La Masia de Ca l'Andal : 10 segles d'història d'aquesta finca de propietat municipal / M. Dolors Nieto Sabater
Nieto i Sabater, M. Dolors


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 82-101 : il.
Notes.

La masia de Ca l'Andal, de propietat municipal des de l'any 2008, destinada a ser un equipament públic (encara a determinar) al barri de Bufalà, és un dels edificis més singulars i amb més història de la ciutat. A l'article es detalla com és i què caracteritza l'edifici actual i, s'analitzen les accions que s'hi han dut a terme al llarg dels segles des del que semblen els seus inicis al segle XI, fins a l'actual segle XXI. També els propietaris i els usos per als quals ha servit. L'objectiu és conèixer com més millor aquest edifici del patrimoni historicoartístic de Badalona, tenir elements per apreciar-lo, posar-lo en valor, saber-lo conservar i disposar de bona informació a considerar quan s'hagin de decidir les actuacions de reforma i consolidació que caldrà fer-hi abans de rehabilitar-lo i adequar-lo a l'equipament públic que es determini.

Can Fargues, un mas mil·lenari / Carlota Giménez
Giménez i Compte, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 5 (desembre 2015), p. 66-71 : il. (Patrimoni) 

La compra de la masia el 2009 per part de l'Ajuntament de Barcelona ha permès conèixer amb detall el passat històric i arquitectònic de Can Fargues.

Seqüeles financeres de la Guerra de Successió a Puigcerdà. De la venda de Carlit (1715) a la Concòrdia per a la lluïció de censals (1724) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 5 (2023) , p. 79-101 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Amposta declararà Bé Cultural d'Interès Local les antigues ruïnes de Santa Susanna a la façana fluvial



En: Revista Amposta, Núm. 959 (setembre 2021), p. 1, 3 : il. (Ciutat) 

L'Antic col·legi de les Monges ja és propietat de l'Ajuntament



En: Revista Amposta, Núm. 926 (desembre 2018), p. 1, 4 : il. (Patrimoni) 

L'Ajuntament d'Ulldecona ha comprat l'antic castell de la vila



En: Ebre: Setmanari independent. Tortosa, Núm. 377 (24 jul. 1985), p. 7

Adquisición por el municipio de Torroella de Mongrí del Castillo situado junto a la iglesia y la finca llamada "Les Deveses" / Pelayo Negre Pastell
Negre i Pastell, Pelai


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1951) , 6 p. : il. (Notas históricas) 

Defensant el patrimoni cultural / Jordi Colomeda
Colomeda Folgado, Jordi


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 54 (juny 2006), p. 20-21 : il. (El museu) 

Cap on va el patrimoni guixolenc? / Junta Tècnica del Museu d'Història



En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 52 (novembre 2005), p. 24-26 : il. (El museu) 

Dades dels elements del patrimoni a Terrassa / Enric Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 192-202 (Dades) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

l reconeixement i la protecció dels diferents béns patrimonials requereix incloure'ls en inventaris o catàlegs oficialment reconeguts. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya disposa de diferents inventaris de patrimoni en què la presència dels béns patrimonials de Terrassa és ben desigual, i s'hi troben poc o gens representats. Així, els elements que formen part del patrimoni etnològic són tot just una desena, mentre que els inclosos als inventaris de patrimoni arquitectònic i arqueològic superen els 300. Pel que fa a la protecció urbanística dels béns patrimonials a escala municipal encara és vigent el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa (1986), que està format pel catàleg d'edificis, l'inventari d'edificis i elements d'interès arquitectònic, els elements d'interès i les restes i vestigis arqueològics i es pot consultar íntegrament a la pàgina [...] Per tipologies, els elements catalogats més comuns del Pla Especial del Patrimoni són els edificis de tipus residencial, seguits de les masies i dels d'ús públic, mentre que els de caràcter religiós, fàbriques o magatzems tenen una representació més baixa.

Ruta guiada per les fortificacions de la Guerra Civil



En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 141 (primer semestre 2022), p. 4-5 : il. (Municipal) 

Aquest patrimoni municipal encara no es Bé Cultural d'Interés Local (BCIL), tot i que així ho indica la nova cartelleria instal·lada per l'Ajuntament amb el suport de la Diputació.

El Comunidor i el banc de rajoles d'arts i oficis : dos exemples de patrimoni immaterial i de patrimoni material d'Altafulla / Narcís Carulla Gratacós
Carulla Gratacós, Narcís


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 131-140
Bibliografia.

Es descriu un espai en part pla i en part aturonat, proper a l'absis de l'església, on s'hi troba una gran Creu, junt a un espai pla i arrodonit de possible era de batre i pallissa, anomenat tradicionalment com El Comunidor, que correspon per toponímia a l'entorn on es feien els espargiments eclesiàstics front a tempestes o malvestats. Per tant es podria incloure dins de l'inventari de Patrimoni immaterial d'Altafulla. Per contraposició es cita o descriu el banc de rajoles i oficis servat al Museu Etnogràfic d'Altafulla, exemple clar de Patrimoni material, malgrat el seu caràcter mòbil.

Estudi previ per a nous usos per un equipament municipal al Pla de Santa Maria [Fitxer informàtic] / Lluís Tobella Farran, Antoni Paricio Casademunt, Francesc Bascompte, Isabel Rabassa, Ignacio del Corral



2006
1 recurs electrònic

Aquest estudi correspon al Conveni signat entre l'ajuntament del Pla de Santa Maria i la UPC el Desembre de 2005, amb la finalitat de realitzar un treball exploratori per a nous usos en el conjunt anomenat "La Fàbrica".

Can Saurina. De casa d'estiueig a Ajuntament / Sergio Arévalo Moyano
Arévalo Moyano, Sergio


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 109-112 : il


En origen, l'edifici de Can Saurina, avui centre cultural situat a Montornès Centre, era una casa d'estiueig. Sergio Arévalo documenta que a mitjans de la dècada dels quaranta va passar de mans privades a ser un immoble propietat de l'Ajuntament, I ho fa a partir de l'estudi de l'expedient Gestió 1944/01 (Cx1421) de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès.

Concurs llar d'infants



2007
1 portafolis : il. col. ; 43 cm (Reculls) 
L'Ajuntament de Figueres va convocar dos concursos per la construcció de dues noves llars d'infants, una al sector Camí de Vilatenim i l'altre al sector Rec Susanna. Mecanoscrits (fotocòpia).

Reconeixement, diagnosi i dinamització del patrimoni al municipi de La Granja d'Escarp / Alejandro Lozano Agustí
Lozano Agustí, Alejandro


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 143-148 : il. (Patrimoni) 

A través de l'estudi del patrimoni del municipi, en un sentit ampli, pretenem trobar alternativa al desenvolupament local, que a banda de millorar el coneixement i l'autoestima de la població local obre la porta al desenvolupament del turisme rural i noves activitats terciàries. El municipi en qüestió comença a donar els primers passos cap al desenvolupament turístic mitjançant la contemplació del patrimoni de l'espectacle natural de la floració. Aquesta, però, no és l'única via del turisme rural. En aquest àmbit, trobem grans possibilitats de promoció en el món de la pesca del silur, en la visita del patrimoni cultural i en el llistat d'activitats realitzables en els espais naturals.

Sant Pelegrí : art, història i cultura



En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès, núm. 10 (juny 1980), p. 2-3 : il.

Història de l'Hospital de l'Espluga de Francolí d'ençà que passà a ser de l'Ajuntament / Joan Tarès i Martí
Tarès i Martí, Joan


L'Espluga de Francolí : l'Ajuntament, 1992
15 p. : il. ; 28 cm

Can Miralda o la fàbrica dels Panyos, un bé protegit amb el màxim reconeixement patrimonial / Mercè Argemí Relat
Argemí i Relat, Mercè


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 114-116 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Manresa compta entre el seu patrimoni amb la fàbrica dels Panyos, considerada la fa`brica de riu meïs antiga conservada de Catalunya (1820-1824) i un testimoni uïnic de la primera industrialitzacioï a Catalunya, que posiciona Manresa com a ciutat capdavantera d'un dels períodes de més rellevància històrica pel país. L'edifici i el seu entorn té la màxima protecció patrimonial com a Bé Cultural d'Interès Nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya i està reconegut entre els 100 elements principals del Patrimoni industrial a l'estat. La seva catalogació és una eina de proteccioï per conservar-ne el llegat patrimonial. La recuperació del conjunt és una oportunitat estratègica per la ciutat i s'ha d'aconseguir amb la participació de tots els agents possibles, públics i privats.

La Casa de l'Ardiaca / A. Duran Sanpere
Duran i Sanpere, Agustí


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any II, Vol. II, núm. 9 (març 1925), p. 252-263 : il.
Notes a peu de pàgina.