Anarchisme et Catalanisme en exil en France, 1939-1977 / Phryné Pigenet
Pigenet, Phryné


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 19 (automne 2017), [17] p. (Etudes. Dossier: Anarchistes espagnols en France: de la Guerre Civile à la fin du franquisme) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

En absència d'una veritable reflexió doctrinal sobre el fet nacional, els llibertaris de Catalunya, malgrat el seu anti-estatisme i el seu internacionalisme, van compartir, segons les èpoques, una certa proximitat cultural amb els catalanistes. Malgrat la repressió franquista, l'herència de la guerra civil espanyola va conduir en l'exili a un enduriment anti-catalanista que va fer oscil·lar el català àcrata entre ortodòxia liberal i nostàlgia de la pàtria, com ho demostra el contingut de l'única publicació anarquista de l'exili, en català, Terra Lliure. Però la seva baixa audiència no podia ser més que un reflex imperfecte de les pràctiques dels activistes exiliats a França.

Le Fondement démocratique du droit de décider des Catalans / Mercè Corretja Torrens
Corretja Torrens, Mercè


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article aborda la transformació del concepte polític del dret a decidir en autèntic dret amb fonament en el principi democràtic. Per a això, s'articulen els contorns del nou dret, distingint-ho d'altres conceptes afins o connexos, com el dret d'autodeterminació dels pobles o les teories de la secessió. El nou dret, de titularitat individual i exercici col·lectiu, es defineix com el dret dels membres d'una comunitat territorial localitzada i democràticament organitzada a redefinir el seu estatus polític i institucional, inclosa la possibilitat de constituir un nou estat mitjançant un procés negociat. Aquest nou dret, que compta amb reconeixement constitucional en alguns Estats democràtics i compostos, trobaria també ancoratge en la Constitució espanyola de 1978. En últim terme, i per al cas d'impedir-se totalment el seu exercici, s'exploren altres possibilitats d'iniciar un procés de secessió correctiva a la llum del dret internacional.

Les Modèles d'articulation territoriale des pouvoirs publics / Laura Cappuccio
Cappuccio, Laura


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [17] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa del paper que exerceixen els jutges constitucionals en el desenvolupament dels models territorials. En particular, en la relació entre autonomia i sobirania. S'examina la utilització per part del Tribunal Constitucional espanyol d'aquests conceptes, amb la finalitat d'il·luminar la manera en quina ha contribuït a l'efectiva configuració del sistema de les autonomies previst en la Constitució.

Un Référendum sur l'indépendance est-il possible dans l'ordre juridique espagnol? Le droit expliqué dans la presse / Jorge Cagiao y Conde
Cagiao y Conde, Jorge


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'intens debat que des de finals de 2012 es viu a Espanya sobre la independència de Catalunya i la possibilitat, en dret, d'un referèndum que li doni eventualment pas, ha tingut a les pàgines de la premsa un espai privilegiat perquè els experts en dret constitucional ofereixin als lectors la resposta que el dret pot donar al projecte de referèndum català. Aquest article analitza les posicions defensades per alguns dels més reconeguts experts constitucionalistes sobre el tema i tracta de mostrar que, lluny d'oferir-se una lectura científica del problema, això és, neutral, massa nombroses són les intervencions en les quals predomina la intenció ideològica sobre la qual era d'esperar, és a dir, la científica.

Pourquoi la Catalogne ne peut-elle pas s'autodéterminer? Les raisons de l'État espagnol / Lucía Payero López
Payero López, Lucía


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [22] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El propòsit d'aquest treball és analitzar el discurs emprat pel qual serà denominat bloc de el "No" -integrat pels partits polítics amb majoria al Congrés (PP i PSOE), així com C's i UPYD- per enfrontar-se al desafiament sobiranista català. Partint d'una concepció nacional unitària d'Espanya, la retòrica anti-autodeterminista d'aquests grups polítics orbita entorn de dos arguments principals: un apel·la a la llei i l'altre a pressupostos supra-positius. Al llarg de les pàgines que segueixen s'examinaran les claus de tots dos raonaments i la manera en què s'articulen. Igualment, es posarà de manifest la coincidència entre el discurs polític de el "No" i la jurisprudència del TC.

Le Droit à l'autodétermination comme droit moral : une apologie de la liberté et du devoir politique / Xacobe Bastida Freixedo
Bastida Freixedo, Xacobe


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

En el present treball intentarem mostrar que el dret d'autodeterminació és un dret moral -una pretensió legítima i justificada- que, com a tal, caldria integrar en la mesura del possible en un ordenament democràtic. A Espanya molts concorden amb això i acudeixen al dret perquè els mostri la senda: si la pretensió està recollida en l'ordenament s'aplica la norma i, si no és així, es propugna la reforma normativa per acollir la pretensió. Aquest camí, segons es veurà, està destinat al fracàs. La interpretació sòlita de l'ordenament jurídic espanyol condueix a un curtcircuit, a la reproducció del problema que es pretén resoldre. La integració del dret d'autodeterminació només pot aconseguir-se de manera insòlita acudint al que aquí hem cridat mètode del Polític i que consisteix a utilitzar el dret com a excusa i no com a guia dels acords.

Le Juge constitutionnel face au conflit politique : le cas du processus souverainiste catalan / Gennaro Ferraiuolo
Ferraiuolo, Gennaro


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [19] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article analitza el paper del Tribunal constitucional espanyol enfront de la qüestió catalana. Després d'una primera part que ofereix un enfocament teòric de la posició del jutge constitucional en els sistemes nacionalment complexos, el treball analitza les principals intervencions del TC, començant per la cèlebre sentència 31/2010 sobre l'Estatut català fins als més recents pronunciaments de l'òrgan relacionats amb l'explosió del conflicte nacional.

La Rigidité du cadre constitutionnel espagnol en ce qui concerne la répartition territoriale du pouvoir et le processus catalan de "déconnexion" / Andrés Boix Palop
Boix Palop, Andrés


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El procés que les institucions democràtiques catalanes han iniciat amb la intenció de "desconnectar" de la realitat jurídica i constitucional espanyola, això és, destinat a aconseguir la creació d'una República catalana, segueix en marxa després de les eleccions de setembre de 2015. El creixement de l'independentisme a Catalunya, fins al punt d'haver esdevingut pràcticament majoritari, només s'explica pels defectes que mostra el model constitucional espanyol de distribució territorial del poder. Aquest model, incorporat a la Constitució espanyola de 1978, és el producte d'un enteniment rígid d'aquelles qüestions que afecten a la idea de nació, així com de tot el relacionat amb la unitat d'Espanya. L'evolució dels esdeveniments està posant de manifest que aquesta inflexibilitat acaba creant més problemes en termes de convivència dels quals resol.

¿Cómo debaten ahora los catalanes del contenido de la independencia? / Cyril Trépier
Trépier, Cyril


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 16 (printemps 2016), p. 631-643 (Etudes) 
Resums en francès, castellà i anglès.

Mentre que les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015 van aconseguir una participació excepcional tant entre opositors a la independència com entre els seus partidaris, segueix sent bastant inusual debatre del seu contingut. La negativa sistemàtica del govern central i del Parlament espanyol a atorgar qualsevol referèndum d'autodeterminació en una Comunitat Autònoma no prou per explicar-ho totalment. Tres universitats catalanes, de Sabadell, Barcelona i Girona, van organitzar no obstant això debats des de la tardor del 2012. L'article treu les primeres lliçons d'aquestes experiències noves, que proven la possibilitat d'escoltar altres arguments, malgrat la polarització creixent que coneix l'assumpte de la independència catalana.

Les Ressources naturelles des Pyrénées du moyen âge à l'époque moderne : exploitation, gestion, appropriation : actes du Congrès International RESOPYR 1, Font-Romeu, 8-9-10 novembre 2002 / travaux réunis par Aymat Catafau

Congrès International RESOPYR (1è : 2002 : Font-Romeu )


[Perpignan] : Presses Universitaires de Perpignan, cop. 2005
543 p. : il., taules, map. ; 24 cm (Études) 
Bibliografia.
ISBN 2914518684

Conté:
- 142125  Sancho i Planas. Marta. El Montsec entre la serra i la vall : percepció del territori i construcció d'un paisatge a l'Edat Mitjana.
- 142126  Mikes i Jani. Tünde. Les Comunitats i els "bons usos" : explotació i gestió dels recursos naturals a la Vall de Ribes a l'època moderna.
- 142127  Bolòs i Masclans. Jordi. Processos de rompuda i d'ocupació de l'espai a l'època medieval. Alguns exemples catalans.
- 142128  Bille. Elisabeth. Remarques sur le modes de spatialisation des droits et des practiques sur les vacants en Cerdagne aux XIIe - XIVe siècles.
- 142129  Izard. Verónique. La Forêt au moyen âge : enjeux, gestion et mutation d'un espace menacé. Les fôrets nord-catalanes du XIIe au XIV siècle.
- 142130  Brunet. Michel. La Gestion de la forêt dans la province su Roussillon au XVIIIe siècle.
- 142131  Garnier. Emmanuel. Salvatgines et societés montagnardes catalanes : une guerre d'extermination pluri-séculaire.
- 142132  Camiade. Martine. Appropiation et exploitation du milieu forestier dan la montagne de l'Albera : le cas de la verrerie du mas d'en Bonet du Vilar de 1538 à 1666.
- 142133  Balent. Andreu. La Mine de fer du Puymorens (Cerdagne) : conflits de propiété et d'usage (XVIIe - XXe) siècles.