português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ORDE DE SANT JOAN DE JERUSALEM []
Referències trobades:
121   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  


1 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Donación del Castillo de Amposta a la Orden de San Juan de Jerusalén / Francisco A.Barado
Bardado Moreno, Francesc A.


En: Revista Amposta. Any XLII, Núm. 603 (2a. quinzena febrer 2000), p. 4



Matèries: Carta de poblament ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Commemoració de fets històrics
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Amposta
Cronologia:1150; 2000
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Documentación de la Encomienda Sanjuanista de la Almunia de Doña Godina depositada en la sección Órdenes Militares del Archivo Histórico Nacional / Francisco Zaragoza Ayarza
Zaragoza Ayarza, Francisco


En: 147495 Actes de les Primeres Jornades d'Història d'Amposta : Amposta, 25, 26 i 27 de febrer de 2000. Amposta : Ajuntament d'Amposta : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, 2001. p. 319-344

Referències bibliogràfiques.



Matèries: Ordes militars ; Fonts documentals ; Senyoria
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers ; Archivo Histórico Nacional
Àmbit:Amposta, castlania ; Almunia de Doña Godina, la - Saragossa
Cronologia:[0000 - 1300]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Informe sobre la mateixa Castellania d'Amposta i els cavallers de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya-Aragó : Inc.: Anticamente la Religione Hierosolimitana nel Regno et nella lingua d'Aragona...



1???
Un bifoli



Matèries: Ordes religiosos ; Edat mitjana
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Amposta, castlania
Cronologia:[1???]
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Donación del castillo de Amposta a la orden de San Juan de Jerusalén / Francisco A.Barado
Barado Moreno, Francesc A.


En: Diari de Tarragona, Núm. 4599 (2 de març 2000), p. 60



Matèries: Castells ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia medieval ; Ordes religiosos ; Llegats i donatius
Matèries:Castell d'Amposta ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Amposta
Cronologia:[0000 - 1995]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Fi dels templers catalans [Fitxer informàtic] / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


Lleida : Pagès, 2010
1 recurs electrònic (502 p.) (Els ordes militars, 10) 
ISBN 84-9779-849-X

La fi dels templers catalans analitza els motius que abocaren a la detenció dels frares del Temple arreu de l'Europa cristiana (1307) i a iniciar en contra d'ells un llarg procés que acabaria amb la supressió de l'ordre del papa Climent V durant la celebració del concili de Viena del Delfinat el 1312. El llibre recull les diverses etapes d'aquest procés, des de la resistència dels templers a lliurar-se als oficials de Jaume II de Catalunya, passant pel setge i capitulació dels castells on s'havien fet forts i pels interrogatoris als quals foren sotmesos, fins a arribar a la declaració d'innocència dels frares catalans decretada al concili provincial de Tarragona la tardor de 1312. S'exposen, així mateix, les negociacions dutes a terme pels ambaixadors del rei català a Viena durant la celebració del concili amb les quals, malgrat l'assignació general dels béns dels templers a l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, aconseguiren la creació del nou ordre de Montesa al País Valencià.



Matèries: Ordes militars ; Edat mitjana ; Jaume II el Just ; Clergues ; Setges ; Castells ; Persecucions religioses ; Concilis ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Orde del Temple ; Templers ; Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Viena - Austria
Cronologia:1307 - 1312


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Honor a la insigne ciudad de Amposta en el ochocentésimo aniversario de la donación de ella a la nobilísima Orden de San Juan de Jerusalén : 1150/1950 / [versión castellana: Enrique Bayerri]



Ed. facsím.
Tortosa : Impr. Blanch, 1950
[16] p. de làm. ; 33 cm
Inclou la transcripció llatina de la Carta de Donació de la ciutat d'Amposta feta a Miravet el 8 de novembre de 1456 i la seva versió en castellà. Text en castellà i llatí.



Matèries: Privilegi local ; Drets i privilegis ; Carta de poblament ; Ordes militars ; Edat mitjana ; Commemoració
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Amposta ; Miravet
Cronologia:1150 - 1950
Autors add.:Bayerri i Bertomeu, Enric (Trad.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dibuixos originals de Francesc Riart pels plafons didàctics del Museu del Montsià [Material gràfic] / [Francesc Riart]
Riart i Jou, Francesc


1997
6 dibuixos : tinta i aquarel·la ; 50 * 70 cm
Dibuixos en llapis repassats en tinta; alguns acolorits amb anilines (aquarel·la líquida). Data d'execució i descripció dels dibuixos facilitada per l'autor. Conté: El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar) ibèric antic, s VI/V AC -- Dames, ibèric antic, s VI/V AC -- Guerres ibèrics, s. IV/III AC -- Carnisseria i magatzem de gra, ibèric ple, s. IV/III AC -- Castell de Miravet, s. XI-XII, època islàmica -- Castell de Miravet, s. IV, Sanjoanista. Tít. proporcionat pel centre catalogador. A la part superior ms., descripció de l'escena.



Matèries: Dibuix ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Cultura dels ibers ; Castells ; Fortificacions ; Ordes militars ; Edat mitjana ; Epoca musulmana
Matèries:Jaciment de la Moleta del Remei d'Alcanar ; Castell de Miravet ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Alcanar ; Miravet
Cronologia:[1997]
Autors add.:Museu del Montsià
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sociedad de las tierras del Ebre : el señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350) [Fitxer informàtic] / Pascual Ortega Pérez; dirigida per Manuel Sánchez Martínez
Ortega i Pérez, Pasqual


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1995
1 recurs electrònic
Bibliografia. Notes.

En el següent treball hem pretès investigar l'estructura i dinàmica evolutiva de la part de la formació social feudal catalanoaragonesa que es va desenvolupar en les comarques de Ribera d'Ebre i Terra Alta, situades en el sud-est de Catalunya, entre els rius Ebre i Algars, un territori que va pertànyer casi en la seva totalitat a l'Ordre del Temple i, desprès de la seva abolició, a la del Hospital. Per a nosaltres hi tenia un triple interès. La seva condició com a primera adquisició militar extensa d'aquella formació social permetia observar de a prop com s'havien instaurat aquí les estructures socioeconòmiques dominants i de quina forma havien evolucionat. El caràcter de senyoriu d'Ordre religiós-militar obria la possibilitat d'aprofundir en l'estudi de l'organització d'aquestes milícies i el seu comportament en la faceta de senyors de persones i terres. Per fi, la permanència de població musulmana després de la conquista feia viable l'anàlisi, en el mateix origen, de les condicions de submissió d'aquestes comunitats al nou poder. Aquest treball està organitzat per seccions: L'ocupació militar del territori, la conformació de l'estat feudal, i l'organització feudal de la terra gestionada. També l'explotació humana i econòmica del territori, el domini feudal sobre els habitants i l'excedent productiu, l'estructura de poder de la classe dominant i el desenvolupament organitzatiu de les comunitats de baix estrat, tant la Cristiana com la Sarraïna. Aquest treball també inclou un epíleg, en el qual apareixen els elements més rellevants de les seccions anteriorment citades per ordre cronològic. Finalment, també trobem un volum d'apèndixs i un apèndix documental.


Matèries: Estructura social ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Tesis doctorals ; Règim senyorial ; Poder polític
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers ; Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:1150 - 1350
Autors add.:Sánchez Martínez, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671648
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.


Matèries: Senyoria ; Ordes militars ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Capbreu ; Fonts documentals ; Tesis doctorals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet
Cronologia:1600 - 1820
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666814
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132871
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafel de Biure, els Hospitalers i Vallverd en litigi (1606-1623) / Valentí Gual i Vilà, Manel Güell Junkert
Gual i Vilà, Valentí


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 95-174 : il. (Història Moderna
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental amb ressenya-transcripció de documents. Resums en català, castellà i anglès.

En els segles XVI i XVII, la conflictivitat social i patrimonial podia generar bàndols que s'enfrontaven en les anomenades guerres privades. Sovint les protagonitzaven membres de l'aristocràcia nobiliar coneguts com senyors-bandolers. S'exposa el litigi per la jurisdicció de Vallverd que va enfrontar Rafel de Biure amb la comanda de Barberà de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, amb accions punitives de caire judicial que alternaven amb actes violents. A partir de la documentació trobada procedent de la cúria del batlle de la castlania de Vallverd, es pot conèixer la versió d'una de les parts i contrastarla amb la contrària. S'annexa una ressenya-transcripció d'aquest material documental.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Conflictivitat social ; Noblesa ; Plet jurisdiccional ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Biure, família
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Vallverd, baronia ; Vallverd - Sarral ; Conca de Barberà
Cronologia:[1444 - 1700]; (esp. 1606 - 1623)
Autors add.:Güell i Junkert, Manuel
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/416384


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fra Guillem de Guimerà : president de la Generalitat (1310-1320?-18/19 juliol de 1396) / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 28-41



Matèries: Biografia ; Priors ; Ordes religiosos ; Diputació del General de Catalunya ; Presidents de la Generalitat
Matèries: Guimerà i d'Abella, Guillem (13??-1396)
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Ciutadilla ; Barberà de la Conca ; Catalunya
Cronologia:[1310 - 1396]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Diezmos y derechos señoriales de la orden de San Juan de Jerusalem en l'Espluga de Francolí : S. XVIII / Antonio M. Jordá Fernández
Jordà i Fernández, Antoni M.


En: 210077 Segon Col·loqui d'Història del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat. Tarragona : Hemeroteca Caixa de Tarragona, 1980. p. 195-206



Matèries: Senyoria ; Règim senyorial ; Ordes religiosos ; Delmes ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Espluga de Francolí, l'
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Pere Anguera (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El "Sepulcre" de Peralada / Miguel Golobardes Vila
Golobardes Vila, Miquel


[Barcelona] : Biblioteca Palacio Peralada, 1955
62 p. : il. ; 28 cm (Publicaciones de la Biblioteca del Palacio de Peralada, 4) 



Matèries: Convents ; Sepulcres ; Ordes militars ; Ordes religiosos ; Baixa edat mitjana
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Peralada
Cronologia:[1100 - 1435]
Autors add.:Castell de Peralada. Biblioteca
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Museu d'Història de Barcelona; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); Arxiu Municipal de Roses; B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Capibrevium del Cugul



1701
[1], [4] en bl., [4], 15 f., [4] en bl. : il. ; 36 cm
Text orlat amb doble filet. Caplletres amb decoració cal·ligràfica a rúbrica. Il·lustracions: f. [4]: portada orlada per dibuix en forma de camafeu amb motius angelicals i florals. Conté: f. [1-3]: Rúbrica del present capbreu. Títols ornamentats amb motius florals.

Còpia autoritzada pel notari de Barcelona Joan Ribes en 1701, referent als béns i drets de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Cogul, província de Lleida.



Matèries: Capbreu ; Manuscrits ; Ordes religiosos ; Ordes militars ; Fonts documentals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Cogul, el ; Poblet - Vimbodí i Poblet
Cronologia:1701
Autors add.:Ribes, Joan
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tarragona, capital de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem : investidura de l'OESSJ a Tarragona, Reus i Poblet 2019 / Dr. Carles Cortina i Riu
Cortina i Riu, Carles


[Tarragona?] : [s.n.], 2019
11 p. : il. col. ; 30 cm
Investidura de l'OESSJ de la demarcació de Tarragona celebrada el 28, 29 i 30 de juny de 2019.



Matèries: Ordes militars ; Ordes religiosos
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Tarragona ; Reus ; Poblet - Vimbodí i Poblet
Cronologia:2019


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Moriscos de la comanda d'Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja)
Serrano Daura, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 11-41: il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Breu relació d'allò que succeeix amb els moriscos de la Comanda hospitalera d'Ascó,arran l'expulsió general ordenada dels catalans el 1610. Primer ens referim, però, al procés de conversió dels sarraïns d'aquest districte senyorial riberenc a principis dels. XVI, seguim amb les vicissituds dels seus descendents conversos fins la primeria del XVII i les conseqüències de l'expulsió. Finalment destaquem l'inici d'un nou procés repoblacional a Ascó segons Carta que l'Orde de l'Hospital de Sant Joan concedeix al lloc el 1615, i veiem què ocorre amb els moriscos que hi romanen.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Musulmans ; Moriscos ; Aljama ; Conversions religioses ; Expulsió dels moriscos ; Ordes religiosos
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem. Comanda d'Ascó ; Hospitalers
Àmbit:Ascó ; Vinebre ; Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[1401 - 1615]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360675
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"El Sepulcre" de Peralada / [ressenya de:] S.S.V.
Sobrequés i Vidal, Santiago


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 10 (1955) , p. 421 (Notas bibliográficas
Ressenya de:
- Golobardes i Vila, Miquel. "El Sepulcre" de Peralada / Miguesl Golobardes Vila : Biblioteca del Palacio de Peralada, 1955


Matèries: Ressenyes ; Convents ; Sepulcres ; Ordes militars ; Ordes religiosos ; Baixa edat mitjana
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Peralada
Cronologia:[1100 - 1435]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53852
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Orde de l'Hospital, la castellania d'Amposta i el gran Priorat de Catalunya a la baixa edat mitjana / Prim Bertran i Roigé
Bertran i Roigé, Prim


En: 147495 Actes de les Primeres Jornades d'Història d'Amposta. Amposta : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià : Ajuntament d'Amposta, 2001. p. 23-37



Matèries: Ordes militars ; Baixa edat mitjana ; Divisió eclesiàstica
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Amposta ; Montsià ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 121
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Juan Fernández de Heredia, de Castellà d'Amposta a Gran Mestre de l'Hospital / Emilio Haro i Sancho
Haro Sancho, Emilio


En: Ramàs. Amposta, núm. 5 (maig 2004), p. 12-14



Matèries: Biografia ; Militars ; Escriptors ; Polítics ; Diplomàtics ; Càrrecs reials ; Ordes religiosos ; Ordes militars ; Baixa edat mitjana
Matèries: Fernández de Heredia, Juan (1310-1396)
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Aragó ; Amposta
Cronologia:[1310 - 1396]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 121
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fusta dels boscos de Requesens per a la construcció de navilis de l'orde de Malta (1702-1704) / Marcel Pujol Hamelink, Pablo de la Fuente de Pablo
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 413-428 (Miscel·lània. Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al principi del segle XVIII, l'orde de Malta introdueix un nou tipus de vaixell de guerra a la seva armada: el navili. Atès que les drassanes de Malta estaven capacitades per a la construcció de galeres, però no per a la de navilis, es va recórrer a l'arsenal francès de Toló. Tot i que la marina francesa va cedir les seves instal·lacions i els coneixements dels seus tècnics, la matèria primera es va haver d'anar a cercar a l'estranger. L'orde de Malta solucionà la falta de fusta anant-la a buscar als boscos catalans: pins a Tortosa i roure i alzina a Requesens.


Matèries: Ordes militars ; Construcció ; Vaixells de guerra ; Boscos ; Indústria naval ; Indústria de la fusta
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Requesens - Jonquera, la
Cronologia:1702 - 1704
Autors add.:Fuente de Pablo, Pablo de la
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.188
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3