Periodistas radiofónicas: De la República a la Transición. Entrevista a la periodista Anna Comas / Elvira Altés Rufias
Altés Rufias, Elvira


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 23, núm. 1 (2016) , p. 195-211 (Textos y documentos) 
Exemplar dedicat a: "Las mujeres y la radio".

Identidad cultural y espacios de actuación : las propuestas del feminismo conservador catalán / Amelia García Checa
García Checa, Amelia


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 15, núm. 2 (2008) , p. 209-235 : il.
Exemplar dedicat a: "Entre la religión y la política: mujeres y culturas políticas católicas en la España contemporánea". Notes a peu de pàgina.

A principis del segle XX, l'existència d'una elit intel·lectual entre el col·lectiu femení burgès, preocupada per la qüestió femenina i per millorar la seva condició, va ser fonamental en el qüestionament de les restriccions que el discurs de gènere imposava en la societat. A partir de l'acceptació del discurs de la diferència de gènere i clarament influïdes pel catalanisme polític i el reformisme social, aquest col·lectiu va reivindicar l'accés de les dones a l'ensenyament, al treball remunerat i a la formació professional. Amb els seus plantejaments i la seva actuació van aconseguir formular tímides demandes d'emancipació social.

Los Inicios del feminismo en el obrerismo catalán. Un folleto de Teresa Claramunt / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 13, núm. 1 (2006) , p. 183-194 (Textos y documentos) 
Inclou transcripció de: "Teresa Claramunt: La mujer, consideraciones generales sobre su estado ante las prerrogativas del hombre". Buenos Aires, A. Zuccarelli, (1905).

Prosopografías de lo efímero : trayectorias profesionales de las artesanas barcelonesas en el siglo XIX / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan José


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 12, núm. 2 (2005) , p. 235-253

Les artesanes en l'era de la modernització representen un dels sectors femenins pitjor coneguts. La manca de dades sobre les seves vides pot ser esmenada, encara que limitadamente, pel recurs a "fragments de vida" que il·luminen esporàdicament la seva invisibilitat. Unes poques dades fiscals, administratives i notarials permeten apreciar a aquestes dones com a veritables agents del canvi social i gestores tant dels seus negocis com del futur dels seus llinatges.

Teresa Claramunt, memoria y biografía de una heterodoxa / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 12, núm. 2 (2000) , p. 281-307 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Teresa Claramunt va ser una heterodoxa en la seva privadesa ja que es va atrevir a transgredir les normes i valors de gènere. Va desenvolupar un camí vital ple de desafiaments per qüestionar el model de feminitat vigent. Va ser també una dona heterodoxa en el seu pensament feminista que es va basar en la seva experiència com a dona obrera. El seu origen social l'allunyava del perfil de les feministes del seu temps, dones cultes i educades en famílies liberals. Teresa Claramunt va asseure les bases del feminisme obrerista de base anarquista, antecedent del que es desenvoluparà en els anys trenta del segle XX.

Un Testimonio de la Guerra Civil Española. Ana Pibernat : "Mis memorias" / Amparo Hurtado Albir
Hurtado Albir, Amparo


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 7, núm. 2 (2000) , p. 439-459
Exemplar dedicat a: "Mujer y medicina en el mundo antiguo".

La Maestria silenciosa : maestras artesanas en la Barcelona de la primer mitad del siglo XIX
Romero Marín, Juan José


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 4, núm. 2 (1997) , p. 275-294
Exemplar dedicat a: "Historia de las mujeres y fuentes orales".

La Dedicación de las mujeres a la vida religiosa y el desarrollo del sistema de géneros feudal en los condados catalanes, siglos IX-XI / Montserrat Cabré i Pairet
Cabré i Pairet, Montserrat


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 1, núm. 2 (1994) , p. 185-208
Exemplar dedicat a: "Ciclos de vida de las Mujeres".

Federica Montseny : dirigente anarquista, feminista y ministra / Mary Nash
Nash, Mary


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 1, núm. 2 (1994) , p. 259-271
Exemplar dedicat a: "Ciclos de vida de las Mujeres".

Federica Montseny y el feminismo : unos escritos de juventud / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 1, núm. 2 (1994) , p. 307-329
Exemplar dedicat a: "Ciclos de vida de las Mujeres".

Recuperar y repensar la memoria de las mujeres sobre la experiencia sindical / Conchi G. Villar
Villar, Conchi G.


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 8, núm. 1 (2001) , p. 155-175

Dins del marc d'un projecte de creació d'un fons oral, es planteja la necessitat d'abordar la problemàtica de la militància sindical de les dones des d'una anàlisi que superi els estereotips a què la historiografia ha reduït tradicionalment la relació de les dones amb el sindicalisme i la política. A la primera part se sintetitzen les bases del projecte arxivístic de la Fundació Cipriano García- Arxiu Històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (AHCONC) de constitució d'un fons oral sobre la memòria del sindicalisme. A la segona, des de la seva experiència com a entrevistadora i historiadora, l'autora esbossa algunes pautes interpretatives sobre la participació de les dones en el moviment sindical. Finalment es presenta el perfil biogràfic d'una de les entrevistades, Anna Bosch i Pareras així com les seves pròpies reflexions entorn de la validesa del mètode biogràfic com a instrument metodològic per a la reconstrucció i interpretació de la memòria sobre la militància sindical i política de les dones.

Las Mujeres en la sociedad catalana de los siglos IX al XI / Lluís To Figueras
To i Figueras, Lluís


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 8, núm. 2 (2001) , p. 349-363

A l'edat mitjana (dels segles IX al XI), les dones dels comtats catalans posseïen terres obtingudes mitjançant l'herència paterna, el dot marital (decimum), el dret de viduïtat o altres mecanismes previstos per la llei visigoda. Tanmateix la quantitat de terres sota control efectiu de les dones era bastant reduït tal com pot observar-se en la rica documentació del segle X. La seva àmplia participació en les vendes de terres pot relacionar-se amb les seves dificultats en assegurar-se una real autonomia econòmica malgrat els seus drets legals, especialment durant la viduïtat.

El Trabajo de las mujeres en la Cataluña contemporánea desde la perspectiva de los hogares: balance y perspectivas / Cristina Borderías
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 9, núm. 2 (2002) , p. 269-300

Aquest article fa un balanç de l'estat de la questió sobre la transició de l'activitat femenina en el procés d'industrialització català, a partir dels resultats de les investigacions realitzades des de la perspectiva de les llars. A partir de la investigació sobre la ciutat de Barcelona, es contrasten les diferències introduïdes pels mercats de treball locals, concloent sobre la impossibilitat d'extrapolar els resultats obtinguts en poblacions eminentment industrials al model industrial i urbà barceloní, en el qual els condicionants de l'activitat femenina apareixen menys lligats als factors d'oferta i al cicle de vida familiar que als factors de demanda.