português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CONREU DE REGADIU []
Referències trobades:
197   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        


1 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Cambios y continuidades en los usos del suelo en la zona regable del Canal de Aragón y Cataluña (1850-1950) / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: 282830 Cultius, especialització i mercats : X Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, 2021. p. 401-428 : gràf.

Bibliografia. Apèndix.


Matèries: Agricultura ; Conreu de secà ; Conreu de regadiu ; Producció agrària ; Irrigació ; Infraestructures d'aigües ; Canals
Matèries:Canal d'Aragó-Catalunya
Àmbit:Segrià ; Aragó
Cronologia:1850 - 1950
Accés: https://www.iei.cat/uploads/6379/files/publicacions_digitals/Cultius-Especialitzacio-i-Mercats_web.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Institut d'Estudis Ilerdencs; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Plantes cultivades i mercats agraris en època andalusina / Ferran Esquilache Martí
Esquilache Martí, Ferran


En: 282830 Cultius, especialització i mercats : X Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, 2021. p. 27-54

Bibliografia.


Matèries: Agricultura ; Productes agraris ; Conreus ; Epoca musulmana ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Mercats
Àmbit:Espanya
Cronologia:[700 - 1200]
Accés: https://www.iei.cat/uploads/6379/files/publicacions_digitals/Cultius-Especialitzacio-i-Mercats_web.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Institut d'Estudis Ilerdencs; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Canals d'Urgell. Patrimoni material i immaterial de la gent de la plana / Maribel Pedrol Esteve
Pedrol Esteve, Maribel


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 647-669
 (El Patrimoni arqueològic, paisatgístic i cultural) 

Els canals d'Urgell són una infraestructura hidràulica construïda a la segona meitat del segle XIX que canvien la fisonomia del paisatge de la plana i la manera de ser de les persones que l'habiten. Endegar el projecte no va ser fàcil, com tampoc ho va ser començar les obres i aprendre a fer servir el recurs. Hi van haver dos agents implicats en el procés. El primer d'ells va ser la Sociedad Anónima Canal de Urgel, la companyia privada que guanyà la concessió de la construcció i la gestió de la infraestructura els primers 99 anys de funcionament; i el segon agent implicat fou el país Regant, qui s'havia d'ocupar d'aprendre a utilitzar el recurs que li facilitava la companyia per transformar el territori i que el 1965 va passar a ser el concessionari de l'aigua i començar a gestionar el recurs. La construcció dels canals i la instauració del regadiu al territori ens ha deixat tota una sèrie d'infraestructures hidràuliques, arquitectòniques i paisatgístiques que constitueixen un ric patrimoni material que val la pena de conservar i estudiar perquè expliquen qui som i perquè som. I per altra banda hi ha tota una sèrie de comportaments, maneres de fer, de treballar i expressions orals que constitueixen un ric patrimoni immaterial del que realment el territori no n'acaba de ser del tot conscient.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Canals ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu ; Patrimoni cultural
Matèries:Canal d'Urgell
Àmbit:Segre, riu ; Urgell ; Pla d'Urgell ; Noguera ; Segrià ; Garrigues
Cronologia:[1850 - 2016]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S3- Maribel Pedrol.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
El Patrimoni del canal de Pinyana i la séquia de Fontanet / Josep Forns i Bardají, Marc Sans Gilabert
Forns i Bardají, Josep


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 621-646
 (El Patrimoni arqueològic, paisatgístic i cultural) 

El canal de Pinyana i la sèquia de Fontanet són regadius d'època medieval que han generat un espai agrícola molt valuós, l'horta de Lleida i dels pobles de l'entorn, i que conserva un patrimoni molt ric i divers, vinculat al pas de l'aigua. En aquest estudi es fa un inventari i avaluació dels elements d'interès que es conserven i de l'estat en què es troben, com a base per a la seva conservació, restauració i promoció. S'hi inclouen elements del regadiu, de les indústries vinculades (molins, farineres...) i el patrimoni etnològic, cultural i natural.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Canals ; Séquies ; Horta ; Conreu de regadiu ; Molins fariners ; Patrimoni cultural
Matèries:Canal de Pinyana ; Séquia de Fontanet
Àmbit:Segrià ; Osca
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Sans Gilabert, Marc
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S3- Josep Forns Bardají - Marc Sans.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Elèctriques, regants i altres actors locals de les polítiques hídriques. Els conflictes a l'entorn de la presa de Rialb i l'aprofitament integral del riu Segre (1954-1984) / Ignasi Aldomà Buixadé
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 383-414
 (Els marcs institucionals entorn del regs històrics) 

L'any 1865 entrava en funcionament l'estructura bàsica dels regadius del canal d'Urgell i aviat es posarien sobre la taula les seves insuficiències que es proposaria de superar a base de nous canals i embassaments de regulació del riu Segre. La inauguració de l'embassament d'Oliana el 1959 destapa aquestes possibilitats, que centraran la inversió pública i els debats socials del darrer franquisme a les terres de Lleida. Les decisions basades en diferents arguments tècnics vindran molt condicionades per la confrontació dels interessos diferents dels diversos actors en joc: les companyies hidroelèctriques, les comunitats de regants vigents o expectants, els afectats per les obres i els polítics i altres actors locals que serveixen d'intermediaris entre les parts i/o fan valer interessos específics.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Pantans ; Centrals hidroelèctriques ; Abastament d'aigües ; Comunitats de regants ; Conreu de regadiu ; Agricultura ; Política hidràulica
Matèries:Pantà de Rialb
Àmbit:Tiurana ; Segre, riu
Cronologia:1954 - 1984
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S2- Ignasi Aldoma Buixade.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 197
seleccionar
imprimir
Els Marcs institucionals entorn dels recs historics / Antoni Passola Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 377-382
 (Els marcs institucionals entorn del regs històrics) 



Matèries: Recursos hídrics ; Agricultura ; Séquies ; Comunitats de regants ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Horta de Lleida en les conjuntures centrals del segle XVIII Especialització, mercat i noves institucions (1735-1760) / Enric Vicedo-Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 263-286
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 

La comunicació analitza l'horta de Lleida en una conjuntura clau a nivell productiu, comercial i institucional, un cop ja s'ha produït un significatiu grau de recuperació de l'economia agrària del cop que significà la guerra de Successió i la crisi posterior de la primera meitat dels anys vint. S'analitza l'estructura productiva de l'Horta de Lleida, on s'observa com el guaret biennal és encara força important en les terres de reg; l'especialització en determinats cultius -el blat, el vi i el cànem (i els fruits menuts en conjunt)-; la complexa interacció amb els mercats agraris interiors i litorals -com evidencia la gran capacitat de la pagesia per capgirar en poc temps els cultius que fa en la crítica conjuntura de 1748-1753, definida per Vilar i que portà Catalunya a la porta d'una crisi maltusiana-, en una etapa de canvis institucionals pel que fa a la gestió de les séquies de Pinyana i Fontanet. La creació de la Junta de Sequiatge és el resultat de diverses tensions entre l'ajuntament i els regants, en un marc en què hi ha un fort dèficit en les finances del rec, tensions que no desapareixeran fàcilment i que no es redueixen solament a aspectes relatius al rec. L'ajuntament de Lleida veurà reduïda la seva capacitat fiscal i la Confraria de Llauradors lluitarà perquè aquests no fossin marginats del gaudi dels comunals.


Matèries: Edat moderna ; Agricultura ; Horta ; Séquies ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu
Matèries:Junta de Sequiatge de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1735 - 1760]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S1- Enric Vicedo-Rius.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Un Hort per cada casa. Creació i gestió d'horts a la Catalunya central (segles XVII-XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 175-202
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 


Matèries: Agricultura ; Horta ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu
Àmbit:Barcelona, província ; Tarragona, província ; Catalunya Central ; Artés ; Navarcles
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S1- Llorenç Ferrer Alos.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Transformació en regadiu i canvi de les estructures agràries: el cas de Sunyer dins de l'àrea regable del Canal Segarra-Garrigues / Marc Farré
Farré, Marc


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 151-174
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 

L'arribada del Canal Segarra-Garrigues a les terres de Lleida ha suposat un abans i un després per aquestes terres . La incorporació del regadiu a moltes finques de secà ha comportat una transformació paisatgística tan gran que gairebé no es reconeix res de com era antigament. A més a més , també s'han provocat un conjunt de canvis que han accelerat la transformació de les estructures agràries que viu de manera general el sector agrari. A la comarca del Segrià, Sunyer ha estat un dels municipis del Segarra-Garrigues més afectats i a través d'una anàlisi de la transformació de parcel·lari, dels cultius i de les explotacions agràries, veurem com ha canviat l'agricultura abans i després del regadiu.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Canals ; Agricultura ; Transformació del paisatge ; Conreu de regadiu ; Explotacions agràries
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Sunyer
Cronologia:[2002 - 2016]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S1- Marc Farre Esquerda.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
El Regadiu als horts de l'Areny del Cardener (Súria, Bages) / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega Enfedaque, Albert


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 123-150
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 

El riu Cardener, al seu pas per Súria (Bages) ha format una extensa plana al·luvial coneguda com les Hortes i, històricament, com l'Areny. Aquesta plana sedimentària està íntegrament ocupada per un conjunt d'horts que, en conjunt, tenen una extensió d'unes 29 ha. Aquesta horta està documentada des del segle XII i està regada per una xarxa que pren les aigües del canal industrial de la fàbrica nova Abadal i que abans ho feia de la séquia del molí de Reguant, documentat des del segle XII. L'Areny ha patit periòdiques inundacions del riu, i la xarxa de recs ha estat en ús continuat des de fa almenys 800 anys -tot i que segurament ja existia abans. Això fa que els recs hagin requerit des de sempre freqüents tasques de manteniment. Però bàsicament la topologia de la xarxa i les capacitats dels recs no han patit grans modificacions al llarg del temps. El seu cabal i recorregut s'ha mantingut molt constant al llarg dels segles. En algun cas, amb el pas del temps, s'ha suprimit algun dels ramals i en altres casos s'han soterrat diversos trams. Actualment, el proveïment de l'aigua a l'Areny es fa per mitjà d'un conjunt de boques obertes al canal Abadal. Abans l'aigua provenia de la séquia del molí, que tenia el mateix traçat que el canal, i que l'any 2003 es va poder documentar amb una intervenció arqueològica. Els segles XVIII i XIX també va haver-hi sínies que treien l'aigua de la séquia i la abocaven a la xarxa de recs. La xarxa té dos tipus de recs. Els principals, que reparteixen l'aigua per tota l'horta i que sempre porten aigua, i els secundaris, recs terminals, que habitualment no duen aigua i només s'obren quan cal regar. Aquests darrers poden modificar el traçat, en funció de com se situen les eres i els cavallons de l'hort. Tot i que sempre s'ha regat per inundació, cada vegada és més freqüent l'aparició del mètode gota a gota, encara que que els dipòsits que acumulen l'aigua la prenen dels recs principals. A partir d'una abundant documentació històrica, s'analitza la història del regadiu a l'Areny. La comunicació també fa referència a altres sectors d'horts de Súria, especialment l'horta del Salí, una singular ampliació de l'horta de l'Areny duta a terme el segle XIX. També s'estudien els problemes causats per les inundacions del riu, i el conflicte històric entre moliners i hortalans, provocat per l'ús de l'aigua, i resolt definitivament amb una concòrdia de l'any 1705.


Matèries: Recursos hídrics ; Agricultura ; Séquies ; Molins d'aigua ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu ; Horta
Àmbit:Súria ; Cardener, riu
Cronologia:[0000 - 1900]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S1- Albert Fabrega.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 197
seleccionar
imprimir
Les Relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg / Joan Josep Busqueta i Riu
Busqueta i Riu, Joan J.


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 119-122
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 



Matèries: Recursos hídrics ; Agricultura ; Séquies ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu ; Comunitats de regants
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2016]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Pagesos sarraïns i senyors feudals: conflictes entorn de la séquia major d'Aitona i Seros / Marta Monjo Gallego
Monjo Gallego, Marta


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 67-84
 (Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg) 


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conflictivitat social ; Recursos hídrics ; Agricultura ; Séquies ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu ; Règim senyorial
Àmbit:Aitona ; Seròs
Cronologia:[1343 - 1400]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/S1- Marta Monjo Gallego.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Agua y crecimiento económico: un análisis del caso español / Vicente José Pinilla Navarro
Pinilla Navarro, Vicente


En: 207864 Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018. p. 13-32
 (Conferència inaugural) 


Matèries: Recursos hídrics ; Agricultura ; Conreu de regadiu
Àmbit:Espanya
Cronologia:[0000 - 2016]
Accés: http://www.sistemesagraris.udl.cat/IX-Recs historics_fitxers/Treballs pdf/Conferencia Inaugural - Vicente Pinilla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 197
seleccionar
imprimir
El Procés de transformació de la propietat de la terra i de l'hàbitat entorn del caseriu de la Bassa Nova d'Almenar (Segrià) al llarg de l'edat contemporània / Josep Forns i Bardají
Forns i Bardají, Josep


En: 136574 Poblament, territori i història rural : VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 181-190
 (Masos i Poblament a la Catalunya Nova) 

La comunicació tracta de l'evolució d'una part integrant del terme d'Almenar, propietat dels béns de propis del municipi, al secà, dedicada bàsicament a les pastures dels ramats transhumants fins el segle XVIII. Davant la pressió demogràfica del set-cents i la necessitat de produir, l'ajuntament va cedir aquests camps a terratge previ pagament d'un cens anual, fet que en ocasions van significar un acaparament de terres per part d'alguns propietaris. A llarg termini la legislació liberal va afavorir el ple domini de la propietat dels antics arrendataris. Les antigues pletes i basses hauran de compartir el territori amb les cabanes, forma d'habitatge temporal per passar la setmana els llauradors i els parells de mules. L'arribada de les aigües del canal d'Aragó i Catalunya (any 1913), significarà l'inici de nous canvis en el territori, tant en la distribució de la propietat de part dels majors propietaris com en la seva forma d'explotació. Posar en conreu les noves terres de rec suposava la necessitat d'aplanar-les, construir pantans, pagar el regatge, fer canalitzacions, més salaris, recórrer una distància considerable des del nucli de població, etc., que feien inviables les pràctiques tradicionals. Tot i el sistema d'arrendament dels primers anys, vers els anys 1920, comprovem com van adquirint les propietats colons provinents de zones com la Segarra i l'Anoia, que residiran a les torres, configurant un nou sistema de poblament dispers i semidispers entorn de la Bassanova, amb església, bar-botiga, escola, festa major, etc. Almenar i Almacelles han estat els dos nuclis immediats de serveis.El nou sistema de conreu, de propietat més extensa i terreny millor adaptat que el de l'horta vella tradicional, facilitarà l'aparició d'una forma de conreu més innovadora tècnicament, amb un poblament de torres i propietaris, d'una idiosincràsia pròpia que, també representaran un pol de pressió important en els afers municipals.



Matèries: Propietat de la terra ; Agricultura ; Estructura agrària ; Revolució liberal ; Evolució demogràfica ; Societat rural ; Explotacions agràries ; Canals ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Transformació agrària ; Sistemes de conreu ; Propietaris agraris
Àmbit:Almenar
Cronologia:[1700 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Institut d'Estudis Ilerdencs; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 197
seleccionar
imprimir
La Colonización del delta del Ebro: de la barroca a los núcleos urbanos (s. XII-XX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: 136574 Poblament, territori i història rural : VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 139-160
 (Masos i Poblament a la Catalunya Nova) 

En el proceso de colonización del Delta el mas no parece haber tenido ningún papel significativo. Los primeros habitantes se instalan a principios del s. XVIII en las motas situadas a ambos lados del río y basan su economía en la explotación extensiva de los recursos naturales (la sosa) y una agricultura limitada a las zonas no salinas inmediatas al río. Estos primeros colonos se apropian de extensas superficies de comunales que privatizan por el uso y a partir de las cuales se sustenta la familia. El resultado es un tipo de hábitat disperso organizado en torno a la barraca, que es la vivienda habitual de la familia y el centro de sus actividades económicas. La limitación del espacio agrícola útil, la introducción de nuevos cultivos más productivos (la barrilla, el maíz), el fuerte crecimiento demográfico y la construcción de norias provocan en la primera mitad del s. XIX un proceso de densificación a partir de la fragmentación de las propiedades por los repartos hereditarios, con la aparición de nuevas barracas. La construcción de los canales de la Derecha (1860) i de la Izquierda (1912) posibilitará expandir el espacio agrícola ocupando las zonas salobres, e introducir un nuevo cultivo más productivo, el arroz, lo que permite pasar directamente de la barraca a la estructura urbana.



Matèries: Colonització rural ; Nuclis de població ; Rius ; Deltes ; Recursos naturals ; Agricultura ; Conreus ; Creixement demogràfic ; Estructura agrària ; Canals ; Conreu de regadiu ; Arròs
Àmbit:Ebre, delta de l'
Cronologia:[1700 - 1920]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Institut d'Estudis Ilerdencs; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 197
seleccionar
imprimir
Enginyers i regants : el Canal d'Aragó i Catalunya : (1896-1940) / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


Lleida ; Alguaire : Universitat de Lleida : Patronat Josep Lladonosa, 2017
256 p. ; 21 cm (Josep Lladonosa, 19) 
Premi Josep Lladonosa d'Història Local, 27a convocatòria.
ISBN 9788491440192

La construcció i la posada en explotació del Canal d'Aragó i Catalunya, una de les infraestructures hidràuliques més significatives d'època contemporània a Espanya, és l'objecte d'estudi d'aquesta monografia. El treball de recerca realitzat per l'autor permet dimensionar la seva contribució a la dinamització agrària de les terres situades entre les valls dels rius Segre, Cinca i Noguera Ribagorçana, a més d'analitzar altres factors socials i polítics que converteixen el Canal en un fet de gran importància històrica.



Matèries: Obres públiques ; Enginyers ; Canals ; Construcció ; Infraestructures d'aigües ; Conreu de regadiu ; Agricultura ; Irrigació ; Política hidràulica
Matèries:Canal d'Aragó-Catalunya
Àmbit:Segre, riu ; Cinca, riu ; Noguera Ribagorçana, riu ; Segrià ; Noguera ; Aragó
Cronologia:1896 - 1940
Autors add.:Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol ; Ajuntament d'Alguaire ; Universitat de Lleida
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Institut d'Estudis Ilerdencs; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; B. L'Atlàntida (Arbeca); Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs); B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Margarida de Montferrat (Balaguer); Biblioteca Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell); B. Joan Duch (Juneda); B. Pública de Lleida; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Generau (Vielha)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
El Canvi d'usos de sòl en un poble de secà: Alfés (Segrià). L'efecte del canal Segarra-Garrigues [Fitxer informàtic] / Elena Aran Claveria ; [dirigit per: Francesc Nadal]
Aran Claveria, Elena


2014
Dirigida per: Nadal, Francesc. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El treball realitza una exploració per conèixer els efectes que la contribució del canal Segarra-Garrigues ha tingut en el canvi d'usos del sòl agrícola en un municipi de la comarca del Segrià: Alfés. Alfés és un poble de 319 habitants, situat al Sud del terme de Lleida, on l'agricultura ha set la principal activitat que ha desenvolupat al llarg de la seva història, amb gran tradició de conreu de secà, gràcies a l'establiment d'un molí de farina a principis de segle XVIII, per tal d'aprofitar el blat que s'hi produïa, sent aquest el cereal amb més explotacions, a més de cultius llenyosos com ametllers i olivers. Actualment, podem observar com s'està instal·lant en algunes parcel·les el sistema de reg a goteig, i a més, s'han conreat nectarines. Aquest estudi consisteix en avaluar la transformació històrica del paisatge, arran de les obres efectuades en el sector 12.1 del canal, i saber què ens ha dut a la situació actual. La recerca es realitzarà a partir d'un buidatge bibliogràfic, per tal de corroborar mitjançat cartografia històrica i actual del terreny, dades estadístiques i imatges reals, per mostrar l'evolució que s'ha produït en el segle XIX i XX en aquestes terres, i poder constatar de primera mà aquests fets, mitjançat un treball de camp que constarà d'entrevistes amb afectats d'aquesta obra, i realització de fotografies en el terreny per plasmar la realitat.


Matèries: Usos del sòl ; Sòl agrícola ; Transformació agrària ; Canals ; Séquies ; Irrigació ; Conreu de regadiu
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Alfés
Cronologia:[0000 - 2014]
Autors add.:Nadal i Piqué, Francesc (Dir.)
Accés: https://hdl.handle.net/2445/65807
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Projecte PECT motors del Segarra-Garrigues: ús eficient de l'aigua / Joan Girona Gomis
Girona i Gomis, Joan


En: Dossier Tècnic, Núm. 121 (Març 2023), p. 3-10

Aquestes activitats formen part d'un projecte PECT (Motors Segarra-Garrigues) amb el suport financer dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Lleida. El Projecte està liderat per l'Ajuntament de Tàrrega, amb la participació de l'Associació Acord i l'IRTA, i amb el suport de diferents empreses del sector (Grup Borges, Codorniu, Bodegues Torres, Fruits de Ponent) i el suport de diferents municipis i consells comarcals de la zona. Les activitats esmentades en aquest article han estat dirigides i realitzades pel personal investigador i tècnic del programa Ús eficient de l'aigua en agricultura de l'IRTA. Les explotacions sobre les que s'han realitzat les activitats experimentals són de titularitat privada (poma de muntanya (Sr. Gerard Cases), vinya (Sr. Josep M. Pijoan) i pistatxer (Sr. Ramon Boleda), i olivera Maials (Sr. Joan Sabaté)) o bé de titularitat pública (olivera Borges Blanques (Generalitat de Catalunya) i olivera Maials-Llardecans (Diputació de Lleida)), a tots ells agraïm la seva col·laboració.


Matèries: Agricultura ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Fruiters ; Olivera ; Vinya ; Aprofitament d'aigües
Àmbit:Segarra ; Garrigues ; Segrià
Cronologia:2023
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.12327/2610


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 197
seleccionar
imprimir
Estudi tècnic-econòmic sobre la posta en reg d'una finca de secà i plantació de 14,14 ha de perer i de 8,10 ha de presseguer i nectarina en el T.M. de Seròs (Lleida) / Alfred Burballa
Burballa Noria, Alfred


1986
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida, 1986
2 vols. : 13 plàn. ; 30 cm
Treball final de carrera.



Matèries: Projectes ; Explotacions agràries ; Fruiters ; Agronomia ; Conreu de regadiu ; Irrigació
Àmbit:Seròs
Cronologia:1986
Localització: Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 197
seleccionar
imprimir
Proyecto de optimización agronómica y creación de la comunidad de regantes "Pla de Vallmanya" con una superficie de 156.22 ha sita en el término municipal de Alcarrás (Lleida) / Antonio Casallo Mantecón
Casallo Mantecón, Antonio


1996
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida, 1996
8 vols. : 20 plàn. ; 30 cm
Treball final de carrera.



Matèries: Projectes ; Agronomia ; Conreu de regadiu ; Comunitats de regants ; Agricultura ; Irrigació
Àmbit:Alcarràs
Cronologia:1996
Localització: Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3