português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MALALTIES INFECCIOSES []
Referències trobades:
183   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        


1 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a la vida i l'obra de Joaquim Ravetllat y Estech (1872-1923) / Narcís Bagué i Canaleta
Bagué i Canaleta, Narcís


En: Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 7, núm. 12 (1984) , p. 3-24
Bibliografia. Inclou reproducció d'articles científics sobre tractaments amb els productes Ravellat-Pla. Resum en castellà i anglès. Text dels artícles en castellà.


Matèries: Biografia ; Veterinaris ; Medicina ; Malalties infeccioses ; Tuberculosi ; Investigació científica
Matèries: Ravetllat i Estech, Joaquim (1872-1923)
Àmbit:Salt ; Madrid ; Barcelona
Cronologia:1872 - 1923
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62018


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta i els hospitals en un manuscrit gironí del segle XVIII / Benet Julià
Julià i Figueras, Benet


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 175 (1996) , p. 39-41 : il. (Història


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Edat moderna
Àmbit:Girona
Cronologia:1736
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96426
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Percepcions sobre la pestilència a la Cervera medieval (Segles XIV-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 59-75 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Amb l'interès de tractar d'abordar, des d'un punt de vista alternatiu, les pestilències que van haver de patir els nostres avantpassats cervarencs medievals, hem volgut centrar l'atenció en la manera que les van haver de viure. D'aquí el terme percepcions. Intentem dur-ho a terme, sobretot, a partir d'un recorregut detallat a través de les notícies locals, inèdites o ja publicades, que proporcionen les fonts directes. La intenció és doblement comprehensiva, en el sentit d'abast - tenint en compte que també intentem projectar breu i panoràmicament el tema més enllà dels segles baix medievals-, i en el sentit de dimensió psicològica, ja que, quan els documents no són prou explícits -i sovint no ho són-, ens hem recolzat en allò que informa el Regiment de preservació de pestilència del metge lleidatà Jacme d'Agramont, qui contemporàniament ja reconeixia l'efecte de les emocions o accidents de l'ànima sobre la salut dels empestats. Per això aquest treball, a més dels fets objectius que s'hi expliquen, cal llegir-lo inevitablement no només en clau de la mentalitat imperant -idees de pecat, culpa, càstig diví, etc.-, sinó especialment sota la perspectiva dels sentiments que, sens dubte, provocaven les reiterades pestilències: agitació, inseguretat, por, pànic, terror, desànim, desesperació, impotència, etc..


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Baixa edat mitjana ; Història de les mentalitats
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402096
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Llibres de crims : una mirada quotidiana a les pestes i malalties infeccioses a Lleida / Guillem Roca Cabau
Roca Cabau, Guillem


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 77-91 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article explora les possibilitats de la documentació judicial per a l'estudi de les malalties contagioses a les terres de Lleida. Mitjançant els Llibres de Crims, conservats a l'Arxiu Municipal de Lleida, es plantegen diversos casos d'estudi al voltant de les malalties infeccioses i dels mecanismes utilitzats per les municipalitats per controlar-les. Aquest tipus de documentació ens ofereix una visió quotidiana de la malaltia, l'altra cara de la moneda, i, davant de les prohibicions establertes pel consell municipal, ens mostra les transgressions, més habituals del que es podria esperar.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Documentació jurídica
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1308 - 1701]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402100
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta dels pastorets de 1599 a l'Urgell i rodalies / Anna Colet Marcé
Colet Marcé, Anna


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 93-103 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

El segle XVI fou el segle de les pestes, Catalunya pateix nou cicles pestífers. La comarca de l'Urgell pateix pesta 14 anys. L'article s'ocupa de l'últim brot, el de 1599 que tingué especial afectació a les poblacions de Tàrrega, Bellpuig, Ciutadilla i Vallfogona de Riucob. Fora de la comarca també tingué especial incidència a Santa Coloma de Queralt.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Llibes parroquials ; Creences religioses ; Mortalitat ; Edat moderna
Àmbit:Tàrrega ; Bellpuig ; Ciutadilla ; Vallfogona de Riucorb ; Santa Coloma de Queralt ; Urgell
Cronologia:1599
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402104
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.


Matèries: Epidèmies ; Paludisme ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Edat moderna ; Metges
Matèries: Masdevall, Josep
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402106
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:1348
Autors add.:Díaz Carvajal, Antonia
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400762
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Consell municipal ; Actes administratives ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Vic
Cronologia:1428 - 1591
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400764
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Episodis de malalties contagioses als segles XVII i XVIII a Osona i el Ripollès : contra un enemic invisible / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 169-183 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia els diferents episodis de malalties contagioses durant els segles XVII i XVIII, sobretot a les comarques d'Osona i del Ripollès. Se centra, especialment en la gran pesta de 1650-1654 i en l'episodi de l'anomenada pesta de Marsella, de 1720-1724. En ambdós casos, les estratègies d'afrontament varen ser força diferents, sobretot a causa del canvi de règim polític ocorregut arran de la Guerra de Successió. De tota manera, es conserven algunes semblances.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Osona ; Ripollès
Cronologia:[1650 - 1724]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400767
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mostres de devoció popular a Osona com a resposta contra les epidèmies (S. XVII-XX) / Joan Arimany i Juventeny
Arimany i Juventeny, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 207-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les calamitats naturals, com les epidèmies, suposaven greus efectes en la societat dels segles passats. L'incipient coneixement científic i tecnològic deixava l'explicació de l'origen i de la seva virulència en mans de l'Església catòlica, que els interpretava com a càstigs imposats per Déu a la humanitat pecadora. La població fidel només podia mostrar el seu penediment mitjançant rogatives i precs adreçats als sants que la comunitat considerava millors intercessors. Quan els efectes de les desgràcies minvaven o desapareixien, la comunitat exterioritzava l'agraïment a través d'exvots, amb la dedicació d'altars, la col·locació de capelletes de carrer o amb l'edificació de modestos santuaris.


Matèries: Epidèmies ; Devoció ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Religiositat popular ; Santuaris
Àmbit:Osona
Cronologia:[1600 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400769
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.


Matèries: Epidèmies ; Grip ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Dades estadístiques
Àmbit:Osona
Cronologia:1918 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400770
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 183
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Lluita contra els enemics invisibles : topografia mèdica del Dr. Pau Aymeric i Gilabertó / Josep Lluís Lacueva
Lacueva i Moreno, Josep Lluís


Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2021
352 p. : il. ; 24 cm (Els Llibres de Terrassa)  /  (Amfora, 29) 
ISBN 9788412010367

L'obra és una aproximació a la situació sociosanitària de la Terrassa de bona part de la segona meitat del segle XIX. A partir de la Topografia mèdica del Dr. Pau Aymerich i Gilabertó, el llibre descriu la situació sanitària, laboral, social i política que la ciutat de Terrassa va viure durant aquells anys i descriu aquelles malalties de l'època que van ser responsables de causar defuncions, especialment les considerades infeccioses.



Matèries: Topografia mèdica ; Salut pública ; Malalties infeccioses ; Societat ; Vida política ; Sanitat ; Treball ; Metges
Matèries: Aymerich i Gilabertó, Pau (1846-1921)
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1850 - 1881]
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; B. Districte 4 (Terrassa); B. Districte 5 (Terrassa); B. Districte 6 (Terrassa)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Uns Atestats mèdics del Dr. Josep Masdevall (1769) / per Erika Serna i Coba
Serna i Coba, Èrika


En: La Sibil·la : la revista de Fortià. Fortià, núm. 13 (juliol 2012), p. 14-15 : il. (Història
Notes.


Matèries: Fonts documentals ; Metges ; Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Medicina
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801)
Àmbit:Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:[1750 - 1800]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000885223 [exemplar complet]
Localització: B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta de mitjan segle XVII al comtat d'Empúries. El contagi de Llançà de 1651-1652 / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 15-29 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article esbossa la cronologia, l'abast geogràfic i les característiques de la pesta de mitjan segle XVII en el comtat d'Empúries, posant-ho en context amb l'impacte que aquesta epidèmia va tenir en el conjunt de Catalunya. Igualment analitza amb detall el brot de pesta esdevingut a la població de Llançà entre desembre de 1651 i abril de 1652 i les seves conseqüències.


Matèries: Edat moderna ; Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica
Àmbit:Empúries, comtat ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1651 - 1652
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394615
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Prevencions davant la pesta de Marsella : el control de les fronteres del principat de Catalunya (1720 - 1723)^dPere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 31-53 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Per evitar l'entrada de la pesta de Marsella de 1720 es va tancar la frontera amb França. Les poblacions havien d'establir torns de guàrdia a les portes d'entrada. Per poder circular, calia portar una pòlissa de sanitat emesa per les autoritats locals, i el capità general va disposar la vigilància de la frontera terrestre i la marítima, que anava a càrrec de paisans i tropa. Les poblacions havien de disposar de llatzeret on poder confinar els viatgers obligats a fer quarantena. Durant tres anys, les poblacions frontereres, per terra i per mar, van haver de fer un sobreesforç per fer front a les despeses ocasionades per la prevenció de la pesta, que s'afegien a les imposicions del cadastre i al manteniment de tropes sobre el territori.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Frontera
Àmbit:Marsella - França ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1720 - 1723
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394617
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Doctor Josep de Masdevall i el control de les epidèmies en el segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 55-80 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) fou una figura controvertida en el context de la medicina de finals del segle XVIII. Creador d'un mètode curatiu propi, l'aplicà per a controlar diverses epidèmies de febres, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, en qualitat d'inspector d'epidèmies per nomenament reial. El "mètode Masdevall", però, traspassà fronteres al temps que el seu creador obtenia grans distincions, com el nomenament de metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV i un títol nobiliari. En aquest article contextualitzem la seva tasca mèdica, al mateix temps que repassem el seu ascens social de Figueres a la cort de Madrid i presentem, també, un manuscrit original de Masdevall de l'any 1799, on estengué el seu mètode curatiu al tractament de la pesta que s'havia declarat al Marroc.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Medicina ; Metges
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801)
Àmbit:Figueres ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1731 - 1801
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394618
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 81-97 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la primera meitat del segle XIX, el paludisme continuava ben present a la comarca de l'Alt Empordà. Si bé resulta difícil separar l'estudi de la malaltia al castell de Sant Ferran del de la comarca, aquest treball es limitarà a l'anàlisi de les cinc Memòries Manuscrites conservades a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedicades a esbrinar les causes de la presència del paludisme al castell, del seu tractament i de la incidència sobre la tropa.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Paludisme ; Instal·lacions militars ; Soldats ; Assistència sanitària ; Fonts d'informació ; Memòria mèdica
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1830 -1832, 1836, 1851
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394619
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Incidència d'un brot de tifus a Lladó l'any 1925 : els registres municipals com a font històrica / Josep Tremoleda, Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Roca, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 99-120 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La infecció bacteriològica de la font pública de plaça del poble de Lladó va produir un brot de tifus l'any 1925. Com a conseqüència d'aquesta infecció van morir algunes persones, la qual cosa va provocar un estat d'alarma que va comportar diverses despeses sanitàries i l'intent de buscar solucions al problema en un poble amb pressupostos molt reduïts. Per a l'estudi, hem acudit a les fonts primàries, les actes dels plens de l'Ajuntament i el llibre de defuncions. Per contrastar aquesta afectació, hem agafat una forquilla cronològica més àmplia que permet retratar les dificultats diverses d'una població empordanesa de la primera meitat del segle XX.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Tifus ; Fonts ; Abastament d'aigües ; Salut pública ; Fonts d'informació ; Actes administratives ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Lladó
Àmbit:Lladó
Cronologia:1925
Autors add.:Tremoleda i Trilla, Joaquim
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394620
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 183
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fons documental de l'AGDT amb informació sobre la grip de 1918 / Manel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Bolduc : Butlletí Cultural Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Tarragona, Núm. 25 (març 2021), p. 12-21 : il. (Fons
Bibliografia.


Matèries: Arxius provincials ; Arxius històrics ; Fonts documentals ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Grip
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1918
Accés: https://www.dipta.cat/sites/default/files/2021-07/bolduc_25_web.pdf [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3