Simó Salvador, bisbe de Barcelona. i rector de Constantí a principis del segle XV / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 7-31 : il.
Notes a peu de pàgina.

Aquest article aporta noves clarícies sobre la biografia de Simó Salvador, si més no en relació amb els diferents beneficis eclesiàstics que tingué adjudicats al llarg de la seva llarga carrera clerical abans no arribà a ser bisbe de Barcelona. Clergue absentista mentre va estar estudiant a Avinyó, més tard seguí formant-se en un Estudi general, que a hores d'ara sabem que fou el de Lleida. Una altra dada fins ara desconeguda és que també fou rector de Constantí, almenys de forma nominal, com ho prova el fet que hagués de designar altres preveres per ocupar-se de l'administració parroquial. Partint de noves informacions, sobretot de les extretes d'un registre de gràcies apostòliques que es conserva a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, passem revista a una sèrie de vicissituds que el nostre personatge hagué d'afrontar en la defensa d'alguns dels seus beneficis, en especial per ser reconegut en la capellania/comensalia de Tarragona, baldament fos per poder-ne cobrar les rendes corresponents. Aprofitem l'avinentesa per veure com es distribuïen la resta de beneficis instituïts a la parròquia de Constantí a l'època en qüestió, a més de poder passar revista succinta a les rendes percebudes per la rectoria d'acord amb un capbreu de 1421.

Donació i restitució del castell i el lloc del Morell l'any 1427 / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 33-35 : il.
Conté transcripció de part del document.

En aquest article comentem i transcrivim les parts més importants d'un document de l'any 1427 que ens permet saber que, en aquell temps, Lluís del Prat, donzell, senyor del castell i el lloc del Morell, al Camp de Tarragona, donà perpètuament a Francesquina, mare seva, domiciliada a Sant Antolí, els susdits castell i lloc i que, posteriorment, Francesquina restituí a Lluís del Prat tot allò que li havia donat.

Cròniques de Constantí aparegudes a la premsa camptarragonina vuit-centista (1860-1890) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 37-91 : il.
Notes a peu de pàgina.

Recull que contextualitza i ordena temàticament les notícies sobre la vila de Constantí que apareixen a la premsa tarragonina de la segona meitat del segle XIX, com l'agricultura (plagues i meteorologia), la cultura (arqueologia, biblioteca popular i música), l'ensenyament (escola i mestres), les festes, la sanitat (epidèmies i professionals), el proveïment d'aigua potable, comunicacions (carreteres, ferrocarril i telèfon), justícia (delinqüència i criminalitat), la notaria pública, la parròquia, etc.

Les Accions de Francesc Cerdà Socies, Quico de Constantí, durant la Tercera Guerra Carlina i els esdeveniments a la vila (1872-76) / Robert Vallverdú Martí, Josep M. Grau Pujol
Vallverdú i Martí, Robert


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 93-129 : il.
Notes a peu de pàgina.

Després d'una introducció al moviment carlí del darrer quart del segle XIX, es recullen les cròniques periodístiques publicades sobre el capitost Francesc Cerdà, conegut amb el sobrenom de Quico de Constantí, centrades en les actuacions a les comarques meridionals del Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades, el Baix Penedès i el Priorat, amb especial atenció a les entrades al poble de Constantí i la problemàtica de les desercions.

El Cooperativisme agrari en el període d'esplendor a Catalunya (1906-1936). El cas de Constantí / Mireia Oncins da Mota Barbosa
Oncins da Mota Barbosa, Mireia


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 131-143 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

L'estudi de les entitats agrícoles en el seu màxim apogeu a Catalunya proporciona un reflex de la conflictivitat al món rural, en un context de polarització social i política. A partir de la recerca de documentació d'arxiu i publicacions, s'ha procurat obtenir una aproximació a la realitat social que podria explicar la coexistència d'entitats agrícoles en un mateix municipi. En concret, s'ha plantejat un estudi comparatiu en un àmbit territorial ampli com el Camp de Tarragona des d'una perspectiva holística, per tal de contribuir a la comprensió de la realitat cooperativista agrària. S'estructura en tres blocs temàtics: l'origen teòric del cooperativisme, un estat de la qüestió sobre el cooperativisme agrari a Catalunya i l'anàlisi de determinades poblacions del Camp de Tarragona que presenten la diversitat d'escenaris possibles. En el text en qüestió, s'analitza el cas de Constantí.

La Repressió política a Constantí durant l'etapa del Front Popular (1936-1939) / Josep Estivill Pérez
Estivill i Pérez, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 145-248 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Estudi de la repressió política a Constantí durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) contra les persones, empreses i organitzacions considerades contràries al règim republicà. Es documenta la destrucció dels objectes de l'Església; la detenció, judici, empresonament, desterrament i assassinat de persones; la incautació dels seus béns i la depuració dels treballadors públics. També es recullen episodis de vida en la clandestinitat, mostres de resistència i solidaritat entre veïns i exili.

Epistolari de Lluís Gil Coll, de Constantí, des de la presó franquista de Tarragona (març-juliol de 1939) / Josep M. Grau Pujol, Roser Mestres Ollé
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 249-319 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Estudi i transcripció de les cartes que Lluís Gil Coll, pagès de Constantí, empresonat polític a Tarragona, envia a la seva muller Teresa Garriga, de forma clandestina a través de les visites, la majoria sense passar per la censura oficial i redactades en llengua catalana. Un germà seu i dues ties també foren jutjats i empresonats. El contingut principalment versa sobre la tramesa d'aliments, medicaments, roba, calçat, paper i tinta per escriure, a més de sabó per l'higiene personal; sense oblidar la recerca d'avals abans del judici militar. Es constata l'important paper de les dones en aquell moment, la saturació de la presó, la precaució de no comentar gaires coses amb els veïns a fi de no despertar enveges, la preocupació per les terres, el refugi en la religió, l'ambient carcerari i l'enyorança de la família.

Buscant la partitura de la cançó "A cullí olives" / Josep Capdevila Vila
Capdevila Vila, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 321-338 : il.

Recerca al voltant de la cançó "A cullî olives", escrita per Mn. Ramon Bergadà i musicada per Francisco Brunet, per tal de recuperar-ne la partitura i descobrir la figura oblidada del seu compositor barceloní.

El Meu padrí, "Joan minador" : entrevista a Obdúlia Bofarull / Josep Estivill Pérez



En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 339-348

Entrevista a Obdúlia Bofarull, veïna de Constantí, filla i neta de dos minadors que construïren i mantingueren mines i pous al terme de Constantí i municipis propers. Es comenta la importància de les mines i pous per al reg de les terres i el proveïment d'aigua potable a les fonts públiques i les cases; les eines i el sistema de treball, els riscos laborals, etc. Els minadors van exercir l'ofici fins que els avenços tecnològics van deixar obsoleta aquesta feina.

Alejandro Blasco Roig, l'últim pastor de Constantí / José A. Latorre Jiménez
Latorre Jiménez, José Antonio


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 349-360 : il.

Biografia d'Alejandro Blasco Roig (pastor de Constantí).

Homenatge a Lluís Papiol Molné



En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 363-365

El 10 de març de 2025 va morir, a l'edat de 89 anys, Lluís Papiol Molné, un dels grans investigadors i divulgadors de la història local i del Conjunt romà de Centcelles. La seva gran passió per la història i l'arqueologia li han servit per inspeccionar i investigar a totes les partides del nostre terme municipal l'existència de vil·les o assentaments de l'època ibero-romana, arribant a comptabilitzar-ne una quinzena. Els seus articles i la seva col·laboració en aquesta matèria han estat constants a les publicacions del Centre d'Estudis de Constantí, on ha estat un dels principals col·laboradors des de l'inici de la seva publicació.

Homenatge a Josep Franquès Sans



En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 367-368

El 26 d'abril de 2025 va morir el Sr. Josep Franquès Sans. Nascut a Constantí l'any 1935. Mestre, historiador i empresari local, va ser impulsor de diverses activitats socioculturals al municipi. Entre altres, va col·laborar en diverses ocasions amb la miscel·lània Estudis de Constantí amb diversos treballs.

Quan van arribar van portar l'art romà / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 7-61 : il.

Síntesi explicativa sobre el conjunt de l'art romà en tots els seus vessants: arquitectura, escultura, pintura, mosaic, vidre, ceràmica, orfebreria i glíptica. Acaba al període paleocristià, amb una referència al monument de Centcelles.

La Vil·la romana de Centcelles : un mosaic d'interpretacions / Modesta Abras Carreras
Abras Carreras, Modesta


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 63-149 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

síntesi explicativa sobre el conjunt monumental de Centcelles; en particular, sobre la funció de l'edifici, la seva cronologia i el mosaic de la cúpula. Es posa en valor la importància i singularitat de les dues sales monumentals i del mosaic cupular.

Capbrevacions eclesiàstiques : Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 151-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

El capbreu és una font documental d'ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s'hi han d'afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l'agricultura i la indústria, l'onomàstica i la lexicografia. En aquest article s'analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d'altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d'ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.

Ressò de l'ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 185-231 : il.
Notes a peu de pàgina.

A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupacions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.

Immigració del Camp de Tarragona a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910 / Joan Camós Cabecerán, Josep M. Grau Pujol
Camós i Cabecerán, Joan


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 233-257 : il.

Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910, s'analitzen els períodes d'arribada, l'edat, l'origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s'han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.

La Clausura de l'escola de les monges de Constantí (1936) / Josep Estivill Pérez
Estivill i Pérez, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 259-274 : il.
Notes a peu de pàgina.

La II República va posar en pràctica una política de separació entre Església i Estat, que tingué conseqüències en la pràctica del culte, les ordes religioses i, sobretot, l'educació religiosa. La substitució de l'ensenyament catòlic en favor de l'escola pública laica provocà una enorme tensió social. Constantí va ser un dels municipis on una escola religiosa, existent des del darrer terç del segle XIX, va ser suprimida al maig de 1936 i causà un enfrontament entre veïns, que acabà amb agressions verbals i físiques, l'actuació de les forces de seguretat i posteriors detencions, empresonaments i judici. Marca un punt de polarització ideològica, que esclatarà amb extrema violència tan sols unes setmanes després, en el marc de la Revolució i la Guerra Civil.

Repressió franquista. La Delegació Local de Falange a Constantí (1939-1972) / Edgar Rodríguez López
Rodríguez López, Edgar


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 275-286 : il.

La Falange fou un dels mecanismes de repressió més efectius durant la dictadura franquista, especialment en els seus inicis. La Falange, o el Partit Únic, era qui dictava les noves normes morals i ètiques del règim sobre la població. En aquest treball s'investiga sobre la delegació local de Falange a Constantí, per poder conèixer el funcionament i les costums de l'organització a partir de documentació d'arxiu com actes de reunions, llistes d'afiliats, reglamentació, entre d'altres. A més, es parla de la Causa General, un aspecte bastant desconegut però que és imprescindible d'esmentar alhora de parlar de la repressió que exercia el règim de Franco sobre els moviments polítics contraris.

En totes les temptatives de la vida són els nostres propis esforços els que més ens ajuden. Centcelles / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 7-40 : il.

Síntesi explicativa sobre el conjunt monumental romà de Centcelles (Constantí), amb especial referència a la sala de la cúpula, la seva decoració de mosaics i la relació d'aquesta construcció amb la política imperial de mitjans del segle IV. Se segueixen els postulats establerts pels arqueòlegs de l'Institut Arqueològic Alemany.