Les Memòries de Casa Torné / Ramon Torné Cunill, Jaume Conill Bonet, Rosa Serra Rotés
Torné Cunill, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 32-39 : il. (Dossier. Històries familiars) 
Notes.

El relat de Ramon Torné no és un llibre de memòries convencional. Hi recull fets històrics i familiars, envoltats de llegendes i d'anècdotes que fan referència als seus avantpassats, que li han arribat a partir de records familiars i que, en alguns casos, relaciona amb referències històriques consultades en algun llibre d'història.

Recursos forestals berguedans: cinquanta anys d'intensa explotació (1900-1950) / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 79-96

Puig-reigencs a l'exili / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 329-346
 (Estudis polítics i culturals) 

1939. De Puig-reig (Berguedà) a la frontera : camins de l'exili / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 191-2002
 (Estudis locals) 

1860-1960 : cent anys de construcció d'esglésies al Berguedà / Rosa Serra Rotés, Ramon Viladés Llorens
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 8-22 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

L'historiador Cristopher Alan Bayly va escriure referint-se a l'Europa Catòlica: "Quizás el siglo XIX haya sido el período de construcción de Iglesias más importante de la historia cristiana desde la Alta Edad Media". Una afirmació que val també per la diòcesis de Solsona, i molt especialment per les seves valls industrials de l'Alt Llobregat i del Cardener on, des de finals del segle XIX i a partir del model de colònies industrials, es van construir moltes esglésies.

La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.

El Tren dels cotoners i el tren dels miners / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 18-27 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Es pot dir que l'eufòria ferroviària que es va viure a les comarques del Bages i del Berguedà va desencadenar- se a partir de 1859, amb l'arribada del tren a Manresa.

El Tren al seu pas pel poble i les colònies de Puig-reig / Manel Iglesias Rovira, Josep Artero Traserra, Rosa Serra Rotés
Iglesias Rovira, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 74-86 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Els Pons van fer construir l'estació de Puig-reig davant mateix de la seva colònia on va créixer un carrer de cases i negocis vinculats amb el comerç i els serveis ferroviaris, batejat oficialment amb el nom de Carrer del Comerç, però que tothom va anomenar l'Estació.

1893 : Salut i treball a les mines de Cercs / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 28-36 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Notes.

La transformació de l'Alt Berguedà en zona minera arrenca en força el 1893 quan després de trenta anys d'intents frustrats, José Enrique de Olano y Loizaga (Liverpool 1858- Barcelona 1934) posa en marxa el seu projecte industrial.

José Enrique de Olano y Loizaga. De la navegació marítima a l'explotació dels lignits berguedans / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 236520 Patrimoni portuari i de les indústries vinculades als ports : XI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, Museu del Port de Tarragona 21-23 de novembre de 2019. Terrassa ; Tarragona : Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya : Museu del Port de Tarragona: Port de Tarragona, 2020

Les Comandes del Temple de Puig-reig, Cerdanya i Berguedà en el segle XII / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 227-238
 (Ponències) 
Bibliografia.

Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.

Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Montmajor, al Berguedà, és un extens municipi rural de 76,49 km veí del Solsonès i el Bages, entre els rasos de Peguera al nord i les Hortes de Cardona al sud. Es va formar amb l'agregació de diferents parròquies, els habitants de les quals van optar al segle XIX, durant el llarg procés de formació dels municipis, per integrar-se a la parròquia de Sant Sadurní de Montmajor, compresa entre la riera de Navel (límit oriental) i l'Aigua d'Ora (en part límit occidental), formant un singular terme municipal, de perímetres complexos. Comprèn els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà, situats als rasos de Peguera, i el de Valielles dins el Solsonès. El sector de Montmajor comprèn les antigues parròquies i els pobles de Montmajor, Sorba i Gargallà, i les caseries del Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles i Correà, compartida aquesta amb l'Espunyola. La singularitat i la composició complexa d'aquest municipi -que es va formar per interessos dels grans propietaris rurals i per la força de la tradició de la parròquia rural, molt potent en els anys en què el bisbat de Solsona consolida la seva estructura parroquial- s'han accentuat amb la nova xarxa de comunicacions i els moviments de població dels últims cent anys. En els últims cent anys la fesomia del terme ha canviat; el poble de Montmajor ha esdevingut un centre d'atracció de la població del terme municipal, alhora que s'ha ac- centuat el despoblament i l'abandonament dels pobles més allunyats d'aquesta centralitat. Ara els límits del terme municipal tenen menys sentit que mai. Dinàmiques locals sobre les quals pesa també la d'un territori intercomarcal amb personalitat pròpia, el comprès en aquest sector de confluència entre el Berguedà, el Solsonès i el nord del Bages.

Sant Corneli, una colònia-museu al Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 149-158 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

La crisi del model de colònia, manifesta a partir de 1975, afectà amb duresa les colònies mineres berguedanes amb el despoblament i l'abandó dels serveis, una situació que s'agreujà amb l'anunci del tancament de les mines. A partir de 1989, i gràcies a un decidit i valent projecte de l'Ajuntament de Cercs -1.745 habitants el 1990-, amb la creació del Museu de les Mines de Cercs, la colònia de Sant Corneli ha reviscolat; el projecte cultural i de turisme cultural va evitar el despoblament i l'abandó de la que fou una de les colònies mineres més importants de Catalunya. L'aposta fou molt potent si tenim en compte que tot el municipi de Cercs va quedar durament afectat per la crisi minera de llarga durada. En ple procés de tancament de la mineria, l'Ajuntament va emprendre el repte de modernitzar i garantir les infraestructures bàsiques de la colònia -carretera, subministraments d'aigua i llum, depuradora d'aigües residuals, enllumenat públic, etc.- i els serveis essencials -recollida d'escombraries i neteja de carrers, servei mèdic, brigada d'obres, correus, transport escolar, etc.-, i va activar el calendari festiu. Bona part dels habitatges estan ocupats avui, transcorreguts trenta anys, com a segones residències, i l'antiga colònia és un centre de turisme cultural gràcies a l'oferta d'hostaleria i restauració i de l'intens programa d'activitats del Museu de les Mines de Cercs. En aquest procés de salvaguarda de la colònia minera hi ha col·laborat estretament la iniciativa privada, amb el restaurant Santa Bàrbara, la cafeteria Pic i Pala i l'hotel Santa Bàrbara, serveis indispensables que han fet de Sant Corneli una singularitat turística a la comarca que rebia més de 50.000 visitants abans de l'arribada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta comunicació vol explicar aquest procés de transformació ocorregut entre 1989 i el 2019.

La Consolació : una colònia minera abandonada / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 291-305 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia minera de la Consolació, coneguda també com a Fígols-les Mines, fou el nucli industrial més important de la conca minera berguedana. Construïda a principis del segle XX, constava d'habitatges, serveis i un conjunt complex d'instal·lacions mineres. Va esdevenir un poble abandonat quan l'empresa minera Carbones de Berga SA anuncià el tancament de les mines, el 1989. Anys abans havia començat el procés, quan les famílies que hi vivien van abandonar els habitatges i l'espai va esdevenir una zona industrial.

Associacionisme cultural a les colònies industrials durant la postguerra : el cas de les colònies tèxtils de Puig-reig (Berguedà) / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 439-450

Bibliografia.

Puig-reig i la salut pública al primer terç del s. XX / Rosa Serra Rotés, Josep Artero Traserra, Núria Pons Serra
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 27-37 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Notes.

En el cas de Puig-reig, durant el primer terç del s. XX, les polítiques sobre salut pública van marcar, amb més o menys compromís, l'agenda de tots els governs locals, impulsades sempre pels sanitaris en general i molt especialment pels metges que van exercir la seva professió a Puig-reig en aquests anys.

Elena Jordi : una reina berguedana a la cort del Paral·lel / [ressenya de] Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 43 (juny 2022), p. 22 (Ressenyes i novetats) 
Ressenya de:
. Elena Jordi : una reina berguedana a la cort del Paral·lel / Josep Cunill Canals. Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà, 2021

Espionatge, contraban i transferència tecnològica al Berguedà preindustrial (finals del s. XVIII i principis del XIX) / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 83-100 : il

Notes.

Al Berguedà les contínues guerres del segle XIX van paralitzar la industrialització i la van retardar fins a l'últim terç del XIX. Els historiadors de l'economia i els economistes ja han demostrat que la innovació, sovint associada als avenços tècnics, no esdevé motor de desenvolupament d'un territori si no troba una disposició al canvi en la societat receptora, que ha de tenir coneixements tècnics, diners per invertir, però també actituds mentals adequades.

Puig-Reig i la seva gent en temps de la II República / Rosa Serra i Rotés, Josep Artero Traserra
Serra i Rotés, Rosa


[Berga] : Àmbit de Recerques del Berguedà, 2022
398 p. : il. ; 24 * 22 cm
ISBN 9788409421756

En aquest llibre s'explica la transformació de la societat de Puig-reig, amb fets concrets i noms i cognoms dels qui ho van fer possible. El treball ha sigut llarg i apassionant, descobrint fotos, moments i fets del tot inèdits, que donen una clara visió de com va ser aquest període. (Editorial).