Marques tipogràfiques d'àmbit català (segles XV-XVII) repertori i estudi [Fitxer informàtic] / Eduard Botanch Albó ; [dirigida per: Assumpció Estivill Rius, Mario Pérez-Montoro]
Botanch Albó, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Estivill Rius, Assumpció; Pérez-Montoro, Mario. Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2016
1 recurs electrònic (827 p.)

Recull exhaustiu i anàlisi de les marques d'impressor usades a Catalunya entre 1493 i 1700, partint del context històric i cultural. S'analitza la naturalesa i la història dels distintius tipogràfics, l'estat de la qüestió, els motius iconogràfics emprats, l'evolució de les marques als diferents tallers catalans i la seva relació amb altres agents editorials del país o bé d'altres zones europees, sobretot de França i Itàlia. Aquest estudi no segueix els repertoris de marques tradicionals, que es limiten a presentar els senyals dels impressors sense cap estudi crític. Quantifica les marques que s'utilitzen, les relaciona amb la producció bibliogràfica total del país i argumenta les raons del seu ús i dels canvis que es produeixen al llarg del temps.

Makhnovismo y cenetismo-faísmo en perspectiva comparada: teoría y praxis anarquista frente a contextos bélicos, Ucrania (1917-1921) y Cataluña (1936-1939) [Fitxer informàtic] / Eduard Ballesteros Giménez ; [dirigida per: Josep Puigsech Farràs]
Ballesteros Giménez, Eduard


2023
Dirigida per: Puigsech Farràs, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral aborda comparativament dos processos revolucionaris en els quals el moviment anarquista va ser el protagonista i van tenir com a denominador comú un espai regional dins d'un context bèl·lic a la primera meitat del segle XX. En el primer cas, el sud-est d'Ucraïna al llarg dels anys 1917-1921 i amb el makhnovisme com a protagonista; mentre que el segon, el nord-est d'Espanya durant el període 1936-1939 amb el cenetisme-faisme com a protagonista. En una perspectiva d'història comparada s'analitzen el projecte teòric i la praxis del makhnovisme i del cenetisme-faisme aplicats a l'àmbit territorial, polític, militar, econòmic i cultural, així com les connexions que van existir entre tots dos moviments en aquests camps. Per això, s'analitzen els èxits i les derrotes d'aquests projectes, com es van adaptar i reaccionar davant les circumstàncies i contextos respectius per convertir-se en dos dels episodis més rellevants de la història del moviment anarquista i, per extensió, de la història del moviment obrer, la història europea i la història mundial de la primera meitat del segle XX. Aquesta tesi posa èmfasi en els nexes en comú i diferencials que van caracteritzar la trajectòria de tots dos models.

El Conservadorisme dinàstic a Catalunya (1905-1914) Crònica d'una mort anunciada [Fitxer informàtic] / Pere Font i Homs ; [dirigida per: Jordi Pomés i Vives]
Font i Homs, Pere


2023
Dirigida per: Pomés i Vives, Jordi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució del partit conservador a Barcelona des del 1906 al 1914, des de la formació de Solidaritat Catalana i el seu gran èxit electoral fins a la crisi final del partit conservador el 1914. Hi ha una afirmació molt generalitzada segons la qual el partit conservador desapareix a Barcelona a partir de la victòria electoral del catalanisme a principis del nou segle XX. No obstant això, cal analitzar de nou aquesta consideració. De fet, l'èxit electoral del catalanisme és una oportunitat per formar un nou tipus d'associació política. Aquesta associació inclouria els carlins, els catalanistes de la Lliga Regionalista com també els catòlics del Comitè de Defensa Social. Seria un projecte que es desenvoluparia durant aquests anys. Tot i els esforços i intents que s'intenten dur a cap, el partit conservador es dissoldria el 1914. Seria la seva última i mortal crisi.

Exèrcit i negoci. El proveïment militar a Catalunya durant el regnat de Felip V (1700-1746) [Fitxer informàtic] / David Ferré Gispets ; [dirigida per: Antoni Simon i Tarrés]
Ferré i Gispets, David


2023
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni; Espino López, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'anàlisi del sistema de proveïment de l'exèrcit borbònic a Catalunya durant el regnat de Felip V i el paper que hi jugaren els seus proveïdors catalans. Per assolir-lo, en primer lloc hem estudiat les bases historiogràfiques prèvies que han sustentat el debat a l'entorn dels efectes de la demanda militar borbònica en l'economia catalana des del propi segle XVIII fins a l'actualitat. Seguidament, hem abordat l'experiència prèvia dels contractistes catalans tant en la provisió de les tropes de Carles II com dels diversos exèrcits que operaren al Principat durant la Guerra de Successió. Així, hem descrit els principals factors que estructuraren i determinaren la demanda militar a Catalunya després de l'any 1714. Finalment, hem analitzat sectorialment les activitats dels assentistes catalans en els múltiples àmbits de la provisió en que van actuar, traçant les seves trajectòries professionals i descrivint les particularitats de cada sector durant la resta del regnat de Felip V. Tots aquests passos ens han servit per conèixer amb profunditat la comunitat d'assentistes catalans de la primera meitat del Set-cents i el rol de l'exèrcit com un agent alhora de subjecció i de premi i atracció de fidelitats en el marc de la construcció de la Nova Planta.

Los Condes y el Condado de Besalú durante la época carolingia : siglos IX y X / Josep M. Salrach ; [dirigida per: Emilio Sáez]
Salrach i Marés, Josep Maria


1974
Dirigida per: Sáez, Emilio. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1974
3 vols. (1173, 484 f.) ; 29 cm
Bibliografia.

El Paisatge : percepció i representació : (el concepte de paisatge i el procés d'acceptació de la pintura de paisatges : anàlisis visual del paisatge : assaig metodològic aplicat a la Vall d'en Bas) [Fitxer informàtic] / Àlex Nogué ; [dirigida per: José Nogué]
Nogué, Àlex


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2024
Dirigida per: Milicua, José. Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, 1985
1 recurs electrònic (922 p.)
Resum de tesi doctoral.

El paisatge, com a tema de reflexió teòrica, com origen de la concreció de personals poètiques i com objecte de sobtades i radicals transformacions, torna a estar de moda. Les causes d'aquesta revalorització obeeixen a una complexa i contradictòria trama ideològica. En els anys seixanta es va viure els començaments d'una eufòria consumista, l'atractiu econòmic i social de les grans concentracions urbanes i la substitució progressiva d'uns senyals de cultura pròpies per uns senyals de cultura importades.La posterior aparició d'una crítica al progrés, com a ideologia legitimadora de totes les transformacions, i la ruptura de les esperances socialistes, com a via d'accés a possibles utopies, introduïren, dins les cultures industrialitzades, la revalorització de forces i costums arrelades en la tradició centenària o en l'exotisme: el redescobriment de les coses velles.El paisatge, enquadrat en el context de revalorització del passat i com a sinònim de natura -la natura perduda- ocuparà un atractiu preferent. A l'alternativa d'enderrocar, d'edificar, de transformar.. les noves situacions -econòmiques o ideològiques, tant se val- hi oposen la de remodelar, retocar, restaurar, i per que no, preservar.En pintura, la temàtica del paisatge esdevingué el motor decisiu pera la implantació de nous codis estètics, resultats d'innovadores actituds ideològiques referides als vincles entre l'home i la natura i als processos d'identificació nacional. A partir dels postulats d'algunes avantguardes que convertiren la pintura en model i representació alhora, el paisatge es convertí -fetes les justes excepcions- en una temàtica desfasada, vinculada, amb lleugeresa, a una ideologia reaccionaria i prototip d'uns interessos comercials més que creatius.La dècada dels vuitanta sembla haver-se encetat amb la integració de noves significacions pera cada mot, no se sap si per una major precisió o per una major ambigüitat. El paisatge podrà ésser també justament el contrari d'allò que fins ara s'havia entès.".

Tecnología textil y del trabajo de la piel en el Neolítico Antiguo de La Draga, Banyoles (España) (5.300-4.900 cal BC). [Fitxer informàtic] / Míriam de Diego Carrascosa ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Antoni Palomo Pérez, Ignacio Clemente Conte]
Diego Carrascosa, Miriam de


2024

1 recurs electrònic

En aquesta investigació s'ha dut a terme una aproximació a dues activitats socioeconòmiques desenvolupades al jaciment del Neolític Antic de La Draga (Banyoles, Espanya) com són el treball amb fibres vegetals i la pell. L'objectiu principal és verificar si va existir una incipient tecnologia tèxtil al Neolític Antic del NE peninsular i explorar fins a quin punt va perviure el treball de la pell entre les primeres comunitats agrícoles i ramaderes de la regió. L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'instrumental ossi i de fusta del jaciment lacustre de La Draga, datat entre 5.300-4.900 calç BC. Per assolir els objectius s'ha realitzat una aproximació funcional i experimental als instruments ossis i de fusta potencialment vinculats al treball tèxtil i de la pell trobats al jaciment. Els objectius específics són, per una banda, determinar la funció dels objectes elaborats en fusta i os que van poder ser utilitzats en els diferents processos vinculats al procés tèxtil i el treball de la pell, des de l'adquisició de la matèria primera i l'extracció de fibres fins a lobtenció del producte acabat. Es pretén així aportar noves dades sobre les activitats desenvolupades amb aquest tipus d'estris, contribuint en aquest cas a un millor coneixement del treball de la pell i el cuir al Neolític Antic. D'altra banda, també s'han intentat identificar els materials utilitzats per a la creació de tèxtils i altres elements vinculats amb la indumentària a partir de les empremtes que aquests materials han deixat a la superfície dels instruments. Es pretén així evidenciar la pervivència del treball de la pell en un context en què el treball de fibres vegetals està ben documentat i contribuir així al coneixement de la història de la pell com a matèria primera i, en particular, dels instruments utilitzats en la seva pell processat. El darrer objectiu específic ha estat caracteritzar les diferents fases del procés de producció tèxtil i el treball de la pell entre aquestes comunitats. L'estudi de les diferents categories d'indústria òssia i de fusta morfològica, l'experimentació i l'anàlisi d'empremtes d'ús ha permès, en primer lloc, identificar els diversos instruments involucrats en els processos de producció tèxtil i del treball sobre pell. Mentre que pintes i fusiformes de fusta, punxons de pinyol i tensors de fils es relacionen amb el treball de fibres vegetals, el treball de la pell va involucrar l'ús d'espàtules i punxons d'os. Així mateix, es va poder determinar que alguns instruments com els punxons van ser utilitzats en totes dues activitats. Finalment, s'han pogut evidenciar les diferents fases dels processos de producció que van tenir lloc a l'assentament de la Draga, confirmant l'existència d'una tecnologia tèxtil incipient i la pervivència del treball de la pell en aquestes comunitats.

Biomechanics, behaviour dynamics and archaeology: Integrative attempts to study animal domestication and husbandry [Fitxer informàtic] / Kaveh Yousef Pouran ; [dirigit per: Juan Antonio Barceló Álvarez, Maria Saña Seguí]
Yousef Pouran, Kaveh


2024
Dirigida per: Barceló Àlvarez, Juan Antonio; Saña Seguí, Maria. Universitat Autònoma de Barcelona, 2024
1 recurs electrònic

Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels inicis de la ramaderia. En concret, s'avalua la gestió de la mobilitat dels primers ramats de bovins domèstics, especialment en si l'aprofitament de la força animal fou un aspecte essencial en aquestes economies. Per fer-ho, s'han estudiat tres jaciments neolítics que permeten abordar el tema diacrònicament i sincrònica. Tell Halula (Síria) és un jaciment amb una ocupació continuada durant més de 2000 anys on s'assisteix a l'adopció de la ramaderia d'aquesta espècie i la seva consolidació. La Draga (Banyoles) és un jaciment lacustre amb una conservació idònia de la matèria orgànica. Cova de les Pixarelles (Tavertet) se situa en un entorn abrupte i escarpat, que contrasta amb l'ambient lacustre de Banyoles, òptima per avaluar com les variables antròpiques, ecològiques i topogràfiques van influir en les característiques biomecàniques dels bòvids neolítics. El treball amb jaciments dels dos extrems del Mediterrani també ha permès analitzar un cas de domesticació autòctona (Tell Halula) i un segon cas en què l'espècie arriba de forma domèstica (la Draga). D'acord amb la problemàtica històrica definida, s'ha treballat amb dues de les espècies animals amb un paper rellevant a les pràctiques ramaderes prehistòriques, i que són claus per a la comprensió del Neolític: els bovins i els suins. La gestió d'aquestes espècies és un element important del procés de neolitització i va contribuir significativament al canvi econòmic, social i ideològic durant la Revolució Neolítica. A partir de l'anàlisi de les restes de Bos taurus, s'ha abordat la qüestió dels orígens de l'explotació de l'energia animal. L'ús de la força animal va suposar una innovació important pel que fa al moviment i a les tasques que impliquen una quantitat significativa de força. Des del punt de vista econòmic, va permetre augmentar la productivitat, aplicar tècniques agrícoles més intensives i recórrer distàncies més llargues transportant càrregues. Aquestes innovacions van suposar potents accions i pressions selectives sobre els animals, fins a aconseguir animals plenament especialitzats en aquestes activitats. En el cas del porc, s'ha creat un referencial de porcs senglars per a la investigació sobre la domesticació i la ramaderia d'aquesta espècie. La col·lecció de referència inclou 50 senglars d'edat, sexe i origen coneguts, amb la intenció d'examinar la influència del sexe i l'edat en la variabilitat morfològica. Fins ara, aquesta col·lecció és l'única d'aquestes característiques a la Península Ibèrica. La seva caracterització exhaustiva basada en la morfometria geomètrica constitueix una aportació original i un instrument de gran valor per a la investigació arqueozoològica i la domesticació d'aquesta espècie. S'han dissenyat i desenvolupat noves eines analítiques que faciliten l'anàlisi dels materials arqueològics en totes les seves dimensions, contribuint als avenços metodològics i tècnics en arqueologia. Així, s'ha desenvolupat un programari de codi obert, ArchaeoToolbox, que permet fer morfometria geomètrica en 3D. ArchaeoToolbox permet digitalitzar punts de referència, semipunts de referència corbs i superficials, anàlisis de Procrustes completes i parcials, anàlisis de components principals dels residus de Procrustes, destacar els punts de referència més importants de cada morfoespai i crear mapes tèrmics exportables per mostrar disparitats morfològiques. Aquest treball ha posat a prova l'abast de la morfometria geomètrica i l'anàlisi d'elements finits per investigar la proporció desconeguda de variància en les dades zooarqueològiques. La flexibilitat de la morfometria geomètrica per detectar canvis en els patrons morfològics, com la disminució o exageració d'una asimetria estructural, s'ha utilitzat amb èxit per destacar els canvis induïts per les comunitats neolítiques al mecanoambient dels bovins neolítics i separar-los dels efectes dels factors anatòmics. L'aplicació de l'anàlisi d'elements finits ha permés verificar si les disparitats observades als residus de Procrustes tenen l'origen en activitats relacionades amb la ramaderia inicial.

Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020) [Fitxer informàtic] / Íngrid Castañé Curiel ; [dirigida per: Eliseu Carbonell Camós, Gabriel Alcalde]
Castañé Curiel, Íngrid


2024

1 recurs electrònic

La present tesi doctoral estudia la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i defensa, és a dir, l'activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en les iniciatives que, des de la societat civil, han sorgit a Catalunya (exceptuant els municipis que formen l'Àrea Metropolitana de Barcelona), durant el període 1970-2020, amb l'objectiu de salvaguardar i/o fer notoris els valors d'edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars. La recerca s'estructura en tres eixos. El primer exposa el marc teòric i conté un estat de la qüestió que, mitjançant una exhaustiva identificació de publicacions tant d'àmbit internacional com de caràcter local que s'han dedicat al fenomen, permet conèixer de quina manera la literatura s'hi ha apropat fins ara i des de quines perspectives teòriques. Aquest exercici desvetlla un seguit de línies d'anàlisi que es desenvolupen al llarg dels apartats inicials i assenyalen, des dels antecedents que es troben en les corrents preservacionistes o conservacionistes de l'Europa decimonònica fins als moviments que tenen lloc en les societats de la globalització, una actitud social davant del patrimoni on s'hi conjuguen conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat. El segon eix, per la seva banda, és el nucli de la tesi i consisteix en un inventari de casos: dins els termes territorials i cronològics establerts, s'ha dut a terme un extens treball de camp arreu del territori català que, acompanyat del buidatge de fonts primàries i secundàries, ha identificat i recollit informació de totes aquelles iniciatives que, des de la ciutadania, s'han ocupat de defensar béns construïts amenaçats i/o abandonats. Les dades es sistematitzen en un conjunt de fitxes que aporten coneixement envers els motius de la mobilització i les seves conseqüències, i també recullen les referències documentals que s'han localitzat al respecte. El tercer i últim eix pren els resultats dels apartats precedents per presentar la discussió i elaborar les conclusions. Primer el recull de casos és analitzat en termes quantificables: en quines zones de Catalunya s'han recollit més casos, quina incidència tenen els moviments patrimonialistes al llarg dels anys, quines tipologies arquitectòniques prevalen, el nombre de béns enderrocats i els que han adquirit nous usos després de les mobilitzacions, entre d'altres. Després, el marc teòric es conjuga amb l'inventari i es desenvolupen un seguit d'idees envers l'activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú i d'hegemonia i contracultura, per finalitzar amb un apartat sobre la relació del fenomen amb els mitjans de comunicació.

"Right on time": reconstructing the biography of the lacustrine site of la draga (lake Banyoles, Spain). micromorphological analysis and chronological modelling of depositional EVENTS [Fitxer informàtic] / Vasiliki Andreaki ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Juan A. Barceló, Xavier Terradas]
Andreaki, Vasiliki


2023
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; Barceló, Juan A.; Terradas, Xavier. Universitat Autònoma de Barcelona, 2023
1 recurs electrònic

En aquesta investigació s'ha intentat la reconstrucció de la biografia del jaciment de la Draga (Estany de Banyoles) mitjançant la identificació d'un conjunt d'esdeveniments deposicionals com a conseqüència tant d'activitats antròpiques com de forces clau geogèniques que alteren la deposició de materials. Així, els esdeveniments deposicionals es defineixen pel que, com i quan va passar alguna cosa. "Com" i "quan" construeixen el context cronològic de les activitats humanes i naturals, mentre que "què" ajuda a identificar les activitats per si mateixes. S'analitzen 62 dates de carbò 14 en combinació amb una seqüència local d'anells flotants d'arbres recentment establerta per al jaciment neolític inicial de la Draga (Banyoles, nord-est de la península Ibèrica). Les dades arqueològiques, les dates radiomètriques i dendrocronològiques, així com la informació sedimentària i microestratigràfica s'utilitzen per construir un model cronològic bayesià, utilitzant els programes informàtics ChronoModel 2.0 i OxCal 4.4, i la corba de calibratge IntCal 2020. S'analitza la seqüència dendrocronològica i es fixa parcialment a l'escala del calendari mitjançant un enfocament de Wiggle-Matching. Els esdeveniments deposicionals i la seqüència estratigràfica general s'expressen en diagrames de matriu de Harris ampliats i s'ordenen en una seqüència temporal mitjançant l'àlgebra d'Allen. Els processos postdeposicionals que afecten la seqüència estratigràfica estan relacionats tant amb el nivell de l'aigua freàtica com amb la vora del llac contemporània. El model cronològic més probable suggereix dues ocupacions neolítices principals, que es poden dividir en no menys de tres "fases" diferents, que inclouen la construcció, ús i reparació de les plataformes de fusta de la fundació, així com evidències de construccions posteriors després de la reorganització del superfície del sòl amb lloses de travertí. L'horitzó d'instal·lació a la Draga està datat a l'any 5292 cal aC i es caracteritza per la construcció d'habitatges sobre un substrat de marga lacustre. Aquesta és una pràctica que s'aplica habitualment als assentaments d'habitatges en palafites a Europa. El model cronològic es discuteix considerant tant el debat modern sobre les oscil·lacions climàtiques en el període 8000-4800 cal aC, com els orígens del Neolític primerenc a la regió mediterrània occidental.

Cordes i cistells elaborats amb fibres vegetals entre el 5300 - 800 cal bc al nord-est peninsular i balears : tecnologia, matèria primera i funció [Fitxer informàtic] / Susagna Romero i Brugués ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Antoni Palomo Pérez]
Romero i Brugués, Susagna


2022
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; Palomo Pérez, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona, 2022
1 recurs electrònic
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica.

L'objectiu principal del present treball és comprendre els processos de producció d'objectes basats en fibres vegetals (cistells i cordes) i els seus usos possibles entre comunitats neolítiques i de l'Edat del Bronze del Nord-est peninsular i Balears. L'estudi d'aquestes restes ens poden informar sobre les societats que les van produir i utilitzar, i sobretot sobre l'elecció i l'obtenció de les primeres matèries vegetals. El coneixement ecològic de les poblacions passades i la comprensió dels processos tècnics són, factors que juguen un paper fonamental en la creació d'entorns socials del passat. Les qüestions precises que abordarà aquesta tesi són: Quins tipus d'objectes es produïen amb les fibres vegetals? Quins tipus de fibres vegetals s'empraven? Con es feien aquestes artesanies? Per a què s'utilitzaven? Per respondre aquestes qüestions s'estudiaran els objectes fets amb fibres vegetals de jaciments del Nord-est de la Península Ibèrica i Balears. La tesi pretén aportar dades sobre la gestió dels recursos vegetals de societats agrícoles i, en particular, sobre el seu coneixement ecològic. Així mateix es pretén caracteritzar els processos d'elaboració de les artesanies en fibres vegetals i determinar la seva funció. Els casos d'estudi tractats en aquesta tesi són les restes de cistelleria i corderia dels jaciments de La Draga (Banyoles, Girona), datat ca. 5.300 - 5.000 cal. BC, les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), datat entre 4.941 - 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), datat entre 1.100 - 800 cal. BC i les impressions de cistelleria en ceràmica del jaciment de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuïts segons la tipologia dels materials ceràmics a l'Edat del Bronze. Els mètodes emprats han tingut per objectiu la caracterització de les tècniques emprades en l'elaboració, la identificació de la matèria vegetal emprada i les propostes de les possibles funcionalitats basades en les característiques anatòmiques, la morfometria i la tècnica de manufactura. Els resultats obtinguts indiquen, en tots els casos, l'aprofitament de plantes locals, abundants i fàcils d'obtenir ja sigui en ambients lacustres o de ribera, pel cas de La Draga o de les Coves del Fem, o en els voltants de la Cova des Pas. A nivell tecnològic, en el conjunt de corderia i cistelleria dels jaciments estudiats ha estat possible documentar una recurrència pel que fa a les tècniques. Entre les cordes predomina la torsió, tot i que també es documenta la tècnica del trenat. Entre les restes cistelleres es documenta un predomini de la tècnica en espiral cosida en tots els contextos; no obstant, s'evidencien variants morfotècniques dins la mateixa tècnica de manufactura, que bàsicament es centren en la tipologia de les puntades. Finalment, a través de l'estudi dels conjunts de cistelleria presentats, tant de forma directe com indirecte, ha estat possible detectar diverses funcionalitats dins de l'àmbit domèstic: emmagatzematge d'aliments, transport i el modelat de la ceràmica. D'altra banda, també s'ha documentat la funció de les cordes en les activitats funeràries d'inhumació.

Insights into the distribution and ecological role of members of the archaeal Phylum Bathyarchaeota. From the global to the local scale [Fitxer informàtic] / Mireia Fillol Homs ; [dirigida per: Carles Borrego i Moré]
Fillol Homs, Mireia


2017
Dirigida per: Borrego i Moré, Carles. Universitat de Girona, 2017
1 recurs electrònic

El Fílum Bathyarchaeota és un dels llinatges d'arqueus no cultivats més estudiat degut a la seva diversitat filogenètica i ubiqüitat, especialment en sediments marins on són particularment abundants. Tot i així, la manca de representants cultivats i els pocs genomes seqüenciats del que es disposa limita el coneixement sobre el seu paper en l'ecosistema, els factors ambientals que afecten la seva distribució, les seves capacitats metabòliques i requeriments fisiològics. El treball que aquí es presenta combina tècniques moleculars i filogenètiques per conèixer quins factors ambientals són els que afecten la distribució dels Bathyarchaeota a escala global i regional. Els resultats mostren que el Fílum Bathyarchaeota ha patit, al llarg de l'evolució, diverses transicions entre ambients salins i d'aigua dolça que han resultat en una diversificació i adaptació dels diferents subgrups a cadascun d'aquests ambients. Les aproximacions moleculars que hem desenvolupat defineixen un marc ecològic robust en el que Bathyarchaeota apareix com a un grup central, generalista en termes de recursos i que desenvolupa,juntament amb altres llinatges d'arqueus no cultivats com ara els Thermoplasmata, un paper clau en els sediments. A escala regional, hem aplicat un anàlisi molecular en diversos llacs estratificats del Sistema Càrstic de Banyoles que ha permès determinar que els Bathyarchaeota són membres estables de la comunitat d'arqueus en ambients euxínics tant de la columna d'aigua com del sediment. Les anàlisi multivariants han identificat que el sulfhídric i el carboni orgànic dissolt són les principals variables ambientals que expliquen la segregació dels subgrups de batiarqueus entre nínxols planktònics i sedimentaris. Concretament en ambients bentònics, els Bathyarchaeota són particularment abundants en biofilms desenvolupats sobre fulles en descomposició acumulades al sediment del llac Cisó, representant un vertader "enriquiment natural" d'aquests arqueus. Estudis de lipidòmica i seqüenciació massiva del gen del 16S rRNA han mostrat que en aquests biofilms la comunitat d'arqueus està composada gairebé en la seva totalitat per Bathyarchaeota del subgrup-6 i mostren un perfil d'isòmers dels lípids isoprenoides de membrana (GDGT-1, -2 i -3) únic i fins ara desconegut. En conjunt, el nostre estudi identifica als Bathyarchaeota com a grup clau en sediments marins i lacustres tant a escala global com regional. També identifica els principals factors ambientals que han afectat la seva diversificació durant l'evolució així com en la segregació que actualment mostrenen ambients lacustres. També es presenten evidències de la co-ocurrència freqüent entre membres del fílum Bathyarchaeota i la classe Thermoplasmata en sediments, fet que suggereix una possible relació sintrófica entre aquests dos llinatges. El treball aporta, a més, eines moleculars que permetran estudiar els Bathyarchaeota amb més detall i avenços clau per la identificació de biomarcadors lipídics específics per aquest grup d'arqueus tan ubic i divers.

Diversity, dynamics and activity of Epsilonproteobacteria in a stratified karstic lake. Implications in carbon and sulfur cycles [Fitxer informàtic] / Imma Noguerola Solà ; [dirigida per: Carles Borrego i Moré]
Noguerola Solà, Imma


2017
Dirigida per: Borrego i Moré, Carles. Universitat de Girona, 2017
1 recurs electrònic

En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat l'abundància, diversitat, dinàmica estacional i activitat dels Epsilonproteobacteria en una cubeta meromíctica de l'Estany de Banyoles durant tres cicles anuals. L'estudi combina diferents tècniques moleculars per resoldre la identitat i funció ecològica d'aquests microorganismes al sistema, amb especial atenció a la seva contribució als cicles del C i del S. Els resultats van mostrar una clara estacionalitat en l'abundància d'Epsilonproteobacteria amb màxims hivernals a la redoxclina i al monimolimnion, i van revelar un predomini de seqüències afiliades al gènere Arcobacter. A més, els resultats van demostrar que els Epsilonproteobacteria assimilen activament CO2 en la foscor, essent els responsables de les elevades taxes de fixació fosca de C mesurades a la redoxclina a l'hivern. Anàlisis moleculars complementàries van resoldre que el membre predominant de la comunitat estudiada és un microorganisme quimiolitotròfic i oxidador de sofre del gènere Arcobacter, filogenèticament emparentat amb l'espècie marina Candidatus A.sulfidicus.

Modified hydrodynamics in fragmented canopies exposed to oscillatory flows [Fitxer informàtic] / Nazha El Allaoui ; [dirigida per: Teresa Serra Putellas, Marianna Soler i Ortega]
El Allaoui, Nazha


2017
Dirigida per: Serra Putellas, Teresa; Marianna Soler i Ortega. Universitat de Girona, 2017
1 recurs electrònic

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral ha estat contribuir a entendre la modificació de la hidrodinàmica en praderies aquàtiques fragmentades. En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat l'efecte de diferents paràmetres com ara la densitat de la praderia, l'alçada de la planta i la flexibilitat i l'arquitectura dels blancs sense vegetació. S'han discutit les conseqüències ecològiques dels resultats. Els resultats assenyalen que els fluxos de partícules biològiques, nutrients i sediments en praderies fragmentades són modificats en comparació amb els que s'obtindrien en praderies no fragmentades, fet que modifica la seva funció ecològica. Per tant, les praderies poden optimitzar les seves característiques estructurals per moderar l'impacte de la fragmentació. Aquesta tesi mostra que la densitat de plantes i flexibilitat interactua amb les dimensions del blanc i el grau de fragmentació per facilitar el refugi d'una manera no prevista anteriorment.

Intermittency of turbulence in natural waters: patchiness in the thermocline of a lake under low winds and small-scale intermittency in the bottom boundary layer of a tidal flow [Fitxer informàtic] / Jesús Planella Morató ; [dirigida per: Elena Roget]
Planella Morató, Jesús


2015
Dirigida per: Roget, Elena. Universitat de Girona, 2015
1 recurs electrònic

El comportament intermitent de la turbulència afecta molts processos en els sistemes aquàtics. Aquest treball estudia la intermitència interna i externa en dos casos particulars: la termoclina d'un estany sota vents fluixos i la capa de fons d'un corrent de marea. La intermitència externa a l'estany de Banyoles s'analitza estudiant la variabilitat de mides i escales turbulentes dels claps, que s'ajusten bé als models de probabilitat obtinguts també en turbulència marina. La dinàmica de barreja depèn de la fase de la seca interna dominant a l'estany. Els claps grans generats a l'interior s'han relacionat amb cops de vent episòdics forts. La intermitència interna s'analitza en un corrent de marea (funcions d'estructura i moments de la dissipació). Els exponents d'escalatge s'ajusten a models multifractals, amb paràmetres propers als de turbulència completament desenvolupada per a episodis energètics. Aquests augmenten quan el nombre de Reynolds disminueix, possiblement degut a turbulència no completament desenvolupada.

Connecting biodiversity and biogeochemical role by microbial metagenomics [Fitxer informàtic] / Tomàs Llorens Marès ; [dirigida per: Emilio Ortega Casamayor]
Llorens Marès, Tomàs


2015
Dirigida per: Ortega Casamayor, Emilio. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia, 2015
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta tesi és explorar els vincles entre la biogeoquímica i la diversitat microbiana, mitjançant la metagenòmica com a eina per determinar el potencial funcional de les comunitats i connectar la perspectiva mecanicista amb l'holística en l'estudi dels ecosistemes. Per tal d'explorar el potencial i les limitacions de la metagenòmica, es van seleccionar dos ecosistemes lacustres contrastats i àmpliament estudiats amb interès ecològic global. En primer lloc, el sistema càrstic de Banyoles, un equivalent de les condicions sulfuroses i anòxiques (euxíniques) en l'inici de la vida a la Terra, seleccionant tres llacs que proporcionen diferents situacions limnològiques amb alta disponibilitat de compostos reduïts i sulfat: el Llac Cisó , un petit llac eutròfic amb importants entrades de carboni orgànic, anòxia permanent i alta euxinia; el Llac Vilar, un llac mesotròfic i meromíctic; i la cubeta CIII del llac Banyoles, una cubeta profunda, oligotròfica i meromíctica. I en segon lloc, l'ultraoligotròfic Llac Redon en tres situacions limnològiques diferents: les capes de granissat (slush), un ambient oxigenat amb carboni làbil procedent d'exsudats d'algues; la massa d'aigua oxigenada de l'epilímnion amb baixa disponibilitat de compostos reduïts; i l'hipolímnion, una massa d'aigua en foscor sota la influència de processos microbians de mineralització que es donen en el sediment. El coneixement previ de la biogeoquímica, ecologia i funcionament d'aquests ecosistemes, ha ofert un excel·lent marc per a establir els vincles entre biodiversitat microbiana i funció biogeoquímica mitjançant una aproximació metagenòmica. En conjunt, aquesta tesi proporciona una nova visió sobre el funcionament biogeoquímic de llacs càrstics i alpins. Tot i les limitacions intrínseques a la metagenòmica i al procés d'anotació gènica, hem utilitzat els coneixements previs sobre l'ecologia dels llacs per demostrar que la metagenòmica és una eina molt precisa per donar a conèixer els vincles entre el potencial funcional i la biodiversitat microbiana de qualsevol ecosistema. S'han identificat les poblacions bacterianes potencialment responsables dels processos biogeoquímics i es proporcionen noves hipòtesis que hauran de ser comprovades mitjançant enfocaments experimentals i de quantificació dels fluxos de matèria i energia implicats.

Connecting bioidiversity and biogeochemical role by microbial metagenomics Vincles entre biodiversitat microbiana i funció biogeoquímica mitjançant una aproximació metagenòmica [Fitxer informàtic] / Tomàs Llorens Marès ; [dirigida per: Emilio Ortega Casamayor, Isabel Muñoz Gràcia]
Llorens Marès, Tomàs


2015
Dirigida per: Ortega Casamayor, Emilio; Muñoz Gràcia, Isabel. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia, 2015
1 recurs electrònic (290 p.)
Tesi realitzada al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Bibliografia. Apèndix.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és explorar els vincles entre la biogeoquímica i la diversitat microbiana, mitjançant la metagenòmica com a eina per determinar el potencial funcional de les comunitats i connectar la perspectiva mecanicista amb l'holística en l'estudi dels ecosistemes. Per tal d'explorar el potencial i les limitacions de la metagenòmica, es van seleccionar dos ecosistemes lacustres contrastats i àmpliament estudiats amb interès ecològic global. En primer lloc, el sistema càrstic de Banyoles, un equivalent de les condicions sulfuroses i anòxiques (euxíniques) en l'inici de la vida a la Terra, seleccionant tres llacs que proporcionen diferents situacions limnològiques amb alta disponibilitat de compostos reduïts i sulfat: el Llac Cisó , un petit llac eutròfic amb importants entrades de carboni orgànic, anòxia permanent i alta euxinia; el Llac Vilar, un llac mesotròfic i meromíctic; i la cubeta CIII del llac Banyoles, una cubeta profunda, oligotròfica i meromíctica. I en segon lloc, l'ultraoligotròfic Llac Redon en tres situacions limnològiques diferents: les capes de granissat (slush), un ambient oxigenat amb carboni làbil procedent d'exsudats d'algues; la massa d'aigua oxigenada de l'epilímnion amb baixa disponibilitat de compostos reduïts; i l'hipolímnion, una massa d'aigua en foscor sota la influència de processos microbians de mineralització que es donen en el sediment. El coneixement previ de la biogeoquímica, ecologia i funcionament d'aquests ecosistemes, ha ofert un excel·lent marc per a establir els vincles entre biodiversitat microbiana i funció biogeoquímica mitjançant una aproximació metagenòmica. En conjunt, aquesta tesi proporciona una nova visió sobre el funcionament biogeoquímic de llacs càrstics i alpins. Tot i les limitacions intrínseques a la metagenòmica i al procés d'anotació gènica, hem utilitzat els coneixements previs sobre l'ecologia dels llacs per demostrar que la metagenòmica és una eina molt precisa per donar a conèixer els vincles entre el potencial funcional i la biodiversitat microbiana de qualsevol ecosistema. S'han identificat les poblacions bacterianes potencialment responsables dels processos biogeoquímics i es proporcionen noves hipòtesis que hauran de ser comprovades mitjançant enfocaments experimentals i de quantificació dels fluxos de matèria i energia implicats.

Les Evaporites de la Conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior - Lutecià): Sedimentologia i Estructura / The Evaporites of the Southeastern Pyrenean Basin (Late Cuisian - Lutetian):Sedimentology and Structure [Fitxer informàtic] / Emili Carrillo Álvarez ; [dirigida per Laura Rossell]
Carrillo Alvarez, Emili


2013
Dirigida per: Rossell, Laura. Universitat de Barcelona. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, 2013
1 recurs electrònic

La successió cuisiana i luteciana de la Conca Sud-pirinenca Oriental (CSO), situada al NE d'Ibèria, mostra un conjunt de sediments carbonatats, evaporítics i detrítics, els quals van ser dipositats en un context compressiu en una conca d'avantpaís. Aquesta compressió es va generar per col·lisió continental de la placa d'Ibèria i l'Europea entre el Cretaci superior i el Miocè inferior. Com a conseqüència de l'escurçament, els sediments es troben distribuïts en tres unitats estructurals: la unitat autòctona de la conca de l'Ebre, localitzada al sud, i les unitats al·lòctones del Serrat i del mantell del Cadí, ubicades al nord, situada la primera per sota de la segona. Encara que molts treballs s'han centrat en l'estudi de l'estratigrafia i l'estructura de la CSO, l'arquitectura estratigràfica i els ambients deposicionals de les evaporites no s'han acabat de resoldre. Les roques evaporítiques dipositades en conques d'avantpaís actuen, en molts casos, com a nivells de desenganxament i, per tant, aquestes roques estan deformades o simplement no afloren. Com a conseqüència, el coneixement d'aquests dipòsits no és molt ampli, i l'estudi d'afloraments i litofàcies resulta un repte. L'objectiu general d'aquesta tesi és millorar aquest coneixement. En aquesta tesi, a partir de la realització de mapes i talls geològics detallats, i de la correlació de columnes i logs de pous, s'ha establert l'arquitectura estratigràfica de la CSO per als períodes Cuisià superior i Lutecià. Aquesta arquitectura presenta sis seqüències deposicionals, tres de les quals de nova proposta en el present treball. Aquestes tres seqüències corresponen a la seqüència Serrat, formada per les Evaporites del Serrat, i a les seqüències Bellmunt inferior i superior, constituïdes per sediments detrítics. Les Evaporites del Serrat, dipositades per sobre d'una primera seqüència carbonatada (formacions Penya i Armàncies), es caracteritzen per tenir capes de sals i lutites en un depocentre situat actualment en el mantell del Cadí. Aquestes sals estan envoltades per un cinturó marginal anhidrític, localitzat en la conca de l'Ebre. En el centre de la conca, aquestes evaporites estan cobertes per una successió turbidítica atribuïda a la Formació Vallfogona (seqüència Campdevànol) en diferents depocentres. Cap als marges de la conca, aquesta formació canvia lateralment a unitats carbonatades (Calcàries de la Pedra i Calcisiltites). La Formació Guixos de Beuda es troba per sobre de la seqüència Campdevànol, i representa la segona seqüència evaporítica. Les seqüències Bellmunt inferior i superior, caracteritzades per dipòsits d'origen fluviodeltaic (formacions Banyoles, Coubet i Bellmunt), representen les seqüències més modernes d'aquesta arquitectura. Aquestes dues seqüències estan separades per una altra unitat evaporítica, anomenada en el present treball Guixos de Besalú. S'ha reconegut que la potència de les capes d'anhidrites atribuïdes a les Evaporites del Serrat és major en la conca de l'Ebre que en el mantell del Cadí. Per tant, s'ha considerat que aquesta unitat es configura, de la conca de l'Ebre fins al mantell del Cadí, com a un tascó anhidrític que passa a una cubeta salina en el centre de la conca. Per contra, també s'ha reconegut que la potència de la Formació Beuda és menor a la conca de l'Ebre que en el mantell del Cadí. L'anàlisi de mostres d'afloraments i de testimonis de pous ha permès interpretar els models sedimentaris de les unitats evaporítiques més representatives. En les Evaporites del Serrat, s'han distingit tres paleoambients, de marge a centre de conca: plataforma sulfatada, constituïda per anhidrita nodular i pseudomòrfica (de selenites); talús, format per guix secundari (anhidrita en profunditat) amb litofàcies laminada, de caràcter detrític; i conca profunda, constituïda per capes de sal i lutites reconegudes només en el subsòl. En canvi, en la Formació Beuda només s'ha reconegut un únic paleoambient, corresponent a un sistema de conca sulfatada situat en el mantell del Cadí. Aquest paleoambient està representat per cicles de guix secundari (anhidrita en profunditat) amb litofàcies massives i nivells pseudomòrfics (de selenites). De tota manera, l'existència d'àrees amb litofàcies bandades i laminades, atribuïdes a ambients més profunds, indiquen l'existència de petites zones més deprimides en la conca. La composició isotòpica (delta-34S, delta-18O; 87Sr/86Sr) de mostres de guix i anhidrita indiquen un origen marí per aquestes unitats i, a més, processos de dissolució/reprecipitació dels sulfats. A partir de l'anàlisi estructural de les correlacions estratigràfiques, dels mapes i talls geològics, de la interpretació de perfils sísmics reprocessats i de noves dades gravimètriques s'ha deduït que la sedimentació durant el Cuisià superior i Lutecià va tenir dues etapes tectòniques: una primera etapa extensiva, coetània amb la sedimentació de les Evaporites del Serrat i la Formació Vallfogona, i caracteritzada per falles normals produïdes per flexió extensional; i una segona etapa compressiva, sincrònica a la sedimentació fluviodeltaica, i caracteritzada per encavalcaments i plecs, i falles transversals de tipus strike-slip. Durant la primera etapa, les falles normals van tenir direccions obliqües i perpendiculars respecte l'escurçament pirinenc (N-S). Durant la segona etapa, les falles de strike-slip van estar generades per la reactivació de falles normals preexistents. A més, les Evaporites del Serrat van actuar com a nivell de desenganxament del mantell del Cadí i de la Unitat Serrat. Finalment, en aquesta tesi, s'han realitzat models sandbox per tal de millorar el coneixement del paper de l'arquitectura estratigràfica d'una successió dúctil (en aquest cas, evaporites) sobre l'evolució estructural. A partir d'una sèrie d'experiments, s'ha observat que l'existència de discontinuïtats geomètriques en els materials anàlegs a les litologies evaporítiques generen zones de deformació preferencial. Comparant els resultats d'aquests experiments amb els trets estructurals de la CSO, s'ha interpretat que l'evolució i estil estructural d'aquesta conca va estar controlada per l'existència de discontinuïtats litològiques -com el canvi de gruix de les anhidrites entre la plataforma evaporítica i la conca profunda- en les Evaporites del Serrat. L'existència d'aquestes discontinuïtats litològiques va generar encavalcaments fora de seqüència, contribuint a la generació d'una conca de piggyback.

Antropologia i arquitectura. Creació i re-creació de l'espai a la vila olímpica de Banyoles [Fitxer informàtic] / Blanca Sala Llopart
Sala i Llopart, Blanca


1999
Dirigida per: Muntañola Thornberg, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat d'Arquitectura, 1999
1 recurs electrònic
Document llistat. Bibliografia i fonts.
ISBN 9788469418208

En la primera part s'intenten assentar les bases teòriques i metodològiques d'una Antropologia de l'Espai, aprofundint en la relació que s'estableix entre Antropologia, Arquitectura i Societat. A la segona part s'intenten exemplificar aquestes reflexions teòriques i metodològiques, a través de l'anàlisi antropològica de l'espai de la Vila Olímpica de Banyoles. (A.).

Bacteris fototròfics i cicle del ferro a l'estany de Banyoles [Fitxer informàtic] / Jesús Garcia Gil ; [dirigida per: Carles Abellà Ametller]
García Gil, Jesús


2011
Dirigida per: Abellà Ametller, Carles. Universitat de Girona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2011
1 recurs electrònic
Tesina de llicenciatura.