La Dona, en les feines del camp / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 3 (desembre 2000), p. 4-7 : il.

Estudio de viabilidad de una granja de engorde de patos para foie-gras (6.800 patos/año), en el término municipal de Pratdip, Tarragona / Antonio Miguel López Raya ; [dirigit per: Joan Oca i Baradad]
López Raya, Antonio Miguel


1998
Dirigida per: Oca i Baradad, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. ESAB, 1998
70 f. ; 30 cm
Treball final de carrera. Bibliografia.

Planificació i dimensionat d'una explotació destinada a l'avicultura ecològica de carn situada al municipi de La Selva del Camp [Fitxer informàtic] / Àngel Salvat Taberna ; [dirigit per: M.D. Cubiló Travé]
Salvat Taberna, Àngel


2009
Dirigida per: Cubiló Travé, M. Dolors. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Els objectius principals d'aquest tipus de producció són: - L'obtenció de productes alimentaris d'una alta qualitat nutritiva i organolèptica amb uns rendiments raonables. - Evitar la presència d'elements potencialment tòxics per la salut humana en els productes agraris i els aliments finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera o bé derivada dels sistemes de transformació, conservació o envasat. - Evitar aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l'aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades que a més permetin unes produccions econòmicament rendibles.

Estudi de l'ampliació d'una explotació avicola de multiplicació de 1137.5 m2 en el Terme Municipal de Vinyols i Els Arcs (Baix Camp) / Santi Llurba i Fortuny ; [dirigit per: Eduardo Angulo Asensio]
Llurba i Fortuny, Santi


1995
Dirigida per: Angulo Asensio, Eduardo. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1995
1 vol. ; 11 plàn. ; 30 cm
Treball fi de carrera. Bibliografia.

Projecte d'implantació i gestió d'una granja de cargols al municipi de Riudecols [Fitxer informàtic] / Oriol Franco Cabré ; [dirigit per: Xavier Puigvert Colomer]
Franco Cabré, Oriol


2003
Dirigida per: Puigvert Colomer, Xavier. Universitat de Girona, 2003
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera. Enginyeria Tècnica Agrícola. Explotacions Agropecuàries) 
Treball final de carrera.

Plantació tipus de noguers, en reg per microaspersors en una finca de 6.6 ha en el T.M. de Riudecols, Baix Camp / Neus Aletà i Soler
Aletà i Soler, Neus


1985
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida, 1985
3 vols : 8 plàn. ; 30 cm
Treball final de carrera.

Avantprojecte de substitució de la instal·lació de reg d'una finca hortícola / Gemma Roigé Castellví ; [dirigit per: Marta Schuhmacher Ansuategui]
Roigé Castellví, Gemma


2010
Dirigida per: Schuhmacher Ansuategui, Marta. Universitat Rovira i Virgili. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de Tarragona, 2010
4 vols (138, [36,] f. ,[3] f.) : il. ; 30 cm (Sescelades. Master en Enginyeria i Gestió ambiental ) 
Treball final de màster. Conté: I. Memòria descriptiva -- II. Memòria de càlcul -- III. Amidaments i pressupost -- IV. Plànols.

Mejora con orientación frutícola y horticola de la finca "Mas Marcona" 6,3772 Ha situada en el Término Municipal de Mont-Roig del Camp (Tarragona) / Joan Ramon Gispert i Folch
Gispert i Folch, Joan Ramon


1992
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida, 1992
6 vols. : 12 plàn. ; 30 cm
Treball final de carrera.

L'Agricultura tradicional a casa nostra : el mas



[Olot] : Camp d'Aprenentatge de la Garrotxa, [198?]
[9] p. : il. ; 30 cm

Projecte de trasllat de l' explotació de boví de llet "Mas Masdevall" a Olot [Fitxer informàtic] / Josep Colomer Vergés
Colomer Vergés, Josep


2009
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de carrera. Enginyeria Tècnica Agrícola. Explotacions Agropecuàries (ETAEA).

L'objectiu principal d' aquest projecte és el de dissenyar una nova explotació de boví de llet a la granja "Mas Masdevall", a Olot, comarca de la Garrotxa, província de Girona, per tal de traslladar l'explotació existent a una ubicació més allunyada; a més d'aquest canvi d'ubicació, també s'augmentarà el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producció. Aquest projecte planteja la construcció d'una nau per a l'allotjament de les vaques en producció, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producció tindrà una capacitat per a 120 vaques en producció en llotges individuals, 7 places d'infermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en jaç de palla, a més de 51 places per vedelles en jaç i un lot de 22 vedelles d'entre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulació durant la producció. També s'ubicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir serà de 2x10 places paral·leles a més de la sala d'espera i l'oficina lleteria.

De la muntanya al pla : l'explotació Torre Robert (les Vaqueres) a la partida de Grenyana entre 1950 i 1980 / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 88-97 : il. (Agricultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi presenta, a partir de la documentació familiar conservada, l'evolució de l'agricultura de la Torre Robert-Les Vaqueres a la partida de Grenyana de l'Horta de Lleida entre els anys 1950 i els anys 1980. S'analitza l'adaptació de la petita i mitjana pagesia a les realitats històriques i als seus canvis. En el nostre estudi trobarem dues etapes ben definides: la primera, economia de subsistència (dècades de 1940 i 1950) un cop acabada la guerra civil; i una segona de canvi tècnic i especialització fruitera (a partir dels anys 1960). El treball vol insistir en la importància de la conservació dels documents de la petita i mitjana pagesia, tot i que, sovint, no permeten disposar de sèries contínues com sí que segurament ho tindríem per a una empresa gran.

La Pagesia santapauenca al llarg del temps : el grup social pagès al mon medieval i modern / Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Albert Planas i Serra, Albert Reixach i Sala
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 10 (desembre 2008), p. 32-40: il. (Prisma, 2. Dossier anual Pagesia) 
Suplement de la revista Croscat.

Llibre de Francisco Pla y Closells, possessor del Mas Parer y sas terras que situen en la parròquia de St, Andreu de Socarrats se tenen a directe domini del Priorat de Sta. Maria de infra lo castell de Besalú á al qual es unit lo Priorat de St. Corneli del mont de Sta. Madalena del vescomptat de Bas. Ítem possessor de una pessa de terra sita en dita parròquia nomenada la Coromina del Noguea que te per la Comararia de S. Pere de Camprodon / [Francesc Pla i Closells]
Pla i Closells, Francesc


1792
158 f. (316 p.) ; 21 cm
Conté: Taula de lo tocant al tros o pessa de terra nomenada la Coromina del Noguer que se te per la Camareria de Camprodon: 1321: Venda perpertua de tros de terra nomenat y part de la Coromina feta per Antoni Noguer a Pere Parer. 1324 Capbrevació de dit tros de terra donada per lo camerer a Arnaldo Parer. 1325 Possessió de dit tros de terra donada per lo camarer a Arnaldo Parer. 1560.Capbrebacio de la Coromina de Noguer feta per Gispert Parer. 1594. Capbrevacio de dita coromina feta per Mateu Fluvià alias Parer y de una y altre sefamencio. 1635. Apocha de foriscapi firmada per lo sr. camarer de Camprodon. 1730. Capbrevació de dita pessa de terra nomenada la Coromina de Noguer. Recopilacio de noticias de dita pessa en que se declara lo cens que per ella se fa de dit sr. Camarer per reducció de taschas de tots esplets. Taula del Mas Parer que se te a directe domini del Sr. Prior del Priorat de Santa Maria de infra lo Castell de Besalú, al qual es unit lo Priorat de S. Corneli del Mont de Sta. Madalena vescomptat de Bas. 1239. reducció de la tascha de vi. 1263. Establimens de dos pessas Artius o Riberas sota lo Bosch fet a Arnaldo Parer. 1289. Reduccio del quart del vi a taschada rahims. Item se fa mencio de la decima y primicia de la ley qual se diu a qui deu pagarlas Arnaldo Parer. 1294. Concessió de un tros de terra en franch alou feta a Ramon Plana. 1321. Venda perpètua de una pessa a Rovira dita Artigots feta per Noguea a Parer. 1322. Renuncia de la Borda de Ortmorer feta al señor dispenies major de Ripoll. 1340. Capbrevació de dita Borda y terras a favor de dit dispenser. 1381. Remissió de tot domini servitut feta per lo Prior de Sta. Maria de Besalú a Pere Fabrega. 1396. Sentència arbitral entre an Socarrats y aci Parer sobre la aygua o vall y un camí que passa per sos honors. 1416. Heretament y donació del Mas Parer feta per Matheu Parer a son fill Arnaldo en temps de nupcias. 1425. Difinició lluismes (mort de dit Arnaldo) feta per lo prior de Sta. Maria del Castell de Besalú a favor de Matheu Parer. 1500. Nou establiment y reducció de censos del Mas Parer feta a favor de Narcis Parer per lo Prior de St. Corneli de Bas en nom del comendatari perpetuo del Priorat de Sta. Maria de infra lo Castell de Besalú per lo qual se a lo dit mas y terra. 1519. Censal de preu 8 lliures per Narcís Parer a la Pia Almoyna de Castellfollit. Item lluició de censal. 1522. Censal de preu 5 lliures creat per Llorens Parer a la rectoria de la iglesia de St. Martí de Capsech. Item lluició de dit censal. 1619. Venda a carta de gracia de una pessa diversa e o del dret de fadiga feta per Benet Parer o Joan Conill Pages qui apar la te per just títol. 1620. Venda perpètua de un tros de terra de la pessa herma nomenada la Tria prop la Fontfeta per en Roquer a Perer. 1627. Conveni entre Benet Parer qui en son cas promet a Joan Pere Pla lo dret de fadigas. 1627. Venda condicional y a carta de gracia del Mas Pare que se te per lo priorat de Sta. Maria de Castell de Besalú feta per dit Benet Parer a dit Joan Pere Pla. 1629. Venda perpetua de un tros del camp nomenat tria mitjana qui se se per dit Priorat feta per dit Parer a dit Pla. 1630. Censal de preu 100 lliures creat per dit Parer a dit Pla ab delegacions. 1635. Apocha de foriscapi firmada per dit priorat de Besalú a Joan Pere Pla. 1635. Possessió del Mas Parer donada per dit Benet Parer a Joan Pere Pla. 1635. Ajustament de preu a dita venda. 1636. Altra ajustament de preu. 1636. Altra ajustament de preu a dita venda del Mas Parer. 1637. Altra ajustament de preu a dita venda. 1643. Venda del dret de lluir y quitar dit mas y terras. Item apochas. Recopilació de noticia del antpassats de Francisco Pla y Clotell Pages decendents de la parròquia de S. Andreu del Coll. 1669. Nou establiment del Mas Parer y terres fet per lo prior del Priorat de Sta. Maria de infra lo Castell de Besalú a favor de Miquel Pla. 1674. Concòrdia condicional entre dit prior y Miquel Pla altres sobre pagar tascha de Fajol. 1678. Manament donat pel prior del priorat de Sta. Maria del Castell de Besalú y prior del priorat de St. Corneli a aquell unit, a Miquel Pla per a que li pagas los censos li fa lo mas Parer. Se donen provas de que lo mas Parer y terras estan a directe domini del prior del priorat de Sta Maria del Castell de Besalú en casa que est sia unit al dit priorat de Besalú, per lo que es equivocada la capbrevacio següent. 1748. Capbrevació del Mas Parer y terras feta per Pere Marti Pla a favor del dit prior del priorat de la iglesia colegiata de Sta. Maria de infra lo castell de Besalú i prior del priorat de Sant Corneli del mont o Bas a aquell unit y dit Pere Martí Pla en dita capbrevació comfessa que per rahó de son mas Parer y terras es home propi del prior del priorat de S. Corneli del mont y dels seus successors en dit priorat de S. Corneli ab prestacio. Resumen de las taschas, censos que feia lo mas Parer y sos terras antiguament y de lo que fa y presta posteriorment.

Resum d'escriptures i fets rellevants per a la història del Mas ordenats cronològicament.

Can Maia : de l'hort al pot a Santa Pau / text Ferran Caldés ; foto Enrique Marco
Caldés, Ferran


En: Cuina, Núm. 253 (octubre 2021), p. 14

Demarcació territorial pel cultiu del fesol de Santa Pau / Jacint Salabert Ribot
Salabert Ribot, Jacint


Santa Pau : [s.n.], 1995
62 f. : il. ; 30 cm

Estudi de recerca agronòmica per endegar la denominació genèrica de qualitat "Q" del producte : "Fesols de Santa Pau" : Qüestionari bàsic de l'estudi



1988
12 f. ; 30 cm

Emigració i crisi de l'explotació familiar agrària en un municipi rural : el cas de la Vall de Bianya / Joaquim Casal Bataller
Casal i Bataller, Joaquim


1978
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, 1978
128 p. ; 30 cm
Tesina de Llicenciatura. Document llistat. Bibliografia.

Notes històriques dels masos i molins de Riudaura / textos: Gaspar Guardiola ; recerca de masos i molins: Josep Oliveras
Guardiola i Triadú, Gaspar


Sant Joan les Fonts : Editorial Oliveras, [2014]
112 p. : il. col. ; 31 cm
ISBN 9788461699346

Fer renéixer la terra / text: Teresa Artigas ; foto: Dani Codina
Artigas, Teresa


En: Arrels, Núm. 7 (estiu 2022), p. 186-191

Cercant empremtes : històries del segle XX a Mas Ventós de Finestres / [Roger Fitó amb la col·laboració de Laura Soliva]
González i Fitó, Roger


[S.l.] : [s.n.], 2013
207 p. : il. ; 21 cm