português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
TESIS DOCTORALS []
Referències trobades:
2581   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 130
anar a la pàgina                         


1 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Art del retaule a l'àrea de Vic : entre les darreries del cicle renaixentista i l'entrada de les fórmules barroques (1568-1625 ca.) [Fitxer informàtic] / Irene Abril i Vilamala ; [dirigida per: Joan Bosch Ballbona]
Abril Vilamala, Irene


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Bosch Ballbona, Joan. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (639 p.)

El present treball estudia la producció de retaules en cinc dels deu arxiprestats que conformen l'actual bisbat vigatà (el de Vic, el del Lluçanès, el del Ter-Collsacabra, el de les Guilleries-Congost i el del Moianès) entre 1568 i 1625 ca. Prenent com a centre socioartístic la ciutat de Vic, capital de la diòcesi i nucli motor d'aquesta àrea, estudiem la producció del gènere retaulístic al llarg dels anys fundacionals de la Contrareforma a partir de tres línies bàsiques de treball: l'anàlisi dels retaules i la seva evolució tipològica, la identificació dels diferents artífexs que intervenen en la seva fabricació i l'aproximació al context social, laboral i cultural de l'època. L'estudi, centrat eminentment en la recerca d'arxiu, contribueix a la coneixença del panorama artístic català d'època moderna a través d'un espai i d'una cronologia concrets que fins ara no havien estat mai tractats de manera sistemàtica.


Matèries: Tesis doctorals ; Retaules ; Art religiós ; Renaixement ; Barroc ; Contrarreforma ; Confraries ; Retaules ; Renaixement ; Barroc
Àmbit:Vic ; Vic, diòcesi
Cronologia:1568 - 1625
Autors add.:Bosch i Ballbona, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670122
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Perseguint les claus de l'èxit : una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp [Fitxer informàtic] / Eloi Guinjoan Cesena; directors de tesi: Dra. Anna Badia Perpinyà, Dr. Antoni F. Tulla Pujol
Guinjoan Cesena, Eloi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Badia i Perpinyà, Anna; Tulla i Pujol, Antoni F.. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2017
1 recurs en línia (398 p.)

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l'ideari modernitzador, que a partir d'unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d'una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l'adopció d'aquest plantejament des de l'esfera institucional, així com la proliferació d'iniciatives sorgides des de l'àmbit local, han comportat la consolidació d'aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d'una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l'estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d'estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s'han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d'èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L'anàlisi comparativa entre els tres casos d'estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l'èxit d'un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d'una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l'altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d'èxit.


Matèries: Tesis doctorals ; Societat rural ; Economia agrària ; Creixement econòmic ; Política econòmica
Àmbit:Priorat ; Lluçanès ; Conca de Tremp
Cronologia:[1980 - 2017]
Autors add.:Badia i Perpinyà, Anna (Dir.) ; Tulla i Pujol, Antoni F. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/402263
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra poètica de Salvador Estrem i Fa. Estudi i edició [Fitxer informàtic] / Josep Artigas Prous ; [dirigida per: Magí Sunyer Molné]
Artigas i Prous, Josep


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2017
Dirigida per: Sunyer Molné, Magí. Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2017
24 p. : il., col.; 30 cm + 2 f. de map

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'obra poètica de Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936), de la qual proposo l'estudi i l'edició filològica. Aquesta obra és constituïda per quatre volums impresos -Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita i El Crist de la Solitud-, un mecanoscrit de cinc composicions que és l'embrió d'un recull que va romandre inacabat i un conjunt de poesies publicades en premsa que no van ser aplegades en volum. La primera part se centra en l'estudi de la figura de Salvador Estrem i de la seva poesia i compta amb tres capítols: per una banda, una aproximació biogràfica al personatge en el context de la comarca i el temps en què va viure; per altra banda, la lectura interpretativa dels quatre llibres de poesia, que ens ha permès analitzar els fonaments més rellevants d'aquesta producció poètica i la seva evolució al llarg dels anys; finalment, l'estudi detallat de la llengua que usa Estrem en les seves composicions, juntament amb els canvis que experimenta, i l'anàlisi de les formes literàries que hi trobem. Aquest estudi vol posar de relleu la personalitat de Salvador Estrem i la seva obra en el context de la poesia catalana del període d'entreguerres, com a representant dels autors situats al marge dels nuclis culturals predominants, i mostrar la importància del moviment cultural a la comarca del Priorat en aquest període. La segona part és l'edició filològica d'aquesta obra, precedida per tres nous capítols: la descripció dels testimonis, la història textual dels llibres publicats i de les poesies no recollides en volum i la discussió sobre els criteris d'edició. La seva finalitat és oferir les poesies de Salvador Estrem a un lector actual perquè siguin llegides sense les dificultats gràfiques i les convencions ortogràfiques d'una edició de les primeres dècades del segle XX, però tot respectant, així mateix, els valors estilístics i la llengua literària del text original. El treball conclou amb les referències de la bibliografia completa d'Estrem, tant els llibres publicats com els articles i els textos literaris apareguts en publicacions periòdiques, i de les fonts hemerogràfiques i arxivístiques que he consultat.


Matèries: Tesis doctorals ; Poetes ; Biografia ; Bibliografies ; Literatura ; Poesia ; Filologia
Matèries: Estrem i Fa, Salvador (1893-1936)
Àmbit:Falset ; Priorat ; Catalunya
Cronologia:[1893 - 1936]
Autors add.:Sunyer i Molné, Magí
Accés: http://hdl.handle.net/10803/461460
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Characterization of Oenococcus oeni and other lactic acid bacteria from the vine-wine ecosystem in Priorat [Fitxer informàtic] / Judith Franquès Montserrat ; doctoral thesis supervised by Dr. Isabel Araque, Dr. Albert Bordons and Dr. Cristina Reguant ; Department of Biochemistry and Biotechnology - Universitat Rovira i Virgili
Franquès Montserrat, Judith


2018

1 recurs electrònic (167 p.) (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 

Oenococcus oeni, l'espècie de bacteris làctics (BL) principal responsable de la fermentació malolàctica (FML), s'ha aïllat repetidament dels vins, però quasi mai des del raïm. En aquesta tesi, la biodiversitat de BL de l'ecosistema vinya-vi va ser establerta i també es va realitzar un ampli estudi sobre els BL autòctons de la regió vitivinícola catalana del Priorat.


Matèries: Enologia ; Vi ; Tesis doctorals ; Química
Àmbit:Priorat
Cronologia:[2018]
Autors add.:Araque Granados, María Isabel (Dir.) ; Bordons de Porrata-Doria, Albert (Dir.) ; Reguant Miranda, Cristina (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/664721
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Determinación arqueopetrológica y territorial de los materiales silíceos entre el sur de Tarragona y el norte de Castellón [Fitxer informàtic] / María Mar Rey Solé ; [dirigit per: Pilar García-Argüelles Andreu, Xavier Mangado Llach, Josep M. Fullola i Pericot]
Rey Solé, Maria Mar


2017
Dirigida per: García-Argüelles Andreu, Pilar; Mangado Llach, Xavier; Fullola i Pericot, Josep M.. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2017
1 recurs electrònic (511 p.)

El present treball ha volgut deduir, a través de l'estudi de les indústries lítiques recuperades en dos jaciments finipaleolítics, els sistemes d'aprovisionament, estratègies i explotació del territori interpretant d'aquesta manera el comportament humà d'uns certs grups de caçadors-recol·lectors durant la transició Pleistocè- Holocè. L'abric de l'Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona) adscrit a l'Epipaleolític i l'abric de la Roureda (Vilafranca, Els Ports, Castelló) adscrit al Epimagdaleniens han estat els dos jaciments caso d'estudi. La metodologia emprada ha consistit en l'aplicació conjunta del treball de laboratori i del treball de camp. A través del conjunt d'analítiques, tant mineralògiques com geoquímiques, compostes per les anàlisis de macroscopia i microscòpia òptica, així com altres mètodes complementaris com la Microscòpia Electrònica d'Escombratge, la Espectroscopia micro-Raman, la Difracció de Raigs X i l'Anàlisi per Espectrometria de Masses amb font de Plasma d'Acoblament Inductiu i Ablació Làser, han pogut ser discriminades varietats de sílex diferents per als dos conjunts d'utillatge lític. El treball de camp realitzat per als respectius abrics ha donat lloc al coneixement de molts punts d'aflorament de material silici susceptible d'haver estat explotat en temps prehistòrics i ha conferit un coneixement molt valuós per a la posterior comparació de matèries primeres lítiques silícies. D'una banda, per a l'abric de l'Hort de la Boquera s'han discriminat fins a tres tipus i quatre varietats diferents de sílex, dels quals el majoritari es correspon amb una mena d'origen continental per reemplaçament d'evaporites, mentre que els altres dos restants es corresponen amb un origen per reemplaçament de calcàries lacustres. Els grups humans de l'Hort de la Boquera van establir una sèrie d'afloraments, d'una mateixa formació bastant pròxima a l'abric -el Complex Ulldemolins- com la base recurrent per a l'aprovisionament de matèries primeres silícies. Per a les altres dues varietats de sílex d'origen per reemplaçament de calcàries lacustres s'han proposat dos sistemes d'aprovisionament diferents, el primer, per captació directa en afloraments secundaris i el segon, per captació indirecta o intercanvi amb altres comunitats que van poder estar assentades en zones més septentrionals. D'altra banda, per a l'abric de la Roureda, s'han discriminat un total de quatre tipus i cinc varietats de sílex, els majoritaris es corresponen amb un origen per reemplaçament de sediments lacustres i els minoritaris es corresponen amb un origen per reemplaçament de sediments marins i per un origen desconegut fins al moment respectivament. Els grups humans de la Roureda van establir unes pautes diferents d'explotació i captació de matèries primeres silícies, segurament condicionats per les característiques del seu entorn i la desigual oferta de recursos minerals emplaçats. S'observa un radi de mobilitat més extens i direccional (aquest-oest) a la recerca d'afloraments primaris sense descartar la possible captació en afloraments secundaris. Una altra hipòtesi no excloent és el suposat contacte eventual amb altres comunitats de la zona occidental, més rica en matèria primera silícia. A més i en la mesura que sigui possible, s'ha establert una relació entre tipus d'útil i varietat de sílex observant algun tipus d'intencionalitat en la manufactura d'unes certes varietats recuperades en l'abric de la Roureda. Observem d'aquesta manera com els grups humans de caçadors-recol·lectors estaven certament "condicionats" a les característiques que els seus entorns oferien i per tant les estratègies d'aprovisionament i comportament s'ajustaven al coneixement territorial que van adquirir gràcies a l'experiència. Podem afirmar categòricament un gran coneixement del conjunt d'afloraments que estaven al seu abast i per consegüent, els recursos minerals que podien explotar en el seu benefici per a poder viure el seu dia a dia.


Matèries: Tesis doctorals ; Arqueologia ; Indústria lítica i òssia ; Sílex ; Economia dels caçadors-recol·lectors ; Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Epipaleolític ; Plistocè
Matèries:Jaciment de l'Hort de la Boquera de Margalef ; Abric de Roureda de Vilafranca
Àmbit:Margalef ; Vilafranca - Castelló
Cronologia:[2017]
Autors add.:García-Argüelles Andreu, Pilar (Dir.) ; Mangado Llach, Xavier (Dir.) ; Fullola i Pericot, Josep Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/401434
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Metamorfismo hercínico de grado muy bajo del Priorat Central / Sergio Valenzuela García ; directora de la tesis: Gemma Alías López ; tutora de la tesis: Montserrat Liesa Torre-Marín
Valenzuela García, Sergio


2017
Dirigida per: Alías López, Gemma; Liesa Torre-Marín, Montserrat. Universitat de Barcelona. Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, 2016
392 p. : il. col., gràf., map. ; 30 cm
Bibliografia. Annexos.


Matèries: Tesis doctorals ; Geologia ; Primari
Àmbit:Priorat
Cronologia:[2016]
Autors add.:Alías López, Gemma (Dir.) ; Liesa Torre-Marín, Montserrat (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/400825
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Onomàstica de l'Espluga Calba [Fitxer informàtic] / Rosa M. Anglès i Nicolàs ; [dirigida per: José Enrique Gargallov Gil, Emili Boix]
Anglès i Nicolás, Rosa M.


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Gargallo Gil, José Enrique; Boix, Emili. Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia, 2019
1 recurs en línia (1106 p.)

La toponímia s'estudià primer a Alemanya i França (1863 - principis del segle XX). Més endavant s'hi dedicaren publicacions periòdiques: Zeitschrift für Ortsnamenforschungen (Munic, 1925), Revue de dialectologie et toponymie (Bèlgica, 1926) i Revue des études anciennes (França, 1932); i el 1934 es va crear una càtedra a la Universitat de Munic. El 1938 un centenar d'universitats de 21 països assistiren al I Congrés de Toponímia i Antroponímia (París). Des del 1950 el Comitè Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS: http://www.icosweb.net) edita Onoma. Bulletin d'Information et de bibliografie du Comité International des Sciences Onomastiques S'han celebrat congressos internacionals en universitats europees, com ara la de Barcelona (2011).Balari va publicar un estudi etimològic dels noms de cims de muntanyes (1877) i Orígenes históricos de Cataluña (1897), analitzant documents de l'època comtal (s. IX-XII). Simultàniament altres estudiosos del país abordaven la matèria: Sanpere i Miquel, Segura i Gomis. El segle passat hi van treballar: Alcover, Moll, Griera, Montoliu, Carreras i Candi, Miret i Sans, Badia i Margarit, Moreu-Rey, Casacuberta i Coromines. El darrer va col·laborar amb Fabra a partir de 1930 com a tècnic de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica (IEC), creada el 1921. El 1989, després de més de cinquanta anys de treball, va començar a publicar l'Onomasticon Cataloniae, i continuà, a l'exili, el projecte de la Secció Filològica, que havia perillat amb la Guerra Civil. Al País Valencià, hi han treballat Sanchis Guarner, Rosselló i Verger, Casanova, Epalza...; a les Illes, Mascaró, Miralles, Aguiló i Ribes, i a la Catalunya Nord, Costa, Guiter, Portet i Peytaví. El present treball s'emmarca en el conjunt de recerques centrades en un municipi que en recullen i preserven l'onomàstica, patrimoni cultural del país, en perill de desaparició, per abandonament de l'agricultura i la migració cap a grans nuclis urbans. Entre els molts publicats en les darreres dècades, hem consultat els de localitats properes a la que és objecte d'estudi: les Borges Blanques, Vallbona de les Monges, Ulldemolins, l'Albi, Fulleda, el Vilosell, Juneda, la Pobla de Cérvoles o Vallclara. Les publicacions d'Amigó, principal expert en inventaris monogràfics d'abast local, ens han servit de model metodològic. També hem tingut en compte altres monografies descriptives dels trets lingüístics de parlars de la mateixa zona de transició dialectal (el Cogul, el Vilosell), articles sobre toponímia del Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica (BISO) i l'estudi de Turull (2007) sobre les terres de ponent (les Garrigues, el Segrià, la Segarra, l'Urgell, la Noguera i el Pla d'Urgell). El nostre recull és el primer d'aquestes característiques sobre l'Espluga Calba. A través de l'onomàstica es constata la presència de trets dialectals propis de la zona i de fenòmens lingüístics fossilitzats en els noms, estudiats gràcies a la gramàtica històrica; també es contribueix al coneixement de l'antroponímia d'altres èpoques, a través de la documentació antiga. A més, hem aplegat informació de caràcter històric vinculada a alguns noms estudiats, fet que hi afegeix un cert caràcter enciclopèdic.La llista de noms conté informació obtinguda d'entrevistes orals i citacions de fonts documentals, a part de material facilitat per altres col·laboradors.


Matèries: Tesis doctorals ; Toponímia ; Nomenclàtors ; Onomàstica ; Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Espluga Calba, l'
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Gargallo Gil, José Enrique (Dir.) ; Boix Fuster, Emili J. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668488
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2581
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Le Complexe filonien à Pb (+Zn, +Ba, +Ag, +Cu, +Ni, +Co, +Fe) de Bellmunt del Priorat (Tarragone, Spagne) : cartographie, minéralogie, pétrographie magmatique, lithogéochimie, altérations, typologie filonienne, séquences paragénétiques ettextures intrafiloniennes / Antoine de Haller ; professeurs superviseurs: Lluis Fontboté, Àngels Canals
Haller, Antoine de


1997
Dirigida per: Fontboté, Lluís; Canals i Sabaté, Àngels. Université de Genève. Département de minéralogie. Section des sciences de la terre, 1997
127 p. : il., map., gràf., taules
Bibliografia. Annexos.



Matèries: Recursos minerals ; Jaciments minerals ; Tesis doctorals
Àmbit:Bellmunt del Priorat
Cronologia:[1997]
Autors add.:Fontboté, Lluís (Dir.) ; Canals i Sabaté, Àngels (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pedra de Girona. L'esclat de l'escultura arquitectònica i cultural, 1300-1350 [Fitxer informàtic] / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [dirigida per: Joan Domenge i Mesquida1]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Domenge i Mesquida, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (511 p.)

Vers 1300 Girona es veu influïda per un context sòcio-polític i artístic concret i molt favorable a "l'expansió" en termes econòmics, demogràfics i creatius. A banda del bon estat i creixement del poder econòmic i comercial de la Corona, la proliferació d'ordes religioses i la renovació de les seus episcopals i grans parròquies, especialment concentrada en la meitat nord del principal i tota la zona meridional del regne de França, propicien l'èxit de Girona i les seves pedreres. A partir del 1300, i amb seguretat fins a la pesta de 1348, el col·lectiu de pedrers és el grup professional més nombrós de la ciutat i, proporcionalment, a partir de les dades conegudes, un dels més importants de l'antiga Corona d'Aragó, superant els 180 noms diferenciats de pedrers actius en la primera meitat de segle. La immigració, i dins aquesta, la immigració de pedrers, és un dels eixos fonamentals per entendre l'evolució demogràfica de la Girona del segle XIV. L'acció del bisbe Arnau de Mont-rodon (1348) propicià la construcció a la catedral d'una capella dedicada als quatre sants màrtirs Germà, Just, Sici i Paulí, els patrons dels picapedrers. Durant la primera meitat del segle XIV la realització de peces escultòriques amb pedra nummulítica i la seva exportació fora de Girona viu un moment d'esclat sense precedents, comparable a una explosió de creativitat, productivitat i exportació. Això és degut a la coincidència de com a mínim quatre factors determinants: en primer lloc, la forta tradició de la ciutat en el treball de la pedra calcària local i el creixement urbanístic experimentat després de la guerra de 1285. En segon lloc, l'assumpció del material petri per part de la reialesa (i a través d'aquesta, de la noblesa i la burgesia) en la seva utilització en grans projectes funeraris i arquitectònics. Tercer, l'existència de mestres pedrers experimentats i capaços tècnicament de generar materials prefabricats per als projectes reials. I finalment en quart lloc, la disponibilitat d'una pedra amb molts matisos, colors i dureses, capaç de proveir conjunts harmònics, durables i policroms per a tot tipus de necessitats. La producció i l'exportació es donen en paral·lel en dos camps significatius: l'escultura funerària i l'escultura arquitectònica.


Matèries: Tesis doctorals ; Escultura ; Gòtic ; Materials de construcció ; Pedreres ; Indústria de la construcció ; Art funerari ; Arquitectura
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1300 - 1350
Autors add.:Domenge i Mesquida, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669955
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936) [Fitxer informàtic] / Clara Beltrán Català ; [dirigida per: Mireia Freixa, Teresa Montserrat Sala]
Beltrán Catalán, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia; Sala, Teresa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (1362 p.)

El tema d'estudi de la present Tesi Doctoral se centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956), artista català que es va endinsar en múltiples camps, perquè va ser, a més, un destacat il·lustrador, pintor de cavallet, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i viatger cosmopolita de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. De totes les activitats a les quals es va consagrar, una de les principals i que li va procurar majors èxits i reconeixement professional va ser l'escenografia. No en va, va ser un dels principals exponents de l'Escola Catalana d'Escenografia Realista, juntament amb Maurici Vilomara, Fèlix Urgellès, Miquel Moragas i Salvador Alarma, entre altres, continuadors tots ells del deixant del fundador d'aquesta: Francesc Soler i Rovirosa. La Tesi se centra en reconstruir la seva trajectòria professional en aquest camp i a analitzar l'evolució que va experimentar la seva obra des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes. El marc cronològic en el qual ens movem, per tant, és el que abasta aquesta trajectòria, des del seu debut en 1899 treballant als ordes d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar en 1933 per al Gran Teatre del Liceu. Abans d'endinsar-nos en la trajectòria escenogràfica com a tal de Junyent, presentem el context de l'escenografia a la Barcelona del moment, abordant, entre altres aspectes, quin era el procediment seguit per a crear les escenografies, com s'organitzaven els tallers, i les eines i materials que empraven els escenògrafs en les seves creacions. Ens referim, al seu torn, als diferents agents que, al costat dels escenògrafs, col·laboraven en la presentació escènica de la representació. També prestem una especial atenció al viatge que va emprendre en 1908, en el qual va recórrer el món i va trobar nombroses fonts d'inspiració per a les creacions que va dur a terme al seu retorn. Finalment, posem l'accent en els seus projectes escenogràfics fora dels escenaris teatrals, a través de l'estudi de dos casos paradigmàtics: la seva participació en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i els projectes decoratius que va dur a terme per a diferents balls de carnestoltes del Real Cercle Artístic, entitat a la qual va estar vinculat tota la seva vida. La Tesi inclou un volum complementari consistent en un "repertori d'escenografies teatrals" o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en les quals va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós del corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per a poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Pintors ; Arts escèniques ; Teatre ; Carnestoltes ; Opera ; Decoració i ornamentació
Matèries: Junyent i Sans, Oleguer (1876-1956)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1936
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.) ; Sala i Garcia, Teresa M. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Economia i societat dels pobles ibèrics de l'àrea catalana a través de l'estudi dels conjunts ceràmics (segles VI-II aC) [Fitxer informàtic] / David Asensio ; [dirigida per: Joan Sanmartí]
Asensio i Vilaró, David


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Sanmartí i Grego, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (1217 p.)

Aquesta Tesi neix essencialment de la voluntat d'obtenir el màxim potencial informatiu possible de l'estudi del mobiliari ceràmic, sens dubte un dels elements de cultura material més abundant en el context de l'arqueologia protohistòrica. En efecte, un sol jaciment pot proporcionar conjunts conformats per desenes de milers de fragments ceràmics. En paral·lel hi ha la intenció de reforçar, amb el nostre cas d'estudi particular relatiu al mobiliari ceràmic d'època ibèrica, una determinada concepció general de l'anàlisi arqueològic de la cultura material. És per aquesta raó que, d'entrada, la nostra proposta pretén anar més enllà dels àmbits més habituals d'anàlisi del material ceràmic, això és, l'obtenció de cronologia i la definició de tipologies crono-culturals. En aquest treball, doncs, prioritzem una aproximació al mobiliari ceràmic que ens permeti contrastar o plantejar hipòtesis sobre aspectes estructurals de les societats que han fabricat i/o utilitzat aquesta mena d'artefactes. Volem incidir a través del mobiliari ceràmic en totes aquelles qüestions relatives a l'organització socio-política i estratègies econòmiques de les poblacions estudiades. En aquest treball això es desenvolupa sobre la base d'aquelles premisses conceptuals de les ciències socials que assenyalen que la gran majoria dels objectes produïts i consumits per una comunitat són un reflex material dels diferents sistemes socio-econòmics i, anant més enllà, de les diferents formes de vida. El marc teòric d'aquest treball té implicacions metodològiques, que es tradueixen en l'aplicació de dos estratègies bàsiques en la manera de processar la documentació de base: l'avaluació dels conjunts ceràmics a partir de grups funcionals i el desenvolupament sistemàtic d'aproximacions quantitatives. Un cop efectuada la presentació de la base documental jaciment a jaciment, la part final del treball es dedicarà a l'anàlisi comparativa, creuant el conjunt de dades dels 28 assentaments considerats. A través d'aquesta anàlisi es pretén caracteritzar el comportament socials, econòmic i cultural de les comunitats ibèriques objecte d'aquest d'estudi ceramològic a partir de l'anàlisi del material ceràmic. Es procedeix dividint aquesta anàlisi comparada en dos grans blocs. En una primera part ens centrarem en les ceràmiques de producció i distribució estrictament local. En un segon bloc es desplegarà tot el relatiu a les ceràmiques d'importació, fabricades i en bona mesura distribuïdes per poblacions no ibèriques, la gran majoria des de centres ubicats fora del territori ibèric (tots, en realitat, excepte les produccions dels nuclis grecs occidentals d'Emporion i Rhode). Per concloure, es reivindica el fet que el conjunt d'hipòtesi plantejades en aquests darrers apartats es regeixen pel propòsit, anunciat a l'apartat introductori, de reforçar una perspectiva materialista i instrumental de l'anàlisi i interpretació de la cultura material.


Matèries: Tesis doctorals ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Economia ; Societat ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Restes ceràmiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[s. VI -II aC]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669933
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia [Fitxer informàtic] / Rogerio Ribeiro Tostes ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Ribeiro Tostes, Rogerio


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (686 p.)

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l'Antiguitat, però presa a l'univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l'auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s'enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d'actuació de cada un d'ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d'una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d'una trajectòria històrica d'enfortiment de l'autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l'horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d'aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l'aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l'ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d'una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d'adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d'una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se'n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d'una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s'adona de si mateixa i busca la imposició d'una voluntat unànime -aquella del cos místic- sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Cort General de Catalunya ; Pere III el Cerimoniós ; Monarques ; Poder polític ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1336 - 1387]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669165
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Gallípoli a Céfiso: desarrollo militar, político e ideológico de la compañía catalana (1303-1312) [Fitxer informàtic] / Alessio Cardinali ; [dirigida per: Amancio Isla Frez, Maria Bonet Donato]
Cardinali, Alessio


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Isla Frez, Amancio; Bonet Donato, Maria. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (315 p.)

La companyia catalana és coneguda sovint com una host de mercenaris que acabà per determinar el destí de l'imperi bizantí i la entrada de la corona aragonesa en l'escenari oriental. Els estudis relacionats amb aquesta temàtica son nombrosos, tot i que poques vegades s'ha entrat en les qüestions lligades amb la propia realitat de la host. En la present tesi, estem interesats en estudiar el fenòmen de la host des de dins, partint de les cròniques i contraposant-les a les recopilacions documentals i altres estudis. Presentem així una realitat molt complexa en relació amb la composició de la tropa, les seves expectatives, les seves técniques, la financiació de l'expedició i la seva evolució interna que donà peu a l'enfrontament entre l'aristocràcia i els estrats no nobiliaris de la companyia. En aquest punt, cróniques i ideologia dels autors i la seva concepció del món resulten ser fonamentals per poder entendre aquest desenvolupament intern i, finalment, fins a quin punt el lligam amb Aragó i Sicília era tan fort com Ramon Muntaner volia fer creure als seus lectors.


Matèries: Tesis doctorals ; Expansió catalano-aragonesa ; Corona d'Aragó ; Baixa edat mitjana ; Mercenaris ; Almogàvers ; Guerra ; Exèrcit ; Política
Matèries:Gran Companyia Catalana
Àmbit:Aragó, corona d' ; Mediterrània, mar
Cronologia:1303 - 1312
Autors add.:Isla Frez, Amancio (Dir.) ; Bonet Donato, Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669792
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Música i cerimònia a Girona, 1500-1650 [Fitxer informàtic] / M. del Mar Miranda López ; [dirigida per: Emilio Ros-Fábregas, tutor: Joan Bosch Ballbona]
Miranda López, M. del Mar


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Ros-Fábregas, Emilio; Bosch Ballbona, Joan. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (887 p.)

Aquesta tesi doctoral estudia les diferents festivitats i cerimònies que es celebraren a Girona entre el 1500 i 1650, així com la música que pogué acompanyar-les. La tesi consta de dos volums: Volum I (Estudi) i Volum II (Apèndixs i Edició musical). El Volum I, amb cinc capítols, està estructurat en tres parts: Part I (Capítol I), Part II (Capítols II i III) i Part III (Capítols IV i V). El Capítol I (Part I) està dividit en quatre seccions. El Volum II conté nou Apèndixs amb les transcripcions d'una selecció de documents inèdits, utilitzats per a l'elaboració de la tesi, i l'edició musical de la Missa de Sant Narcís 1 en cant pla, la Missa de Sant Narcís 2, alia, també en cant pla (contingudes al Llibre coral 57 de la Catedral); i les melodies dels himnes de la Consueta (1655) de la catedral de Girona.


Matèries: Música religiosa ; Tesis doctorals ; Música ; Edat moderna ; Litúrgia ; Festes religioses ; Catedrals
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1500 - 1650
Autors add.:Ros-Fábregas, Emili (Dir.) ; Bosch i Ballbona, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669705
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2581
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Interaction between proximal foreland basin sedimentation and the structural evolution of the catalan coastal range, near Gandesa, Catalunya, Spain / by Merren Alison Jones
Jones, Merren Alison


1997
University of Wyoming. Department of Geology and Geophysics, 1997
237 p. : il., gràf., map.
Bibliografia. Apèndixs.



Matèries: Litoral ; Tesis doctorals ; Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Catalunya ; Gandesa
Cronologia:[1997]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pagesia i la seva revolució : una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939 [Fitxer informàtic] / Guillem Puig Vallverdú : [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Puig Vallverdú, Guillem


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez i Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l'ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d'estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L'estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l'exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d'aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l'espai agrícola és el marc d'anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l'objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l'estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l'organització anarcosindicalista no va ser l'única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l'estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.


Matèries: Tesis doctorals ; Pagesia ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Associacions pageses ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Societat rural ; Rereguarda
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669300
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reafirmació política de falange dins el règim franquista als anys cinquanta [Fitxer informàtic] / Jordi Estarlich Requena ; [dirigida per: Carme Molinero]
Estarlich Requena, Jordi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Molinero, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (357 p.)
ISBN 9788449090387

Aquesta tesi doctoral s'inscriu en la corrent historiogràfica que considera que FET y de las JONS, la Falange, va tenir una rellevància fonamental al llarg dels gairebé quaranta anys que va durar el règim franquista. El Partit Únic, a nivell polític i institucional, mantingué una posició central en la dictadura gràcies a la seva aportació d'una doctrina, d'un discurs d'autojustificació i de legitimació político-social nacionalsindicalista, d'unes institucions de control, enquadrament, organització, mobilització i presència social, i gràcies a ésser un organisme impulsor de potents projectes polítics de present i futur. En aquesta permanència fou crucial la reafirmació que dugué a terme a la dècada dels anys cinquanta, en particular entre el 1951 i el 1957, de la qual la present investigació s'ocupa. La Falange, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar sent l'únic grup de poder del Nuevo Estado amb, a diferència d'altres elits franquistes, una presència política que abastava tots els espais administratius i de gestió, així com de contacte entre Estat i societat. Partint d'aquesta posició, la tesi mostra i analitza com, superat un període de greu ostracisme internacional per a la dictadura als darrers anys quaranta, FET-JONS va tornar a batallar per a la seva hegemonia total en el règim, va reivindicar diverses necessitats polítiques pròpies de la modernitat per a garantir la continuïtat del sistema dirigit per Franco, i va manifestar una notable diversitat interna en forma de propostes que no sempre imitaven aquelles consignes dictades des de la cúpula de l'organització. Aquest treball contribueix igualment a esclarir com, malgrat es frustraren els projectes falangistes de màxims, en cap cas es va produir una derrota definitiva del Partit en el si del franquisme, tal i com ha suggerit altra historiografia, sinó més aviat una consolidació institucional del mateix.


Matèries: Tesis doctorals ; Franquisme ; Falangisme ; Partits polítics ; Ideari polític
Matèries:Falange Española Tradicionalista y de las JONS : FET y de las JONS
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1951 - 1960]
Autors add.:Molinero Ruiz, Carme (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669345
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2581
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840) [Fitxer informàtic] / Joan-Xavier Quintana Segalà ; [dirigida per: Antoni Moliner i Prada]
Quintana i Segalà, Joan Xavier


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Moliner i Prada, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (369 p.)
ISBN 9788449091599

Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l'Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s'ha procurat capgirar els plantejaments d'anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l'objecte d'anàlisi i el seu context, és a dir, s'ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s'ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d'estudi. Per poder delimitar, i verificar, l'existència d'una administració pública carlina s'ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d'administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D'acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l'existència d'una administració implica necessàriament la presència d'una organització dotada d'un personal i uns recursos econòmics, i d'una activitat, articulada en fases -procediment- i actes administratius -resolucions-. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d'una administració es crea -i actua- per oferir un servei d'interès per al públic. I per a l'execució d'aquests serveis, s'articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d'un pressupost per a l'execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d'unes funcions, les quals s'articulen a través d'unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L'estudi de l'Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d'aquest objecte i seguir l'exemple d'altres treballs centrats en l'orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l'Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l'acció de l'Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política. L'eix discursiu d'aquesta investigació és "l'organització" del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l'objecte principal d'aquesta tesi doctoral és introduir-se en l'orgànica de l'Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a "l'anàlisi jurídic i la conducta cultural" del conjunt humà que s'estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva "jurisdicció i del [seu] sistema cultural" en tant que són la base de "l'estructura de les relacions socials".


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra carlina I ; Administració pública ; Carlisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1840
Autors add.:Moliner i Prada, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669605
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2581
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudio paleocológico: cueva de "Els Ermitons" (Gerona), Cueva (B) de Olopte (Gerona), Cueva de "Els Muricecs" (Lérida) / por Montserrat Castellví Jubero
Castellví Jubero, Montserrat


Barcelona : Universidad. Sección de Publicaciones, Ediciones, Intercambio científico y Extensión universitaria, 1980
48 p. : il. ; 22 cm
Resum de tesi doctoral: Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, 1979.



Matèries: Quaternari ; Paleontologia ; Tesis doctorals ; Flora ; Jaciments arqueològics ; Coves
Matèries:Cova d'Olopte d'Isòvol ; Cova dels Muricecs de Llimiana ; Cova dels Ermitons de Sales de Llierca
Àmbit:Isòvol ; Llimiana ; Sales de Llierca
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 130
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3