português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
IBARS CHIMENO, TERESA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 7   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Cas real : Antoni Ciutat Pinassa / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 140-146 : il. (Història Contemporània
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir d'una narració personal i manuscrita conservada a l'arxiu de la família Ciutat, hem pogut reconstruir magníficament el cas d'un petit industrial que arriba d'un medi rural, Senterada. S'assenta a Lleida just al costat de l'estació de trens i endega el seu negoci a darreries del segle xix. Després construeix una fàbrica al carrer Vila Antònia -lloc escollit per aprofitar l'agua del Noguerola i així produir la seua pròpia electricitat-, i en tres generacions la família Ciutat es consolida com a pròspers constructors de maquinària agrícola de la ciutat. Es tracta d'Antoni Ciutat Pinassa, que va nàixer al maig de 1847 i es va fer fuster i posteriorment també treballà de rellotger i de campaner. L'escrit de Ciutat també ens apropa a les seues creences, a la seua espiritualitat així com al sistema de valors que regien la seua vida i als costums i a les pautes de comportament d'ell i del seu entorn. A banda de tot això, analitzant casos com el que estem comentant, ens hem pogut endinsar en la industrialització de Lleida i els seus mecanismes.


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Arxius familiars ; Memòries ; Història de les mentalitats ; Artesans ; Industrials ; Industrialització ; Indústria mecànica ; Maquinària agrícola
Matèries: Ciutat, família ; Ciutat Pinassa, Antoni (1847-19??)
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:[1847 - 1920]
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332634/423414
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana / Teresa Ibars, Antonieta Jarne ; pròleg de Miquel Pueyo
Ibars Chimeno, Teresa


Lleida : Pagès, 2016
222 p. : il. ; 24 cm (Guimet, 210) 
Bibliografia.
ISBN 9788499757148

Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l'alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l'estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s'instal·là definitivament a Lleida l'any 1947 per exercir la seua professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l'entorn catalanista i cosmopolita en què havia viscut durant els anys d'infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle XX i per mitjà d'una publicació setmanal que dirigia -i que fou tancada per la censura-, Labor, impulsà una xarxa d'intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Burgesia ; Agents comercials ; Intel·lectuals ; Vida cultural ; Premsa cultural ; Catalanisme
Matèries: Porta i Vilalta, Francesc (1915-1992)
Àmbit:Lleida
Cronologia:1915 - 1992
Autors add.:Jarne i Mòdol, Antonieta ; Pueyo i Paris, Miquel (Pr.)
Localització: Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El despertar d'un sentir : revisió de la cultura de postguerra a Lleida a partir de la revista "Labor" / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 70-76 : il. (Història
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Labor va ser una publicació de la ciutat de Lleida que va tenir una vida curta (1953-1959) perquè va esdevenir incòmoda per als representants de les institucions i de les elits ciutadanes. Aquesta revista fou una plataforma des de la qual es va crear un entramat de relacions entre uns ciutadans cultes i crítics i que, com ha afirmat Manel Lladonosa, es van constituir en la "inteligentsia lleidatana catalanista" de la postguerra. Estem davant una revista que per original, per moderna i per valenta, fou considerada en més d'una ocasió com la Destino de Ponent i que res tenia a veure amb les seves coetànies Ciudad i Acento, les quals no tenien més mires que allò que passava dins la pròpia ciutat i que, controlades pels homes del Caliu Ilerdenc, patien d'un fort localisme. La xarxa de relacions que es creà al voltant de Labor i sobretot del que n'era la seua ànima, Francesc Porta, suposaren una tímida però constant alenada d'aire fresc en una ciutat presa literalment pels addictes al franquisme.


Matèries: Revistes ; Premsa local ; Premsa cultural ; Urbanisme ; Catalanisme ; Franquisme ; Primer franquisme ; Vida política ; Vida cultural
Matèries:Labor, revista
Àmbit:Lleida
Cronologia:1953 - 1959
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/304192/393892
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Màrius Pons Sumalla : un cooperativista comunista i controvertit / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


Valls : Cossetània, 2015
88 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 25) 
Bibliografia i fonts. Apèndixs.
ISBN 9788490341438

Màrius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 - Lleida, 2013), fill d'una família humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià-Companys. Es va afiliar, l'octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "l'últim quilòmetre quadrat de l'Espanya Republicana", va passar per diferents períodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació d'oli d'oliva. L'any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció d'Olis de la Uteco de Lleida, des d'on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en què la realitat del franquisme apaivagava l'esperit d'aquest moviment. Paral·lelament a l'activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolífic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, d'agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida política de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definí a si mateix com un comunista pur. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Comunisme ; Antifranquisme ; Presos polítics ; Cooperativisme ; Agricultura ; Indústria de l'oli ; Premsa local ; Pensament polític
Matèries: Pons Sumalla, Màrius (1917-2013)
Àmbit:Arbeca ; Lleida
Cronologia:1917 - 2013
Autors add.:
Localització: Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Delinqüència a la Lleida del barroc / Teresa Ibars ; pròleg: Ricardo García Cárcel
Ibars Chimeno, Teresa


Lleida : Pagès, 1994
248 p. : gràf. ; 20 cm (Seminari, 11) 
Bibliografia.
ISBN 8479352140

El tema de la delinqüència i de les transgressions penals ha motivat de des fa molts anys estudiosos i erudits d'àmbits ben diferents: des d'historiadors, passant per estadistes i també investigadors del dret, etc. El present llibre ens apropa a la realitat delictiva com també punitiva de la Lleida dels Siscents des de la perspectiva de la història social. El model que es perfila mostra diferències d'altres que s'han establert per diferents àmbits d'Espanya. Lleida reunia els trets bàsics i fonamentals d'una societat rural, poc desenvolupada i amb fortes problemàtiques de supervivència. Així doncs, el patró tan delictiu com repressiu és expressió directa de la crisi i de les dificultats que tenien les classes populars, sobretot, per tirar endavant.



Matèries: Delinqüència ; Edat moderna ; Condicions de vida ; Classes populars ; Societat rural
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1600 - 1700]
Autors add.:García Cárcel, Ricardo
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Delincuencia en la Lérida del siglo XVII / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


En: 004512 Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya : 1er Volum. Barcelona : Diputació de Barcelona, 1984. p. 457-462

Notes a peu de pàgina.



Matèries: Delinqüència ; Delictes ; Delictes sexuals ; Homicidi ; Robatori ; Procés judicial ; Conflictivitat social
Àmbit:Lleida
Cronologia:1604 - 1689
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat; Arxiu Municipal de Molins de Rei; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Delinqüència a Lleida al segle XVII / Teresa Ibars
Ibars Chimeno, Teresa


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 7 (1988) , p. 167-188 : gràf.


Matèries: Delinqüents ; Delinqüència ; Administració de justícia ; Delictes ; Dades estadístiques
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23148/92395
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3