Planas, Enric Saguer, [et al.]



En: Historia agraria. Murcia, 63 (Agost 2014), p. 115-150 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

L'anàlisi de la distribució de la propietat de la terra ?i de les conseqüències socials d'aquesta? comporta dificultats heurístiques i metodològiques importants que solen limitar la possibilitat d'establir comparacions territorials suficientment sòlides i sistemàtiques. Aquesta anàlisi és difícilment assumible a partir d'aquelles estadístiques fiscals i cadastrals que presenten les dades agregades i, per això, ofereixen major cobertura territorial. Un acostament més realista i amb major potencial només és possible combinant prospeccions locals en diferents àmbits territorials, en els quals sigui possible la identificació nominal tant dels habitants com dels propietaris de terra usant simultàniament padrons de població i relacions cadastrals. Aquest article pretén desenvolupar un enfocament metodològic basat en l'anàlisi de casos locals amb l'objectiu d'analitzar comparativament el nivell de desigualtat social existent en la societat rural catalana de mitjan el segle XIX.

Desigualdad, asociacionismo y conflictividad social en un núcleo de la Cataluña "rabasaire" (1890-1936) / Jordi Planas, Francesc Valls-Junyent
Planas i Maresma, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 72 (2012) , p. 89-111
Resum en castellà.

Aquest article examina les relacions entre desigualtat, associacionisme i conflictivitat social a partir de l'estudi d'una petita localitat de la Catalunya rabassaire. Després de la filoxera els rabassaires van veure deteriorades les seves condicions contractuals en un context que a més era especialment crític a causa de la crisi de preus del vi. Aquesta va ser una de les causes principals de la conflictivitat social en el camp català fins a la Guerra Civil. La possibilitat d'examinar d'aprop aquest microcosmos i de posar en relació els àmbits econòmic, polític i social en els quals es movien els seus habitants, permet mostrar la divisió social existent en un context de desigualtat i com aquesta desigualtat va trobar una forma d'expressió en l'activitat associativa en els primers decennis del segle XX.

La Cambra Agrícola de l'Empordà : una resposta dels propietaris agraris a la crisi del final del segle XIXmoderna / Jordi Planas i Maresma
Planas i Maresma, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 25 (2013) , p. 73-97 : il. graf. (Dossier: conflictes i negociació en el món rural) 
Bibliografía. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A mig camí del cooperativisme i de la mobilització social, les cambres agrícoles foren concebudes com una resposta a la crisi agrària del final del segle xix. Era un tipus d'associació que pretenia ser interclassista, però controlada i dirigida pels propietaris agraris i, per tant, al servei dels seus interessos. Amb la unió conjunta de propietaris i pagesos en uns moments en què la crisi havia distanciat els dos grups socials i havia accentuat els seus conflictes, els propietaris intentaven mantenir el vell ordre de la societat rural i al mateix temps modernitzar l'activitat agrícola difonent les noves tècniques. Tant per l'extensió de la seva esfera d'acció com pel nombre d'associats, la Cambra Agrícola de l'Empordà fou un cas excepcional tant a Catalunya com a Espanya; però, tal com prova la seva trajectòria, que s'explica en aquest article, no va escapar de les contradiccions d'aquest model associatiu.

Francesc Torras Sayol : un propietari conservador al capdavant de l'acció cooperativa / Jordi Planas Maresma
Planas i Maresma, Jordi


Valls : Cossetània, 2016
104 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 28) 
ISBN 9788490345283

Francesc Torras Sayol (Caldes de Montbui, 1868-1936) és un exemple paradigmàtic d'un fet que als ulls d'avui pot resultar sorprenent, però que al començament del segle xx no va ser en absolut extraordinari: la participació dels propietaris rendistes i conservadors en el cooperativisme agrari. Membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Lliga Regionalista, caporal del sometent, alcalde de la seva localitat durant la dictadura del general Primo de Rivera, president de l'Associació de Propietaris Rurals de la comarca durant els anys trenta. En totes les facetes de la seva vida social va ser un clar exponent de la "gent d'ordre", i la seva participació destacada en el cooperativisme (vicepresident de la Cambra Agrícola del Vallès, president del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui) responia al que ell entenia com una missió social ineludible, preservar la pau social en un moment en què s'esfondrava inexorablement, cosa que, fins i tot, li costà la vida. (Editorial).

¿Por qué fracasaban las cooperativas agrícolas? : una respuesta a partir del análisis de un núcleo de la Cataluña rabassaire / Jordi Planas, Francesc Valls-Junyent
Planas i Maresma, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 07, núm. 02 (junio 2011), p. 310-321 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El cooperativisme agrari ha estat considerat un instrument fonamental per a l'adaptació de les explotacions camperoles a la complexa conjuntura que va travessar el sector agropecuari durant els últims anys del segle xix i els primers del xx . En el cas espanyol, la historiografia ha ressaltat l'escàs desenvolupament del cooperativisme agrari i la seva limitada contribució a la modernització agrícola. Encara que en algunes regions com Catalunya es van multiplicar les iniciatives de tipus cooperatiu, no deixa de ser cert que les cooperatives creades van tenir moltes dificultats per consolidar-se a mitjà i llarg termini. A partir de l'estudi de la dinàmica cooperativa d'un nucli de la Catalunya vitícola ens proposem cridar l'atenció sobre una de les raons que van contribuir decisivament al fracàs relatiu del cooperativisme al nostre país: la conflictivitat social i política de les primeres dècades del segle xx.