Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema : el cas de les ciutats de Barcelona i de Valls [Fitxer informàtic] / Jaume Marlès Magre ; [dirigida per: Martí Boada, Sònia Sànchez Mateo, Montserrat Pallarès Barberà]
Marlès i Magre, Jaume


2017
Dirigida per: Boada i Juncà, Martí; [et al.]. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2017
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Actualment s'està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85 per cent dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturació", que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalització" del sistema urbà, és a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L'anàlisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d'una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s'analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l'índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.

Modernización y nueva gestión pública en los ayuntamientos del Camp de Tarragona : tesi doctoral [Fitxer informàtic] / Iván Andreu Barberà ; director: Ignasi Brunet Icart
Andreu Barberà, Iván


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2010
Dirigida per: Brunet Icart, Ignasi. Universitat Rovira i Virgili. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, 2009
1 recurs electrònic (III, 575 p.) (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 
Bibliografia. A portada: Universitat Rovira i Virgili. Departamento de Gestión de Empresas.
ISBN 9788469307014

La present tesi pretén oferir una visió global de la situació, grau d'implantació i resultats de la modernització administrativa i dels instruments de Nova Gestió Pública en els principals ens locals municipals del Camp de Tarragona, responent a la pregunta de si l'esmentat nou model de gestió contribueix realment a un millor funcionament de les polítiques i administracions públiques, així com en quines circumstàncies es produeixen aquestes millores. El contrast de les hipòtesi plantejades -1a) l'aplicació del nou model de gestió pública de qualitat i per processos genera millors resultats, i 2a) el grau de satisfacció dels usuaris interns després de l'aplicació del nou model és més elevat- es duu a terme mitjançant tècniques qualitatives -entrevistes en profunditat i observació participant-, aplicades tant en la investigació general dels ajuntaments del referit àmbit geogràfic com en l'estudi en profunditat de l'Ajuntament de Salou.

Paleohistología: avances y aplicaciones [Fitxer informàtic] / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
1 recurs electrònic
Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.

Paleohistología: avances y aplicaciones / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
193 p.; 30 cm
També disponible en versió electrònica. Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.

Estudio acústico de los monasterios cistercienses masculinos del Camp de Tarragona tesis doctoral / Genaro González Baixauli ; [dirigida per: Francisco Javier Esteve Agustench, Francesc Daumal Domènech]
González Baixauli, Genaro


2014
Dirigida per: Esteve Agustench, Francisco Javier; Daumal Domènech, Francesc. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Enginyeria Mecànica, 2014
XXVI, 190 p. : il., taules, gràf. ; 30 cm
Disponible en versió electrònica. Bibliografia.

En aquesta tesi doctoral s'estudia el comportament acústic dels monestirs cistercencs masculins del Camp de Tarragona. Existeixen estudis anteriors sobre l'acústica d'abadies cistercenques, de la Provença francesa i del nord d'Itàlia, els resultats dels quals plantegen un suposat coneixement avançat d'acústica per part dels monjos cistercencs. No obstant això, les dades disponibles per a aquesta tipologia arquitectònica, per l'antiguitat i metodologia dels estudis, són limitats i, en ocasions, els paràmetres estudiats són poc rellevants. Es planteja així la possibilitat d'un estudi complet de les principals estances dels monestirs per determinar la seva resposta acústica i replantejar les teories proposades en els estudis anteriors L'arquitectura cistercenca ve marcada per l'estricta contemplació que de la Regla de Sant Benet va implantar Bernard de Claraval. En el seu escrit de 1124 Apologia a Guillermo, Bernaro va establir els criteris teòrics que després s'emprarien en la construcció de totes les abadies cistercenques.

El Monestir de Santes Creus : un intent d'aproximació econòmico-social a la seva història (1150 - 1200) / Antoni Carreras i Casanovas; dirigida per Agustí Altisent Altisent
Carreras i Casanovas, Antoni


1987
Dirigida per: Altisent Altisent, Agustí. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, Història i Filosofia (Tarragona), 1987
2 vols. ; 35 cm
Bibliografia. Conté : 1. Introducció. Adquisició i formació del domini patrimonial ; 2. Explotació i administració. Apèndix documental i índex.

Nivells de vida, dinàmiques socials i canvi històric l'àrea de Besalú, 1750-1850 [Fitxer informàtic] / Albert Serramontmany ; [dirigida per: Rosa Congost]
Serramontmany i Hugas, Albert


Girona : Universitat de Girona, 2015
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art. Institut de Recerca Històrica, 2015
1 recurs electrònic (464 p.)
Text en català i anglès, resum en català, castellà i anglès, conclusions en català i anglès.

La tesi estudia el districte rural i muntanyós de Besalú al llarg de cent anys, de 1750 a 1850. La tesi destaca com l'àrea de Besalú aconseguí mantenir un nivell de població elevat malgrat les aparents limitacions per a l'agricultura gràcies a la integració de diverses activitats productives i a la connexió mercantil efectiva a nivell nacional i internacional. La cronologia general que s'ha trobat és de creixement al segle XVIII i estancament a la primera meitat del segle XIX. Es proposa que, malgrat que la desigualtat social podia ser bastant significativa, mai s'arriba a trobar població vivint de forma miserable ni individus proletaritzats, tot i que tampoc s'observen prou processos d'enriquiment per pensar en una classe mitja nombrosa, ans al contrari, destaca més l'enfortiment d'uns pocs propietaris rurals.

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)
Bibliografia.

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.

Tárrega : de villa a ciudad 1875-1923 : tesis doctoral / Joan Novell Balagueró ; [director: Feliciano Montero García] ; [tutora: Ana Guerrero la Torre]
Novell i Balagueró, Joan


1997
Dirigida per: Montero García, Feliciano. Universidad Nacional de Educación a Distancia. Departamento de Historia Contemporánea, 1997
XII, 815 p. : map., taules, gràf., plàn. ; 30 cm
Bibliografia. Apèndixs.

Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes [Microforma] / M. Margarida Bassols i Puig ; [dirigida per: Sebastià Serrano]
Bassols i Puig, M. Margarida


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1988
Dirigida per: Serrano, Sebastià. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 1988
1 microfitxa (385 fotog.) ; 11 * 15 cm + 1 fullet (11 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 374) 
Bibliografia.
ISBN 8475285813

Sensory analysis of nougat: methodology, training, and validation of a panel for protected geographical indication Torró d'Agramunt [Fitxer informàtic] / Laura López Mas ; [dirigida per: Roser Romero del Castillo]
López Mas, Laura


2021
Dirigida per: Romero del Castillo, Roser. Universitat Politècnica de Catalunya, 2021
1 recurs electrònic
Doctorat en Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia.

Nougat-type confections, made with nuts, honey or sugar, and/or egg whites, are consumed in many countries. Torró d'Agramunt is a nougat produced in northeast Spain that has been awarded the European quality label Protected Geographical Indication (PGI). When sensory descriptors are included in the PGI's operating regulations, the sensory quality of products with the label must be guaranteed. The current study established eight descriptors and reference ranges for Torró d'Agramunt, differentiating between products labeled "supreme category" (containing =60 per cent nuts) from those labeled "extra category" (containing =46 per cent nuts), and developed a method to train a panel of tasters to evaluate this product. Applying the method also showed that sensory analysis is useful for identifying products that are nearing their expiry date. The work conducted within this study represents a step toward the standardization of the approach to the sensory analysis of nougats and similar products.

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona : la primera fira de pessebres documentada (1786-2012) [Fitxer informàtic] / Jordi Montlló Bolart ; [dirigida per: Josefina Roma, Xavier Roigé]
Montlló Bolart, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Roma, Josefina; Roigé, Xavier. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2017
1 recurs electrònic (298 p.)

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s'ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s'ha tractat l'estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l'antropologia de l'espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l'època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l'observació etnogràfica s'ha pretès l'elaboració d'un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S'estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s'estudia l'evolució d'aquestes fires a través de l'anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d'aquestes fires amb l'evolució del pessebrisme a la ciutat, des d'un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l'any 1921. També s'estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons (...).

El Repertori litúrgic marià a Catalunya a finals del segle XVII : les antífones marianes majors de l'M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya / Josep M. Salisi i Clos ; [dirigida per: Antonio Ezquerro Esteban]
Salisi i Clos, Josep Maria


2012
Dirigida per: Ezquerro Esteban, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Art i Musicologia, 2012
3 vol. : il., música ; 30 cm
Dispobible també en versió digital. Bibliografia. Índex.

Aquesta tesi presenta l'estudi de la música mariana a Catalunya a finals del segle XVII, concretament, les quatre antífones marianes majors (Alma Redemptoris mater, Ave Regina caelorum, Regina caeli laetare i Salve Regina). Els documents musicals manuscrits de les catorze antífones estudiades i analitzades es troben dins el volum M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya. Les antífones triades són composicions d'una dotzena d'autors de la segona meitat del segle esmentat, uns compositors tots ells actius a l'àrea mediterrània peninsular. La tesi s'estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part s'hi reflecteix la contextualització social, política, religiosa i litúrgica del moment esmentat, a la vegada que l'estudi de la vida i obra dels diversos autors, així com també l'evolució històrica tant del text com de la música de les antífones marianes majors. En la segona part s'hi troba una exhaustiva anàlisi de cadascuna de les catorze antífones i la comparació diacrònica i sincrònica d'antífones d'altres autors europeus (francesos, anglesos, alemanys, italians i portuguesos) anteriors, coetanis i posteriors a les obres originals estudiades. I una tercera part on es presenta l'edició en partitura del repertori musical seleccionat amb els criteris de transcripció ben definits i detallats; i a la vegada, es presenten també les partitures antífones dels compositors europeus comparats. Les aportacions fonamentals que fa aquesta tesi són: -L'estudi, l'anàlisi i la transcripció d'un nombre destacable de composicions musicals litúrgiques, totes elles conservades en documents musicals autògrafs i que amplien en bona mesura el corpus de la música litúrgica del barroc hispànic; unes obres de compositors prou destacats en el seu moment, finals de segle XVII a la península. -L'estudi de la música litúrgica mariana i la seva evolució des de documents anteriors al Concili de Trento (mitjans de segle XVI) fins a inicis del segle XX. -L'ús de la música policoral dins de la música litúrgica hispànica a la segona meitat del segle xvii i la seva evolució i transformació segons la particular formació de les capelles musicals. -La manera com els compositors assimilaven els antics textos litúrgics i que com a autèntics artistes creadors (artesans) escrivien les seves obres musicals, unes veritables manifestacions artístiques. -L'estudi de les capelles musicals dels diversos centres religiosos de l'àmbit hispànic i, més concretament, del centre on foren conservats i copiats els manuscrits estudiats (en aquest cas, la població lleidatana de Verdú). -La recuperació i edició en partitura d'aquests materials musicals que en faciliti, a la vegada, la divulgació d'aquests materials musicals per a ús dels músics professionals i aficionats.

Estudi epidemiològic en salut mental de la comarca de l'Urgell [Microforma] / Àngel Pedra Camats ; [dirigida per: José Luis Martí-Tusquets]
Pedra i Camats, Àngel


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1995
Dirigida per: Martí-Tusquets, José Luis. Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, 1992
1 microfitxa ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 16 cm) (Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, 2485 ) 
Bibliografia. Annex. A la contraportada: Divisió: Ciències de la Salut, Departament: Psiquiatria i Psicobiologia Clínica. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8447509222

Estudi epidemiològic en salut mental de la comarca de l'Urgell / Àngel Pedra Camats ; [dirigida per: José Luis Martí-Tusquets]
Pedra i Camats, Àngel


1992
Dirigida per: Martí-Tusquets, José Luis. Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, 1992
[6], 211 f. : gràf., taules
També disponible en microforma. Bibliografia. Annex.

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor
Parés i Saltor, Francesc Xavier


2000
Facultat de Teologia de Catalunya. Institut Superior de Litúrgia, 2000
408 p. ; 30 cm
Exemplar mecanografiat. Bibliografia.

El Jaciment del Molí d'Espígol (Tornabous-Urgell) : el desenvolupament de les societats pre-romanes a la Catalunya interior / Miquel Cura i Morera ; [dirigida per: Mercedes Roca Roumens]
Cura i Morera, Miquel


1995?
Dirigida per: Roca Roumens, Mercedes. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1995
2 v. (969 p. en p. múltiple, 178 f. de làm.) : gràf., map.
Bibliografia.

Las Influencias mediterráneas y el momento de plena formación de la cultura ibérica en Cataluña : las cerámicas áticas y de barniz negro en el poblado ibérico del Molí d'Espígol - Tornabous - Urgell / Francisco Gracia Alonso ; [dirigida per: Joan Maluquer de Motes]
Gracia Alonso, Francisco


1986
Dirigida per: Maluquer de Motes, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1986
454, [87] f., 87 f. de làm. : il.
Bibliografia.

Modernització social a la Catalunya de Ponent durant el canvi de segles XIX i XX : una interpretació antropològica i sociològica del canvi de segles XIX i XX des de la Catalunya occidental / Joaquim Capdevila i Capdevila ; [dirigida per: Sebastià Serrano]
Capdevila i Capdevila, Joaquim


2003
Dirigida per: Serrano, Sebastià. Universitat de Barcelona. Departament de Lingüística General, 2003
2 vol. (1167 p.) : il., taules ; 29 cm
Programa de doctorat: Lingüística teórica y aplicada. Bienio 1991-1993. Bibliografia. Índexs. Conté: 1. El materialisme pagès d'Antic Règim. La moderna utopia material ; 2. L'esclat massiu de la sàtira. Catalanisme burgès.

En transformación... : gentrificación en el Casc Antic de Barcelona [Fitxer informàtic] / Adrián Hernández Cordero ; [dirigida per: Antonio López Gay, Anna Ortiz Guitart]
Hernández Cordero, Adrián


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: López Gay, Antonio; Ortiz Guitart, Anna. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2015
1 recurs electrònic (240 p.)

El objetivo de la investigación consiste en analizar el proceso de gentrificación y sus implicaciones socio-espaciales en el Casc Antic de Barcelona. La metodología que se utilizó consistió en métodos y técnicas de investigación cualitativas y cuantitativas. La tesis se divide en 8 partes. El capítulo primero aborda, en el contexto del urbanismo neoliberal, el estado de la cuestión de la gentrificación y sus efectos como el desplazamiento. El segundo apartado presenta la metodología empleada. El tercer capítulo sitúa al Casc Antic y revisa los principales planes urbanísticos que lo implicaron con la intención de comprender su estado actual. El capítulo cuarto examina las principales transformaciones socio-demográficas del Casc Antic entre 1991 a 2011. El quinto apartado explora las mutaciones comerciales que ha experimentado el barrio a partir de las reformas urbanísticas. La sexta sección aborda la producción y gestión del espacio público en Ciutat Vella, teniendo efectos excluyentes para los menos favorecidos. El séptimo capítulo estudia la utilización de la cultura como instrumento de cambio urbano y social en el sector estudiado. Para concluir, se presentan las reflexiones finales, planteamientos y posibles líneas de investigación.