português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CATALAN HISTORICAL REVIEW []
Referències trobades:
69   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Robert B. Tate (1921-2011). In memoriam / Maria Teresa Ferrer i Mallol
Vilallonga i Vives, Mariàngela


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 153-155


Matèries: Necrologia ; Homenatge ; Historiadors ; Filòlegs ; Biobibliografia
Matèries: Tate, Robert B (1921-2011)
Àmbit:Catalunya ; Irlanda del Nord - Regne Unit
Cronologia:1921 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248197/332309
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manuel Riu i Riu (1929-2011). In memoriam / Maria Teresa Ferrer i Mallol
Ferrer i Mallol, Maria Teresa


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 149-151


Matèries: Necrologia ; Homenatge ; Historiadors ; Edat mitjana ; Biobibliografia
Matèries: Riu i Riu, Manuel (1929-2011)
Àmbit:Manresa ; Sant Llorenç de Morunys ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1929 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248196/332308
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ianua Coeli : monumental Romanesque doorways on the Iberian Peninsula International Congress. Barcelona-Ripoll 24-27 november 2010 / Francesca Español
Español i Bertran, Francesca


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 145-147


Matèries: Edat mitjana ; Romànic ; Arquitectura religiosa ; Congressos
Àmbit:Barcelona ; Ripoll ; Catalunya
Cronologia:2010
Autors add.:Congrés Internacional Art Romànic (2010 : Barcelona : Ripoll )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248195/332307
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sixth centennial of the death of King Martin the Humane : The International Conference Martin the Humane, the last King in the Barcelona Dinasty (1396-1410): The interregnum and the Compromise of Caspe / Josep M. Palau i Baduell
Palau i Baduell, Josep M.


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 137-143


Matèries: Edat mitjana ; Baixa edat mitjana ; Commemoració ; Congressos ; Monarques ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1396 - 1412
Autors add.:Congrés Internacional Martí l'Humà (2010 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248194/332306
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The Spanish civil war in Catalan narrative / Maria Campillo
Campillo Guajardo, Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 121-136
Notes i referències.

The first part of this article presents the literary output on the subject of the Spanish Civil War written during the war and immediately after it, between 1936 and 1939. What stand out from this time are brief, non-fictional narrative forms which were often meant for the press, such as chronicles from both the battlefront (where Pere Calders excels) and the home front. Among the fictional genres, short stories prevailed during the war, while the novel, a genre which requires the slow assimilation of experience, found its maximum expression in the post-war period in two canonical works by Joan Sales and Mercè Rodoreda, which shall be analysed in the second part of this article.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Literatura ; Crònica
Matèries: Rodoreda i Gurguí, Mercè (1908-1983) ; Sales i Vallès, Joan (1912-1983)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939; 1939 - 1962
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248193/332305
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrial colonies in Catalonia / Rosa Serra
Serra i Rotés, Rosa


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 101-120
Notes i referències. Bibliografia complementària.

Industrial colonies, meaning industrial population nuclei located in rural areas, are one of the most characteristic phenomena of the industrialization process in Catalonia, both because of the industrial, business and social model they developed and because they became one of the most singular features of the landscapes in the Ter and Llobregat river basins. Thanks to these colonies, the counties where they were located ceased being rural and instead became industrialised and urbanised.


Matèries: Industrialització ; Colonies industrials ; Localització industrial ; Indústria tèxtil ; Rius ; Moviment obrer ; Empresaris ; Control social ; Condicions de vida
Matèries: Pons i Enrich, Josep (1811-1893)
Matèries:Cal Pons
Àmbit:Ter, riu ; Llobregat, riu ; Ripollès ; Osona ; Berguedà ; Bages
Cronologia:1833 - 1999
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248192/332304
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The implementation of the Counter-Reform in Catalan-speaking lands (1563-1700) : A succesful process? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 83-100
Notes i referències.

The process of the Counter-Reformation, embarked on after the Council of Trent (1545-1563), was successful in some parts of Europe, whilst in others it did not manage to change the existing religious practices or morals. In the Catalanspeaking lands, we cannot yet reach a definitive answer on the success or failure of the Counter-Reformation. We do know that there was an intense reforming campaign undertaken by the king, the Church authorities and a major swath of the regular clergy, heightened by fear that proximity to France and Occitan immigrants would foster the penetration of Calvinism. Vast resources were poured into the propagation of the Catholic dogmas and the reform of the clergy, as defined during and after the Council of Trent. However, other factors hindered this process, including banditry and the presence of Muslim converts to Christianity. A hypothesis can be put forth that in heavily urban areas, the Counter-Reformation was ultimately imposed in the middle term, but that it encountered more difficulties in the mountainous and more rural and isolated areas despite the efforts of the reformers.


Matèries: Edat moderna ; Contrareforma ; Concili de Trento ; Església ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes
Cronologia:1563 - 1700
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248191/332303
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The military orders in Catalonia / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 53-82
Notes i referències.

The Jerosolimitan Orders of the Hospital, the Holy Sepulchre and the Temple reached Catalonia at a very early date, among other reasons because of its relationship with Provence through the marriage of Ramon Berenguer III and Dolça de Provença, as well as through the propaganda spread by the Catalan pilgrims who had visited the Holy Land. The counts and the nobility were the main instigators of donations of land, rights and goods to the orders, which encouraged them to move to the Principality. By the second half of the 12th century, they had already set up their respective networks of convents here, with particular influence in Catalunya Nova.1 Even though they depended institutionally on the central convents in the East (Jerusalem, Saint John of Acre, Cyprus and Rhodes, the latter the headquarters of the Order of the Hospital), the Catalan houses disassociated themselves with their original Provencal provinces and formed their own districts, which encompassed Aragon, as well as Mallorca and Valencia after they were conquered. The provincial Catalan masters, almost all of them from the middle class and petty nobility, represented the central convents. They managed the districts under the advice of the chapterhouses or annual meetings of the knight commanders or heads of the different houses, who also governed and administered the commandries. Part of the revenue was remitted to the central convents each year. Apart from money, the Catalan provinces also sent foodstuffs, horses, weapons and especially staff to the East. Some Catalan brothers would reach the top echelon of the orders, including Brother Arnau de Torroja, Grand Master of the Knights Templar from 1181 to 1184; and Antoni de Fluvià and Pere Ramon Sacosta, Grand Masters of the Order of the Hospital in 1421-1437 and 1461-1467, respectively. The military orders participated in the territorial expansion campaigns in the 12th and 13th centuries and in the military actions of the Catalan monarchy in the 14th and 15th centuries. The Knights Hospitallers and the Order of Saint James founded convents in Catalonia which noble women entered. Only one military order was founded on Catalan soil, the Order of Saint George of Alfama created in 1201 by Peter the Catholic. Despite the protection of the monarchy, it was subsequently incorporated into the Valencia-based Military Order of Montesa in 1400.


Matèries: Edat mitjana ; Ordes militars ; Església ; Cristianisme ; Conquesta cristiana ; Llegats i donatius ; Drets i privilegis ; Operacions militars
Matèries:Orde del Temple ; Templers ; Hospitalers ; Orde de Santa Maria de Montesa ; Orde de Sant Jordi d'Alfama
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1099 - 1517]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248190/332302
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Religious architecture during the Romanesque period in Catalonia (11th - 13th centuries) : Assessment and critical notes / Xaviert Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 27-51
Notes i referències.

In Catalonia, the historiography of the Romanesque started a full half-century later than the earliest European movements, particularly in France. This historiography manifested itself with studies that helped to understand, classify and compare the movement to other architectures, with restoration and the protection of monuments, as well as with new architectures that harked back to the mediaeval past. Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) and Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) were the pioneers in these studies. This article considers the most pressing issues today and takes part in the current debates on Catalan religious Romanesque architecture. The complex containing the former church see in Egara, now Terrassa, which was recently excavated, is a prime example. The article shall also analyse the issue of the earliest Romanesque art in the 11th century, compare the monastic churches in Ripoll and Cuixà, present new studies on the cathedrals in La Seu d'Urgell, Girona and Vic, and consider interesting problems involving architecture and liturgy, the still undefined transition from the 11th to 13th century and the late Romanesque-style architecture from the 12th to 13th centuries, when Gothic architecture had already taken root in northern France.


Matèries: Edat mitjana ; Alta edat mitjana ; Romànic ; Arquitectura religiosa ; Historiografia ; Catedrals ; Litúrgia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1300]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248189/332301
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Robert B. Tate (1921-2011). In memoriam / Maria Teresa Ferrer i Mallol
Vilallonga i Vives, Mariàngela


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 281-282


Matèries: Necrologia ; Homenatge ; Historiadors ; Filòlegs ; Biobibliografia
Matèries: Tate, Robert B (1921-2011)
Àmbit:Catalunya ; Irlanda del Nord - Regne Unit
Cronologia:1921 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248186/332298
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manuel Riu i Riu (1929-2011). In memoriam / Maria Teresa Ferrer i Mallol
Ferrer i Mallol, Maria Teresa


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 277-279


Matèries: Necrologia ; Homenatge ; Historiadors ; Edat mitjana ; Biobibliografia
Matèries: Riu i Riu, Manuel (1929-2011)
Àmbit:Manresa ; Sant Llorenç de Morunys ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1929 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248185/332297
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ianua Coeli : la porta monumental romànica als territoris peninsulars. Congrés Interanacional. Barcelona-Ripoll 24-27 de novembre de 2010 / Francesca Español i Bertran
Español i Bertran, Francesca


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 275-276


Matèries: Edat mitjana ; Romànic ; Arquitectura religiosa ; Congressos
Àmbit:Barcelona ; Ripoll ; Catalunya
Cronologia:2010
Autors add.:Congrés Internacional Art Romànic (2010 : Barcelona : Ripoll )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248184/332296
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sisè centenari de la mort del rei Martí l'Humà : el Congrés Internacional "Martí l'Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'interregne i el Compromís de Casp" / Josep M. Palau i Baduell
Palau i Baduell, Josep M.


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 269-274


Matèries: Edat mitjana ; Baixa edat mitjana ; Commemoració ; Congressos ; Monarques ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1396 - 1412
Autors add.:Congrés Internacional Martí l'Humà (2010 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248183/332295
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La guerra civil en la narrativa catalana / Maria Campillo
Campillo Guajardo, Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 257-268
Notes i referències.

En aquest article es presenta, en una primera part, la producció entorn del tema de la guerra escrita coetàniament, entre el 1936 i el 1939. Destaquen, en aquest període, les formes narratives breus no ficcionals i sovint destinades a la premsa periòdica, com les cròniques del front (hi excel·leix Pere Calders) o les de rereguarda. Entre els gèneres ficcionals, durant la guerra té molt d'interès el conte, mentre que la novel·la, un gènere que requereix l'assimilació lenta de l'experiència, trobarà la màxima expressió a la postguerra en dues obres canòniques, de Joan Sales i Mercè Rodoreda, que s'analitzen a la segona part.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Literatura ; Crònica
Matèries: Rodoreda i Gurguí, Mercè (1908-1983) ; Sales i Vallès, Joan (1912-1983)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939; 1939 - 1962
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248182/332294
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les colonies industrials a Catalunya / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 241-255
Notes i referències. Bibliografia complementària.

Les colònies industrials, enteses com a nuclis de poblament industrials situats en zones rurals, són un dels fenòmens més característics del procés d'industrialització de Catalunya, tant pel model industrial, empresarial i social que van desenvolupar com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les conques fluvials del Ter i del Llobregat, i més concretament de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. De la mà de les colònies, aquestes comarques van deixar de ser espais rurals i es van industrialitzar i urbanitzar.


Matèries: Industrialització ; Colonies industrials ; Localització industrial ; Indústria tèxtil ; Rius ; Moviment obrer ; Empresaris ; Control social ; Condicions de vida
Matèries: Pons i Enrich, Josep (1811-1893)
Matèries:Cal Pons
Àmbit:Ter, riu ; Llobregat, riu ; Ripollès ; Osona ; Berguedà ; Bages
Cronologia:1833 - 1999
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248181/332293
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La implantació de la Reforma católica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un proceés reeixit? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 227-240
Notes i referències.

El procés de la Reforma catòlica, endegat després del Concili de Trento (1545-1563), va tenir èxit en alguns territoris europeus, però en d'altres no aconseguí canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta definitiva sobre l'èxit o el fracàs de la Reforma catòlica. Però ja sabem que hi va haver una intensa campanya reformadora del rei, de les autoritats eclesiàstiques i d'una part important del clergat regular, incrementada per la por que el veïnatge amb França i la immigració occitana afavorissin la penetració del calvinisme. S'esmerçaren molts recursos en la propagació dels dogmes catòlics i en la reforma del clergat, tal com havien estat definits durant i després del Concili de Trento. D'altres elements, però, dificultaven el procés, en particular el bandolerisme i la presència de moriscos. Es pot formular la hipòtesi que a les zones amb una forta presència urbana la Reforma catòlica s'imposà a mitjà termini, però que va patir més dificultats a les serralades i a les zones més rurals i aïllades, malgrat els esforços dels reformadors.


Matèries: Edat moderna ; Contrareforma ; Concili de Trento ; Església ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes
Cronologia:1563 - 1700
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248180/332292
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les ordes militars a Catalunya / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 201-225
Notes i referències.

Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalunya, entre d'altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Principat, on a la segona meitat del segle XII ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les províncies originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes, Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l'orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansió territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori català, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l'orde valencià de Montesa.


Matèries: Edat mitjana ; Ordes militars ; Església ; Cristianisme ; Conquesta cristiana ; Llegats i donatius ; Drets i privilegis ; Operacions militars
Matèries:Orde del Temple ; Templers ; Hospitalers ; Orde de Santa Maria de Montesa ; Orde de Sant Jordi d'Alfama
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1099 - 1517]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248179/332291
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'arquitectura religiosa d'època romànica a Catalunya (segles XI - XIII) : balanç i notes crítiques / balanç i notes crítiques
Barral i Altet, Xavier


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 181-200
Notes i referències.

A Catalunya, la historiografia del romànic s'inicia ben bé mig segle després dels primers moviments europeus, sobretot francesos, i es manifesta amb l'estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres arquitectures, amb la restauració i la protecció dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval. Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis. El present treball planteja les principals qüestions d'actualitat i pren part en els debats d'avui sobre l'arquitectura religiosa romànica catalana. El conjunt de l'antiga seu episcopal d'Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n'és un bon exemple. A l'article s'analitza també la qüestió del primer art romànic del segle XI, es comparen les esglésies monàstiques de Ripoll i de Cuixà, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d'Urgell, Girona i Vic, es plantegen interessants problemes d'arquitectura i litúrgia, l'encara indefinida transició del segle XI al XII i l'arquitectura tardana d'estil romànic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de França l'arquitectura gòtica ja s'havia imposat.


Matèries: Edat mitjana ; Alta edat mitjana ; Romànic ; Arquitectura religiosa ; Historiografia ; Catedrals ; Litúrgia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1300]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248178/332290
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Session at the Institut d'Estudis Catalans on the civic-political dimension of the oeuvre of historian Jaume Vicens Vives



En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 119-129
Notes i referències.


Matèries: Commemoració ; Homenatge ; Historiadors ; Historiografia ; Biobibliografia ; Institucions culturals
Matèries: Vicens i Vives, Jaume (1910-1960)
Matèries:Institut d'Estudis Catalans : IEC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1910 - 1960; 2010
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/229790/311835
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sixth centennial of Francesc Eiximenis



En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 115-118
Notes i referències.


Matèries: Commemoració ; Escriptors ; Conferències ; Ressenyes ; Bibliografies
Matèries: Eiximenis, Francesc d' (1327?-1409)
Àmbit:Girona ; Catalunya ; País Valencià
Cronologia:1340 - 1409; 2009
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/229789/311834
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3