português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SIKARRA. REVISTA DE L'ESPITLLERA FORUM D'ESTUDIS SEGARRENCS []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 7   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Onze anys de seguiment de rapinyaires forestals a la Segarra : 2007 - 2017 / Júlia Alcaraz, David Meca, Santi Mañosa
Alcaraz, Júlia


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 5-25 : il.
Bibliografia.

La situació general de les poblacions de rapinyaires forestals a Catalunya ha experimentat una millora en les darreres dècades, atribuïble fonamentalment a l'increment de la superfície boscosa. El seguiment de les poblacions d'astor (Accipiter gentilis), d'aligot comú (Buteo buteo) i d'àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i, en menor mesura, d'esparver vulgar (Accipiter nisus) i d'àguila marcenca (Circaetus gallicus) entre 2007 i 2017 al sud de la Segarra i a la Baixa Segarra ha permès obtenir algunes dades sobre la situació actual d'aquestes espècies a la comarca. Els resultats obtinguts indiquen que durant el període de seguiment les poblacions d'astor, d'aligot comú i d'àguila calçada s'han mantingut més o menys estables. L'èxit reproductor de l'astor i de l'aligot comú ha estat relativament baix en comparació amb les dades històriques existents a la zona, mentre que en el cas de l'àguila calçada i l'àguila marcenca els valors es troben dins de la normalitat. És necessari seguir estudiant les poblacions d'aquests ocells per tal de determinar com responen davant de les pertorbacions i dels canvis naturals i antròpics que afecten els paisatges forestals actualment i en el futur.


Matèries: Fauna ; Aus rapinyaires ; Protecció del medi ambient ; Espècies protegides ; Boscos
Àmbit:Segarra
Cronologia:2007 - 2017
Autors add.:Meca, David ; Mañosa, Santi
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394557
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a l'estudi faunístic i poblacional dels odonats de la Segarra / Tània Codina Montiel, Aleix Gomez Subarroca, Montse Rodríguez González



En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 26-36 : il.
Bibliografia.

El primer catàleg d'odonats de la Segarra mostra una gran diversitat, amb 22 espècies reconegudes, 12 de les quals són del subordre dels zigòpters, 10 del subordre dels anisòpters i 5 representen espècies mai citades a la Segarra fins llavors: Coenagrion caerulescens, Pyrrhosoma nymphula, Aeshna affinis, Anax ephippiger i Anax parthenope. El cens es va elaborar durant vuit mesos l'any 2014. Es van estudiar quatre punts: la peixera del riu Llobregós, la bassa de Puig-arner, els patamolls de Granollers i la bassa de la Morana. Paral·lelament, es va analitzar el període de vol de les libèl·lules, i els resultats obtinguts s'han comparat amb citacions prèvies sobre odonats a la Segarra. Aquesta comparació ha servit per inferir els canvis de la població d'odonats en aquesta comarca. Per altra banda, els resultats també s'han comparat amb la diversitat d'espècies de libèl·lules trobades a tot Catalunya; d'això es desprèn que a la comarca de la Segarra s'hi troba representat el 31,88 [per cent] e la biodiversitat d'odonats de tot Catalunya. Fins ara, tots els estudis realitzats sobre aquests insectes a la Segarra havien estat puntuals i sense continuïtat periòdica. Els resultats obtinguts mostren la necessitat de fer un seguiment a llarg termini de la biodiversitat i l'evolució de les poblacions de libèl·lules a la comarca.


Matèries: Fauna ; Invertebrats ; Insectes ; Catàlegs
Àmbit:Segarra
Cronologia:2014
Autors add.:Codina Montiel, Tània ; Gomez Subarroca, Aleix ; Rodríguez González, Montse
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394558
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l'entorn de Timor / Daniel Espejo Fraga, Marc Mensa i Puiggròs, Aixa Tosal
Espejo Fraga, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 37-64 : il.
Bibliografia.

L'entorn del castell de Timor (Ribera d'Ondara, Segarra) presenta vegetació gipsícola ibèrica (aliança Lepidion subulati), catalogada com a hàbitat d'interès comunitari, segons la Directiva Hàbitats (Directiva 97/62/CE). En l'àmbit català, aquests tipus d'hàbitats són considerats com a amenaçats (per la seva dependència dels sòls guixencs), i amb un cert interès de conservació (per la seva raresa en el context català i el seu endemisme iberooccità). Tanmateix, el paisatge vegetal de l'entorn de Timor ha sigut molt poc estudiat i encara es troba fora del marc de qualsevol figura de protecció. Per tal de millorar el coneixement de la vegetació gipsícola d'aquest sector singular de la vall del riu d'Ondara, s'ha realitzat un estudi introductori d'anàlisi i caracterització de la vegetació, mitjançant la confecció de 13 inventaris florístics, seguint el mètode fitocenològic de Braun-Blanquet. Per tant, s'han analitzat tant aspectes qualitatius (composició florística, sociabilitat i fisiognomia) com quantitatius (abundància i grau de recobriment) de la vegetació. S'han identificat fins a 79 espècies de cormòfits, 33 dels quals són per primer cop citats a la quadrícula 31TCG61 (UTM, ED50). També, mitjançat la realització d'anàlisis multivariants, s'han ordenat i classificat els inventaris realitzats, de manera que s'han distingit fins a quatre grups de formacions vegetals. S'han identificat, doncs, quatre associacions vegetals diferents: (1) brolles gipsícoles de ruac i trincola (associació Ononidetum tridentatae), (2) bosc mixt d'alzina, roures i pins (associació Quercetum rotundifoliae), (3) llistonar (associació Ruto-Brachypodietum retusi) i (4) siscallar amb botja pudent (associació Salsolo-Artemisietum herba-albae), distribuïdes per l'àrea d'estudi segons diversos factors geogràfics i ecològics.


Matèries: Vegetació ; Espècies protegides ; Protecció del medi ambient
Àmbit:Ribera d'Ondara ; Segarra
Cronologia:[2020]
Autors add.:Mensa i Puiggròs, Marc ; Tosal Alcobe, Aixa
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394560
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tractaments d'ajuda a la regeneració de la roureda cremada de la vall del Llobregós / Pablo Oliván Fumanal, Judit Lecina Díaz, Dolors Rosich Carulla, [et al.]



En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 65-75
Bibliografia.

L'estiu de 2009 es va produir l'incendi de la Donzell d'Urgell que va cremar més de 5.000 ha, en gran part a la Segarra, que afectà la major part de l'Espai d'Interès Natural Vall del Riu Llobregós. Aquest estudi aborda la gestió de la roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea) cremada, localitzada als vessants sud de l'EIN. Aquests roures, com moltes espècies mediterrànies, presenten adaptacions al foc, en aquest cas el rebrot de soca. Aquest mecanisme de regeneració dona lloc a una elevada densitat de tanys que competeixen entre si per les reserves de la soca i de les arrels, i pels recursos del sòl i de la llum. En conseqüència, l'estrat arbori es recupera lentament. En aquestes situacions es recomana aplicar una selecció de tanys amb poda per tal de reduir la densitat de rebrots i accelerar la recuperació de l'estructura del bosc. L'objectiu d'aquest treball és determinar els efectes del tractament de restauració de roures cremats de capçada a la vall del Llobregós. En un estudi inicial al febrer de 2012 (dos anys i mig després del foc) es van delimitar quatre parcel·les circulars de 314 m² cadascuna i es va aplicar la selecció de tanys més poda a la meitat, mentre que l'altra meitat es deixà com a control no tractat. Dos anys després (gener de 2014), la Diputació de Lleida va aplicar els mateixos tractaments a la zona est de la roureda, en una superfície més gran; vam aprofitar aquest projecte per marcar arbres tractats i no tractats propers per fer-hi el mateix seguiment. El seguiment realitzat entre febrer de 2012 i juny de 2018, segons la zona, mostra com els arbres tractats van créixer més en diàmetre i alçària, i van acumular més biomassa durant els dos primers períodes vegetatius, i com aquest increment es va estabilitzar després degut a la nova rebrotada dels arbres tractats. Es recomana repetir els tractaments de manera periòdica per tal de mantenir l'efecte positiu en el creixement dels roures. Els tractaments aplicats redueixen el risc d'incendi i milloren l'acumulació de carboni del bosc, i per tant, contribueixen a la mitigació del canvi climàtic.


Matèries: Incendis forestals ; Repoblació forestal ; Boscos ; Recuperació del medi ambient
Àmbit:Donzell d'Urgell - Agramunt ; Segarra
Cronologia:2009 - 2018
Autors add.:Oliván Fumanal, Pablo ; Lecina Díaz, Judit ; Rosich i Carulla, Dolors
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394561
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona / Marta Gort
Gort Paniello, Marta


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 76-96
Bibliografia.

Aquest article té l'objectiu d'identificar les competències i els usos lingüístics dels estudiants de Guissona pel que fa a les llengües catalana i castellana, a partir de les enquestes realitzades en un curs de primària i en un de secundària, tant d'un centre escolar públic com d'un de concertat d'aquesta vila de la Segarra, que destaca demogràficament pel fet de tenir un 50 [per cent] de població d'origen immigrant. Pel que fa a les competències lingüístiques, s'analitza tant la comprensió oral i l'escrita com l'expressió oral i l'escrita en totes dues llengües; pel que fa als usos, es tenen en compte les interaccions amb els companys i el consum d'oci a través de la televisió, i també l'àmbit familiar, amb un especial interès per les tendències que s'observen en les famílies mixtes.


Matèries: Llengua ; Enquestes ; Estudi sociològic ; Estudiants ; Centres d'ensenyament ; Immigració ; Dades estadístiques
Àmbit:Guissona
Cronologia:2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394562
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Esclaus de la República : el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM / Jordi Oliva i Llorens
Oliva i Llorens, Jordi


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 97-145 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou relació nominal dels 805 reclusos.

El dia 20 de maig de 1938 una llarga columna de presos procedent de la Presó Model de Barcelona constituirien el camp de treball núm. 4 a Concabella. La seva permanència a la població va durar fins a mitjan setembre, quan va ser traslladat a Barbens. Controlat pel temible Servicio de Investigación Militar (SIM), el camp utilitzà els presos que s'hi concentraren -bàsicament militars; presos polítics; presoners de guerra; eclesiàstics; membres de la CNT, de la FAI i del POUM; brigadistes internacionals, i delinqüents comuns- com a força de treball esclava per a obres de fortificació i d'infraestructura militars a la Pleta de Concabella, la serra de Queralt i el Calvari de Mont-roig. Les condicions de vida i de treball dels presos foren duríssimes. Després d'un periple per diferents indrets, el camp de treball núm. 4 va retornar a la Segarra a principis de gener de 1939 i durant dies van treballar en obres de fortificació pels voltants de Torà.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Presos ; Presos polítics ; Batallons de treballadors ; Condicions de vida ; Fortificacions ; Instal·lacions militars
Àmbit:Concabella - Plans de Sió, els ; Barbens ; Torà
Cronologia:1938 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394563
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura escrita de Josep Finestres / Natàlia Vilà Urriza
Vilà Urriza, Natàlia


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 146-162

El present article pretén ser una aproximació a la relació de Josep Finestres amb la cultura escrita. Malgrat que Finestres és un personatge ja conegut, la nostra intenció és analitzar- lo des d'una perspectiva innovadora, posant èmfasi en el vessant cultural del personatge i contribuint al coneixement de la història del llibre. Amb aquest objectiu tractarem de la relació de Finestres amb els llibres, els seus mecanismes d'adquisició, el procés de publicació dels seus escrits i, finalment, els tràmits de censura civil i eclesiàstica de l'època. Tot això, servint-nos principalment del seu epistolari, una font documental sens dubte extraordinària.


Matèries: Advocats ; Juristes ; Cultura ; Intel·lectuals ; Vida Cultural ; Universitats ; Fonts documentals
Matèries: Finestres i de Monsalvo, Josep (1688-1777)
Matèries:Universitat de Cervera
Àmbit:Cervera ; Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394564
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3