Joan Prat Pons (Manresa 1893-1973), dues vegades alcalde



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 56-57 : il. (Història gràfica) 

El Cardenal Vidal i Barraquer i la qüestió catalana : arxius vaticans. La dictadura de Primo de Rivera. Directori militar / [ressenya] Xavier Baró Queralt
Baró i Queralt, Xavier


En: Revista d'Humanitats. Barcelona, núm. 9 (2025) , p. 98-102
Ressenya de:
. El Cardenal Vidal i Barraquer i la qüestió catalana : arxius vaticans. La dictadura de Primo de Rivera. Directori militar / Ramon Corts i Blay. Barcelona, 2023

El Complot de Garraf (1925) / [ressenya de] Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2025), núm. 16 (Ressenya) 
Ressenya de:
. El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà. Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025

Ventura Gassol reclamat a la Selva l'any 1930 en retornar de l'exili / Joan Vernet i Borràs
Vernet i Borràs, Joan


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 101 (2006) , p. 16-17

La clausura de l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona (1925) / Joaquim Montclús i Esteban
Montcús i Esteban, Joaquim


: Rafael Dalmau, 2025
176 p. ; 20 cm (Al guió del temps) 

Durant el període de la Dictadura del general Primo de Rivera les trajectòries de l'Orfeó Català i del F. C. Barcelona, dues institucions cabdals de la societat catalana, van transcórrer de manera molt paral·lela.El F. C. Barcelona va organitzar un partit de futbol per a homenatjar l'Orfeó Català, que havia dut a terme diversos concerts amb molt d'èxit a Roma a principi del maig de 1925. El 14 de juny es van enfrontar el F. C. Barcelona, campió de Catalunya i d'Espanya, i el C. D. Júpiter, campió aquella temporada de la segona categoria d'Espanya. La xiulada a la Marxa Reial per part d'una bona part dels assistents al partit va desencadenar una repressió que ja tenia precedents: la Dictadura no tolerava manifestacions que li desagradessin, per moderades i allunyades del camp polític que fossin.Al llibre La clausura de l'Orfeó Català i el F. C. Barcelona (1925), Joaquim Montclús exposa la recerca sobre el tancament governatiu de les entitats respectives amb motiu dels fets del juny de 1925. La investigació parteix de la documentació de diversos arxius, fonamentalment de l'expedient obert al F. C. Barcelona localitzat al Govern Civil, i arriba al moll de l'os de la història general de Catalunya, que va patir la repressió cultural i cívica durant aquella dictadura. (Editorial).

Vidal i Barraquer cardenal de la pau / Ramon Muntanyola
Muntanyola i Llorach, Ramon


Barcelona : Estela, 1969
871 p., [16] p. de làm. : il. ; 20 cm

Alejandro Sancho Subirats, tortosí, militar, republicà i anarquista / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 433-459 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Alejandro Sancho Subirats, fill de Tortosa, és un personatge oblidat i pràcticament desconegut. Va tenir una trajectòria personal molt lligada als esdeveniments històrics de l'època de la Dictadura de Primo de Rivera i el període epígon de la Dictablanda de Berenguer. En este darrer període, va ostentar un protagonisme molt notable en els intents d'enderrocar la monarquia d'Alfons XIII i instaurar la Segona República. El seu paper va resultar fonamental per enllaçar els militars descontents amb les forces obreres, especialment la CNT, a l'hora d'establir un front comú d'actuació, encaminat a promoure un cop d'estat que obrís pas a l'adveniment de la república.

El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà
Crexell i Playà, Joan


Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025
304 p. ; 20 cm (Al guió del temps) 
ISBN 97884232019132

El complot de Garraf és el nom amb el qual és conegut l'intent d'atemptar contra el rei Alfons XIII i la cúpula militar de la dictadura de Primo de Rivera al seu pas per la foradada del Garraf, el maig de 1925, en el context de repressió derivat de la supressió de drets i de llibertats de Catalunya. La contestació per part d'un sector del moviment separatista va consistir en una actuació directa i de gran envergadura com a conseqüència de la situació de repressió. Joves integrants de La Bandera Negra, una suborganització d'Estat Català, i el Grup del Set, de la Societat d'Estudis Militars, relacionada amb Acció Catalana, varen organitzar l'acció com una defensa nacional davant de l'agressió que suposava la dictadura. L'intent fracassà a causa de les delacions i les infiltracions, que descobriren detalls de l'atemptat i propiciaren la detenció de diversos activistes, que varen patir tortures, vexacions i un consell de guerra que es va concloure amb penes molt altes. Després de grans mobilitzacions de suport, en finalitzar la dictadura primoriverista, els empresonats van quedar en llibertat l'any 1930. (Editorial9.

[Full volant del Comitè Olotí Pro-Àmplia Amnistia : 1930]

Comitè Olotí Pro-Àmplia Amnistia.


Olot : Aubert, impr, [1930]
[1] f. ; 28 cm

[Biblioteca Popular d'Olot] : libro dietario : empieza el dia 27-IX-1926 termina el dia 10-VII-1933 [Fitxer informàtic]



1926-1933
1 recurs electrònic
Edició de: Generalitat de Catalunya. Servei de Biblioteques.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular d'Olot.

[Biblioteca Popular d'Olot] : llibre dietari : comença el dia 23-VIII-1920 acaba el dia 26-IX-1926 [Fitxer informàtic]



1920-1926
1 recurs electrònic
Edició de: Generalitat de Catalunya. Servei de Biblioteques.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular d'Olot.

Cent anys de la Casa del Poble de Mataró / César Martín García
Martín García, César


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 201-220 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

La Dictadura de Primo de Rivera a Lleida : primers dies / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 98-105 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va proclamar un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, acabant amb el sistema parlamentari de la Restauració. S'estudien les reaccions a tal fet dels diaris de Lleida i de la Paeria.

La Federación Comunista Catalano Balear : origen, polémicas e implantación territorial (1923-1932) / David Guinard Feron
Ginard i Feron, David


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 519-536 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"La Regió forta i amb mitjans propis" : la Mancomunitat, el catalanismo y la dictadura de Primo de Rivera / Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 155-174 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 25 (2023) , p. 187-207 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

Records de la meva escola : Grup Escolar Ramiro de Maeztu a les cases barates del turó de la Peira / Jaume Carbonell Sebarroja
Carbonell i Sebarroja, Jaume


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 20-24 : il.
Notes.

El Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos és un dels quatre edificis construïts durant la dictadura de Primo de Rivera a les cases barates de d'Horta, entre el turó de la Peira i can Peguera pel Foment de ll'Habitatge Popular.

De dictadures, centenaris i la revista TERME / Junta Directiva del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 9-13
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

L'editorial de Terme, revista d'història i pensament, sempre és una ocasió excel·lent per fer balanç de la feina feta pel Centre d'Estudis Històrics de Terrassa aquest darrer any 2023. En primer lloc, cal subratllar el mèrit de publicar un número de Terme dedicat exclusivament a la dictadura de Primo de Rivera, que és un dels períodes menys tractats no només del segle XX sinó de la història local contemporània.

Sobre Terrassa, la història i la dictadura de Primo de Rivera / Jan Brugueras Torrella
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 14-21
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

En aquest número de Terme s'hi publiquen cinc estudis que enfoquen diferents aspectes de la dictadura de Primo de Rivera a Terrassa en un sentit ampli. Dic en un sentit ampli perquè l'article de Roc Solà sobre el procés de nacionalització català a través de les cultures polítiques esquerranes que s'oposaven a la dictadura és sobretot d'àmbit principatí general, tot i que amb la mirada centrada a Barcelona. No és un inconvenient: Terme és una revista local/ comarcal, però no és localista. No està tancada als límits de la ciutat. Vull dir que aspira a tenir una mirada comparatista. I per fer-ho és interessant conèixer altres realitats tan properes i amb una capacitat d'influència tan gran sobre Terrassa com la de la capital del país. De fet, la lectura del conjunt d'articles ja permet fer comparacions.