Menjàvom del que tenívom : vivències i receptes de les padrines de Cardós / investigació i redacció: Joana Blanch ; coordinació: Joel Baró Mas ; maquetació, fotografies i mapa: Bruna G. Embún ; il·lustracions: Jordi Ciborro
Blanch, Joana


Barcelona : Bresca Editorial, [2023]
140 p. : il. ; 20 cm
Un projecte de: Ajuntament d'Esterri de Cardós, Ajuntament de Lladorre, Ajuntament de Vall de Cardós, Parc Natural de l'Alt Pirineu. A la coberta i a la contracoberta: Projecte Tupina.
ISBN 9788419695901 (Parc Natural de l'Alt Pirineu)
ISBN 9788419841612 (Bresca Editorial)

"Menjàvom del que tenívom. Vivències i receptes de les padrines de Cardós" és el títol del llibre que ben bé podríem considerar que és en si mateix com una tupina, un recipient omplert de records, coneixement i receptes que ens conviden a seure a taula o a la vora del foc, o fins i tot a plantar-nos davant dels fogons per reviure unes maneres de fer. Al mateix temps, vol ser un homenatge a les veïnes, mestresses, filles, germanes, mares, padrines i repadrines, que han mantingut lo foc viu de les llars de tots els pobles que es troben entre el Forat de Cardós i el Port de Tavascan, i de Lo Calbo al Pla de Nequa. es dones han estat el pilar de les cases en tant que han estat les encarregades de realitzar i sostenir les tasques imprescindibles per a la producció d'aliments i la reproducció en una economia tradicional basada en l'autosuficiència. L'hort, la cuina, la bugada, la cura i una part important de la feina al camp l'han dut a terme històricament les dones i, paradoxalment, dites tues i coneixements associats han estat sovint poc valorats i visibilitzats. Per tal de poder entendre la vida de les dones en el passat en el context social i cultural de la vall de Cardós, recuperar el coneixement tradicional i posar en valor la saviesa i existència de les avui padrines, s'han realitzat 19 entrevistes a totes aquelles dones que han volgut participar en el projecte i que tenen vivències de l'estil de vida a la vall de Cardós des dels anys 30-40 fins a l'actualitat. (Editorial).

Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà) / Carme Subiranas Fàbregas i Josep Ros i Mateu
Subiranas i Fàbregas, Carme


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 239-253 : il.
Bibliografia.

Entre els anys 2007 i 2013 s'han dut a terme diverses campanyes d'excavació arqueològica al castell de Tavascan, promogudes per l'Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l'any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d'avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d'entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La Formació d'un parc d'arqueologia industrial als Pirineus : el Centre d'Interpretació de Tavascan i l'Espai Fecsa Endesa de la Central Hidràulica de Tavascan / Joan Tatjer Mir
Tatjer Mir, Joan


En: 193128 La Indústria agroalimentària i els usos de l'aigua : actes de les VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya : Lleida, 3, 4 i 5 d'abril de 2003. Barcelona : Enginyers Industrials de Catalunya, Associació/Col·legi : Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, DL 2007

[Plans d'ordenació urbanística municipal] [Fitxer informàtic]



2007-
[Barcelona] : AAUC Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, [2007]-
1 recurs electrònic. Mensual.
"El plànol adjunt s'actualitza mensualment, prenent com a font la publicació de les aprovacions de planejament general publicades al DOGC ... Per contra, la documentació proporcionada per cadascun dels municipis depèn del lliurament per part de l'ajuntament que correspongui ..."-Pantalla inicial. Plans generals i/o normes subsidiàries de: Aguilar de Segarra -- Alamús -- Albi -- Albinyana -- Altafulla -- Avinyonet del Penedès -- Begur -- Bell-lloc d'Urgell -- Bellcaire d'Empordà -- Benissanet -- Berga -- Bot -- Bràfim -- Caldes de Montbui -- Calella -- Cambrils -- Campllong -- Castellet i la Gornal -- Corbera d'Ebre -- Esparraguera -- Espolla -- Esponellà -- Fontcoberta -- Golmés -- Granollers -- Ivars d'Urgell -- Jonquera -- Lladorre -- Llagostera -- Llorac -- Malgrat de Mar -- Marçà -- Mieres -- Mollet del Vallès -- Mont-ral -- Olot -- Os de Balaguer -- Palafrugell -- Porrera -- Port de la Selva -- Puigcerdà -- Puigverd d'Agramunt -- Regencós -- Riba -- Rosselló -- Salou -- Sant Feliu de Guíxols -- Sant Feliu de Pallerols -- Sant Llorenç d'Hortons -- Sant Joan de Vilatorrada -- Santa Oliva -- Selva de Mar -- Sitges -- Tàrrega -- Terrassa -- Torres de Segre --Tossa de Mar -- Vall de Bianya -- Viladamat -- Vilafranca del Penedès --Vilajuïga -- Vilamacolum -- Vila-Rodona. Títol secundari: Documentació : planejament.

Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000. Noarre 150 (34-8), Tírvia 192 (34-9) [Material cartogràfic] / [autors de la memòria: Jordi Carreras, Albert Ferré, Josep Vigo ; autors del mapa: Jordi Carreras, Empar Carrillo, Albert Ferré]
Carreras i Raurell, Jordi


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : [etc.], 1999
89 p. ; 25 cm + 1 map (Col·lecció 1:50 000) 
ISBN 8472834786

Vivències d'altres temps : Tavascan (1934-1979) / Lluís Colomé
Colomé i Llau, Lluís


Lleida : Pagès Editors, 2017
294 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788499758664

La vida a les zones de muntanya sempre ha estat complicada, i en el cas del Pirineu, amb escassetat de comunicacions i mitjans, encara més. La situació ha millorat en els darrers anys, però dècades enrere sobreviure-hi era una lluita de titans. En Vivències d'altres temps, Lluís Colomé posa fil a l'agulla i a través dels records personals i esdeveniments col·lectius evoca un Pirineu que ja gairebé no existeix. La guerra de 1936-1939 i la llarga dictadura van deixar seqüeles en un territori que es va transformar arran de la modernització, i és sobretot aquesta època "des del seu naixement als anys trenta fins a l'adveniment de la democràcia, a partir de 1975" la que retrata amb pèls i senyals, i parla dels valors com la família, l'esforç, la constància, la solidaritat i el treball, com a pals de paller. Lluís Colomé Llau va ser membre del Parlament i alcalde de Tavascan. És el propietari de l'Hotel Llacs de Cardós, a Tavascan. (Editorial).

La Lluita d'un alcalde pel progrés municipal : municipi de Lladorre-Tavascan (1979-2011) / Lluís Colomé ; prefaci de Josep Ramon Ribé
Colomé i Llau, Lluís


[S.l.] : [l'autor], 2016
176 p., [8] p. de làm. : il. col. ; 24 cm

Desperta Lladorre : reactivar un nucli rural amb cooperació local i un projecte d'arquitectura [Fitxer informàtic] / Adrià Marrasé Hidalgo
Marrasé Hidalgo, Adrià


2015
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Arquitectura).

La Lucha de un alcalde por el progreso de los municipios : más de trenta años al servicio de Lladorre y Tavascan (1979-2011) / Lluís Colomé ; prefacio de Josep-Ramon Ribé
Colomé I Llau, Lluís


[S.l.] : [l'autor], 2014
166 p., [16] p. de làm. : il. col. ; 24 cm

Breu història del castell de Tavascan / Jaume Olivé
Oliver i Bruy, Jaume


[Lleida ; Lladorre : Pagès : Ajuntament de Lladorre, 2002
103 p., [8] p. de làm. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 8479359544

Millorem la L-504 entre Ribera de Cardós i Tavascan / Generalitat de Catalunya



Barcelona : Generalitat de Catalunya, DL 2003
6 p. 1 tríptic : il. ; 15 cm (Inauguracions) 
A la coberta: Generalitat de Catalunya. Avanttítol: "Ho fem per a tu".

Tríptic d'informació sobre la millora a la L-504 entre Ribera de Cardós i Tavascan, una actuació que millora la connectivitat a la Vall de Cardós.

Estudi de l'evolució del límit superior del bosc mitjançant la pedoantracologia a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo (Pallars Sobirà) [Fitxer informàtic] / Raquel Cunill Artigas ; direcció: Joan Manuel Soriano Lopez
Cunill Artigas, Raquel


2008
Dirigida per: Soriano López, Juan Manuel. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Geografia, 2007
1 recurs electrònic
Treball de recerca.

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys.

Lladorre-Certascan [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic de Catalunya



Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005
1 mapa : col. ; 75 * 75 cm, pleg. 25 * 13 cm (Mapa de zones d'allaus de Catalunya 1:25 000, 7) 
Escala 1:25 000; Projecció UTM. El·lipsoide de Hayford. Datum europeu. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Xarxa UTM: numeració i divisió cada km. Equidistància de les corbes de nivell: 10 m. Llegenda. Finestres: Mapa hipsomètric, Mapa guia de la codificació de les zones d'allaus. Precipitació mitjana (mm).

Lladorre [Material cartogràfic]



Madrid : Ministerio de Fomento, Instituto Geográfico Nacional, 1998
1 map. : col. ; 52 * 66 cm pleg. (Mapa Topográfico Nacional de España, 182-I) 

Municipi de Lladorre : Lladorre, Tavascan, Boldís Sobirà, Boldís Jussà, Aineto i Lleret



Lladorre : l'Ajuntament, 1995
57 p. : il. ; 20 cm

Les Pastures supraforestales a la Vall Farrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Valoració de la capacitat ramadera de les pastures a Lladorre / Jordi Bas Casas ; Directors: Teresa Sebastia, Rosario Faulo ; Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida
Bas Casas, Jordi


1993
Dirigida per: Sebastià, M. Teresa; Faulo, Rosario. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida, 1993
1 vol. (181 p.) : 2 plàn. ; 30 cm
Projecte fi de Carrera-Ud. Bibliografia.

Projecte pandero [Enregistrament sonor] / Guillem Ballaz



[S.l.] : [Autoedició], DL 2012
1 disc sonor (CD) (34 min) * 1 fullet
Conté: Buira; Buira-lo mai; Prades; Lleret; Vilamur; Sarroca de Bellera; Beget; Àger; Peramea; La Palma d'Ebre. Intèrprets: Guillem Ballaz i Bogunyà, veu, panderos, violí, viola, guitarra ; Albert Dondarza i Roca, guitarra, serra, violí ; Marcel Casellas i Navinés, contrabaix, tuba, bombardino ; Jordi Comas "Peligru", tible, tenora ; Marta Rius i Alcay, veu [pista 9].

Nou estudis de toponímia pallaresa : (Alòs, Bonestarre, Castellnou de Montsec, Estaís, Estorm, Lladorre, Norís, Pessonada i Sant Martí de Canals)



Fondarella : Palestra, 2013
64 p. : il. ; 21 cm

Tavascan : 1959-1975 : valores humanos en la ingenieria / Dionisio Sánchez Viniegra
Sánchez Viniegra, Dionisio


Lladorre : Ajuntament de Lladorre : Garsineu, 2016
193 p. : il. col. ; 29 cm + 1 disc òptic (DVD)
A portada: libro del Centre d'Interpretació de Tavascan y del Espai ENDESA Educa de Tavascan. DVD Tavascan : territorio, agua, energía.
ISBN 9788494527593

L'audiovisual reflexa el procés del cicle productiu agrari i el funcionament dels molins, així com el d'altres elements moguts per l'energia hidràulica de la Vall de l'Alt Cardós.

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà) [Fitxer informàtic] / M. Alba Bonet Marmí, Raquel Cunill Artigas ; [director: Juan Manuel Soriano López]
Bonet Marmí, M. Alba


Dirigida per: Soriano López, Juan Manuel. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2011
1 recurs electrònic (150 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

Les zones europees d'alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l'ésser humà, a través de l'aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l'abandonament de les àrees rurals, estem davant d'una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L'objectiu d'aquest treball és el de determinar l'impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l'anàlisi dels processos d'antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l'anàlisi de l'evolució del paisatge es fa mitjançant l'estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d'incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l'anàlisi de carbons i l'anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d'establir les relacions entre l'ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre'n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.