português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CANVI CLIMATIC []
References found:
143   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 8
go to page                    


1 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Viure en sequera serà el nostre futur? / text: Sònia Tubert, fotos: Lluís Serrat
Tubert i Torrent, Sònia


En: Revista de Girona. Girona, núm. 344 (maig-juny 2024), p. 20-24 : il. (Reportatge


Matèries: Sequera ; Riscos naturals ; Canvi climàtic
Matèries: Howen, Otto van der (1774-1848)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2024
Autors add.:Serrat, Lluís (Il·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/429837
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Del Foix al Francolí. Variacions del paisatge vegetal i de la costa des de fa 7.000 anys a conseqüència dels canvis climàtics / Francesc Burjachs, Santiago Riera, Isabel Expósito, Cristina Val-Peón, David Albalat, Lothar Schulte



En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 7-25

Aquest treball presenta una síntesi de les anàlisis efectuades, fins ara, en dipòsits holocènics del litoral català, a les desembocadures del riu Foix, la riera de Cunit, la riera de la Bisbal, el torrent de la Murtra i el riu Francolí. Els resultats obtinguts mostren que la vegetació i les maresmes es van veure afectades pels canvis climàtics globals. La màquia i alzinars regionals s'obrien o tancaven, en major o menor grau, en funció de les fluctuacions climàtiques i l'ús del territori per part de la nostra espècie. Durant els períodes de crisi d'aridesa/fred els estanys de les maresmes se salinitzaven o dessecaven estacionalment. A partir d'ara fa uns 4.000 anys, la tendència a l'aridesa per manca de pluges regulars es fa cada vegada més evident, sent més acusada als dipòsits de les planes fluvials de Cunit i el Vendrell. Aquesta tendència a la sequera queda demostrada per la corba decreixent dels arbres caducifolis. D'altra banda, els incendis forestals són continus al llarg del temps i incrementen la seva freqüència i extensió a les èpoques de crisi climàtica global.


Matèries: Rius ; Litoral ; Medi ambient ; Medi geogràfic ; Paisatge ; Canvi climàtic
Àmbit:Foix, riu ; Cunit, riera de ; Bisbal, riera de la ; Murtra, torrent de la ; Francolí, riu
Cronologia:[0000 - 2024]
Autors add.:Burjachs i Casas, Francesc ; Riera i Mora, Santiago ; Expósito Barea, Isabel ; Val-Peón, Cristina ; Albalat Vàzquez, David ; Schulte, Lothar
Accés: https://raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/428667
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Projecte d'ordenació del bosc de Poblet / M. Pallarés Pascual, M. Beltrán Barba, M. Piqué Nicolau
Pallarés Pascual, M.


En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 258-272 : il., gràf., map

Bibliografia.

El bosc de Poblet és un espai emblemàtic ric i divers que conté moltes espècies de flora i fauna protegida. Per conservar-les, millorar l'estat del bosc i la biodiversitat i facilitar l'adaptació al canvi climàtic, cal planificar una gestió forestal acurada que s'adapti als múltiples requeriments i serveis que deriven de l'espai. El Projecte d'ordenació de les forests de Poblet i Comellàs, que es va aprovar l'any 2021, és l'eina que determina les actuacions que cal fer per aconseguir l'objectiu de conservar els valors biològics, geològics, paisatgístics i culturals que n'han motivat la protecció especial. Aplicant els principis de la silvicultura naturalística es desenvolupa una gestió forestal sostenible dirigida a potenciar la multifuncionalitat del bosc .


Matèries: Política forestal ; Boscos ; Ordenació del territori ; Canvi climàtic ; Flora ; Fauna ; Espais naturals ; Política del medi ambient
Matèries:Bosc de Poblet
Àmbit:Vimbodí i Poblet
Cronologia:[2021 - 2022]
Autors add.:Beltrán Barba, M. ; Piqué i Nicolau, Míriam
Accés: https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/poblet/coneix-la-nostra-feina/centre-de-documentacio/jornades-bosc-poblet-muntanyes-prades/6a-edicio-18-i-19-de-novembre-de-2022/ [Exemplar complet]
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 143
select
print

Bookmark and Share
Castells : dificultat comparada i efectes del canvi climàtic : XI Simposi Casteller, Valls 21 d'octubre del 2023

Simposi Casteller (11è : 2023 : Valls )


Valls : Cossetània Edicions, 2024
113 p. : il. ; 24 cm (L'Aixecador, 38) 
ISBN 9788413563954

En aquest volum sobre l'XI Simposi Casteller de Catalunya, celebrat a Valls el 21 d'octubre del 2023, en el context de la Fira de Santa Úrsula, s'hi recull en primer lloc la conferència inaugural sobre "La dificultat matemàtica dels castells". A continuació, segueixen els dos grans temes abordats en les respectives taules rodones. Un té a veure directament amb les construccions castelleres: "Dificultat comparada entre castells similars", per posar de manifest quins són els principals reptes i estratègies a què s'enfronten les colles quan es plantegen el salt als castells de 8 i de 9, tenint en compte diverses experiències a l'hora de decidir si treballar l'estructura del 3 o del 4. L'altre tema, en canvi, es refereix al debat sobre la idoneïtat de mantenir les actuacions castelleres als horaris tradicionals, tenint en compte els "Efectes del canvi climàtic en el marc del ritual festiu". (Editorial).



Matèries: Congressos ; Castellers ; Matemàtica ; Canvi climàtic ; Tradicions populars
Àmbit:Catalunya ; Valls
Cronologia:2023
Localització: Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Història de la vegetació i ús del territori durant el Neolític a l'Estany de Banyoles / Jordi Revelles
Revelles López, Jordi


En: UAB divulga (Març 2016)

A través de l'estudi de la successió de vegetació i dades sedimentològiques, geoquímiques i geomorfològiques provinents de l'Estany de Banyoles (Girona), una recerca ha demostrat que l'Holocè mitjà va estar marcat per canvis climàtics d'aridesa i refredament i per l'ús territorial propi del neolític. La informació obtinguda és útil per a comprendre l'evolució ambiental i la història de la vegetació durant aquesta era i els rols que han tingut les progressives variacions climàtiques i la influència humana en tot plegat.


Matèries: Prehistòria ; Neolític ; Climatologia ; Holocè ; Geomorfologia ; Sedimentació ; Vegetació ; Canvi climàtic ; Estanys
Àmbit:Banyoles, estany de ; Banyoles
Cronologia:[2016]
Accés: https://ddd.uab.cat/record/148371


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
The Mixing Regime and Turbidity of Lake Banyoles (NE Spain): Response to Climate Change / Teresa Serra Putellas, Josep Pascual, Ramon Brunet, Jordi Colomer



En: Water. vol. 12, núm. 6 (2020) , p. 1621

This study analyses the water temperature changes in Lake Banyoles over the past four decades. Lake Banyoles, Spain's second highest lake, situated in the western Mediterranean (NE Iberian Peninsula). Over the past 44 years, the warming trend of the lake's surface waters (0.52 ºC decade-1) and the cooling trend of its deep waters (-0.66 ºC decade-1) during summer (July-September) have resulted in an increased degree of stratification. Furthermore, the stratification period is currently double that of the 1970s. Meanwhile, over the past two decades, lake surface turbidity has remained constant in summer. Although turbidity did decrease during winter, it still remained higher than in the summer months. This reduction in turbidity is likely associated with the decrease in groundwater input into the lake, which has been caused by a significant decrease in rainfall in the aquifer recharge area that feeds the lake through groundwater sources. As a unique freshwater sentinel lake under the influence of the climate change, Lake Banyoles provides evidence that global warming in the western Mediterranean boosts the strength and duration of the lake's stratification and, in response, the associated decrease in the turbidity of its epilimnion.


Matèries: Recursos hídrics ; Estanys ; Canvi climàtic
Àmbit:Banyoles, estany de ; Banyoles
Cronologia:[0000 - 2020]
Autors add.:Serra i Putellas, Teresa ; Pascual Benito, Josep ; Brunet i Carreras, Ramon ; Colomer, Jordi
Accés: http://hdl.handle.net/10256/20917


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.


Matèries: Arqueologia ; Clima ; Canvi climàtic ; Medi ambient ; Quaternari
Àmbit:Garrigues ; Urgell ; Catalunya
Cronologia:[2022]
Autors add.:Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (4es : 2022 : Balaguer )
Accés: https://raco.cat/index.php/Nokaria/article/view/429445
https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_III.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pagesia i territori al segle XXI / Dr. Martí Boada
Boada i Juncà, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 35 (primavera 2024), p. 80-85 : il.


Matèries: Pagesia ; Sector primari ; Societat rural ; Canvi climàtic
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya
Cronologia:[2001 - 2024]
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-35.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dues veus, un mateix horitzó: la transició energètica al territori. Entrevista a Carles Riba i Pep Salas / Silvia Guillén Navarro
Guillén Navarro, Silvia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Cada vegada som més, consumim més i exigim més. També quan parlem d'energia. Les nostres fonts habituals són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural...) i l'energia nuclear, però aquestes aviat resultaran insuficients. Urgeix, per tant, un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Cal un nou model i una nova cultura energètica basada en les energies renovables i locals que posi el focus més enllà, en les futures generacions. Carles Riba i Pep Salas són dues de les veus més autoritzades en matèria d'energia i transició energètica. Es porten 30 anys de diferència i, malgrat pertànyer a dues generacions ben diferents, tots dos aposten per fer aquest canvi abans que sigui massa tard. Aquestes són algunes de les reflexions que hem extret de la conversa pausada que van tenir aquest estiu a la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.


Matèries: Entrevistes ; Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible
Matèries: Riba i Romeva, Carles ; Salas, Pep
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427376
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Marc conceptual sobre energia i territori / Carles Riba Romeva
Riba i Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 15-22 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

La crisi energètica i climàtica dels combustibles fòssils assenyala la fi d'una etapa en què es fa ineludible la transició progressiva vers les fonts d'energia renovable. La diferent naturalesa d'aquestes fonts energètiques renovables respecte als combustibles fòssils configura un context de veritable canvi de civilització on els requeriments de territori per a la captació d'energia esdevindran un factor clau. En la part final de l'article s'exposen uns principis de transició energètica i la seva governança.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427418
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Col·lapsar o teixir un nou model / Eduard Furró Estany
Furró Estany, Eduard


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 23-30 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Avui vivim immersos en un teixit fortament cohesionat, amb un ordit de comportaments socials i una trama de combustibles fòssils i urani, molt difícil de modificar. Cal canviar la trama per una de fonts renovables i adaptar l'ordit social a aquesta nova trama, tot mantenint l'estabilitat del teixit. I per escometre aquest repte són imprescindibles tres eines clau: 1. Valorar i conèixer molt bé l'abast i els potencials de la nova trama d'energia; 2. Establir i donar a conèixer el paper de cada fil de l'ordit social dins del nou teixit; i 3. Programar la seqüència de substitució de la trama.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Ocupació ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427419
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Canvi econòmic ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427420
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Ús de la biomassa a Begues / Joan Molina i Molina
Molina i Molina, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 49-50 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

El canvi climàtic és una evidència emparada en proves científiques i dades objectives. La lluita contra aquesta acceleració de l'ordre climàtic ha d'impulsar-se des de tots els organismes institucionals, les empreses, la ciutadania i els ajuntaments. Per aquest motiu, Begues ha estat municipi pioner a Catalunya en projectes de preservació del medi, de foment del reciclatge o de polítiques de sostenibilitat, entre altres. I l'ús de la biomassa com a combustible és un d'aquests projectes.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Projectes ; Vegetació
Àmbit:Begues
Cronologia:2019 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427441
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vilawatt, el camí cap a un nou model energètic / Encarni García
García, Encarni


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 51-52 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

L'objectiu del projecte Vilawatt va ser posar en marxa l'engranatge per avançar en el procés de transició cap a un nou model energètic que permeti actuar sobre la producció, la distribució, la gestió i el consum de l'energia a la nostra ciutat.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Projectes
Matèries:Vilawatt
Àmbit:Viladecans
Cronologia:2008 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427442
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Transició energètica solar que impulsa l'AMB agafa velocitat al Baix Llobregat / Gil Lladó, Imma Mayol, Anna Romero
Lladó, Gil


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 53-56 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Durant el mandat 2019-23, l'AMB ha actuat de forma decidida per fer realitat una transició energètica al territori metropolità i, en particular, als municipis del Baix Llobregat que en formen part.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Administració metropolitana ; Política del medi ambient
Matèries:Area Metropolitana de Barcelona
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:2019 - 2023
Autors add.:Mayol, Imma ; Romero, Anna
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427443
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Nou model energètic per als catalans / Marta Morera Marcé
Morera Marcé, Marta


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 57-59 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Catalunya ja ha iniciat la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i participatiu, amb l'objectiu de disposar d'un sistema energètic neutre climàticament l'any 2050.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política del medi ambient
Àmbit:Baix Llobregat ; Catalunya
Cronologia:2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427444
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El repte de la transició energètica : la iniciativa privada i l'ajuda pública / Jordi Carbonell Blázquez, Oscar Miquel Sicilia
Carbonell Blázquez, Jordi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 60-64 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

El juliol del 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Institut Català de lïEnergia, va adjudicar una subvenció als 41 consells comarcals de Catalunya per a la constitució de les Oficines Comarcals d'Impuls a la Transició Energètica. El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va acollir a aquesta subvenció i l'Oficina de Transició Energètica és ara una realitat.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política comarcal ; Subvencions públiques
Matèries:Consell Comarcal del Baix Llobregat
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:2022
Autors add.:Miquel Sicilia, Oscar
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427445
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Eficiència energètica a Molins de Rei / Eqip tècnic del PLACC. Ajuntament de Molins de Rei



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 65 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu del municipi és poder cobrir les necessitats energètiques de tots els equipaments municipals amb energia renovable i, de forma paral·lela, encaminar el sector residencial i empresarial cap a un model energètic més sostenible i que redueixi els efectes del canvi climàtic. Per poder complir tots aquests objectius, el següent pas que es vol dur a terme és la creació d'una oficina de l'energia.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política municipal
Àmbit:Molins de Rei
Cronologia:[2023]
Autors add.:Ajuntament de Molins de Rei. Equip tècnic del PLACC
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427446
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Caminant cap a un futur sostenible^zla transició energètica a Sant Just / Just Fosalva
Fosalva, Just


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 69 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Les administracions locals tenim un paper clau per impulsar i alhora acompanyar aquest canvi en la ciutadania i en el teixit productiu. A Sant Just ja fa anys que caminem en aquesta direcció, apostant per la reducció de consums, afavorint canvis d'hàbits per a l'eficiència energètica, millorant les instal·lacions existents amb tecnologies més eficients i produint energia renovable, amb instal·lacions solars fotovoltaiques.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política municipal
Àmbit:Sant Just Desvern
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427517
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 143
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sant Vicenç dels Horts impulsa la transició energètica / Mireia Vergès Rosell
Vergès Rosell, Mireia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 66 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu final que es contempla en el Pla de Transició Energètica és la reducció del 46 [per cent] del consum energètic al municipi, i la reducció del 57 [per cent] de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot plegat, amb una inversió superior als sis milions d'euros.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política municipal
Àmbit:Sant Vicenç dels Horts
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427447
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 8
go to page                    

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3