Memòries de la terra. Records de municipi de Veciana / Teresa Bacardit
Bacardit, Teresa[S.l.] : Associació del Llibre de la Vida, 2020
1 vol
Memòries de la terra és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX. En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l'autora la Teresa Bacardit, si ara tornessin, la gent d'avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva. Un temps on la gent treballava de valent hores i hores cada dia: els homes al camp, a les mines o fent altres feines que ara ja no existeixen, i les dones a casa rentant la roba, cuidant del bestiar i cuinant per tenir els àpats sempre a punt. La feina dels més petits era anar a escola, ajudar a casa i divertir-se fent trapelleries. Un temps on el valor de l'esforç i del treball passaven de generació a generació, sense haver-los de predicar, de pares a fills. Els valors, l'educació i el respecte pels més grans venien gravats a l'ADN dels nouvinguts. Uns temps en els quals les mares feien callar als fills, els marits feien callar a les mullers i el mossèn del poble els feia callar a tots perquè només i havia una veritat verdadera. Uns temps marcats per una terrible guerra fratricida que va deixar massa dolor, silencis i veus callades que només van comportar malestar i patiments que van ennegrir moltes ànimes fins a la mort del seu cos físic. Uns temps de molta missa, rigidesa i misèria, i de poc menjar, diner i festes que van posar a prova la resiliència de les persones que, a la seva manera, eren felices. Eren felices per no morir d'unes angines, per tenir un plat a taula cada dia o per poder fer una partida de cartes el diumenge. Eren feliços amb el que tenien. Eren feliços per conformitat. Uns temps que han passat i que, per sort, no tornaran per prendre'ns la llibertat d'expressió i el luxe de poder viure una vida fidel al dictat de l'ànima i no de cara a la societat i l'església. És per aquest "no tornaran" que és un deure i una obligació agrair a l'autora el fet d'obrir el seu cor i memòria i haver-nos explicat aquestes vivències amb les quals podrem entendre cada vegada més d'on venim. (El Portal de les Entitats de Terrassa).
