El Procés de transformació de la propietat de la terra i de l'hàbitat entorn del caseriu de la Bassa Nova d'Almenar (Segrià) al llarg de l'edat contemporània / Josep Forns i Bardají
Forns i Bardají, JosepEn:
136574 Poblament, territori i història rural : VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 181-190
(
Masos i Poblament a la Catalunya Nova)
La comunicació tracta de l'evolució d'una part integrant del terme d'Almenar, propietat dels béns de propis del municipi, al secà, dedicada bàsicament a les pastures dels ramats transhumants fins el segle XVIII. Davant la pressió demogràfica del set-cents i la necessitat de produir, l'ajuntament va cedir aquests camps a terratge previ pagament d'un cens anual, fet que en ocasions van significar un acaparament de terres per part d'alguns propietaris. A llarg termini la legislació liberal va afavorir el ple domini de la propietat dels antics arrendataris. Les antigues pletes i basses hauran de compartir el territori amb les cabanes, forma d'habitatge temporal per passar la setmana els llauradors i els parells de mules. L'arribada de les aigües del canal d'Aragó i Catalunya (any 1913), significarà l'inici de nous canvis en el territori, tant en la distribució de la propietat de part dels majors propietaris com en la seva forma d'explotació. Posar en conreu les noves terres de rec suposava la necessitat d'aplanar-les, construir pantans, pagar el regatge, fer canalitzacions, més salaris, recórrer una distància considerable des del nucli de població, etc., que feien inviables les pràctiques tradicionals. Tot i el sistema d'arrendament dels primers anys, vers els anys 1920, comprovem com van adquirint les propietats colons provinents de zones com la Segarra i l'Anoia, que residiran a les torres, configurant un nou sistema de poblament dispers i semidispers entorn de la Bassanova, amb església, bar-botiga, escola, festa major, etc. Almenar i Almacelles han estat els dos nuclis immediats de serveis.El nou sistema de conreu, de propietat més extensa i terreny millor adaptat que el de l'horta vella tradicional, facilitarà l'aparició d'una forma de conreu més innovadora tècnicament, amb un poblament de torres i propietaris, d'una idiosincràsia pròpia que, també representaran un pol de pressió important en els afers municipals.