Aplicació d'eines SIG en l'anàlisi dels canvis ambientals a la plana de l'Empordà (1987-2017) / Joaquim Guasch Vallès, Sergi Nuss Girona, Margarita Castañer Vivas
Guasch Vallès, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 157-178 : il. (Ciències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La crítica situació d'emergència climàtica, ecològica i ambiental en la qual es troba immersa l'espècie humana posa al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del model de desenvolupament socioeconòmic que s'ha anat consolidant al llarg de les darreres dècades. Els processos antròpics derivats d'aquest model, així com la seva interacció amb les dinàmiques naturals del territori, han posat en dubte la sostenibilitat dels valors paisatgístics, ecològics i naturals de l'àmbit d'estudi: la Plana de l'Empordà. La finalitat d'aquest projecte, doncs, és identificar, analitzar i avaluar, mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica, com han afectat en la biodiversitat i la qualitat ambiental de l'àmbit els canvis i les transformacions en els usos del sòl, produïts tant a causa de l'activitat humana com per la mateixa dinàmica natural. S'ha observat que al llarg del període analitzat (1987-2017) la pressió antròpica sobre la matriu biofísica de l'àmbit ha sigut molt significativa, fet que ha acabat provocant una destrucció d'una gran quantitat d'hàbitats naturals, comportant així una gran problemàtica: la pèrdua de biodiversitat.

El Lloc i terme de la Palma a través del capbreu de 1403 / Oriol Vernet Pardell
Vernet Pardell, Oriol


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 13-44 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta recerca es basa en l'estudi i l'anàlisi del capbreu de Flix, el Mas de Flix i de la Palma de 1403, conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). La redacció d'aquest capbreu és fruit del canvi jurisdiccional produït l'any 1398 arran de la compra per part de Barcelona de la baronia de Flix i la Palma als creditors de la família Sant Climent i que tenia per objectiu assegurar el transport i abastament de cereal de la ciutat. A través del capbreu podem identificar els béns immobles que cadascun dels seixanta emfiteutes del lloc de la Palma tindria en domini útil per part de la ciutat de Barcelona, senyora del lloc, així com el cens que la universitat de la Palma havia de pagar a la ciutat pel seu usdefruit. El capbreu de 1403 mostra l'elevat grau de coneixement de l'espai colonitzat i la minuciosa planificació i organització de l'espai urbà i dels espais agraris del terme de la Palma.

Las Urbanizaciones dispersas en el ámbito metropolitano, contemporización y reconducción / Marcela Balliano, Lau Maluquer Artigal
Balliano, Marcela


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 114-138 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Un Retorno al orden geográfico como recurso ante la acumulación de parcelaciones de vivienda aislada / Joan Florit Femenias
Florit Femenias, Joan


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 139-153 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Consideracions geogràfiques a la industrialització rural / Josep Oliveras i Samitier
Oliveras i Samitier, Josep


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 184 (febrer 2022), p. 10-13 : il. (Temes, 3) 

L'Activitat industrial al món rural al segle XXI / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotes, Rosa


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 184 (febrer 2022), p. 14-18 : il. (Temes, 4) 
Bibliografia i notes.

Planejament urbanístic i usos del sòl : Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona : Any 2000



Barcelona : Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, [2001?]
236 p. ; 21 * 30 cm

Planejament urbanístic i usos del sòl : Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona : Any 1998



Barcelona : Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Ordenació del Territori, 1998
236 p. ; 21 * 30 cm

Planejament urbanístic i usos del sòl : Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona : Any 1995



Barcelona : Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Urbanisme, [1996?]
292 p. ; 21 * 30 cm

Planejament urbanístic i usos del sòl : Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Garraf i Osona : Any 1994



Barcelona : Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Urbanisme, [1995?]
288 p. ; 21 * 30 cm

El Paisatge garrafenc del XIX. Aportacions a partir del buidatge dels amillaraments de mitjan segle / Valerià Paül, David Serrano
Paül i Carril, Valerià


En: 113638 IV Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, DL 2004. p. 201-208 : map
 (Història) 
Bibliografia.

Els amillarents constitueien una aproximació a l'estudi del paisatge pretèrit dels nostres municipis. Són una font amb limitacions, ja que la seva intencionalitat era bàsicament fiscal (no cobreixen tot el territori, varia la tipologia, etc). Tanmateix, permeten confeccionar-nos una valoració aproximada dels usos/cobertures del sòl.

Estudi dels tipus de sòls del municipi d'Alcover / Esther Blanco Cartagena, Albert Cama i Torrell
Blanco Cartagena, Esther


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 96 (octubre-desembre 2001), p. 31-41

Evolució dels conreus a Alcover del segle XVIII a meitat del XIX : les partides (II) / Ricard Cañellas Batet
Cañellas i Batet, Ricard


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 80 (octubre-desembre 1997), p. 12-41 (Recerca) 
Notes.

Evolució dels conreus a Alcover del segle XVIII a meitat del XIX (I) / Ricard Cañellas Batet
Cañellas i Batet, Ricard


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 79 (juliol-setembre 1997), p. 15-28 (Recerca) 
Notes.

L'Agricultura d'Alcover del 1816 / Xavier Torrell Camps
Cañellas i Batet, Ricard


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 73 (gener-març 1996), p. 18-25 (Recerca) 

Conèixer els espais de la memòria : alguns exemples a la Sénia / Jordi Arasa Centelles, Antonio Michavila Vidal, Manel Serra Heredia
Sorli Moliner, José Joaquín


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 14 (agost 2020), p. 24-32 : il. (Racó de la memòria) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Balance sedimentario del embalse de Ribarroja / Damià Vericat Querol, Álvaro Tena
Vericat Querol, Damià


En: Cuadernos de Investigación Geográfica. vol. 47, núm. 2 (2021) , p. 415-433

L'objectiu d'aquest estudi ha estat construir un balanç de sediments de l'embassament de Riba-roja de Túria, situat en el tram inferior del riu Ebre. Per a això, s'han analitzat dades contínues de cabal i transport de sediments en suspensió presos en els principals rius que desemboquen en l'embassament, així com en la sortida de la presa, per al període 2008-2011. La càrrega de sediments estimada aigües amunt de l'embassament de Mequinensa va ser de 0.66 ž 106 t a-1, mentre que la sortida estimada va ser de 0.04 ž 106 t a-1. L'aportació de sediments provinent dels grans afluents pirinencs, encara que altament regulats, Segre i Cinca va ser de 0,16 ž 106 t a-1, mentre que els rius intermitents que flueixen naturalment des de la Serralada Ibèrica (Matarranya i Algars) van subministrar una càrrega mitjana de 760 t a-1. La càrrega de sediments en suspensió atrapada en els embassaments de Mequinenza i Riba-roja de Túria per al període d'estudi es va estimar en 0,78 ž 106 t a-1, la qual cosa implica una reducció de ca. 95 per cent de la càrrega de sediments del riu. Els resultats il·lustren el paper dels embassaments en la interrupció de la transferència de sediments en el tram sota de l'Ebre, en un context de dèficit sedimentari estructural, després dels canvis generalitzats d'ús del sòl (reforestació) que es van produir en la conca a partir dels anys quaranta del segle passat.

Les Muntanyes de Prades i el bosc de Poblet / Josep M. T. Grau Pujol, Roser Puig i Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: 147496 Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet : del règim senyorial a la gestió pública : Monestir de Poblet, 12 i 13 de novembre de 2004. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. p. 195-279 : il.

Ponència. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales en Lleida y Guadalajara durante los últimos 3000 años a partir de las secuencias polínicas de Ivars, Somolinos y Cañamares [Fitxer informàtic] / autor: Andrés Currás Domínguez ; tesi doctoral dirigida per: Santiago Riera Mora
Currás Domínguez, Andrés


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2012
Dirigida per: Riera i Mora, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2012
1 recurs electrònic (261 p. : il. col., map., taules, gràf.)
Bibliografia. Textos en castellà i anglès.

En aquesta tesi es presenta un estudi sobre l'evolució de paisatges mediterranis continentals a partir de diversos registres pol·línics procedents de sectors meridionals de Guadalajara i del Pla Occidental Català. El terme paisatge és entès en aquest treball com el resultat de les interaccions entre societat humana i mitjà. Els canvis reflectits en el paisatge a partir del registre pol·línic posen de manifest, per tant, les pràctiques humanes, la història ambiental, els usos del sòl i la variabilitat climàtica. L'ús de dades paleoambientals de dos sectors geogràfics diferents permet el seu intercomparació. Aquesta estratègia de recerca permet la identificació de tendències comunes i divergències, la qual cosa permet determinar el paper humà en el canvi paisatgístic al llarg del temps. Tres registres pol·línics van ser obtinguts a Guadalajara: Somolinos a (174 cm comprenent des de 1600 calç a. C.. fins a època actual), Somolinos PAS (380 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 700 calç d. C.) i Cañamares (250 cm depth cobrint des de 450 calç a. C. fins a època actual). En el Pla Occidental Català es van obtenir dos registres pol·línics: Ivars (415 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 1500 calç d. C.) i Els Vilars d'Arbeca (jaciment arqueològic amb algunes mostres datades en el s. IV calç a. C.).

Cartografia i avaluació de sòls de l'àrea regable de Les Garrigues sud : Bovera-La Granadellae / Gustavo Carrillo Mahiques ; [tutor: Jaume Boixadera Llobet]
Carrillo Mahiques, Gustavo


1998
Dirigida per: Boixadera Llobet, Jaume. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1998
VIII, 210 p. : il., taules + 3 plànols
Projecte final de carrera.