português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
L'ENTREVISTA []
Referències trobades:
294   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 15
anar a la pàgina                         


1 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Magda Fernández : "Més enllà de la fàbrica, al museu, hi ha vida" / text: Montse Armengol ; fotos: Enrique Marco
Armengol, Montse


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 5 (juny 2018), p. 22-27 : il. (L'Entrevista
Resums en castellà i anglès.

Experta en didàctica de les ciències socials, Magda Fernández va estar al capdavant del plantejament pedagògic del mNACTEC en els seus inicis, i hi continua com a assessora. Els seus criteris, que van ser innovadors al nostre país, encara són vigents.


Matèries: Entrevistes ; Professores ; Museus especialitzats ; Metodologia didàctica ; Ciències socials
Matèries: Fernández i Cervantes, Magda
Matèries:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Àmbit:Terrassa ; Catalunya
Cronologia:[2018[
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: https://mnactec.cat/assets/uploads/publications/eix-51.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat escindida de Jaume Sisa / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 20-32 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va néixer al barri del Poble-sec, al si d'una família treballadora, que havia perdut la guerra. Després d'una infantesa normal i feliç, estudia comerç i, als setze anys, es compra una guitarra. De formació musical autodidacta, s'uneix al Grup de Folk i tot just als 20 anys publica el seu primer disc, titulat L'home dibuixat (1968). Vinculat al panorama underground de la ciutat, el 1974 contribueix des de la sala Zeleste a fundar l'Orquestra Plateria. A partir d'aleshores, exerceix de "cantautor galàctic". El 1975 arriba el seu primer gran èxit, el disc Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó que forma part de l'educació sentimental de tota una generació. El 1978 fa la música per a l'espectacle Antaviana, sobre textos de Pere Calders, de la companyia teatral Dagoll Dagom, amb qui col·laborarà també a Nit de Sant Joan (1981). El 1984, decideix retirar-se, amb un doble àlbum titulat Transcantautor: última notícia. Al cap d'un temps, a Madrid, reapareix com un cantant de boleros anomenat Ricardo Solfa, una experiència no del tot reeixida. El 2001, reapareix com a Sisa amb un disc, Visca la llibertat, gravat amb Pascal Comelade. Ara, als 71 anys, ha tancat el cercle amb l'edició de totes les seves cançons i tots els seus textos, agrupats sota el títol genèric d'Els llibres galàctics, 1966-2018 (Anagrama) (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Cantants ; Música ; Artistes ; Vida cultural
Matèries: Sisa, Jaume (1948-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:1948 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francesc Badia i Batalla



En: El Foradot. Montblanc, núm. 112 (juny 2019), p. 8-15 : il. (L'Entrevista



Matèries: Entrevistes ; Memòries ; Guerra civil espanyola
Matèries: Badia i Batalla, Francesc (1921-....)
Àmbit:Montblanc ; Andorra
Cronologia:1921 - 2019
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 22-34 : il. (L'entrevista

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l'ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l'arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l'Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d'Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els "plans especials de reforma interior", com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l'Eixample i la figura de Cerdà. Des de l'any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d'Europa i d'arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l'urbanisme i l'espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d'una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Ajuntament ; Planificació urbanística
Matèries: Busquets i Grau, Joan (1946-....)
Àmbit:Prat de Llobregat, el ; Barcelona
Cronologia:[1946 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Román Gubern, fill de la guerra civil / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 456 (abril 2019), p. 22-32 : il. (L'Entrevista

Román Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és un escriptor i historiador de la comunicació audiovisual i la cultura de la imatge, i ha estat pioner a Espanya en l'estudi de camps com el cinema i el còmic. Es defineix a si mateix com a fill de la Guerra Civil, en una família que reunia els dos bàndols oposats, i que es va haver d'exiliar durant la guerra. A la Universitat va esdevenir un cinèfil, alhora que afermava el seu compromís polític antifranquista. Va col·laborar en el cinema que es feia a Barcelona -ha estat guionista de pel·lícules de Jaime Camino- en l'ambient de la gauche divine. A l'inici dels anys setanta va anar als Estats Units, com a investigador a l'MIT i com a professor a CalTech i a la USC. Arran de la mort de Franco, va retornar a Barcelona, i va esdevenir catedràtic de la Universitat Autònoma fins a la jubilació. Influït per l'obra d'Umberto Eco, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació.



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Historiadors ; Professors ; Cinema ; Mitjans de comunicació ; Memòries
Matèries: Gubern Garriga-Nogués, Román (1934-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1934 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Joan Veny i Clar / Narcís Figueras i Capdevila, M. Carme Jiménez Fernández
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 36 (desembre 2018), p. 11-13 : il. (L'entrevista


Matèries: Entrevistes ; Filòlegs ; Llengua catalana ; Varietats dialectals
Matèries: Veny i Clar, Joan (1932-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1950 - 2018]
Autors add.:Jiménez i Fernández, M. Carme
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_159 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Xavier Sitjes i Molins



En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 35 (juny 2018), p. 12 (L'entrevista
Consta com autor: Signatura.


Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Advocats ; Escriptors
Matèries: Sitjes i Molins, Xavier (1921-....)
Àmbit:Sallent ; Manresa ; Catalunya
Cronologia:2018
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_157 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Eusebi Casanelles, primer director i creador del mNACTEC : "A Catalunya, el patrimoni industrial és part de la nostra identitat" / Text: Marc Serrano i Òssul ; fotos: Enrique Marco
Serrano i Òssul, Marc


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 4 (desembre 2017), p. 22-27 : il. (L'entrevista

L'expert en patrimoni industrial i museòleg Eusebi Casanelles i Rahola (Barcelona, 1948) va ser el primer director i creador del mNACTEC i del seu Sistema Territorial: el seu "pare", s'ha escrit. El va dirigir del 1983 al 2013. Per aquesta "paternitat", va rebre, a l'abril, la Creu de Sant Jordi.


Matèries: Entrevistes ; Museus especialitzats ; Patrimoni cultural ; Museologia
Matèries: Casanelles i Rahola, Eusebi (1948-....)
Matèries:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1983 - 2013
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: http://mnactec.cat/ca/recerca/publicacio-detall/eix-4 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jordi Nadal : "Porto la indústria a la sang" / Text: Montse Armengol ; fotos: Enrique Marco
Armengol, Montse


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 3 (maig 2017), p. 22-27 : il. (L'entrevista

Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i doctor honoris causa per les universitats de París XII, Pompeu Fabra i Girona, Jordi Nadal és el gran estudiós de la història econòmica a Catalunya i Espanya. Els seus llibres són de lectura obligada per a tots els historiadors contemporanis d'avui dia.


Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Historiografia ; Economia ; Industrialització
Matèries: Nadal i Oller, Jordi (1929-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1929 - 2017]
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: http://mnactec.cat/ca/recerca/publicacio-detall/eix-3 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Luisa Elena Delgado, la crítica de la normalitat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 454 (febrer 2019), p. 12-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Luisa Elena Delgado va néixer a Caracas, en el si d'una família de pare canari i mare madrilenya. Quan era petita, la família va tornar a Espanya, on ella es va educar. Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universidad Complutense de Madrid i va marxar a fer el doctorat als Estats Units, on resideix d'aleshores ençà. És catedràtica de Literatura, Teoria Crítica i Estudis de Gènere de la Universitat d'Illinois (Urbana-Champaign), on dirigeix l'Escola de Literatures, Cultures i Lingüística. Entre 2013 i 2015 va viure a Barcelona, on va poder observar de prop, com segueix fent, el "procés" independentista català. Especialista en anàlisi i història cultural, amb un èmfasi en la construcció retòrica, ideològica i política de la cultura de normalitat de la democràcia espanyola, és autora del llibre La nación singular: Fantasías de la normalidad democrática española (1996-2011), amb el qual va ser finalista del premi Nacional d'Assaig el 2015 (...).



Matèries: Entrevistes ; Professores ; Literatura ; Universitat ; Cultura ; Pensament polític
Matèries: Delgado, Luisa Elena
Àmbit:Caracas - Venezuela ; Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:[1950 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quico Pi de la Serra, lladre de paraules, fabricant de cançons / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 453 (gener 2019), p. 14-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Valero (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Artistes ; Cantants ; Música popular ; Nova cançó
Matèries: Pi de la Serra i Valero, Francesc (1942-....) ; Pi de la Serra, Quico
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1942 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Vila, llengua i societat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 452 (desembre 2018), p. 12-24 :il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Moreno (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Filòlegs ; Sociolingüística ; Llengua catalana ; Catalanisme ; Política lingüística ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1966 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Victòria Combalia, a l'avantguarda artística / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 451 (novembre 2018), p. 16-30 : il. (L'entrevista

Victòria Combalia Dexeus (Barcelona, 1952) va néixer al barri de la Bonanova, en una família burgesa, però ben aviat va voler ser una dona independent i va marxar de casa als vint anys, alhora que començava a col·laborar en els mitjans i iniciava una dilatada trajectòria com a crítica d'art. Va participar en el moviment de l'art conceptual que es va desenvolupar a Catalunya a l'inici dels anys 1970. El 1974 es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a partir d'aquell any i fins a la seva jubilació el 2013, va ser professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 1979 va marxar a Nova York, a l'Institute of Fine Arts, on va fer una recerca que va culminar en la seva tesi doctoral sobre Courbet i la modernitat (1983). Va ser cofundadora de les revistes Artilugi (1977-1982) i Ampit (1982-1984) i va exercir la crítica d'art al diari El País. Del 1996 al 2002 va ser directora artística del centre d'art Tecla Sala. És membre fundadora de l'Associació Catalana de Crítics d'Art. En els últims anys ha dedicat una atenció especial a les dones artistes i ha protagonitzat un redescobriment de la fotògrafa i pintora Dora Maar, a qui ha dedicat una biografia, Dora Maar. Más allá de Picasso (2014). Ha comissariat més d'una seixantena d'exposicions.



Matèries: Entrevistes ; Crítica artística ; Art contemporani ; Crítics ; Dona
Matèries: Combalia i Dexeus, Victòria (1952-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1952 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Manuel Delgado, el cinisme de l'antropòleg / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 450 (octubre 2018), p. 22-36 :il. (L'entrevista

Manuel Delgado (Barcelona, 1956) és antropòleg. Nascut al barri d'Hostafrancs, en una família de classe treballadora, va començar a treballar als catorze anys, mentre estudiava el batxillerat nocturn i iniciava una militància comunista que no ha abandonat mai. Llicenciat en Història de l'Art, es va decantar cap a l'Antropologia. Després d'ampliar estudis a París, el 1986 va entrar com a professor al Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1991 amb una tesi sobre la iconoclàstia antireligiosa a l'Espanya contemporània. Decantat primer cap a estudis sobre antropologia religiosa i cultura popular, ha estudiat qüestions com la diversitat i les identitats a Catalunya, per centrar-se després en l'espai públic, amb una crítica al 'model Barcelona'. Manté, amb esperit polèmic, una activa presència pública.



Matèries: Entrevistes ; Professors ; Antropòlegs ; Memòries ; Antropologia ; Universitats ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Immigració ; Societat ; Vida política
Matèries: Delgado Ruiz, Manuel (1956-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1956 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Manuel del Pozo, coneixement i política / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 449 (setembre 2018), p. 11-29 : il. (L'entrevista

Joan Manuel del Pozo va néixer a La Roda de Andalucía (Sevilla) el novembre de 1948, ara farà setanta anys. Va passar la infantesa a Ripoll, i als deu anys va fer cap al Seminari de Vic. Interessat més per la filosofia que no per la fe, va anar a estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i posteriorment a la UB. Professor d'institut, el 1982 va fer el salt a la política institucional, i va ser diputat a Madrid pel PSC durant tots els anys del govern de Felipe González. Posteriorment, va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Girona (1995-2006), i conseller d'Educació en el segon govern de Pasqual Maragall a la Generalitat. Membre del sector catalanista del PSC, a finals del 2014 va abandonar la militància i, crític respecte del "procés" català, es defineix ara com un polític en fora de joc. Actualment és Síndic de la Universitat de Girona, d'on és professor de Filosofia i d'Ètica des del 1987. És autor de l'assaig Educacionari, una reflexió sobre l'educació en forma de diccionari, i manté una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d'educació, filosofia, ètica i política.



Matèries: Entrevistes ; Professors ; Polítics ; Diputats a Corts ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Regidors ; Pensament polític ; Vida política ; Partits polítics
Matèries: Pozo i Álvarez, Joan Manuel del (1948-....)
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Roda de Andalucía, la - Sevilla ; Ripoll ; Girona ; Catalunya
Cronologia:1948 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Carme Martí



En: El Foradot. Montblanc, núm. 104 (febrer 2018), p. 30-35 : il. (l'Entrevista



Matèries: Entrevistes ; Escriptores ; Literatura
Matèries: Martí, Carme (1972-....)
Àmbit:Montblanc ; Espluga de Francolí, l'
Cronologia:[2018]
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 294
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Andreu Missé. Una perspectiva ciutadana de l'economia / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 447 (juny 2018), p. 16-28 : il. (L'entrevista

Andreu Missé (Barcelona, 1947) és periodista. Quan era petit, la seva família es va traslladar a Balaguer, d'on conserva l'accent i en guarda el record de la boira. A l'època de la universitat, la seva militància en l'esquerra revolucionària el porta fins a Màlaga, on, l'any 1973, és detingut i empresonat. Retornat a Barcelona, al 1977 i de la mà d'Eliseo Bayo, va entrar en el món del periodisme. L'any 1978 va formar part de l'equip fundador del diari El Periódico, i el 1982 va formar part, amb Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, del grup de periodistes que van constituir la redacció barcelonina d'El País, un diari en el qual va treballar durant trenta anys, i del qual ha estat subdirector, cap de redacció d'Economia, i corresponsal a Brussel·les. El 2013 va impulsar la creació de la revista Alternativas económicas, emmirallant-se en la revista francesa homònima, de la qual va adoptar el model cooperatiu. La revista va néixer amb la voluntat d'explicar l'economia de forma entenedora i al servei dels ciutadans, sense renunciar al màxim rigor i a la independència que li dóna dependre només dels subscriptors (...).



Matèries: Entrevistes ; Periodistes ; Economia ; Crisi econòmica ; Pensament polític
Àmbit:Barcelona ; Balaguer ; València
Cronologia:1947 - 2017
Autors add.:Gabancho, Patricia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sandra Carot : una jove que estima el patrimoni



En: Amics dels Castells : butlletí informatiu. Tortosa, núm. 14 (primavera 2011), p. 27 : il. (L'entrevista


Matèries: Entrevistes ; Estudiants ; Dona ; Restauració i conservació ; Patrimoni cultural
Matèries: Carot, Sandra
Matèries:Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:2011
Accés: https://issuu.com/amicsdelscastellstortosa/docs/n14ramics11 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 294
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Empresa constructora MACLA



En: Amics dels Castells : butlletí informatiu. Tortosa, núm. 10 (estiu 2005), p. 26-28 : il. (L'entrevista


Matèries: Cooperatives ; Indústria de la construcció ; Rehabilitació d'edificis ; Urbanisme
Matèries:MACLA, S.C.C.L.
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[2005]
Accés: https://issuu.com/amicsdelscastellstortosa/docs/n10_amics_dels_castells_2005 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 15
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3