La Història catalana importa / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 527 (febrer 2026), p. 56-57 : il. (Història) 
Ressenya de:
. La lluita pel domini de la Mediterrània : la gran expansió catalana del 1200 al 1500 / David Abulafia. Barcelona : Veles i Vents edicions, 2025

La Conquesta de Mallorca. Primer capítol de l'expansió mediterrània de Catalunya : conferència de L. Nicolau d'Olwer



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XI, núm. 201 (gener 1930), p. 23-25 (Tribuna del centre) 

El Rei Alfons II el Liberal (1285-1291) / Ernest Belenguer Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2026
96 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 378) 
ISBN 9788423209194

Alfons el Liberal va ser un rei jove, valent i sorprenentment modern. Amb només vint anys va assumir el tron i, en un regnat breu però intens, va saber governar amb fermesa, justícia i una visió política excepcional. Enfrontat a grans potències com França i el Pontificat, va mantenir el cap fred i va expandir els territoris de la Corona amb la conquesta de Menorca, Eivissa i Mallorca. Aquest llibre ens descobreix la figura d'un monarca sovint oblidat, però admirat pels seus contemporanis, fins al punt de ser elogiat per Dante a la Divina Comèdia. A través d'una mirada rigorosa i accessible, l'obra retrata un rei liberal, generós, atent a les necessitats del poble i compromès amb la justícia i el bon govern. Una lectura imprescindible per redescobrir un dels personatges més desconeguts de la història medieval catalana. (Editorial).

Atles de la presència catalana a la Mediterrània / Víctor Hurtado Cuevas
Hurtado Cuevas, Víctor


Barcelona : Base, 2026
348 p. : map. ; 30 * 23 cm (Base Singular, 26) 
ISBN 9791387728182

L'Atles de la presència catalana a la Mediterrània és un atles històric únic que recorre, a través d'uns 190 mapes i prop d'un centenar d'unitats temàtiques, l'expansió catalana a la Mediterrània medieval. De l'impuls provençal de Ramon Berenguer III fins al regnat de Ferran el Catòlic, l'obra mostra els territoris, institucions i protagonistes que van donar forma a un dels períodes més fascinants de la nostra història. Amb una rica cartografia, il·lustracions d'època, plànols de ciutats i escenaris de batalles, l'atles aborda conquestes com les de Jaume I, les guerres dels Vespres, l'aventura dels almogàvers o la conquesta de Sardenya, i figures com Roger de Llúria o Bernat de Vilamarí. Sense oblidar els fonaments institucionals i els instruments -el Consolat de Mar, el comerç, les tropes mercenàries o la moneda-. Aquesta obra ofereix una visió global i documentada de la projecció catalana al Mediterrani. Inclou també una àmplia bibliografia i un índex toponímic amb un apartat dedicat a l'exotoponímia medieval. (Editorial).

Conseqüències de la guerra entre Pere III el Cerimoniós i la República de Gènova (s. XIV) a Tossa i a les altres viles costaneres de la Selva / Mario Zucchitello Gilioli
Zucchitello Gilioli, Mario


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 215-223: il. (Notes i aportacions) 

L'episodi bèl·lic, fins ara desconegut, de la història de Tossa i de les altres viles costaneres de la Selva descrit en aquest breu article s'esdevingué -com veurem més endavant- en un any del llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387).1 Per comprendre'n les causes hem de fer un repàs succint de la política mediterrània de la monarquia catalanoaragonesa, especialment envers la República marinera de Gènova. L'antagonisme econòmic i comercial entre les dues potències començà a manifestar- se a causa de l'expansió assolida per la corona catalanoaragonesa els últims anys del regnat de Jaume II.

La Conquesta de Borriana / text d'Oriol Gracià amb l'assessorament de Vicent Baydal
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 268 (juliol 2024), p. 56-52 : il. (Edat mitjana) 

Només el rei Jaume I confiava en la victòria. Després de dos mesos de setge duríssim, el juliol del 1233, les tropes de Catalunya i Aragó van prendre Borriana, plaça forta dels musulmans. I amb la ciutat en mans dels cristians, es va obrir la porta a la caiguda de València i a l'expansió catalano-aragonesa cap al sud.

Pere de Mitjavila : el gran mercader medieval / text d'Arnau Cònsul, amb l'assessorament de Víctor Hurtado
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 50-57 : il. (Edat Mitjana) 

L'Almogàver : vida i miracles de Grau de Besalú, de la gran Companyia Catalana a l'Orient / Josep Maria Serra
Serra i Janer, Josep


Barcelona : El Llamp, 1987
192 p. ; 22 cm (L'Aplec) 

Ponç de Santa Pau (+1352) y su translatio corporis : historia de una ida y de una vuelta / Alberto Reche Ontillera
Reche Ontillera, Albert


En: Medievalia. Vol. 16 (2013) , p. 117-121

Jaume II de Catalunya i Aragó i Elisenda de Montcada : notes d'una donació / Núria Florensa i Soler
Florensa i Soler, Núria


En: Monte Catano : revista del Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac, núm. 17 (2016) , p. 9-29 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Presencia de Tarragona en la repoblación de Sassari ordenada por Alfonso el Benigno / Antonio M. Aragó Cabañas
Aragó i Cabañas, Antonio M.


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LXVI (enero-diciembre 1966), p. 141-144
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum I.

Catalunya i sa expansió en temps de Jame I (acabament) / Alfredo Alegret
Alegret, Alfredo


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 26 (juliol-agost 1925), p. 70-74
Notes.

Catalunya i sa expansió en temps de Jame I / Alfredo Alegret
Alegret, Alfredo


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 25 (maig-juny 1925), p. 45-50
Notes.

El Ejército del rey de Aragón en el siglo XIII / Mario Lafuente Gómez
Lafuente Gómez, Mario


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 14-21 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

La capacitat dels sobirans de la Corona d'Aragó per a disposar de tropes amb les quals enfrontar-se als seus rivals en la sorra militar, durant el segle XIII, depenia molt estretament de l'estatut jurídic i de l'origen social dels futurs combatents. Més enllà de la dispersió jurídica que caracteritzava el sistema, en aquesta etapa de l'Edat mitjana l'exèrcit del rei s'articulava entorn de tres eixos principals: les companyies nobiliàries, les hosts de les ordres militars i les milícies municipals.

La Flota real de Jaime I de Aragón / Pol Junyent Molins
Junyent Molins, Pol


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 32-35 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

En les albors de l'expansió mediterrània de la corona d'Aragó, durant el regnat de Jaume I i després de la fi de la política occitana amb el desastre de Muret en 1213, l'afany bèl·lic i territorial de la Corona es va anar enfocant a poc a poc cap al domini del seu entorn immediat, amb la mar com a teló de fons.

La Fallida cruzada aragonesa a Tierra Santa / Ernest Marcos Hierro
Marcos Hierro, Ernest


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 50-53 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

En l'últim tram del seu llibre, el rei Jaume I dedica una desena de capítols a l'única empresa militar fracassada de la seva vida. Es tracta de la croada a Terra Santa contra el sultanat mameluc d'Egipte a la qual va partir amb la seva flota des de Barcelona al setembre de 1269. A penes una setmana després, després d'un horrible temporal que la crònica descriu minuciosament, Jaime va desembarcar com va poder en el port occità de Agde i, creient que Déu no aprovava el seu propòsit, va anunciar la cancel·lació del viatge.

Almogávares : historia medieval / Fermín Valenzuela Sánchez
Valenzuela Sánchez, Fermín


En: Clío : revista de historia, núm. 262 (2023) , p. 40-46 : il.

La Història Medieval d'Espanya ha estat marcada per vuit segles de guerres i paus entre els regnes cristians de la península i Al-Andalus. Els moviments d'avanç i retrocés de la frontera entre tots dos mons afectaven molt especialment a la població local, qui havia d'estar sempre preparada per a respondre als possibles atacs. Això va contribuir a la creació d'un cos militar en la part cristiana que es va fer molt famós en el Mediterrani medieval per les seves accions i el seu crit de guerra: "Desperta ferro!" (Desperta, ferro!). Es tracta dels Almogàvers.

Barcelona, 985-1317 : economia, societat i política en la construcció d'un empori iberomediterrani / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 131-232 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Entre mitjan segle xi i el principi del xiv, Barcelona es va transformar d'una petita ciutat marítima mal connectada a les xarxes del comerç internacional en una capital econòmica i política de primer ordre, tant a escala mediterrània com ibèrica. En l'article s'examinen les bases comercials, manufactureres i fi nanceres d'aquest creixement i el desenvolupament de les normatives específiques que les van regular. S'analitzen també els canvis socials i politicoadministratius que va experimentar mentrestant la capital catalana. S'ha procurat no desvincular la dinàmica de la Ciutat Comtal de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó per la Mediterrània ni del context internacional coetani.

Els Catalans a Tràcia i la descoberta de la tomba de Berenguer d'Entença / Juan Nadal Cañellas, Charalampos Vakirtzis
Nadal Cañellas, Juan


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Després de l'assassinat de Roger de Flor (cap de la Companyia Catalana aliada d'Andrònic II Paleòleg) comanat per l'hereu de l'Imperi bizantí, Miquel IX, els almogàvers declararen la guerra a l'Imperi i devastaren literalment tot el territori bizantí. Al cap de les hosts catalanes, que es dividiren en dos grups, es posaren el noble Berenguer d'Entença i el plebeu Bernat de Rocafort. Aquest, ambiciós i sense escrúpols, estava tan decidit a ferse amb el comandament suprem dels almogàvers que no dubtà a assassinar Berenguer d'Entença en una emboscada ben ordida. Ramon Muntaner, cronista de l'epopeia catalana d'Orient, descriu detalladament les circumstàncies del seu assassinat, les exèquies que li feren i el lloc de la seva sepultura. L'autor d'aquest article ha dedicat dues campanyes arqueològiques a tractar de localitzar aquesta tomba i creu poder afi rmar, sense dubte, haver-ho aconseguit basant-se en la sèrie d'arguments fefaents que hi exposa.

Les Illes Formigues ; La batalla de les Illes Formigues : dossier de premsa elaborat per la Biblioteca de Palafrugell / coordinació: Montserrat Colomé Mir



[Palafrugell] : [s.n.], [2012]
[5] f. : il. ; 30 cm
Conté: Recopilació d'articles publicats sobre les Illes Formigues.