De svo dedit : dones i promoció de monuments honorífics a Tàrraco / Teresa Buey Utrilla ; [pròleg de: Diana Gorostidi Pi]
Buey Utrilla, Teresa


Tarragona : Arola Editors, 2023
166 p. : il. ; 24 cm (Atenea, 21) 
ISBN 9788412663761

Aquest llibre és fruit d'un moment de maduresa en els estudis de gènere a l'antiga Roma, però també de la recerca epigràfica de Tàrraco, i probablement haurà de ser considerat entre les aportacions més destacades sobre la recerca de la dona romana a Hispània. (Del pròleg de Diana Gorostidi Pi).

Espais públics i noms de dona al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 150-156 : il. (Toponímia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Analitzem el nomenclàtor dels pobles del Segrià per posar de manifest com el nomenclàtor invisibilitza les dones i concretament el treball de les dones. I d'altra banda la falta de referents femenins que donin nom a espais públics que articulen la vida dels pobles.

Dones de la República i la Guerra. Taller didàctic / Isabel Boj-Cullell, Maria Feliu-Torruella, Gemma Sebares Valle, Annie Wilson-Daily, David Íñiguez Gràcia



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 215-226 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

El treball presenta un taller sobre dones que van tenir un protagonisme rellevant durant el període de la II república i la Guerra Civil espanyola. El llistat es centra en 26 casos dels més diversos camps culturals i professionals. La voluntat es fer una aproxima-ció senzilla però efectiva a aquestes persones. El taller està destinat a alumnes d'ensenyament secundari i, a criteri del docent o a iniciativa dels alumnes pot ser ampliat i matitzat tant com es vulgui.

La Casa de les Egipcíaques / text de Sol Abejón
Abejón, Sol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 250 (gener 2023), p. 40-43 : il.

Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.

Les Dones i les classes : el canvi social des d'una perspectiva relacional i de gènere / Dignosis Mateo
Mateo Mateo, Dignoris


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXII, núm. 48 (desembre 2020), p. 14-15 (Trobades) 

De l'oblit al quadre : dones artistes de la història / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (De llibres i altres) 

Isabel Martínez ens explica l'exposició que vam poder observar del 14 d'octubre al 26 de novembre a la Sala Fortuny de l'entitat: ®Dones artistes oblidades per la història», d'Isabel Jover. Un conjunt de 27 retrats de dones artistes a les quals Jover pretén treure del silenci al qual la societat patriarcal les ha sotmès.

Un Relat històric : fer visibles les dones antifeixistes / Carme Porta
Porta i Abad, Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

JCarme Porta remarca visibilitzar les dones i, per fer-ho, reclama reescriure la història, també la història de l'antifeixisme, perquè tot i silenciades, les dones hi són i també han jugat un paper determinant, poques han aconseguit destacar en l'engranatge patriarcal del qual tots som víctimes.

#donescultura / Empar Pont Albert
Pont Albert, Empar


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (De la vida del Centre) 
Número dedicat a : Recordant Joan Perucho.

Al voltant del 8 de març al Centre de Lectura es va organitzar el cicle #donescultura amb la pretensió d'impregnar la visió de gènere en les activitats organitzades per les diferents seccions i, a partir d'aquí, aconseguir que el Centre de Lectura prengui partit en l'empoderament que es pretén donar a les dones.

Ni homenots ni donasses. Un possible relat sobre algunes dones del Centre de Lectura de Reus / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (De la vida del Centre) 
Número dedicat a : Recordant Joan Perucho.

L'article recull la xerrada central del cicle #donescultura que es va dur entorn el 8 de març al Centre de Lectura. Isabel Martínez va ser l'encarregada de fer-la, el mateix 8 de març, amb el títol d'"Una història (des)coneguda. El Centre de Lectura amb ulleres de color lila". Amb la seva intervenció perseguia recuperar de l'oblit algunes dones rellevants en la història de l'entitat i posar de manifest la masculinització del Centre.

Alçades i fermes. Una aproximació a la sociabilitat femenina reusenca (1899-1936) / Frederic Samarra Sancho
Samarra i Sancho, Frederic


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Vària) 
Número monogràfic: Revista del Centre de Lectura : 100 anys de la 3a època. Resums en català, anglès i castellà.

Aquest article se centra en tres entitats femenines reusenques espaiades en el temps: la Societat Progressiva Femenina La Humanitària, l'Associació de Cultura de la Dona Reusenca i el Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà, que representen amb escreix la sociabilitat femenina reusenca i catalana d'aquells temps (1899-1936).

Dones i feminisime / Xavier Besalú i Puri Molina



En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 201 (juliol-agost 2000), p. 48-89 : il. (Dossier) 

Conté: Dones: la llarga lluita per la igualtat / Antònia Adroher ; El naixement del moviment feminista a Girona / Puri Molina ; Del sexisme institucionalitzat a la discriminació quotidiana / Teresa Seseras ; El mercat de treball i el treball de les dones a Girona / Rosa Bagué ; Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques / Teresa Cabruja i Ubach ; Grups de dones i feminisme a Girona / Marta Latorre ; La complicitat masculina i el nou pacte social / Carme Vinyoles ; I els homes, què, quan i on? / Cristina Sánchez ; 12 testimonis.

"Per soplir la fragilitat i dolència de la carn" : Dona i sexualitat a la Barcelona baixmedieval segons els registres de visites pastorals i processos de l'Arxiu Diocesà de Barcelona / Lucía Conte
Conte Aguilar, Lucía


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 13 (juliol 2013), p. 13-15 : il (Article) 

Trencant barreres : una història del seble XX amb les dones com a protagonistes / [ressenya de] Eulàlia Lorés i Otzet
Lorés i Otzet, Eulàlia


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 43 (juny 2022), p. 21 (Ressenyes i novetats) 
Ressenya de:
. Trencant barreres : una història del seble XX amb les dones com a protagonistes / Soledad Bengoechea Echaondo. Barcelona : Tot Història Associació Cultural, 2022

Les Dones en la Història de Mataró i el Maresme : 13è Col·loqui Història a Debat, (novembre 2021)

Col·loqui Història a Debat (13è : 2021 : Mataró )


Mataró : Grup d'Història del Casal, 2021
1 vol. (Felibrejada) 
Número monogràfic de la revista Felibrejada, núm. 100.

La Barcelona feminizada : migraciones y mercado laboral en la ciudad industrial (1848-1930) / Conchi Villar
Villar, Conchi G.


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 85 (2022) , p. 181-218

Aquesta investigació aborda la qüestió de la immigració femenina a la Barcelona de la in-dustrialització. Entre l'últim quart del segle xix i l'any 1930, el flux migratori femení que va rebre la ciutat va ser més elevat que el masculí. Com a conseqüència, Barcelona es va conver-tir en una ciutat feminitzada. Aquest article constitueix una aproximació als factors econòmics push-pull dels grups migratoris amb més presència a la ciutat: catalanes, aragoneses i valencia-nes. Es defensa la idea que els moviments migratoris temporals i estacionals de les dones en època preindustrial van esdevenir definitius en un context de coincidència d'elevada demanda de mà d'obra femenina del mercat laboral barceloní i de pèrdua d'oportunitats de les dones als seus llocs d'origen. La investigació revela, a més, que la crisi dels sistemes de vida tradicionals, en conjunció amb els models de transmissió i d'explotació de la terra, va generar models emi-gratoris travessats pel gènere.

Les Transformacions en les condicions de les vídues a la regió de Girona (1770-1860) / Rosa Ros
Ros Massana, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVI, núm. 36 (desembre 2014), p. 6-9 : il. (Estudis) 

Trencadís Violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí / [ressenya de:] Margi Gual Izquierdo
Gual Izquierdo, Margi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 23 (2020-2021) , p. 75-76 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Trencadís Violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí / Conxita Sánchez, Esther Hachuel, Neus Ribas i Montserrat Duran. Sant Joan Despí : Ajuntament : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2020

La Perspectiva de gènere aplicada al Museu Trepat de Tàrrega / Roser Miarnau Pomés
Miarnau Pomés, Roser


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 254-267 (Articles) 

La fàbrica Trepat de Tàrrega va ser una empresa principalment metal·lúrgica de producció de maquinària agrícola on majoritàriament van treballar homes com a obrers i al departament de gerència es repetia el patró masculí preeminent. Calia pensar per tant que les dones no tenien coneixement de Cal Trepat. Però es va decidir aprofundir en aquest biaix de gènere tan evident aparentment, per iniciar una investigació basada en entrevistes a dones relacionades amb els treballadors o el entorn de l'Antiga fàbrica Trepat. Aquest procés de recollida de testimonis encara actualment s'està elaborant i el present article vol donar testimoni de la necessitat de revisar els espais patrimonials i les narratives històriques aplicant una revisió que inclogui les dones encara que aparentment aquestes estiguin absents.

Soportes epigráficos y promoción social : mujeres libertas promotoras de monumentos honoríficos en Tarraco / Teresa Buey Utrilla
Buey Utrilla, Teresa


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 13 (2020) , p. 173-202 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Encara que privades de llibertat en néixer, moltes dones llibertes van buscar adquirir posicions destacades en les seves comunitats i accedir a ambients socials influents, per a això posseir una elevada capacitat econòmica va ser substancial. Moltes van invertir el seu patrimoni en la dedicació honorífica, la qual cosa preservava la seva memòria cívica i els reportava enorme prestigi i honor. L'epigrafia de Tarraco testimonia una vintena de dones d'ascendència servil que van emprar la commemoració honorífica en monuments lapidi-us de prestigi per a recordar als seus parents, amics o patrons. Així, el present text es focalitza en aquestes llibertes a través de les seves inscripcions, des d'una òptica social i de gènere. Per a això, s'ha realitzat un estudi onomàstic i prosopogràfic de cadascuna de les protagonistes, així com dels suports epigràfics emprats i el lloc de localització d'aquests, amb la finalitat d'establir les línies comunes de la seva actuació.