Estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales en Lleida y Guadalajara durante los últimos 3000 años a partir de las secuencias polínicas de Ivars, Somolinos y Cañamares [Fitxer informàtic] / autor: Andrés Currás Domínguez ; tesi doctoral dirigida per: Santiago Riera Mora
Currás Domínguez, Andrés


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2012
Dirigida per: Riera i Mora, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2012
1 recurs electrònic (261 p. : il. col., map., taules, gràf.)
Bibliografia. Textos en castellà i anglès.

En aquesta tesi es presenta un estudi sobre l'evolució de paisatges mediterranis continentals a partir de diversos registres pol·línics procedents de sectors meridionals de Guadalajara i del Pla Occidental Català. El terme paisatge és entès en aquest treball com el resultat de les interaccions entre societat humana i mitjà. Els canvis reflectits en el paisatge a partir del registre pol·línic posen de manifest, per tant, les pràctiques humanes, la història ambiental, els usos del sòl i la variabilitat climàtica. L'ús de dades paleoambientals de dos sectors geogràfics diferents permet el seu intercomparació. Aquesta estratègia de recerca permet la identificació de tendències comunes i divergències, la qual cosa permet determinar el paper humà en el canvi paisatgístic al llarg del temps. Tres registres pol·línics van ser obtinguts a Guadalajara: Somolinos a (174 cm comprenent des de 1600 calç a. C.. fins a època actual), Somolinos PAS (380 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 700 calç d. C.) i Cañamares (250 cm depth cobrint des de 450 calç a. C. fins a època actual). En el Pla Occidental Català es van obtenir dos registres pol·línics: Ivars (415 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 1500 calç d. C.) i Els Vilars d'Arbeca (jaciment arqueològic amb algunes mostres datades en el s. IV calç a. C.).

Cartografia i avaluació de sòls de l'àrea regable de Les Garrigues sud : Bovera-La Granadellae / Gustavo Carrillo Mahiques ; [tutor: Jaume Boixadera Llobet]
Carrillo Mahiques, Gustavo


1998
Dirigida per: Boixadera Llobet, Jaume. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1998
VIII, 210 p. : il., taules + 3 plànols
Projecte final de carrera.

Paisatges dels pobles abandonats al Cadí i Moixeró / Ferran Canudas Gorgas
Canudas Gorgas, Ferran


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 40, núm. 147 (primavera 2021), p. 18-23 : il. (Dossier. Pobles abandonats) 

L'Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX : producció agrària i usos del sòl / Enric Saguer i Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Estudi General. Girona, núm. 13 (1993) , p. 201-231
Número monogràfic: Geografia històrica i història del paisatge. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

Paisatge rural i espais agraris a Puigtinyós (Montferri) a l'edat mitjana (segles XII-XV) / Antoni Virgili, Maria Mateu
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 24 (20209) , p. 67-98

En aquest treball es presenta un assaig de reconstrucció dels espais agraris de l'antic terme de Puigtinyós (municipi de Montferri) a la baixa edat mitjana, a partir de l'anàlisi documental, el treball de camp i l'estudi dels parcel·laris. D'una banda, s'han pogut situar els antics casals de molins, l'horta, les partides amb predomini del conreu de la vinya i les àrees de terra campa. De l'altra, s'ha posat en relleu l'interès del monestir cistercenc de Santes Creus, senyor del districte, de concentrar tots els drets sobre els dos principals casals de molins del terme, situats a la riba esquerra del Gaià.

La Urbanización Robert de Altafulla / José Daniel Vila Robert
Vila Robert, José Daniel


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 44 (2020) , p. 77-82 : il.

A mitjan segle passat, l'economia del municipi d'Altafulla estava vertebrada en el sector primari: agricultura i pesca. La inclusió del turisme residencial autòcton i estranger va canviar, en molt pocs anys, l'activitat econòmica per a passar al sector terciari. Els cultius, especialment les vinyes, oliveres, ametllers, avellaners i garrofers, van ser progressivament eliminats per noves urbanitzacions i parcel·lacions, per a donar resposta al que llavors es demandava. I això malgrat la voluntat d'algunes famílies propietàries, que es resistien a canviar l'ús de les seves finques, però la nova situació, unida a la manca de pagesos per a cuidar l'agricultura, va ser la causa de la pèrdua de l'economia agrícola, que antany havia suposat molta riquesa.

El Massís del Montseny, paisatge sentinella / Martí Boada, Josep Antoni Pujantell Albós
Boada i Juncà, Martí


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 35 (2020) , p. 59-72
Resums en català i anglès.

El canvi climàtic i el canvi global és un fet demostrat arreu del mon, també de manera clara al Montseny, per exemple en la mediterranització del seu clima, el que comporta d'afeccions molt marcades a flora i fauna. Atesa la singularitat biogeogràfica del Montseny, aquest es converteix en un paisatge excepcionalment sentinella. Els paisatges septentrionals i diverses especies vegetals i animals que hi tenen el seu límit de distribució meridional més extrem, en són particularment sensibles. Al Montseny el procés d'abandonament del sector primari, accelerat amb la consegüent evolució dels sectors productius secundari i terciari, ha induït importants transformacions a nivell socioecològic, que es manifesten en una transformació dels usos i cobertes del sòl. Aquest procés ha comportat una tendència general a l'aforestació en detriment dels espais oberts.

L'Ocupació de l'espai litoral comprès entre la desembocadura del Francolí i el Cap de Salou : regressió històrica i reconstitució actual de la vegetació de zona humida / Jordi Blay Boqué
Blay i Boqué, Jordi


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 32 (setembre 2002), p. 4-10 : il. (Dossier) 
Bibliografia i notes.

Els Municipis residencials del litoral del Camp de Tarragona : entre els espais de lleure i la formació de ciutat / Francesc González Reverté
González Reverté, Francesc


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 32 (setembre 2002), p. 11-13 (Dossier) 

Anàlisi dels canvis de l'estructura del paisatge entre 1998 i 2006 al municipi de Porrera (Priorat, Tarragona) com a conseqüència de les noves plantacions de vinya aterrassada [Fitxer informàtic] / autor: Josep Alberich Terradellas ; tutor: José Antonio Martínez Casasnovas
Alberich Terradellas, Josep


2009
Dirigida per: Martínez Casasnovas, José Antonio. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 2009
1 recurs electrònic
Projecte fi de carrera. Bibliografia.

Un Paisatge complex d'un país molt vell : els estudis d'història del paisatge per comprendre i valorar el territori / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. V (2010) , p. 83-147 : il. (Dossier. La caracterització del paisatge històric) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat a l'Edat Mitjana : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IV (2007) , p. 145-226 : il.
Número monogràfic: Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina.

La "Urbanització" dels territoris rurals. El cas de la Baixa Cerdanya / Josep M. Prat Forgas
Prat Forga, Josep Maria


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 205-218 : il.
Notes a peu de pàgina.

De les feixes als xalets. L'ús social i polític de l'aigua en la destrucció d'una comunitat agrària : Matadepera (Vallès Occidental), 1931-1983 / Vicenç Ruiz, Raül Aguilar, Iago Otero, Giorgos Kallis



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 311-327
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El present estudi mostra com la creació de la Matadepera residencial d'avui és el resultat d'intenses lluites polítiques i de poder que tingueren com a eix principal el control de l'ús social de l'aigua. La transformació d'un petit poble rural en una zona residencial per a les classes benestants no fou un procés espontani ni pacífic, sinó un projecte socioambiental ben planejat pels grans propietaris de terres que fou combatut per un sector de la població. En aquest procés, la lluita pel control de l'aigua, un recurs essencial per transformar els camps de secà i les vinyes en torres amb piscina, va anar estretament lligada a les disputes per la terra durant la República, resoltes violentament a la Guerra Civil. Així, la manca de llibertats civils i polítiques que suposà el règim franquista fou decisiva perquè els grans propietaris fonamentessin un desenvolupament urbanístic que, paradoxalment, es realitzà plenament un cop restablerta la democràcia.

Els Estudis del medi natural en la planificació urbanística i la gestió territorial. L'exemple de set municipis gironins / Josep Maria Mallarach i Carrera, Miquel Riera i Tusell
Mallarach i Carrera, Josep Maria


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 215-234 : map., plàn

Els Camps gems / Elvis Mallorquí, text i fotografia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 35 (primavera-estiu 2019), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Etnologia) 

Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.

Mucho más que mapas. El uso de los GIS en el estudio económico-territorial del condado de Barcelona y en el análisis del paisaje espiritual durante la Edad Media / Maria Soler Sala
Soler i Sala, Maria


En: Revista de Humanidades Digitales, núm. 3 (2019) , p. 94-109 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els GIS constitueixen una eina de gran interès per a la representació i anàlisi de les dades històriques. Havent treballat amb ells durant més de quinze anys, el present article pretén un doble objectiu. D'una banda, presentar algunes de les recerques realitzades amb GIS sobre el territori, l'economia i el paisatge espiritual d'època medieval. I per l'altre, reflexionar sobre la utilitat dels GIS en la recerca històrica: les seves oportunitats, èxits i limitacions. L'experiència de treball amb GIS demostra que són una plataforma útil per a l'anàlisi històrica, encara que el seu potencial és molt major del qual som capaços d'aprofitar els qui de manera autodidacta els utilitzem en la nostra recerca. Tal obstacle només pot superar-se a partir de la creació d'equips interdisciplinaris capaços d'afrontar els principals reptes de futur: l'anàlisi 3D i l'ús d'algorismes complexos.

Continuidad y transformación del paisaje: mil años de ocupación humana del Empordà / Marina Picazo, James McGlade, Ramon Buxó, Elisenda Curià



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 7-27 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Mapa dels hàbitats a Catalunya [Material cartogràfic] / produït per: Institut Cartogràfic de Catalunya ; base cartogràfica: Institut Cartogràfic de Catalunya ; informació temàtica: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (CERBIV-UB)



Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005-
1 map. en 82 f. : col. ; 37 * 55 cm, en fulls de 58 * 90 cm, pleg. a 25 * 14 cm (Col·lecció 1:50 000) 
Escala 1:50 000; Projecció UTM. El·lipsoide de Hayford. Datum Europeu. Altimetria per corbes equidistants cada 20 m. Xarxa UTM: numeració i divisió cada 5 km. Conté: Canejan. Vielha. Salardú ; Noarre ; Benasc. Esteri d'Àneu ; Tírvia ; El Pont de Suert. Sort ; La Seu d'Urgell ; Bellver de Cerdanya ; Puigcerdà ; Molló ; Torroella de Montgrí. L'Estartit ; Cardona ; Girona. Palafrugell ; Calaf ; Sant Feliu de Guíxols ; Tortosa. Illa de Buda ; Berga ; Banyoles ; Os de Balager ; Artesa de Segre ; Ponts ; Puig-reig ; Almacelles. Balaguer ; Manresa ; La Garriga ; Blanes ; Guissona ; Fraga. Lleida ; Mataró ; Mequinensa. Maials ; L'Espluga de Francolí ; Montblanc ; Vilafranca del Penedès ; Barcelona ; Favara de Matarranya ; Flix ; Cornudella de Montsant ; Valls ; El Prat de Llobregat ; Gandesa ; Móre d'Ebre ; Reus ; Tarragona ; El Perelló. L'Hospitalet de l'Infant ; Alcanar ; Ulldecona ; Beseit ; Horta de Sant Joan ; Vilanova i la Geltrú ; Hospitalet de Llobregat ; Calella ; Sabadell ; Igualada ; Cervera ; Tàrrega ; Agramunt ; Sant Llorenç de Morunys ; Oliana ; Figueres ; Olot ; Ripoll ; La Pobla de Lillet ; Gósol ; Organyà ; Maçanet de Cabrenys ; Portbou. Roses ; La Jonquera ; Portbou ; Areny. Tremp ; Benavarri. Isona ; Manlleu ; Vic. Autors al panel: ICC i Direcció general de Medi Natural. Es complementa amb: Cartografia dels hàbitats a Catalunya : manual d'interpretació.