português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ARXIU DE PATRIMONI ARQUITECTONIC DE CATALUNYA []
References found:
Showing:
1 .. 12   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Projecte de canvi d'ús d'un edifici del S. XVIII en la localitat d'Alcanar a partir d'un projecte bàsic [Fitxer informàtic] / Lluc Carles Obiol ; [dirigit per: José Manuel Vicente Gómez Soberón]
Carles Obiol, Lluc


2012
Dirigida per: Gómez Soberón, José Manuel Vicente. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2012
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

L'objectiu d'aquest projecte és la rehabilitació i el canvi d'ús a partir d'un projecte bàsic d'una masia a un Casal de Joves. Aquest edifici fa cruïlla entre els carrers Ramon i Cajal i Carretera Nova d'Alcanar, una localitat de la comarca catalana del Montsià. La construcció és de principis del segle XVIII, el 1730, i és propietat de l'andalús Caballero. Aquest està format per PB+2, per un jardí i un petit magatzem. La superfície construïda total del habitatge es de aproximadament uns 1200 m², mentre que la part del jardí té uns 700 m². El seu nom és el Palau d'Alcanar. Amb aquest projecte el que es pretén és aprofitar al màxim la construcció existent. S'ha efectuat un estudi, analitzant les diverses possibilitats de distribució, circulació, zonificació, pas de les instal·lacions, orientacions... Per a que la distribució sigui el més eficient possible. Aquest projecte està principalment distribuït en 3 grans volums; Cadascun d'aquest té la seva introducció i explica el desenvolupament de cada bloc. En el primer, que és aquest mateix, és una part escrita amb il·lustracions i tracta sobre el nucli o la memòria; el segon fa referència a tot l'apartat gràfic que és necessita per al desenvolupament d'aquest, i el tercer és un apartat complementari que servei per a una millor comprensió del projecte.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Arquitectura ; Masies ; Palaus ; Modernisme ; Casals juvenils
Matèries:Palau dels Peris d'Alcanar
Àmbit:Alcanar
Cronologia:[1730 - 2012]
Autors add.:Gómez Soberón, José Manuel Vicente (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/16759
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura vernacular del Delta de L'Ebre. Construccions tradicionals i de proximitat [Fitxer informàtic] / Joan Lucas Bo ; [dirigit per: Montserrat Bosch González, Juan Ramón Rosell Amigó]
Lucas Bo, Joan


2015
Dirigida per: Bosch González, Montserrat; Rosell Amigó, Juan Ramón. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau. III Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de Carrera del curs 2014/15 i 2015/16.

El Treball Fi de Grau que es presenta es troba dintre de l'àmbit de la construcció sostenible, ecològica i del respecte amb el medi ambient. El què es pretén és donar a conèixer, a partir d'un repàs general de la construcció tradicional i de proximitat existent en els països mediterranis, la història i les característiques constructives de l'arquitectura vernacular del Delta de l'Ebre. Partint de les semblances amb altres tipologies constructives tradicionals presents en el litoral mediterrani, s'aprofundirà en les barraques deltaiques, contextualitzant-les en el marc històric i cultural de la zona. Explicant-les, no solament des de la vessant tècnica (estructura, tancaments, materials, etc.), sinó també des de l'ús quotidià que en feien els habitants de l'època. Posteriorment, i utilitzant com a exemple dues barraques reconstruïdes a la llacuna La Tancada, s'explicaran les particularitats de la construcció de proximitat de la zona. Representant amb un mapa de proximitat la ubicació de cadascun dels materials utilitzats en la construcció, podent observar la situació en que es troben respecte l'emplaçament de les barraques. Per concloure, es duran a terme una sèrie d'estudis sobre el funcionament de les barraques deltaiques mitjançant diferents assajos realitzats en laboratori, principalment càlculs de transmitàncies i impermeabilitats.


Matèries: Arquitectura popular ; Masies ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Tècniques de construcció ; Desenvolupament sostenible ; Construcció
Àmbit:Ebre, delta de l' ; Montsià
Cronologia:[0000 - 2015]
Autors add.:Bosch González, Montse (Dir.) ; Rosell Amigó, Juan Ramón (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/25817
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aixecament arquitectònic i estudi historico-constructiu del Mas de Font [Fitxer informàtic] / Pere Borràs Barbero ; [dirigit per: Sonia Loewe Baranger]
Borràs Barbero, Pere


2011
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2011
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El projecte que es presenta a continuació és un aixecament arquitectònic i estudi historicoconstructiu del Mas de Font, una masia situada al Delta de l'Ebre, al sud de Catalunya. Va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX, i presenta una sèrie de característiques molt diferents a les altres masies de la zona. És una masia formada per tres cossos, el central més elevat que els laterals. A la seva vessant oest presenta una construcció auxiliar amb funció d'aixopluc. Les naus laterals disposen de planta baixa i planta pis (PB+P1) mentre que la nau central té un pis més (PB+P1+P2). L'objectiu principal d'aquest estudi era el coneixement a fons de l'edifici, tenint en compte diferents vessants, per tal d'entendre quan i per què es va construir, com i amb quins materials, quin era el seu ús, i en quin estat es troba actualment. Seria el pas previ a la intervenció, i la fase on s'avalua si l'edifici té valor patrimonial suficient per ser restaurat. Cal tenir en compte que no existia cap documentació gràfica sobre aquesta masia. Un altre objectiu, de caire més indirecte, és la conservació de part del nostre patrimoni arquitectònic, veritable testimoni de la nostra història, i que moltes vegades queda abandonat degut a que el seu ús original queda obsolet en els nostres dies. Crec que el coneixement d'aquest és el primer pas de cara a una conservació adequada i, quan faci falta, com en el cas de Mas de Font, de cara a una restauració que respecti l'edifici, però n'asseguri el seu ús. El treball ha seguit la metodologia que Antoni González Moreno-Navarro exposa al seu llibre "La restauración objetiva". El present estudi s'estructura de manera que primerament s'estudia l'entorn més immediat de la masia, on es troba situada, el Delta de l'Ebre, per saber-ne les característiques actuals i la història d'aquest territori. Veure com l'habitatge més abundant a l'època de construcció de la masia era la barraca, habitatge típic tradicional. S'analitzarà com es construïen, amb quins materials, i com hi vivia la gent. S'ha analitzat el punt de l'història en què es va produir la construcció de la masia, sent aquest el moment en què s'inicia el cultiu de l'arròs a la zona un cop construït el canal de la dreta de l'Ebre. A partir d'aquí la zona experimentà un gran creixement econòmic i social. D'aquesta manera es tindrà contextualitzada la masia, tant geogràficament com històricament, a més de saber les característiques (clima, vegetació, etc) de l'entorn del Mas de Font. Posteriorment es fa un anàlisi de l'evolució que han experimentat les masies de Catalunya des del seu inici fins a l'actualitat, per tal d'establir a quina etapa d'aquesta evolució pertany la masia d'estudi, arribant a la conclusió que es tracta d'una masia de tres cossos, de l'anomenada per l'arquitecte Danés i Torras estructura clàssica. Arribats a aquest punt, s'analitzen les tipologies de masia que trobem en tot el territori català i les que trobem al Delta de l'Ebre, per tal de comparar la masia d'estudi en els diferents contextos i establir les característiques comuns i diferents en cada cas. S'estructura de la manera següent: ! Anàlisi de les tipologies de les masies a Catalunya, per tal de veure quines característiques comuns, i quines diferents, té la masia respecte d'altres masies de Catalunya. Veurem que la tipologia d'aquesta masia és típica de zones de mitja muntanya, sobretot a les comarques de l'Anoia, La Selva i Osona, amb les teulades inclinades, estructura basilical i construccions auxiliars annexionades. Segons la classificació de Danés i Torras, el Mas de Font pertany al grup de masies de planta basilical, encabits dins el grup II, corresponent a les masies amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. ! Anàlisi de les construccions pròximes a la masia mitjançant un inventari delimitat per dues sèquies que es construïren en el mateix període de temps, entre els anys 1860 i 1870. Es veuran les característiques comuns i les peculiaritats del Mas de Font amb les masies del Delta de l'Ebre. S'han trobat alguns punts en comú, com les motllures de les façanes, i els materials utilitzats en la construcció (maó ceràmic, teula àrab, i morters de calç). Per acabar analitzarem detalladament la masia objecte de l'estudi: ! Quin era el seu ús original, qui i com hi vivia. S'ha conclòs que hi vivien diverses famílies: els propietaris, els quals només hi vivien a l'estiu, i els masovers, que treballaven les terres tot l'any. ! Quins sistemes constructius es van emprar. Hi trobem bàsicament estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó, sostres amb biguetes vistes de fusta i cobertes amb biguetes de fusta i teula àrab. ! Amb quins materials es va construir, veient la seva provinença i procés de fabricació. ! En quin estat es troba en l'actualitat. Després de fer l'aixecament de lesions es conclou que la masia necessita una urgent actuació, ja que la seva estabilitat estructural està molt disminuïda a causa de robatoris de maons dels murs verticals i del mal estat d'algunes de les bigues de fusta. Per realitzar aquest anàlisi de la masia s'ha realitzat un aixecament gràfic en el que s'han creat plànols de les plantes de l'edifici, les cobertes, les façanes, i diverses seccions verticals, ja que no hi ha cap documentació gràfica d'aquesta masia; un estudi constructiu, per entendre com funciona la masia; i un aixecament de lesions. El mètode seguit per realitzar l'aixecament en planta ha estat realitzar un itinerari exterior tancat, que després es relaciona amb uns eixos interiors a la planta baixa. A les plantes primera i segona s'ha triangulitzat cadascuna de les sales per separat. Val a dir que s'ha trobat la dificultat que no teníem accés a la totalitat de les estances ni a bona part de les que sí permetien l'accés degut al mal estat de l'estructura. D'aquesta manera es conclou què fa "especial" aquesta masia, què la fa un monument, un testimoni molt important de la història del Delta de l'Ebre, de l'inici del creixement demogràfic i econòmic d'aquesta zona. Per últim, i valorant tota la informació recollida, es fa una reflexió sobre una possible restauració. Com s'hauria de fer, què s'hauria de tenir en compte, i en cas de voler aplicar-li un canvi d'ús, com hauria de ser per a que l'edifici no perdés la seva essència, però alhora donant-li una funcionalitat contemporània i així assegurar-ne la seva continuïtat en el temps, tal com recomanen les cartes internacionals sobre el patrimoni. En aquest apartat s'arriba a la conclusió, entre d'altres, que l'ús que els propietaris li volen donar, allotjament rural, no seria molt "agressiu" per a la masia, ja que des d'un inici hi vivien diverses famílies, i la distribució d'espais així ho facilita. En quant a la intervenció de la masia, s'indica que s'haurien de realitzar assajos per tal de determinar en quin estat es troba la paret de fàbrica de maó i les biguetes de fusta que segons l'anàlisi anteriorment esmentat i només basant-nos en un estudi organolèptic, podríem conservar, ja sigui la totalitat de cada element o una part. A aquesta memòria l'acompanyen diversos annexos que faciliten i justifiquen les conclusions obtingudes al llarg del treball: documentació gràfica de la masia, els documents escrits que existeixen sobre ella i un aixecament detallat de totes les lesions de l'edifici.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Masies ; Arquitectura popular ; Patrimoni històric i artístic ; Modernisme ; Noucentisme
Matèries:Mas de Font d'Amposta
Àmbit:Amposta
Cronologia:[0000 - 2011]
Autors add.:Loewe Baranger, Sonia (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/16020
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Reforma integral de la Torre de les Punxes a Girona [Fitxer informàtic] / Christian Fernández Padilla ; [dirigit per: Janina Puig Costa]
Fernández Padilla, Christian


2020
Dirigida per: Puig Costa, Janina. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Todo nace de un veraneo en las playas de S' Agaró cuando un edificio con sus picos reclamó en la lejanía mi atención. De aquí parte todo este proyecto en el que se estudia los orígenes de este edificio situado en la playa de Sant Pol, entendiendo su historia y recorriendo sus estancias con un punto de vista más que técnico. La motivación nace de la recuperación de este edificio, con una distribución acorde a nuestros tiempos y una tecnología que prevé el futuro de la casa como un lugar próspero en el que pasar un verano despreocupado. Esta finca llamada oficialmente Casa Estrada actualmente se encuentra en estado semiabandonada, ya que a finales de 2008 se intentó recuperar gracias a una licencia que la permitía convertir en un Restaurante. Finalmente, debido a los altos costes económicos, altos costes burocráticos y del vecindario, el proyecto fue abandonado. La reforma integral interior que propongo es la de volver habitable este espacio, que ha sido deteriorado con el paso del tiempo, partiendo de las reformas que fueron abandonadas, intentando aprovechar las modificaciones realizadas e intentando hacer el mínimo impacto posible sobre la estructura. El edificio de nueve torres con sus punxes azuladas se trata de un edifico central de dos plantas con un ala de la planta baja que se extiende a lo largo de la calle, con dos casetas en su exterior y un gran jardín.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Modernisme ; Arquitectura ; Cases
Matèries:
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2020]
Autors add.:Puig Costa, Janina (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/327526
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitación de la fortificación costera de Salvament en Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Estela Díaz Mediavilla ; [dirigit per: Pedro Baringo Sabater, María Begoña Andrés Baroja]
Díaz Mediavilla, Estela


2015
Dirigida per: Baringo Sabater, Pedro; Andrés Baroja, María Begoña. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

La rehabilitación de la Fortificación de Salvament en Sant Feliu de Guíxols es el eje alrededor del cual gira este proyecto. La idea surge a través de una colaboración entre el Ayuntamiento de dicho municipio y los profesores Pedro Baringo Sabater y Begoña Andrés Baroja, centrada en la adecuación del acceso a dicha fortificación. Dado que la fortificación de Salvament es un claro registro histórico, es importante hacer un análisis previo y contextualizado de este tipo de construcciones, con lo que el proyecto se divide en dos partes, la primera centrada en el estudio de las fortificaciones y la segunda en el proyecto de rehabilitación de la construcción en cuestión. La fortificación de campaña, que por definición se construye en periodos bélicos, surge de la necesidad de protección humana y material, de vigilancia y de ataque. Su evolución a lo largo de la historia no deja de ser un reflejo de la evolución de la humanidad, tanto en conocimientos como en ideologías, por lo que son elementos a estudiar y a preservar, independientemente de su estética, de su emplazamiento y del bando por el que fueron edificados. La primera parte de este trabajo se centra en la definición de sus características, elementos, tipologías, etc., contextualizándolo históricamente dentro del periodo de la Guerra Civil Española y geográficamente en Cataluña, concretamente en Sant Feliu de Guíxols. La rehabilitación de la Fortificación de Salvament está dentro de un proyecto de recuperación de la memoria histórica por parte del Ayuntamiento. Se centra básicamente en la de adecuación del acceso, la limpieza del interior, adecuación de paramentos y suministro eléctrico a fin de musealizar el emplazamiento. Como se ha indicado anteriormente, la segunda parte de este trabajo consiste en el proyecto de dicha rehabilitación, cuyo contenido se rige por lo estipulado en la Ley de Contratos del Sector Público. Al tratarse de un caso real se incluye dentro del trabajo una breve descripción del proceso de contratación de estas obras.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Fortificacions ; Restauració i conservació ; Rehabilitació d'edificis
Matèries:Fortificació del Salvament de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2015]
Autors add.:Baringo Sabater, Pedro (Dir.) ; Andrés Baroja, María Begoña (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/76628
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitació dels banys de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols: els banys més antics de la costa brava [Fitxer informàtic] / Marc Peig Font ; [dirigit per: Delfina Berasategui Berasategui, Alberto Pla Gisbert]
Peig Font, Marc


2014
Dirigida per: Berasategui Berasategui, Delfina; Pla Gisbert, Alberto. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera. Modalitat pràcticum. Empresa: despatx d'arquitectura Albert & CO.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Banys públics ; Rehabilitació d'edificis ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries: Bordas i Salellas, Joan (1888-1961) ; Guitart i Lostaló, General (1859-1926)
Matèries:Banys de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2014]
Autors add.:Berasategui Berasategui, Delfina (Dir.) ; Pla i Gisbert, Albert (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/25344
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aixecament fotogramètric del jaciment arqueològic Castellet de Banyoles situat a Tivissa (Tarragona) [Fitxer informàtic] / Berta Arasa López, Daniel Blesa Ponce ; [dirigit per: Felipe Buill Pozuelo, David Asensio Vilaró]
Arasa López, Berta


2015
Dirigida per: Buill Pozuelo, Felipe; Asensio Vilaró, David. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

The archaeological site of Castellet de Banyoles is located in the village of Tivissa, in the region of Tarragona. It is the large Iberian village of the southern Catalonia and it's protected as a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). The study belongs to a collaboration between the EPSEB (Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona) and the School of Geography and History of the University of Barcelona, specifically the department of Prehistory, Ancient History and Archaeology. This project aims to give continuity to the studies previously done on the Castellet de Banyoles site. The idea is to create a 3D model from the aerial pictures of all the area. The work is georeferenced by the ETRS89 reference system, in the UTM 31N projected coordinates, ortometric height. In order to carry it out we have placed two observation sights so that we can take all the control points that we need for the photogrammetric restitution of the images. The results of this 3D model will become different cartographic products; drawings, orthoimagery and perhaps it could be followed by other studies and projects.In the following pages we will explain in detail the techniques we have used in this project as well as all the extra information concerning the archaeological site and finally the results and the conclusions taken from this work.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Cultura dels ibers ; Jaciments arqueològics ; Arquitectura ; Topografia
Matèries:Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[2015]
Autors add.:Blesa Ponce, Daniel ; Buill Pozuelo, Felipe (Dir.) ; Asensio i Vilaró, David (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/81671
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitation and change of use project of one of the main buildings "La Caserna" of the former Flix chemical colony in the center of the new production [Fitxer informàtic] / Ivan Muñoz Muñoz, Eric Esquefa Casolivé ; [dirigit per: Jesús Esquinas Dessy]
Muñoz Muñoz, Ivan


2019
Dirigida per: Esquinas Dessy, Jesús. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau. Concurs als millors Projectes Fi de Carrera d'Arquitectura Tècnica i Treballs Fi de Grau de Ciències i Tecnologies de l'Edificació defensats durant els cursos acadèmics 2017/18 i 2018/19.

Flix is a municipality in the north of Ribera d'Ebre, in the province of Tarragona, where, in 2016, at the Business Center, they had the initiative to open a coworking space aimed at small entrepreneurs and / or new entrepreneurs. This is constituted in a space of 35m2 where five coworkers have room. Following the success and demand of spaces, a rehabilitation project is proposed for a historic building that is part of the industrial complex of the factory and the chemical colony of Flix, in order to create a new space for larger coworking and with more services. This is the project to change the use and rehabilitation of the former Civil Guard barracks in Coworking located on the Avenida de Ribarroja s/n corner of Ernest Scheff Street. What we want to achieve is to enable the building, which was originally residential with compact volumes, in clear spaces with common areas to improve relations between companies. The new building will retain the same volume as the original but with a new distribution of the spaces adapted to the new needs.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Colònies industrials ; Fàbriques ; Indústria química
Àmbit:Flix
Cronologia:[2019]
Autors add.:Esquefa Casolivé, Eric ; Esquinas Dessy, Jesús (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/173519


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aixecament arquitectònic de l'església de Santa Maria de Vilagrassa (l'Urgell) [Fitxer informàtic] / Raül Castillo Gabarró ; [dirigit per: Santiago Canosa Reboredo]
Castillo Gabarró, Raül


2008
Dirigida per: Canosa Reboredo, Santiago. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2008
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

L'església de Santa Maria de Vilagrassa és un dels edificis més importants de la comarca de l'Urgell, pel que fa a patrimoni arquitectònic. N'és sobretot coneguda la seva portalada romànica, un bon exemple del romànic de les terres de Lleida, sent un dels màxims exponents de l'escola lleidatana. També en destaca com a element característic el seu auster campanar, amb una perceptible inclinació que crida l'atenció i es veu clarament des de les rodalies del poble, fet que moltes vegades se l'hagi anomenat la torre de Pisa de l'Urgell. L'església situada a la població de Vilagrassa, a les proximitats de Tàrrega, és l'edifici més característic del poble. En aquest treball m'he centrat en fer un estudi de l'edifici des del punt de vista arquitectònic. La idea principal del treball és plasmar en una sèrie de plànols l'arquitectura d'aquest edifici, de tal manera que qualsevol persona pugui conèixer-lo millor. He d'agrair a Mn. Camprubí les facilitats donades per a poder accedir a l'església tants cops i poder realitzar els treballs de camp necessaris per a dibuixar els plànols, els quals he intentat fer amb la major precisió possible. Tot el procediment que he seguit per a l'aixecament dels plànols queda descrit en el present treball. També he dedicat un apartat a l'estudi constructiu de l'edifici i un altre on he recollit les principals patologies pateix. Prèviament a la part que es centra més en l'arquitectura i la construcció de l'edifici, he fet una introducció sobre la població de Vilagrassa i un resum sobre la història de la població i la pròpia església. Per últim he posat uns annexes on he fet un resum d'alguns dels projectes sobre l'església realitzats en els últims anys, els quals he pogut consultar gràcies a l'alcalde de Vilagrassa, Jordi Serés; i l'arquitecte, Salvador Giné.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Arquitectura religiosa ; Romànic ; Esglésies parroquials ; Restauració i conservació ; Patrimoni històric i artístic
Matèries:Església de Santa Maria de Vilagrassa
Àmbit:Vilagrassa
Cronologia:[0000 - 2008]
Autors add.:Canosa Reboredo, Santiago (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/134646
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estudi d'enderroc (S. XVII) i de restauració (S. XX) estructural de l'església de Santa Maria d'Agramunt [Fitxer informàtic] / Jordi García Bernaus ; [dirigit per: Joaquim Capellà Llovera]
García Bernaus, Jordi


2007
Dirigida per: Capellà Llovera, Joaquim. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2007
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Arquitectura religiosa ; Restauració i conservació ; Romànic
Matèries:Església de Santa Maria d'Agramunt
Àmbit:Agramunt
Cronologia:[1600 - 2007]
Autors add.:Capellà Llovera, Joaquim (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/328371
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 12
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Reforma d'un edifici modernista de Tàrrega [Fitxer informàtic] / Arnau Bonastre Barrot ; [dirigit per: Janina Puig Costa]
Bonastre Barrot, Arnau


2018
Dirigida per: Puig Costa, Janina. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2018
1 recurs electrònic

El present treball sintetitza les principals idees que va tenir el moviment arquitectònic del modernisme al territori català i en especial a la ciutat de Tàrrega. A més a més, un dels objectius marcats és el fet de sensibilitzar la societat actual de forma metòdica. D'aquesta manera, m'agradaria que una vegada realitzada la contextualització inicial del modernisme, i juntament amb els exemples que exposo de la ciutat de Tàrrega, hom fos capaç de tenir una visió arquitectònica clara davant un edifici modernista. Així doncs, el projecte en sí, consisteix en fer un breu estudi, definint les principals característiques que exposen els immobles modernistes que existeixen actualment a Tàrrega i una vegada analitzats, he escollit l'emblemàtica antiga Farinera Balcells, que data del 1921 i en desús des dels anys 60, per tal de plantejar-hi una reforma interior. El conjunt industrial de la Farinera Balcells, està format per quatre cossos de diferents dimensions amb un total de 4.036m2, però en aquest cas, em centraré en la nau principal i l'annexa, amb una superfície per planta de 925m2 i per tant un total de 1.850m2 a actuar. Per començar, caldrà fer un estudi de l'estat actual de l'edifici i a partir dels resultats obtinguts, es podrà tirar endavant o no el projecte. A més a més, es requerirà un canvi d'ús del conjunt, doncs deixa de ser un recinte industrial i juntament amb la normativa municipal, s'atorga l'espai com a equipament municipal. A partir d'aquí, caldrà fer una previsió de la nova funcionalitat de l'espai, tenint en compte les necessitats de la població. S'opta finalment per la creació d'un espai cultural on albergarà equipaments destinats als als conciutadans. A la planta baixa, es construirà una escola d'idiomes i un centre juvenil. A la primera planta hi trobarem un espai de lectura, una sala d'actes i una d'exposicions, amb els seus respectius altells i finalment un espai destinat als assajos dels castellers i arts escèniques, amb les seves respectives grades col·locades a la planta superior. Per últim, a la segona planta hi trobarem una cafeteria. Per complementar aquest projecte, es realitzarà una memòria descriptiva i constructiva, un estudi de viabilitat econòmica, a més dels seus respectius plànols i documentació necessària.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Edificis ; Fàbriques ; Modernisme
Matèries:Farinera Balcells de Tàrrega
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:[2018]
Autors add.:Puig Costa, Janina (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/128513
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 12
select
print

Bookmark and Share
Història i recuperació del Mas d'en Xup situat al terme municipal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) / Montserrat Anguera Espasa ; tutor: Ramón Vivancos Azor
Anguera Espasa, Montserrat


1998
Dirigida per: Vivancos Azor, Ramon. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Universitària Politècnica de Barcelona, 1998
3 vols. : il. col., taules, gràf. + 1 carpeta amb 28 plànols
Treball fi de carrera. Conté: 1. Història del Mas d'en Xup 2. Documentació escrita: memòria descriptiva. Plec de condicions 3. Documentació gràfica: detalls constructius. Croquis i fotografies. Plànols.



Matèries: Masies ; Arquitectura popular ; Restauració i conservació ; Projectes d'arquitectura
Matèries:Mas d'en Xup de l'Espluga de Francolí
Àmbit:Espluga de Francolí, l'
Cronologia:[0000 - 1998]
Autors add.:Vivancos Azor, Ramon (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3