L'Antic molí de farina del Pinell de Brai i el seu arrendament de 1766 / Ramon Hernàndez March
Hernàndez i March, Ramon


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 89 (octubre 2018), p. 3-5 : il. (Fem memòria) 

Arqueologia industrial : el Molí Xic dels Sorts / Míriam Martínez i Raurell
Martínez Raurell, Míriam


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 1 (abril 2016), p. 85-105 : il.
Bibliografia.

Molins a la capçalera de la Muga / Joan Carrers, text i fotografia
Carreres, Joan


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Etnologia) 

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

Els Molins de la Vila, de Montblanc. Notes històriques (segles XIII-XVII) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 55-80 : il. (Història medieval) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes. Inclou apèndix documental.

Notícia de la construcció a la darreria del segle XIII del Molí de la Volta i dels diversos propietaris atestats al segle XIV. Es documenta l'adquisició i venda per part del municipi, que els hi donà el seu nom tradicional. Es documenten els plets causats pel control del monopoli dels molins fariners.

Els Molins del riu Sec / Montse Borràs
Borràs, Montse


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 20 (desembre 2000), p. 4-6
Exemplar dedicat a l'arqueologia industrial (2).

Taradell : història, imatges i memòria / direcció i disseny portada: Salvador Solagran i Preseguer



Taradell : Ajuntament de Taradell, 2016
193 p. : il. ; 24 cm (IX XXI, 1) 

En aquest primer volum de Nou vint-i-u Taradell història, imatges i memòria trobem onze temes: Els boscos cremats de Taradell. Biodiversitat 32 anys després del foc de Jordi Baucells i Colomer; Taradell. La revista mensual en català des de l'any 1949 de Josep Baucells i Reig; La festa del carrer Sant Sebastià a càrrec del Grup de Recerca Local de Taradell; Arqueologia industrial. El molí Xic dels Sorts de Míriam Martínez i Raurell; Al·legoria del Martiri de Sant Sebastià de Mario Bedini a càrrec de Laia Miralpeix; Taradell.com. Un mirall comunicatiu insòlit de Joan Morcillo; La vila de Taradell el 1717 i els inicis de l'estiueig a Taradell. Memòries de Pere Grañen i Raso d' Antoni Pladevall i Font; La Madriguera, un mas i un llinatge en la història de Taradell de Carles Puigferrat i Oliva; El camí del Castell. Imatges de Lluís Reig i Casassas i La butlla Papal. Arxiu Municipal Ajuntament de Taradell.

Del Molí blader de Magrinyà [1799 i S. XIX] II / A. Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XIII, Núm. 68 (juliol-agost 1995), p. 5

Del Molí blader de Magrinyà [1799 i S. XIX] / A. Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XIII, Núm. 67 (maig-juny 1995), p. 5

Els Molins fariners de Santes Creus i del Molinet a la Riera de Gaià / Salvador J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Any VIII, Núm. 32 (desembre 2003), p. 8 - 10

La Infrastructura hidràulica a la Conca del Gaià mitjà al segle XII segons el "Llibre Blanch" de Santes Creus / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Universitas Tarraconensis. Facultat de Filosofia i Lletres. Divisió de Geografia i Història. Tarragona. Vol.VIII (1985-86) , p. 215-226

La utilització deis recursos hidràulics és coneguda des de l'antiguitat. El regadiu fou la base de societats molt desenvolupades a Mesopotàmia, Egipte, la Índia, Xina i Amèrica precolombina, sempre a la vora deis grans rius. Els romans també se'n serviren, i fins arribaren a projectar l'ús "industrial" de l'aigua utilitzant-la com a energia, bé que l'emprament de grans lleves d'esclaus bloquejà la seva difussió generalitzada. Tanmateix, les notícies deis geògrafs i agrònoms musulmans ens confirmen l'aprofitament de l'energia hidràulica, -molins, per exemple- i pel regadiu, a través de canalitzacions prop dels corrents i de l'extracció d'aigües subterrànies gràcies a entremaliats mecanismes, com els qanatls i les sínies.L'Europa medieval fou testimoni de la lenta introducció d'aquestes innnovacions tècniques fins la seva total difussió, almenys a Occident. L'energia hidràulica tingué moltes aplicacions però no hi ha dubte que una de les trascendentals fou en els molins fariners. Catalunya no va ésser una excepció. P. Bonnassie escriu: "Tant lluny com ho permet de remuntar la documentació, Catalunya apareix dotada de molins hidràulics. Durant tot el segle IX i tot el X els textos no paren de fer esment de molinos molentes, és a dir, d'instal·lacions en plenes condicions de funcionament". A partir del segle XII, els molins apareixen molt més sovint a la documentació, palesant així el desenvolupament tècnic de l'època i el seu grau de difussió.

Don Magin Antonio de Villallonga y Grimau, ... Por quanto su Excm. y Real Aquerdo con su Real Despacho, dado ... concede la facultad de nombrear y vestir dos mozos con el uniforme, trage y armas de los fusileros de Valls para zelar sobre la defensa y resguardo del Molino Arinero...



Barcelona? : [s.n.], [1806?]
[2] p., 1 f. ; 30 * 21 cm
Text datat a Barcelona a 6 de setembre de 1806.

Don Carlos por la gracia de Dios, ... Don Juan Procopio de Bassecourt, Bryas ... Por quanto por parte de Don Magin Antonio de Vilallonga, ...Real acuerdo conceden á Don Magin Antonio de Vilallonga y Grimau la facultad de nombrar, y vestir dos mozos con el uniforme, trage y armas de los fusileros de Valls para los efectos...
Carles IV d'Espanya


Barcelona? : [s.n.], [1806?]
[4] p. ; 30 * 21 cm
Text datat a Barcelona a 6 de setembre de 1806.

Els Molins a Torrebesses del segle XVII al XXI / Maria Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 40-46 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i documentació. Resums en català i anglès.

A Torrebesses, la història dels molins és llarga i cruenta. Els principals productes que es recollien eren el blat, el vi i les olives, dels quals dos necessitaven els molins. Aquests molins eren propietat del Senyor i tots havien d'anarhi a moldre. Escala Dei així tenia el negoci i el control de les collites que, junt amb la prohibició de poder construir molins nous, provocà el descontentament dels caps de casa del poble, que es van rebel·lar i van lluitar, amb les armes que tenien, fins a la fi del Monestir.

La Cultura de l'aigua a la Vall d'en Bas : els molins fariners hidràulics / text: Jesús Gutiérrez, Arnau Brosa
Gutiérrez Martínez, Jesús


En: Revista de Girona. Girona, núm. 335 (novembre-desembre 2022), p. 34-38 : il. (Patrimoni) 

Marina Vilalta és la pastora en actiu més vella de Catalunya, i la primera que té una entrada pròpia a la Viquipèdia. Riallera, extravertida i vital, "la pastora de Bruguera" s'ha convertit, amb noranta-cinc anys, en un referent del món rural.

Els Molins empordanesos baixmedievals : propietat, explotació i fiscalitat / [ressenya de:] Lluís To Figueras
To i Figueras, Lluís


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVII, núm. 37 (juny 2015), p. 13-14 (Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Els Molins empordanesos baixmedievals : propietat, explotació i fiscalitat / Josep Maria Gironella i Granés. Girona : AHR, 2014 (Biblioteca d'història rural, 16)

La Història sobre el molí fariner de Can Broquetas / Jordi Gobern i Simó
Gobern i Simó, Jordi


Esparreguera : Nova Casa Editorial : Ajuntament d'Esparreguera, 2019
180 p. : il. col. ; 24 cm
Obra finalista de la 3a edició dels Premis de Recerca Vila d'Esparreguera, 2018.
ISBN 9788417589868

Quan visites el Museu de la Colònia Sedó i t'asseus davant de la seva maqueta hi trobes la història explicada a través de diàlegs, i entre aquests, un narrador explica com Miquel Puig va comprar un petit molí fariner, el molí de can Broquetas, per tal d'instal·lar-hi una fàbrica tèxtil. És el que coneixem com la Colònia Sedó. Aquesta visita va fer adonar l'autor del desconeixement que hi ha del molí fariner de can Broquetas i dels seus propietaris. La història comença quan l'any 1453 Guillem Broquetas compra el molí i acaba quan Cristòfol Vidal el ven a Miquel Puig, l'any 1846. El llibre tracta, d'una banda, del funcionament dels molins, de la història del molí de can Broquetas, de la família Broquetas i de la família Vidal, i de l'altra, de personatges apassionants com Francesc Broquetas, Joan Castells i Cristòfol Vidal. Tot documentat, bàsicament, en l'arxiu de la família Vidal. Així mateix, es descobreix la importància que té l'església de Santa Maria del Puig, com també les dificultats que ha d'afrontar Joan Castells per tirar endavant tant el molí com la hisenda. (Editorial).

Els Molins fariners de Cantallops / per Albert Campsolinas i Lluís Serrano
Camposolinas i Juanola, Albert


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 21 (30 de juny 1999), p. 30-31 il. (Viure a Cantallops) 

Un Arrendament del molí fariner d'en Cambras (1820) / per Erika Serna i Coba
Serna i Coba, Èrika


En: La Sibil·la : la revista de Fortià. Fortià, núm. 6 (juliol 2005), p. 4-5 : il. (Història) 
Notes.

Molins fariners i molins drapers. Una indústria a Castelló d'Empúries durant la baixa edat mitjana / Josep M. Gironella i Granés
Gironella i Granés, Josep Maria


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 14, núm. 13 (2007) , p. 21-33 : il. (La Vila i el seu terme municipal) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.