Jaume II de Catalunya i Aragó i Elisenda de Montcada : notes d'una donació / Núria Florensa i Soler
Florensa i Soler, Núria


En: Monte Catano : revista del Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac, núm. 17 (2016) , p. 9-29 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Presencia de Tarragona en la repoblación de Sassari ordenada por Alfonso el Benigno / Antonio M. Aragó Cabañas
Aragó i Cabañas, Antonio M.


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LXVI (enero-diciembre 1966), p. 141-144
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum I.

Catalunya i sa expansió en temps de Jame I (acabament) / Alfredo Alegret
Alegret, Alfredo


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 26 (juliol-agost 1925), p. 70-74
Notes.

Catalunya i sa expansió en temps de Jame I / Alfredo Alegret
Alegret, Alfredo


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 25 (maig-juny 1925), p. 45-50
Notes.

El Ejército del rey de Aragón en el siglo XIII / Mario Lafuente Gómez
Lafuente Gómez, Mario


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 14-21 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

La capacitat dels sobirans de la Corona d'Aragó per a disposar de tropes amb les quals enfrontar-se als seus rivals en la sorra militar, durant el segle XIII, depenia molt estretament de l'estatut jurídic i de l'origen social dels futurs combatents. Més enllà de la dispersió jurídica que caracteritzava el sistema, en aquesta etapa de l'Edat mitjana l'exèrcit del rei s'articulava entorn de tres eixos principals: les companyies nobiliàries, les hosts de les ordres militars i les milícies municipals.

La Flota real de Jaime I de Aragón / Pol Junyent Molins
Junyent Molins, Pol


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 32-35 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

En les albors de l'expansió mediterrània de la corona d'Aragó, durant el regnat de Jaume I i després de la fi de la política occitana amb el desastre de Muret en 1213, l'afany bèl·lic i territorial de la Corona es va anar enfocant a poc a poc cap al domini del seu entorn immediat, amb la mar com a teló de fons.

La Fallida cruzada aragonesa a Tierra Santa / Ernest Marcos Hierro
Marcos Hierro, Ernest


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 50-53 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

En l'últim tram del seu llibre, el rei Jaume I dedica una desena de capítols a l'única empresa militar fracassada de la seva vida. Es tracta de la croada a Terra Santa contra el sultanat mameluc d'Egipte a la qual va partir amb la seva flota des de Barcelona al setembre de 1269. A penes una setmana després, després d'un horrible temporal que la crònica descriu minuciosament, Jaime va desembarcar com va poder en el port occità de Agde i, creient que Déu no aprovava el seu propòsit, va anunciar la cancel·lació del viatge.

Almogávares : historia medieval / Fermín Valenzuela Sánchez
Valenzuela Sánchez, Fermín


En: Clío : revista de historia, núm. 262 (2023) , p. 40-46 : il.

La Història Medieval d'Espanya ha estat marcada per vuit segles de guerres i paus entre els regnes cristians de la península i Al-Andalus. Els moviments d'avanç i retrocés de la frontera entre tots dos mons afectaven molt especialment a la població local, qui havia d'estar sempre preparada per a respondre als possibles atacs. Això va contribuir a la creació d'un cos militar en la part cristiana que es va fer molt famós en el Mediterrani medieval per les seves accions i el seu crit de guerra: "Desperta ferro!" (Desperta, ferro!). Es tracta dels Almogàvers.

Barcelona, 985-1317 : economia, societat i política en la construcció d'un empori iberomediterrani / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 131-232 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Entre mitjan segle xi i el principi del xiv, Barcelona es va transformar d'una petita ciutat marítima mal connectada a les xarxes del comerç internacional en una capital econòmica i política de primer ordre, tant a escala mediterrània com ibèrica. En l'article s'examinen les bases comercials, manufactureres i fi nanceres d'aquest creixement i el desenvolupament de les normatives específiques que les van regular. S'analitzen també els canvis socials i politicoadministratius que va experimentar mentrestant la capital catalana. S'ha procurat no desvincular la dinàmica de la Ciutat Comtal de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó per la Mediterrània ni del context internacional coetani.

Els Catalans a Tràcia i la descoberta de la tomba de Berenguer d'Entença / Juan Nadal Cañellas, Charalampos Vakirtzis
Nadal Cañellas, Juan


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Després de l'assassinat de Roger de Flor (cap de la Companyia Catalana aliada d'Andrònic II Paleòleg) comanat per l'hereu de l'Imperi bizantí, Miquel IX, els almogàvers declararen la guerra a l'Imperi i devastaren literalment tot el territori bizantí. Al cap de les hosts catalanes, que es dividiren en dos grups, es posaren el noble Berenguer d'Entença i el plebeu Bernat de Rocafort. Aquest, ambiciós i sense escrúpols, estava tan decidit a ferse amb el comandament suprem dels almogàvers que no dubtà a assassinar Berenguer d'Entença en una emboscada ben ordida. Ramon Muntaner, cronista de l'epopeia catalana d'Orient, descriu detalladament les circumstàncies del seu assassinat, les exèquies que li feren i el lloc de la seva sepultura. L'autor d'aquest article ha dedicat dues campanyes arqueològiques a tractar de localitzar aquesta tomba i creu poder afi rmar, sense dubte, haver-ho aconseguit basant-se en la sèrie d'arguments fefaents que hi exposa.

Les Illes Formigues ; La batalla de les Illes Formigues : dossier de premsa elaborat per la Biblioteca de Palafrugell / coordinació: Montserrat Colomé Mir



[Palafrugell] : [s.n.], [2012]
[5] f. : il. ; 30 cm
Conté: Recopilació d'articles publicats sobre les Illes Formigues.

La Expansión Mediterránea de la Corona de Aragón : exposición sobre la expansión mediterránea de la Corona de Aragón / Frederic Udina i Martorell
Udina i Martorell, Frederic


Palamós : [s.n.], 1961
[12] p. : il. ; 28 cm
Separata de: Palamós : Revista mensual, órgano de la Casa de Cultura, n. 68, agosto 1961, p. 2-14.

La Batalla de les Formigues i la consolidació de la Corona d'Aragó com a potència naval [Fitxer informàtic] / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


[Girona] : Universitat de Girona. Càtedra d'Estudis Marítims, 2008
1 recurs electrònic (video)
Necessita Windows Media Player.

L'historiador i arqueòleg Mercel Pujol exposa les causes, desenvolupament i conseqüències per al futur d'Europa de la batalla naval que es va dur a terme a les Illes Formigues al 1285 i que va enfrontarla flota catalana amb un esquadró de vaixells francesos i genovesos.

Roger de Llúria / [ressenya:] Amadeu J. Soberans
Soberanas i Lleó, Amadeu J.


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. III, núm. 27 (1967) , p. 337-338
Ressenya de:
. Roger de Llúria / Eufemià Fort i Cogul. Barcelona : Rafel Dalmau, 1966 (Episodis de la història, 81)

Barcelona, node mediterrani de comerç i poder / Roser Salicrú
Salicrú i Lluch, Roser


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023

Repoblament i continuïtat cultural a l'Alguer (segles XIV-XVI) / per Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 759-771

Catalan domination in Greece during the 14th century : History, archaeology, memory and myth / Eduard Ayensa i Prat
Ayensa i Prat, Eduard


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 43-58
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

In this article, we present one of the most mythicised episodes in the history of Catalonia, first the cooperation and later the clash between the Catalan Company, led by the intrepid Roger de Flor (also known as Roger von Blume and Rutger Blume), and the Byzantine emperor Andronikos II Palaiologos and his son and co-regent Michael IX. We also discuss their settlement in the duchy of Athens in 1311, which later expanded to the duchy of Neopatria, where the Catalans remained a constant presence for more than 70 years. Special attention is paid to the meagre archaeological remains (especially towers and castles) still surviving from that phenomenal adventure in continental Greece, the negative memory this episode has left in Greek folklore, and the conversion of the Almogavar adventurer into a national myth in both Greece and Catalonia, albeit from diametrically opposed positions.

La Dominació catalana a Grècia en el segle XIV : història, arqueologia, record i mite / Eduard Ayensa i Prat
Ayensa i Prat, Eduard


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 135-147
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

En aquest article presentem una de les pàgines més mitificades de la història de Catalunya, la de la col·laboració, primer, i l'enfrontament, després, de la Companyia Catalana, comandada per l'intrèpid Roger de Flor, amb l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg i el seu fill i corregent Miquel IX, i el seu establiment, l'any 1311, en el ducat d'Atenes, ampliat pocs anys després al de Neopàtria, on els catalans romangueren d'una manera estable més de setanta anys. Es presta també una atenció especial a les migrades restes arqueològiques que queden d'aquella fenomenal aventura a la Grècia continental (sobretot torres i castells), al record tan negatiu que ha deixaten el folklore grec i a la conversió de l'aventura almogàver en un mite nacional tant a Grècia com a Catalunya, tot i que des de posicionaments diametralment oposats.

La Presencia catalana en la Andalucía Occidental a finales de la Edad Media / Juan Manuel Bello León
Bello León, Juan Manuel


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 40, núm. 1 (2010) , p. 93-127 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Presa com a punt de partida la idea que la historiografia coneix bastant bé l'expansió catalanoaragonesa per diferents punts del Mediterrani, aquest treball pretén acostar-se a altres àmbits menys freqüentats per marins i comerciants d'aquell regne, encara que no per això és menys important per al desenvolupament econòmic de Catalunya, València o Mallorca. Així, l'objectiu d'aquest article és oferir una mostra del que va ser la presència catalana a l'Andalusia Occidental al llarg dels segles finals de l'Edat mitjana, analitzant la seva participació en els repartiments andalusos, les condicions que van afectar el desenvolupament de la seva presència a la regió entre els segles XIII-XV, així com prestar una especial atenció a la formació dels vincles familiars i econòmics que van consolidar la seva influència a Andalusia i ajuden a explicar millor el seu posterior interès per l'Atlàntic Mitjà.

Breve historia de la Corona de Aragón / David González Ruiz
González Ruiz, David


Madrid : Nowtilus, 2012
350 p. : il. ; 19 cm
ISBN 9788499673066

Descubra las claves de la formación, expansión y decadencia de la Corona de Aragón alejada de reivindicaciones nacionales, discursos ideológicos o escritos tendenciosos, tratando los temas polémicos pero siempre justificando los argumentos y citando todas las fuentes disponibles. Un riguroso y ameno estudio que nos adentra en la apasionante época de la creación de un gran imperio mediterráneo, sus dificultades para superar la crisis bajomedieval, la guerra civil catalana que asoló el territorio durante diez años o las causas de la unión dinástica con la Corona de Castilla, con protagonistas tan sonoros como Jaime I el Conquistador, Ramon Llull, Roger de Flor, Fernando II el Católico y tantos otros. Breve historia de la Corona de Aragón analiza polémicas todavía hoy abiertas, como el origen del escudo de las cuatro barras o la figura de Cristóbal Colón, que siguen siendo objeto de debate entre historiadores. (Editorial).