português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MOLINS D'AIGUA []
Referències trobades:
233   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
El Conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII : selecció de documents / Nota introductoria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2025
260 p. ; 20 cm + 1 map. pleg. (38 * 27 cm) (Biblioteca d'història rural. Documents, 9) 
Aquesta publicació és part del projecte d'I+D+i PID2022-139652NB-I00 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i "FEDER Una manera de fer Europa". També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484587231 (Edicions UdG)
ISBN 9788499847085 (Documenta Universitaria)

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestrura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collites d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol·liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs. (Editorial).


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Conreu de regadiu ; Explotacions agràries ; Producció agrària ; Obrers agrícoles ; Molins d'aigua ; Règim senyorial ; Infraestructures d'aigües ; Salut pública ; Procés judicial ; Conflictivitat social
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1700 - 1797]
Autors add.:Gifre i Ribas, Pere (Ed.)
Autors add.:Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ; Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural
Accés: https://doi.org/10.33115/b/9788499847092
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Les Condicions per als arrendaments dels molins de la ciutat a mitjan segle XVIII / Marc Torras i Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 4-7 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

Al segle XVIII la ciutat de Manresa era la propietària de tres dels molins que hi havia en el terme i territori de la ciutat, dos al riu Cardener i el tercer al torrent de Sant Ignasi, molins que l'Ajuntament arrendava per períodes anuals, per via de subhasta, amb el què obtenia part dels ingressos que havien de servir per a les despeses municipals. El primer pas del procés d'arrendament era la publicació de la taba, cartell de les condicions i obligacions que haurien de complir els arrendataris. En l'article es comenten breument quines eren aquestes condicions.


Matèries: Molins d'aigua ; Patrimoni municipal ; Arrendament de serveis ; Subhastes ; Edat moderna
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004036
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Molins, enginys hidràulics i patrimoni de l'aigua. Motor de desenvolupament social i econòmic / Jaume Perarnau i Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 4-11 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

L'aigua forma part essencial de la vida de les persones i, juntament amb la terra, l'aire i el foc constitueixen els quatre elements significatius dels orígens de la humanitat. De sempre l'aigua no ha entès de fronteres ni de repartiments equitatius entre territoris, però no és menys cert que la societat i el conjunt del món natural damunt del qual subsistim necessita disposar-ne de forma constant. Per això la humanitat ha realitzat sempre importants esforços per obtenir-la, guardar-la i distribuir-la, i ha arribat, sovint, a acarnissats conflictes. Al llarg de tota la geografia trobarem regularment diferents i rics elements patrimonials que formen part destacada d'aquest paisatge i d'aquesta cultura de l'aigual'aixecament del molí ens porten a reflexionar sobre el paper determinant que tenien les comunicacions i la mà d'obra en qualsevol empresa constructiva, juntament amb el fet de disposar de matèries primeres pròpies.


Matèries: Molins d'aigua ; Energia hidràulica ; Aprofitament d'aigües ; Tecnologia
Àmbit:Bages
Cronologia:[2024]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436062
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
El Procés de construcció d'un molí. El molí de Pubill (Grevalosa, Castellfollit del Boix) / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

Es descriu i contextualitza el procés de construcció del molí del mas Pubill de Grevalosa (Castellfollit del Boix), que va tenir lloc entre els anys 1796 i 1800. Les dades que s'exposen van aflorar amb l'estudi històricoarqueològic dut a terme el 2020 al conjunt patrimonial del mas Pubill, en el marc de la rehabilitació que s'hi feia per tal d'instal·lar-hi el Celler Entrebosc. Les vicissituds que van envoltar l'aixecament del molí ens porten a reflexionar sobre el paper determinant que tenien les comunicacions i la mà d'obra en qualsevol empresa constructiva, juntament amb el fet de disposar de matèries primeres pròpies.


Matèries: Molins d'aigua ; Masos ; Construcció ; Patrimoni cultural
Matèries:Mas Pubill de Grevalosa ; Molí de Pubill de Grevalosa
Àmbit:Grevalosa - Castellfollit del Boix
Cronologia:1796 - 1800
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436063
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Entre Sallent i Berga: de molins fariners a fàbriques i colònies / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

El procés d'industrialització de la Catalunya Central s'inicia en el període convuls, per les guerres i pel pas de l'absolutisme al nou estat liberal, que fou la primera meitat del segle XIX. Alguns molins fariners es van convertir en fàbriques que van ser el puntal de la industrialització cotonera, amb experiències d'innovació en la introducció de maquinària i amb noves formes d'associació empresarial. D'aquest procés, de l'estreta connexió entre Sallent i Berga, i del naixement de les colònies a finals del s. XIX, tracta aquest article.


Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Fàbriques ; Colònies industrials ; Industrialització
Àmbit:Sallent ; Berga
Cronologia:[1800 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436064
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
La Decadència dels molins al Bages / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

La difusió de la industrialització i els avenços tecnològics en la molta del blat van provocar el desús i la posterior desaparició dels molins tradicionals, que es va produir en un procés progressiu a mesura que milloraven les xarxes de transport i que es transformava l'agricultura tradicional, que encara necessitava els molins. L'article analitza amb dades inèdites la distribució dels molins a la comarca de Bages al segle XIX, el seu procés de declivi i els factors que el van causar.


Matèries: Molins d'aigua ; Industrialització ; Innovació tecnològica
Àmbit:Bages
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436065
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Molins de sal / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 45-52 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

La sal s'ha distribuït històricament en forma de lloses o boles per al bestiar, i granulada per al consum humà i les salaons. Segons la grandària dels grans podia ser sal granada o sal molta. El procés de moltura estava deslligat de la producció, i els traginers portaven la sal en terrossos als molins. En moltes ciutats hi havia molins de sal, tot i que abundaven més en les proximitats de les fàbriques de sal. Al llarg del riu Cardener -entre Cardona i Manresa- va haver-hi diversos molins de sal. Eren molins hidràulics que disposaven de diverses moles, per moldre gra, sal, guix i oli.


Matèries: Molins d'aigua ; Salines
Àmbit:Cardener, riu
Cronologia:[2024]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436066
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
La Sèquia Monar i la industrialització a Girona a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : molins fariners, drapers, paperers i polvorers, saboneries, tintoreries i adoberies / Xavier Solà Colomer
Solà Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

La indústria -o protoindústria- gironina d'època moderna va necessitar l'aigua i l'energia hidràulica per fer funcionar els seus aparells i màquines. Per això es va estructurar i va seguir el curs del rec Monar, des de Bescanó, passant per Salt i Santa Eugènia, fins a arribar al Mercadal de Girona. Allà s'hi van instal·lar molins fariners, drapers i paperers, tots lligats a la producció agrícola i a la indústria tèxtil de la llana. Més enllà de la sèquia, el riu Galligants i al burg de Sant Pere va acollir adoberies i blanqueries, i al Ter, a la Manola, s'hi van col·locar molins polvorers.


Matèries: Industrialització ; Energia hidràulica ; Séquies ; Molins d'aigua ; Molins paperers ; Molins fariners ; Fàbriques ; Indústria de la pell ; Indústria tèxtil ; Edat moderna
Matèries:Sèquia Monar
Àmbit:Galligants, riu ; Girona ; Salt
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002469
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 233
seleccionar
imprimir
L'Altre patrimoni hidràulic de Riudecanyes : Un itinerari permet conéixer els vestigis dels molins del poble, molt més antics que el pantà / Natàlia Borbonès
Borbonès i Juanpere, Natàlia


En: El Punt (19 maig 2004), p. 40



Matèries: Molins d'aigua ; Guies
Àmbit:Riudecanyes
Cronologia:[2004]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 233
seleccionar
imprimir
Els Molins hidràulics com a exemple de la problemàtica del patrimoni rural / Jordi Blay Boqué i Salvador Anton Clavé
Blay i Boqué, Jordi


En: 152222 Patrimoni, memòria i identitat. Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Facultat de Lletres : Silva Edicions, 2008. p. 101-110



Matèries: Patrimoni cultural ; Molins d'aigua
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:[2008]
Autors add.:Anton i Clavé, Salvador
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Recuperación de la antigua ruta del riego en la Selva del Camp [Fitxer informàtic] / Dolores Pineda Álvarez, José Damian Robledillo Guirao ; [dirigit per: Núria Casquero Modrego]
Pineda Álvarez, Dolores


2010
Dirigida per: Casquero Modrego, Núria. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2010
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Este proyecto se basa en el estudio y seguimiento del riego y del antiguo abastecimiento de agua del pueblo La Selva del Camp; a través de la denominada: "Ruta del Rec de la Vila". A lo largo de todo este recorrido o riego, hemos estudiado al detalle un total de 10 molinos (o restos arqueológicos), de los cuáles hemos hecho un levantamiento de planos detallado, para saber cómo estaban construidos y basándonos en los restos encontrados, realizamos el estudio crono-histórico de la época y un análisis constructivo de su estado de conservación. Todo esto, para poder hacernos una idea lo más exacta posible de cómo eran los diferentes elementos que conformaban dicha ruta, y llevar a cabo un programa de conservación, mantenimiento y recuperación del riego; pues está considerado de interés cultural por el Ayuntamiento de La Selva del Camp y la Generalitat de Catalunya. Además de los molinos, durante su recorrido, hemos estudiado y analizado la canalización existente entre molino-molino y las construcciones que nos hemos ido encontrando a su paso (puentes, saltos de agua, fuentes, canalizaciones, pantanos....) como por ejemplo el puente llamado: "Pont Alt" ("Puente Alto"), que servía para salvar los desniveles del riego y/o un pequeño pantano, dónde acumular el agua; ya que como sabemos en aquella época el riego se hacía descenso del agua por gravedad desde el punto más alto de la montaña hasta llegar al pueblo, y de esta manera abastecer de agua a los habitantes de la zona. Queremos hacer hincapié, en lo que ha supuesto este trabajo para nosotros; primero como proyecto final de carrera y, segundo como valoración objetiva de lo que a nivel de desarrollo, economía y crecimiento supuso el tener una red o riego continuo de agua con el que abastecer a un pueblo o región. Con todo esto, queremos constatar que algo tan "simple" como desarrollar un sistema de abastecimiento puede influir en la vida y la historia de las personas y los pueblos. Hoy en día no valoramos estas pequeñeces, simplemente abrimos un grifo y el agua fluye, pero hay que saber que esto no siempre fue así y deberíamos enseñar y/o preservar la historia de estos hechos. Es por esto, y porque históricamente son unos molinos y un riego de la época medieval, que nos decidimos por este proyecto, ya que es un patrimonio de todos y para todos. Recuperación de la antigua ruta de riego en la Selva del Camp 4 Después de ordenar, delimitar y estudiar todos los datos, hemos visto que la recuperación de la antigua ruta del riego como tal, no es posible; y debemos plantear una alternativa de recuperación. La recuperación alternativa se plantea junto al mantenimiento y conservación de los restos históricos de la antigua ruta del riego de la Selva del Camp. Nuestra propuesta pretende que desde la vertiente histórica de los restos, como base cultural, desplegar actividades deportivas paralelas al riego. Es por eso que planteamos una ruta de turismo rural, dividida en dos rutas: la ruta de senderismo y la ruta de bicicleta de montaña (BTT). Creemos firmemente, que es una propuesta actual y alternativa, que podría permitir al municipio de la Selva del Camp, recuperar parte de su historia y fomentar un turismo para todo y para todos.


Matèries: Arquitectura popular ; Abastament d'aigües ; Molins d'aigua
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:[2010]
Autors add.:Robledillo Guirao, José Damián ; Casquero Modrego, Núria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/10685
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 233
seleccionar
imprimir
Text complet
Aigua, indústria i treball : història de Can Llanas [Fitxer informàtic] / Núria Sadurní Puigbò, Irene Llop Jordana
Sadurní i Puigbò, Núria


Manlleu : Museu del Ter, 2025
1 recurs electrònic (152 p.) (E-museu del Ter
Bibliografia. Annexos. Amb el suport del Ajuntament de Manlleu i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Amb la col·laboració del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
ISBN 9788409551620

Durant el segle XIX, el riu Ter va esdevenir l'eix vertebrador d'un intens procés d'industrialització que va transformar profundament el territori i les poblacions que l'envolten. Un dels testimonis més significatius d'aquesta metamorfosi és Can Llanas, una fàbrica situada a Manlleu que encara avui continua en actiu. Gràcies a la recerca de les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, podem resseguir l'evolució d'aquest conjunt fabril al llarg de dos segles, aprofundint en la seva petja social, econòmica i patrimonial. El llibre, una publicació digital del Museu del Ter, ressegueix la trajectòria de Can Llanas, que com moltes fàbriques que van néixer a la vora del riu Ter, Can Llanas té el seu origen en un molí hidràulic. Al llarg de prop de dos segles, l'activitat en aquesta fàbrica no s'ha aturat gairebé mai, fet que la converteix en un cas excepcional a la conca mitjana del Ter. Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop reconstrueixen en aquesta monografia una història fins ara pràcticament inèdita, a través de les diferents societats i empreses que han donat continuïtat a la fàbrica. El treball no només omple aquest buit, sinó que també permet entendre millor el procés d'industrialització que va viure Manlleu des dels inicis del segle XIX.


Matèries: Industrialització ; Energia hidràulica ; Rius ; Molins d'aigua ; Fàbriques ; Empreses ; Empresaris ; Indústria tèxtil ; Obrers industrials
Matèries:Can Llanas de Manlleu
Àmbit:Ter, riu ; Manlleu
Cronologia:[1829 - 2025]
Autors add.:Llop i Jordana, Irene
Autors add.:Museu del Ter ; Ajuntament de Manlleu ; Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Accés: https://www.museudelter.cat/wp-content/uploads/2025/07/llibre_Can-Llanas.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 233
seleccionar
imprimir
Projecte de rehabilitació del "Molí de les Fonts d'Olot" [Fitxer informàtic] / Albert Garcia Estruch ; [dirigit per: Toni Pujol i Sagaró, Lluís Ripoll Masferrer]
Garcia Estruch, Albert


2011
Dirigida per: Pujol i Sagaró, Toni; Ripoll Masferrer, Lluís. Universitat de Girona, 2011
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera. Enginyeria Tècnica Industrial. Mecànica) 
Projecte final de carrera.



Matèries: Projectes ; Enginyeria ; Molins d'aigua ; Molins fariners ; Restauració i conservació
Matèries:Molí de les Fonts d'Olot
Àmbit:Olot
Cronologia:2011
Autors add.:Pujol i Sagaró, Toni (Dir.) ; Ripoll Masferrer, Lluís (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 233
seleccionar
imprimir
Els Molins de la riera de Taradell : aproximació històrica i arqueològica / Ignacio Díaz-Sierra, Jaume Oliver Bruy, Núria Pacheco Catalán ; presentació d'Helena Kirchner
Díaz-Sierra, Ignacio


Taradell : Ajuntament de Taradell, 2024
110 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788409665174

Aquest llibre és el resultat d'una recerca encarregada per l'Ajuntament de Taradell a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2021, que tenia com a objectiu realitzar un estudi històric i arqueològic del sistema hidràulic dels molins de la Riera de Taradell. Els resultats obtinguts serien després aplicats al disseny i activació de la Ruta de l'Aigua de Taradell. La Ruta, avui, ja existeix i el llibre també és una realitat. Teniu a les mans, doncs, la concreció d'un projecte que des del principi va unir la recerca acadèmica -vinculada, al seu torn, a una línia d'investigació d'abast europeu-i la voluntat de promoure el coneixement i la valoració de la història i el patrimoni locals.



Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Edat mitjana ; Arqueologia medieval ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Taradell
Cronologia:[0000 - 2024]
Autors add.:Oliver i Bruy, Jaume ; Pacheco Catalán, Núria ; Kirchner i Granell, Helena (Pr.)
Autors add.:Ajuntament de Taradell
Localització: B. Pilarín Bayés (Vic); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 233
seleccionar
imprimir
La Força hidràulica a Sant Joan les Fonts : construcció, utilització i desenvolupament / Josep Oliveras i Manel Soler
Oliveras i Compte, Josep


Sant Joan les Fonts : Editorial Oliveras, [2017]
208 p. : il. col. ; 31 cm
ISBN 9788480671576



Matèries: Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Energia hidràulica ; Aprofitament d'aigües ; Molins d'aigua
Àmbit:Sant Joan les Fonts
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Soler i Viñolas, Manuel
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 233
seleccionar
imprimir
Molí de la Conqueta



Sant Feliu de Pallerols : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, [19??]
14 p. : il. col., plàn. ; 31 cm
Document no editat.



Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Molins paperers ; Indústria paperera
Àmbit:Sant Feliu de Pallerols
Cronologia:[0000 - 19??]
Autors add.:Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 233
seleccionar
imprimir
L'Aigua / Ramon Estéban i Guerau Palmada, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 7 (primavera-estiu 2011), p. 33-79 : il. (Dossier

Conté: La Font d'energia / Ramon Esteban ; El Paisatge fluvial olotí / Laura Puigbert ; De les fargues al tèxtil / Guerau Palmada ; Un Privilegi del Ter / text: Miquel Perals i Descamps ; Moliners de la Llémena / text Albert Piqué ; fotografia Pere Duran ; El Molí de Sant Roc / text Joan Oller ; fotografia Joan Oller i Salvador Comalat ; El Veïnat de Can Sabata / text Susanna Alsina ; fotografia Pep Sau ; Tota la vida a la Sebastiana / text Anna Diago ; fotografia Quim Roca Mallarach ; Besalú : molins ran de muralla / text i fotografia Fidel Balés ; Sant Aniol : farina, fusta i llum / text Josep Vilar ; Turbines a les Planes / text Marta Carbonés ; fotografia Pep Sau ; La Fàbrica de Borgonyà / Joan Anton Abellan ; La llum de la vall del Terri / Gemma Busquets ; Les dones d'aigua / Àngel Vergés ; Xavier Sala, de l'aigua al cartró / text Domènec Moli ; fotografia Quim Roca Mallarach.



Matèries: Recursos hídrics ; Molins d'aigua ; Molins fariners ; Energia hidràulica ; Empreses
Àmbit:Garrotxa ; Pla de l'Estany ; Ripollès
Cronologia:[1500 - 2011]
Autors add.:Esteban Bochaca, Ramon (Dir) ; Palmada Auguet, Guerau (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Carles Fontseré (Porqueres); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); ; B. Lambert Mata (Ripoll); B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 233
seleccionar
imprimir
De les fargues al tèxtil / Guerau Palmada, text ; Josep Curto, fotografia
Palmada Auguet, Guerau


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 7 (primavera-estiu 2011), p. 40-43 : il. (Dossier. Aigua) 



Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Energia hidràulica ; Farga catalana ; Indústria tèxtil
Àmbit:Pla de l'Estany
Cronologia:[1500 - 2011]
Autors add.:Curto, Josep (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Carles Fontseré (Porqueres); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); ; B. Lambert Mata (Ripoll); B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 233
seleccionar
imprimir
Moliners de la Llémena / text Albert Piqué ; fotografia Pere Duran
Piqué, Albert


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 7 (primavera-estiu 2011), p. 48-49 : il. (Dossier. Aigua) 



Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners
Àmbit:Llémena, vall de
Cronologia:[1750 - 2011]
Autors add.:Duran, Pere (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Carles Fontseré (Porqueres); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); ; B. Lambert Mata (Ripoll); B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 233
seleccionar
imprimir
El Molí de Sant Roc / text Joan Oller ; fotografia Joan Oller i Salvador Comalat
Oller i Guinó, Joan


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 7 (primavera-estiu 2011), p. 50-51 : il. (Dossier. Aigua) 



Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners
Matèries:Molí de Sant Roc d'Olot
Àmbit:Olot
Cronologia:[2011]
Autors add.:Comalat, Salvador (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Carles Fontseré (Porqueres); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); ; B. Lambert Mata (Ripoll); B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3