Teresa Abelló. La Vaga de la Canadenca : "les vuit hores van ser més una victòria sobre el paper que a la pràctica" / Júlia Mas
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 267 (juny 2024), p. 88-89 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

El Mutualisme en l'època contemporània a l'Hospitalet / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 125-144 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

En el procés de transició de l'Antic Règim al capitalisme, les mutualitats van ser la forma associativa que van adoptar les classes treballadores i de petits propietaris per ajudar-se mútuament. El mutualisme va ser la forma més important de cuidar-se els col·lectius de persones, locals o professionals, més enllà de la família.

L'Espoli general : la requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978) / Neus Moran Gimeno
Moran Gimeno, Neus


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 515 (gener 2025), p. 29-37: il. (Avançament editorial) 
Notes.

La Gran vaga de la Canadenca / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 70-71 : il. (Mirador. Història) 
Ressenya de:
. La vaga de la Canadenca : la jornada de vuit hores. 21 de febrer de 1919 / Teresa Abellól. Barcelona : Penguin Random House, 2024

Salvador Seguí. El colós de l'anarquisme / [ressenya de] Marc Macià Farré
Macià i Farré, Marc


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 215-217 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Salvador Seguí. El colós de l'anarquisme / Jordi Martí Font (Ed.). Tarragona : Lo Diable Gros Edicions, 2021

La Construcció d'una ciutat industrial : la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931) / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 44-71 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" -patronal-, el professional i el moderat -lligat al socialisme terrassenc- van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.

Apunts sobre el moviment obrer a la Garrotxa / S. Batalla
Batalla, S.


En: Gra de Fajol : papers i materials de la Garrotxa. Olot, núm. 1 (juny 1980), p. 26-27 : il. (Qué et sela la comarca?) 

Sant Andreu de Palomar esdevé ciutat (1902-1984) / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 171-211 : il

Bibliografia.

L'Espoli general : la requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978) / Neus Moran Gimeno
Moran Gimeno, Neus


Barcelona : L'Avenç, 2024
427 p. ; 24 cm (Avenç assaig, 140) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788418680557

El llibre descobreix un aspecte de la repressió franquista que encara persisteix: l'espoli al moviment associatiu i obrer dels Països Catalans. Amb l'anàlisi i el buidatge de milers de documents dels arxius i la preocupació per no haver pogut trobar totes les víctimes de la requisa patrimonial instituïda pel govern del bàndol sollevat el 1936 contra la II República com a mesura de càstig alliçonadora i prolongada. També parla dels executors, de les connexions entre els organismes judicials, administratius i militars del sistema, i dels seus còmplices. Aquest llibre dibuixa una panoràmica de l'espoli que fins ara no teníem, quantifica quin fou el rèdit obtingut per l'Estat i n'identifica les víctimes. Per primera vegada, tenim damunt la taula les xifres de la requisa i el seu llegat. A hores d'ara, la restitució, el rescabalament íntegre del patrimoni confiscat a les associacions i persones físiques que en foren víctimes no s'ha resolt, malgrat que és considerat un delicte de lesa humanitat i, per tant, imprescriptible. El propòsit últim d'aquest llibre ha estat entendre els motius de la requisa però, sobretot, el perquè del no-retorn. Esperem que aquestes pàgines siguen almenys una aportació per al debat, atès el greu impacte que tingueren i tenen sobre el conjunt de la societat. (Editorial).

Makhnovismo y cenetismo-faísmo en perspectiva comparada: teoría y praxis anarquista frente a contextos bélicos, Ucrania (1917-1921) y Cataluña (1936-1939) [Fitxer informàtic] / Eduard Ballesteros Giménez ; [dirigida per: Josep Puigsech Farràs]
Ballesteros Giménez, Eduard


2023
Dirigida per: Puigsech Farràs, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral aborda comparativament dos processos revolucionaris en els quals el moviment anarquista va ser el protagonista i van tenir com a denominador comú un espai regional dins d'un context bèl·lic a la primera meitat del segle XX. En el primer cas, el sud-est d'Ucraïna al llarg dels anys 1917-1921 i amb el makhnovisme com a protagonista; mentre que el segon, el nord-est d'Espanya durant el període 1936-1939 amb el cenetisme-faisme com a protagonista. En una perspectiva d'història comparada s'analitzen el projecte teòric i la praxis del makhnovisme i del cenetisme-faisme aplicats a l'àmbit territorial, polític, militar, econòmic i cultural, així com les connexions que van existir entre tots dos moviments en aquests camps. Per això, s'analitzen els èxits i les derrotes d'aquests projectes, com es van adaptar i reaccionar davant les circumstàncies i contextos respectius per convertir-se en dos dels episodis més rellevants de la història del moviment anarquista i, per extensió, de la història del moviment obrer, la història europea i la història mundial de la primera meitat del segle XX. Aquesta tesi posa èmfasi en els nexes en comú i diferencials que van caracteritzar la trajectòria de tots dos models.

Inici del moviment obrer a Sant Joan les Fonts / per Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 66-67 (des.-juny 2017-2018), p. 19-20, 40-41

Les Vagues de 1918-1919 / Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 21 (set. 1996), p. 12-13

Organización obrera y conflicto en el sector textil de Vilassar de Mar / Francesc Gómez
Gómez, Francisco


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 18 (1994) , p. 20-27 : il.

Els Cambrers de La Alianza : treball i societats obreres a la Barcelona d'inicis del segle XIX / per Manel Masó Ponz
Masó Ponz, Manel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 91-114 (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

Entre 1897 i 1919 la Societat de cambrers, La Alianza fou cabdal en la construcció de l'ofici a Barcelona. No hi havia marc laboral establert, la patronal era combativa i l'ofici molt precari: nivells elevats de desocupació, moltes hores de treball diàries, cap festa setmanal, salaris baixos, propina humiliant i fort intrusisme. Malgrat tot, els cambrers crearen una societat prestigiosa. Confeccionaren l'organització política i econòmica, uns serveis com ara, el d'ocupació, la Germandat o La Quinta de Salud i van facilitar la comunicació, culturització i socialització dels socis a partir d'una revista o d'un local social sobre el qual gravitava bona part de la vida social.

La Vaga de la Canadenca : la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores / Gerard Costa, Dolors Domingo
Costa i Serret, Gerard


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
152 p. : il. ; 27 cm (Esplendor) 
ISBN 9788419239990

Hi ha esdeveniments que la memòria col·lectiva recorda com a moments de triomf, i la vaga de la Canadenca n'és un d'ells. Obtenir la jornada laboral de vuit hores va ser indubtablement una gran fita en la lluita pels drets laborals de la classe obrera. Després de més de cent anys d'aquells fets, aquest llibre vol ressaltar el paper de Catalunya en la consecució d'aquesta important millora en les condicions de treball. Mitjançant les imatges dels fotoperiodistes, la premsa de l'època i la mirada satírica d'humoristes gràfics, es relaten visualment els esdeveniments, s'identifiquen alguns dels seus protagonistes i s'apropa a una època i uns fets que van marcar un abans i un després en la història del país. (Editorial).

Salvador Seguí. El Noi del Sucre : anarcosindicalisme i pistolerisme a Barcelona / Ferran Aisa i Pàmpols
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Editorial Base, 2024
272 p. ; 24 cm (Base històrica, 196) 
ISBN 9788410131033

En aquest assaig biogràfic Ferran Aisa repassa la vida i l'obra de Salvador Seguí, conegut popularment com El Noi del Sucre, que va morir assassinat per pistolers a sou de la patronal el 10 de març de 1923. Aisa s'endinsa en la vida de Salvador Seguí des de la infància, passant per tota la seva trajectòria vital des del seu ofici de pintor de parets fins al seu afany per la cultura i la justícia social. L'autor explica la formació autodidacta de Seguí, les seves aficions a la filosofia, a les tertúlies de cafè. Descriu el militant confederal, l'orador, l'escriptor proletari, les contínues detencions i la tasca sindical com a secretari de la CNT catalana. A través de la seva biografia podem seguir la força arrasadora de la CNT que es va convertir en l'organització sindical més important d'aquell temps i de la qual Seguí fou un dels principals protagonistes destacant en fets com la creació dels Sindicats Únics, el Pacte CNT-UGT, la Vaga general de 1917 i, sobretot, la Vaga de la Canadenca, alhora que promovia l'anarcosindicalisme entre els treballadors, en uns anys en què el pistolerisme regnava a la ciutat de Barcelona. (Editorial).

Obreres tarragonines en el tardofranquisme / Sara Masalias Palou
Masalias Palou, Sara


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 193 (abril 2024), p. 14-17 : il. (Recerca universitària) 
Bibliografia.

Ciudadanos y trabajadores : el primer asociacionismo obrero en Catalunya (Igualada, 1840-1868) / Ramon Arnabat i Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Historia Social. Valencia, núm. 109 (2024) , p. 25-48 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

Les tres dècades que van de 1840 a 1868 són claus en el procés de conscienciació i organització obrera a Catalunya. En aquest text realitzem un estudi sintètic i polièdric de les profundes transformacions socioeconòmiques, polítiques i culturals que es van produir durant aquests anys, de les experiències dels diversos sectors obrers en elles i de la conscienciació ciutadana i obrera entre els diversos col·lectius de treballadors del sector cotoner a Igualada (Anoia, Catalunya). Les associacions i les mobilitzacions obreres creades durant aquests anys van contribuir tant a millorar les condicions materials i immaterials dels obrers, com a democratitzar els sistemes polítics.

Antonio Rialp Porta : un lluitador per la llibertat / Josep Bertran Rialp
Bertran Rialp, Josep


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 75-96 : il. (Miscel·lània) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest article analitza la trajectòria biogràfica d'Antonio Rialp Porta (1915-2001), un home de la Catalunya interior que va viure de forma intensa els esdeveniments que van donar-se des de la Segona República fins a la repressiva etapa del primer franquisme, passant per la Guerra Civil. Defensor dels drets de la classe treballadora, va militar en diversos partits d'esquerra i en una plataforma que aglutinava els partits i els corrents antifeixistes. Va participar activament en els fets del 6 d'octubre de 1934 i en la Guerra Civil va ingressar a l'Escola Popular d'Oficials, de la qual va sortir com a tinent de milícies (1938). Va intentar exiliar-se a França (1939), però va fracassar en la temptativa. Se li va incoar un consell de guerra sumaríssim ordinari; Va suportar les dures i terribles condicions repressives, en dipòsits i presons diverses de la geografia lleidatana. L'any 1949 va arribar a Andorra i es va exiliar després a França, fins que, l'any 1951, va partir a Austràlia, on va finar l'any 2001 lluny de la seva família. Aquesta biografia s'insereix en els principals esdeveniments històrics -locals, estatals, europeus i mundials- que van tenir lloc al llarg dels anys.

Intervenció de Conxita Sánchez a la presentació de la donació del fons de l'Arxiu de la Fundació Utopia a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Sánchez Medina, Conxita


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 87-91 : il. (Articles) 
Transcripció de la intervenció del 7 de març de 2023.

El paper que va tenir el moviment obrer a la comarca va ser decisiu per consolidar estructures imprescindibles per als avenços en les reivindicacions laborals, socials i polítiques, establint millores duradores en les condicions de vida i de treball, i que també van incidir de manera directa en la lluita per la democràcia. Les dones hi van tenir un protagonisme singular, tot i que poques vegades se n'evidencia la presència com a subjecte actiu de reivindicacions laborals o socials.