L'Enginyeria hidràulica a Solsona : noves aportacions des de la perspectiva arqueològica / Jordi Vallverdú Pastó, Bet Mallofré López
Vallverdú Pastó, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 4-18

El present estudi es va realitzar amb l'objectiu de poder resoldre alguns dels interrogants que hi havia al voltant de dues estructures relacionades amb l'enginyeria hidràulica dins del territori del Solsonès i que formen part del seu paisatge natural. En concret, la recerca es va focalitzar en la canalització d'aigua dels frares Caputxins que anava des de la Mare de la Font fins al convent que tenien els frares a Solsona, i, d'altra banda, en la canalització que portava l'aigua des de Lladurs fins a Solsona passant pel Pont de l'Afrau. Aquestes dues construccions van modificar tant el paisatge com les dinàmiques entre diversos actors (les comunitats monàstiques, les "universitats", els productors, etc...), que organitzaven i controlaven el territori de Solsona i Lladurs durant els segles XVII-XVIII.

La Sala i la senyoria dels Mercer de Jorba sobre la quadra i baronia de Su, en el terme de Riner (segles XIV-XVI) / Andreu Galera Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 20-45

Amb el següent treball volem posar el focus en el nucli de Su (Riner) i l'anomenada en època medieval com la Sala, rebatejada en època moderna com el Castell i més recentment com cal Vendrell, com a epicentre administratiu i jurisdiccional que fou de la quadra homònima de Santa Maria de Su. Volem incidir en la seva gènesi i formació en el període medieval sota la senyoria dels Jorba i els Mercer, amb especial èmfasi a la dita Sala com a residència senyorial.

La Guerra de Secessió (1640-1659) a Sant Llorenç de Morunys i rodalies / Jaume Adam Vidal
Adam i Vidal, Jaume


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 46-57

El present treball se centra en els efectes de la guerra de Secessió o dels Segadors a Sant Llorenç de Morunys i rodalies utilitzant les notícies que en relació al conflicte hem localitzat als arxius locals. Es tracta d'un tema que fins ara no ha estat tractat en els treballs històrics duts a terme sobre la vila.

Joan Riba i Fígols : el dietari de guerra (1838) i la donació del sabre de mossèn Benet Tristany al Museu de Sal Gemma de Cardona (1862) / Ramon Planes Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 58-79

Els anys 2020 i 2021 fou subhastada, a Barcelona, una important col·lecció bibliogràfica i documental de tema carlí. El seu col·leccionista, mantingut anònim, havia aplegat, sens dubte al llarg de molts anys i dedicant-hi força diners, una biblioteca molt àmplia dels segles XIX-XX i una remarcable quantitat de documents originals. Eren documents de provinences originàries ben diverses, molts dels quals referents a Catalunya o bé a Euskadi. Era fàcil d'adonar-se que qui-saplos havien estat de l'arxiu o fons personal del militar governamental Manuel Llauder i de Camín (Argentona, 1789 - Madrid, 1851), però també n'hi havia d'altres provinences. L'Arxiu Comarcal del Solsonès pogué ingressar quatre documents d'aquella col·lecció, ara ja completament dispersada, d'un evident interès per a la seva col·lecció de documents solts. Dos d'aquests quatre documents ara conservats a Solsona provenen de l'arxiu personal de Joan Riba i Fígols. Aquest prevere solsoní, nat a la Selva (1805) i traspassat a Cardona (1873), és home força conegut pel Museu de Sal Gemma de Cardona que formà a casa seva.

Les Diligències amb el bisbat de Solsona per a la fundació del monestir de les caputxines de Manresa / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 80-95
Inclou apèndix documental.

En el present article s'estudien les diligències realitzades amb el bisbat de Solsona en el procés de fundació d'aquest monestir a partir de les fonts primàries localitzades als arxius manresans. Un annex documental recull les transcripcions d'algunes de les fonts manuscrites estudiades.

Un Cant tel·lúric de la Renaixença. Els actuals goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona / Albert Fontelles-Ramonet, Ester Llop
Fontelles i Ramonet, Albert


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 96-115

Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona han esdevingut un cant emblemàtic que ha ultrapassat la intenció religiosa. Es canten en moltes celebracions de l'any, en els enterraments i sobretot al setembre, durant la Festa Major. Fora dels actes protocol·laris, els goigs també es canten pels carrers, a les hores petites, de forma espontània, quan els joves, lliures de tota jerarquia, aclamen la Mare de Déu del Claustre, portadora de l'alegria renovada de la Festa Major. Tot i que havien estat enregistrats en altres ocasions, la popularitat de la versió de Roger Mas a l'àlbum Les cançons tel·lúriques (2008) ha convertit els goigs solsonins en uns dels més coneguts del país.

La Migració nocturna dels ocells a Solsona / Lluís Brotons Alabau
Brotons Alabau, Lluís


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 116-129

A Solsona disposem d'una estació de migració nocturna d'ocells des de l'abril del 2020. Aquesta estació va començar a funcionar en plena pandèmia de COVID i ha permès descobrir la cara nocturna, i força desconeguda fins ara, de l'ornitologia de la comarca.

La Bòfia de la Valldan i la Balma de les Cordes (Odèn, Solsonès) : enclavaments prehistòrics en un territori ric en sal / Adrià Breu, Josep Maria Bertran, Lídia Fàbregas, Ivan Gironès, Olga Montava, Laura Vicens, Miquel Molist



En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 5-16

En aquest article ens proposem actualitzar el coneixement arqueològic disponible en dos dels jaciments prehistòrics més propers a les fonts d'aigua salada de l'actual nucli de Cambrils: la Balma de les Cordes (aproximadament a 1h de camí) i la Bòfia de la Valldan (aproximadament a 2h de camí).

Obres i altres reformes al castell de Sant Climenç (Pinell del Solsonès) entre els anys 1554 i 1557 / Andreu Galera Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 19-39

Amb el següent treball volem donar a conèixer les reformes endegades a la dècada de 1550 alcastell de Sant Climenç, a l'actual terme municipal de Pinell del Solsonès i comarca homònima, pel llavors titular de la seva senyoria civil, Joan Rovira. Fill d'una família de mercaders de Cardona, el nostre protagonista va saber transcendir a l'alba del segle XVI la seva condició d'home de negocis per esdevenir rendista benestant com a burgès i baró de Sant Climenç. El seguit d'obres fetes aleshores ens han de permetre estudiar la transformació d'un vell castell medieval en una fortalesa de caire residencial que, lluny de la funcionalitat militar dels seus orígens, cercava la comoditat a la vegada que la representació institucional de la jurisdicció exercida pels seus senyors sobre el territori i els seus vassalls.

La Fi de la Baronia de Canalda al segle XVIII / Jordi Torner Planell
Torner i Planell, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 40-53

El dia 2 de gener de 1731 va ser un dia important pels habitants de Canalda. Dies abans havien estat convocats a la plaça del castell de Canalda. El notari i diversos testimonis deixaran constància de l'esdeveniment. També hi són presents les autoritats vinculades al territori com el batlle, els regidors o els decurions. L'acte segueix el cerimonial i els usos d'aquestes situacions. És el començament de la fi de la Baronia de Canalda ostentada, durant segles, pels Còdol i els Oller.

Urbanisme, comerç i patrimoni a la Solsona d'època contemporània / Nil Boix Besora
Boix Besora, Nil


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 54-86

La present comunicació és el resultat d'un exercici de microhistòria que té per objecte d'estudi un immoble de la ciutat de Solsona, cal Musiquet, i les diferents famílies que hi residiren i en foren propietàries. A través d'aquest fil conductor s'ha confeccionat un estudi que no només pretén desglossar la història d'un edifici, sinó també aproximar el lector al conjunt de processos econòmics, urbanístics i socials que s'han esdevingut a Solsona en el decurs dels segles XIX i XX. Un exemple pràctic que brinda un testimoni més de l'evolució històrica d'aquesta ciutat.

L'Orgue de la Catedral de la Solsona i la seva restauració / Jordi Xandri Bernadich
Xandri Bernadich, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 88-101

L'orgue de la catedral de Solsona data de l'any 1853 i fou construït per l'orguener barceloní Gaietà Vilardebó i Ginestà, un dels orgueners més reconeguts del segle XIX, establert a Barcelona al núm. 24 del carrer dels Tallers1, el qual va realitzar intervencions en diversos orgues - com per exemple l'acabament de l'orgue de Castelló d'Empúries durant els anys 1852-54 (iniciat i inacabat pel francès Jean-Pierre Cavaillé i el seu fill Domènec el 1803)-2 i en construí de nous, dels quals en resten, almenys, el de la Catedral de Solsona (1853), el del santuari del Vinyet de Sitges (1857) i el del panteó del Marquès de Comillas (Santander, 1880). El de Solsona conserva la major part del material sonor original. La construcció de l'orgue de la catedral de Solsona es va realitzar dins les mateixes dates en què Vilardebó treballava en l'orgue de Castelló d'Empúries. És un dels darrers orgueners de l'escola catalana, just abans de l'esplendor de l'orgueneria romàntica francesa.

Solsona caçadora, dietari d'una Societat amant de la seva terra / Denis Boglio
Boglio, Denis


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 102-131

La Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, fundada l'any 1940, és una de les més antigues de Catalunya. Al llarg dels seus 80 anys d'existència, podem observar l'evolució d'un aspecte fonamental de la vida rural i social de la ciutat i de la comarca: la caça. Activitat social per a molts, esport per a altres, la Societat i els seus membres sempre han estat una part vibrant de Solsona. Aquesta història pren com a font la documentació dels arxius de la Societat, una part de la qual està dipositada a l'Arxiu Comarcal, complementada per altres documents històrics de l'Arxiu Comarcal i la memòria viva d'alguns caçadors.

La Quadra i terme de Santgrà (Pinós) : notícies històriques sobre la seva senyoria (1031-1516) / Andreu Galera Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 4-21 : il.

Amb el següent treball volem estudiar l'antiga quadra de Santgrà, a l'actualitat integrada dins l'ampli terme municipal de Pinós. L'origen i formació d'aquesta unitat territorial s'ha de situar entre els segles X i XII amb l'anomenada per la documentació d'aquest període com la torre Vescomtal, per ser revestida ben aviat de caràcter jurisdiccional propi a manera de districte intersticial situat entre els termenats veïns de Matamargó, Ardèvol, Riner i Cardona. La documentació aportada aquí ens permetrà resseguir més enllà de la seva gènesi i formació, els titulars de la seva senyoria als segles XIII-XVI, així com els drets i la fiscalitat exercida sobre el territori i els vassalls adscrits a la seva potestat.

Els Torroja i la difusió de la reforma canonical a Santa Maria de Vilabertran i a Santa Maria de Solsona / Josep M. Masnou Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 22-37 : il.

En aquest article volem recollir totes les informacions noves que ens permeten conèixer la formació del patrimoni dels Torroja i que explica la influència que els descendents d'Ecard Miró van tenir al segle XII. També volem remarcar que aquesta família va tenir una relació important amb la canònica de Santa Maria de Vilabertran, de la qual una branca dels Torroja va poder consolidar-se amb l'abat Pere de Torroja, que serà promocionat al bisbat de Saragossa.

Simon Ortís (1581-1654), organista de la catedral de Solsona, mestre de capella i compositor / Ramon Planes Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 38-59 : il.

Temps enrere, l'estudi de la menestralia solsonina em dugué a fer l'exercici d'identificar poc o molt el prevere Simon Ortís, per la relació quotidiana que tingué amb aquells sectors urbans arran de la contractació de servei domèstic per a la seva casa. L'escaiença de demanar-me l'arxiu comarcal un article quan és molt avançada la restauració de l'orgue de la catedral de Solsona, em fa pensar que avançar ara aquesta meva mena de nota a peu de pàgina biogràfica de Simon Ortís pot contribuir a donar més dimensió historicosocial a un instrument tan nostrat, escassament documentat més enllà dels segles.

Andreu i Ignasi Sala, Gabriel Surís i la construcció del retaule major de l'església parroquial de Cardona / Carles Dorico Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 60-77 : il.

A continuació intentarem clarificar algunes de les imprecisions que encara presenta la biografia d'Andreu Sala, tot i l'atenció que en els darrers temps li han dedicat diferents autors. Incidirem especialment en la construcció de l'última obra que ocupà l'escultor, potser la més important de les que integren el seu catàleg: el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Sant Miquel de Cardona.

Joan Roure Jané, una biografia musical amb accent cardoní / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 78-109 : il.

En el present article ens hem ocupat d'estudiar l'activitat que Joan Roure va desenvolupar a la vila ducal, així com la petjada del seu llegat musical cardoní. Tanmateix, degut a les vagues referències bibliografies existents a l'entorn del músic solsoní, ens hem vist empesos a reconstruir, prèviament, la seva biografia artística a fi de poder contextualitzar la dinàmica de la seva activitat musical. Heus aquí el resultat de tot plegat.

El Centre d'Estudis Lacetans. 25 anys treballant per la cultura i la natura / Centre d'Estudis Lacetans



En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 110-133 : il.

El Centre d'Estudis Lacetans, a través de les seves seccions, aporta a la vida solsonina, amb regularitat i qualitat, nous projectes que fan créixer la consideració cívica i cultural d'una ciutat que mai abans havia gaudit de tanta vitalitat a l'entorn del seu patrimoni històric, natural, polític o tradicional. La influència del CEL no ha parat de créixer al llarg dels seus vint-i-cinc anys.

La Germandat de la canònica Santa Maria de Solsona. Segles XI-XIII / Jordi Torner Planell
Torner i Planell, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 18 (2020) , p. 4-21 : il.
Notes a peu de pàgina.