"La Regió forta i amb mitjans propis" : la Mancomunitat, el catalanismo y la dictadura de Primo de Rivera / Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 155-174 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) / [ressenya de] Conxita Mir Curcó
Mir i Curcó, Conxita


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 175-179 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) / Enric Pujol i Casademont, Josep Santesmases i Ollé (Eds.). Barcelona : Diputació de Barcelona, 2019

Escola de Teixits de Canet de Mar : Formació i recerca: 1922-2022 / Òscar Figuerola Bernal
Figuerola i Bernal, Òscar


Barcelona : Diputació de Barcelona, 2024
229 p.
ISBN 9788419091970

L'Escola de Teixits neix fruit de la voluntat del catalanisme polític de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana d'influir sobre la formació professional tècnica en el marc d'un ampli projecte polític d'abast nacional multifocal. El llibre que teniu a les mans té l'objectiu de fer un passeig pels cent anys de l'Escola de Teixits, des del seu orígen, fruit de la voluntat tenaç personalitzada de Josep Fors, fins l'actualitat.

Biblioteca Popular de Ulldecona : año 1926 [Fitxer informàtic]



1929-1942
1 recurs electrònic

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular d'Ulldecona (1929-11-04/1942-11-04).

Paraules de President / Josep Vicens Mestre Nogué
Mestre Nogúe, Josep Vicenç


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 21 (octubre 2023), p. 12-13 (Articles) 

Els Pioners del cinema pedagògic a Catalunya / Enric Ruiz Gil
Ruiz Gil, Enric


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 23, núm. 2 (20132) , p. 1 arxiu html
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En el marc de la Mancomunitat de Catalunya, un moment d'obertura i innovació en tots els àmbits, es va produir un tomb de modernitat en la instrucció pública. La pedagogia reivindicava el mètode intuïtiu, i el repte innovador imposava mètodes experimentals. Al cap davant d'aquest procés hi havia mestres i pedagogs. La Mancomunitat va fixarse en com responia Europa i els Estats Units d'Amèrica, a aquests nous reptes de modernitat, i va incorporar nombroses tècniques i polítiques, procedents d'altres països (França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, EUA, etc.). Mentre el món patia els efectes de la primera Guerra Mundial, a Catalunya, un enginyer de tècniques tèxtils va sol·licitar l'adquisició d'un projector de cinema per poder millorar les tècniques de formació dels seus alumnes. La resposta positiva del Consell de Pedagogia, òrgan de la Mancomunitat que regia la instrucció pública, converteix als responsables d'aquesta iniciativa en pioners en el camp del cinema pedagògic.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) / Jordi Pujol
Pujol, Jordi


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año XIV, núm. 159 (abril 1975), p. 7

Desballestar la Mancomunitat : el "cas" Dwelshauvers / un text de Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 765 (setembre 2023), p. 20-21 (La Cultura catalana en temps de la Dictadura de Primo de Rivera) 

Els Inicis del cooperativisme agrari a l'Alt Camp / Antoni Gavaldà Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXVI, Núm. 540 (juny 1994), p. 21-22

La Mancomunitat, el noucentisme i els cellers cooperatius / Ernest Ribé Llenas
Ribé Llenas, Ernest


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXVI, Núm. 540 (juny 1994), p. 14-17

Josep Mestres i Miquel : Vilallonga del Camp, 1868-1949. President de la Diputació de Tarragona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya / [ressenya:] Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 359-360 (Ressenyes de llibres) 
Ressenya de:
. Josep Mestres i Miquel : Vilallonga del Camp, 1868-1949. President de la Diputació de Tarragona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya / Pilar Riera Fortuny. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2021

Miquel Riera Perelló, mestre d'escola mallorquí, converteix l'àrida població de l'Argilaga en un verger l'any 1916 / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 57-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball es ressegueix el mestratge del professor d'escola mallorquí, Miquel Riera Perelló. L'any 1916 va arribar a la població de l'Argilaga, a la província de Tarragona. Les seves petjades es segueixen a través de les notícies que s'han documentat en hemeroteques digitals. La seva tasca cal situar-la en el context de l'Escola Nova i l'activitat de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) quan es va potenciar l'educació i l'escola en català. Entre els segles XIX i XX l'escola en el mon rural estava poc desenvolupada. La feina de Miquel Riera va aparèixer a la premsa de l'època com innovadora i revolucionària. Segons aquesta, va aconseguir eradicar l'analfabetisme a través de l'ecologia. Es va convertir en un exemple per a la resta de les escoles, algunes d'elles hispanes com la segoviana.

Josep Mestres i Miquel : Vilallonga del Camp, 1868-1949 : President de la Diputació de Tarragona i Conseller de la Mancomunitat de Catalunya / Pilar Riera Fortuny
Riera i Fortuny, Pilar


Tarragona : Diputació de Tarragona, Institut Ramón Berenger IV, [2021]
274 p. : il. ; 24 cm (El Saurí, 3) 
Bibliografia.

[Biblioteca Popular de Valls] : 1929

Biblioteca Popular de Valls.


[1929-1933]
1 recurs electrònic
Edició digitalitzada del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular de Valls.

[Biblioteca Popular de Valls] : 1924

Biblioteca Popular de Valls.


[1924-1929]
1 recurs electrònic
Edició digitalitzada del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular de Valls.

[Biblioteca Popular de Valls] : Valls : 16 d'agost de 1920

Biblioteca Popular de Valls.


[1920-1924]
1 recurs electrònic
Edició digitalitzada del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular de Valls.

Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.

The Mancomunitat de Catalunya (1914) : Centennial of the First Step towards Self-Governance Symposium



En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 89-94

La Mancomunitat de Catalunya (1914) : Centenari del primer pas vers l'autogovern. Simposi



En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 185-189

Centenari de l'Escola de Teixits : gestació i obertura del centre 1917-1925 / Òscar Figuerola Bernal
Figuerola i Bernal, Òscar


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 82 (2022) , p. 3-6 : il.
Número monogràfic: L'Escola de Teixits, 100 anys. Bibliografia i notes.

Aquest article ressenya l'activitat actual del centre i radiografia el sector tèxtil moda d'avui per poder retrocedir 100 anys i explicar quin conjunt de factors van contribuir al naixement de l'Escola de Teixits a Canet de Mar, el centre de referència històric del gènere de punt i avui també del tèxtil més innovador en aspectes com la recerca, la circularitat i la sostenibilitat fruit de la integració a EURECAT, el centre tecnològic de Catalunya amb 12 seus repartides per Catalunya. En síntesi, la Mancomunitat de Catalunya, amb l'objectiu de millorar la formació tècnica, va idear un projecte de creació d'escoles locals d'indústries Centenari de l'Escola de Teixits Gestació i obertura del centre 1917-1925 el 1917 i el ple de l'ajuntament de Canet de Mar va aprovar presentar-se al concurs convocat el 1918. El 1920 la Mancomunitat va adquirir la finca de Can Muní amb els diners que li havia transferit l'ajuntament per ubicar-hi l'Escola i el 19 de novembre de 1922 el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va inaugurar l'Escola de Teixits. Durant els 100 anys d'activitat, l'Escola de Teixits ha tingut diferents denominacions oficials que podeu veure en aquest article.