português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
INFRAESTRUCTURES D'AIGUES []
Referències trobades:
488   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 25
anar a la pàgina                         


1 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tecnologia punta al Penedès



En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 61 (gener 1999), p. 21-28 : il. (Visita coneguem el Penedès, 81) 



Matèries: Infraestructures d'aigues ; Observatoris astronòmics ; Masos ; Jaciments arqueològics ; Telecomunicacions ; Noves tecnologies
Àmbit:Alt Penedès ; Garraf
Cronologia:1999
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Rec Comtal : dels orígens a l'actualitat / Enric H. March
March, Enric H.


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 15-19
 (La Barcelona arqueòloga



Matèries: Arqueologia ; Sèquies ; Abastament d'aigües ; Infraestructures d'aigües
Matèries:Sèquia Comtal de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1016 - 2019]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guia del Rec Comtal : caminant pel Rec i la seva història / Enric H. March
March, Enric H.


Barcelona : Viena Edicions, 2019
163 p. : il. col. ; 20 cm (Calidoscopi
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
ISBN 9788417998004

Aquesta guia ens proposa un recorregut a peu per les traces d'aquesta infraestructura hidràulica mil·lenària, des del naixement a Montcada i Reixac fins a arribar a les restes arqueològiques del Born. Un viatge per una canalització que movia molins i regava hortes mentre les seves aigües, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem. (Editorial).



Matèries: Sèquies ; Infraestructures d'aigües ; Guies ; Abastament d'aigües
Matèries:Sèquia Comtal de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Montcada i Reixac
Cronologia:[1016 - 2919]
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaume Ramon exposa la història centenària de les fonts de Tomoví / Miquel Casellas
Casellas i Porcar, Miquel


En: Diari del Baix Penedès : Setmanari Independent. El Vendrell, Núm. 424 (10 de juliol 1998), p. 30



Matèries: Fonts naturals ; Abastament d'aigües ; Infraestructures d'aigües ; Llibres
Matèries:Font de Tomoví
Àmbit:Tomoví - Albinyana
Cronologia:[1850 - 1998]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reglamento para el uso de las aguas de Tomoví destinadas al riego / Junta Administradora de las Aguas del Riego de Vendrell

Junta Administradora de las Aguas del Riego de Vendrell.


[s.l.] : [s.n.], [1914?]



Matèries: Reglaments ; Agricultura ; Irrigació ; Abastament d'aigües ; Infraestructures d'aigües ; Fonts naturals
Matèries:Font de Tudurí
Àmbit:Tudurí - Albinyana ; Vendrell, el
Cronologia:1914
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 488
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Sistemes de regadiu ala comarca del Baix Cinca (OSCA) i la seva organització / Ismael Zapater Zapater
Zapater Zapater, Ismael


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 127-144 : il. map. (Geografia i història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Sistemes de conreu ; Conreu de regadiu ; Irrigació ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Baix Cinca - Franja, la ; Osca ; Cinca, riu
Cronologia:[1901 - 1992]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cartografia i gestió de l'aigua : els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852) / Meritxell Gisbert i Traveria
Gisbert Traveria, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 167-297 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l'aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Irrigació ; Dades estadístiques ; Conreu de regadiu ; Cartografia ; Cartògrafs
Matèries: Soler i Ferrer, Tomàs ; Soler i Mestres, Joan
Matèries:Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón
Àmbit:Llobregat, riu ; Baix Llobregat
Cronologia:1838 - 1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291208
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Aprofitament històric de l'aigua a la Catalunya seca : una anàlisi a partir del patrimoni etnogràfic del terme de Torrebesses a la Vall Major (Segrià-Garrigues) / Ignasi Aldomà Buixadé, Enric Vicedo Rius
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 13-36
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball mostra, a partir del patrimoni conservat al terme de Torrebesses i des d'una perspectiva històrica, que els habitants dels secans garriguencs de la comarca del Segrià han desenvolupat, a través del temps, estratègies d'aprofitament de l'aigua de pluja, de les aigües subvàlvies i les superficials que han permès tirar endavant un ventall divers de produccions agràries i d'activitats derivades i han fet possible la subsistència d'una xarxa relativament densa de comunitats locals.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Conreu de Secà ; Olivera
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1750 - 1950]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Recollida i emmagatzematge d'aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages) : gestió sostenible de l'aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere / Narcís Carulla Gratacós, Carme Sanmarti Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Carulla Gratacós, Narcís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 37-54
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l'emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d'un mas de la Catalunya central. L'estructuració d'una xarxa de recollida d'aigües d'escolament superficial a l'entorn d'un turó proper al mas va permetre l'acumulació de volums d'aigua renovables en una bassa, malgrat l'aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D'altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connectades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas. Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s'ocupaven de les labors de neteja, de l'elaboració del menjar, de la higiene i de l'aviram, mentre que els homes s'encarregaven del bestiar, l'hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d'aquest emmagatzematge divers i dispers d'aigües lligat a un ús sostenible.


Matèries: Medi geogràfic ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Ramaderia ; Arxius familiars
Matèries:Mas Sant Martí de Serraïma
Àmbit:Serraïma - Sallent
Cronologia:[1700 - 2012]
Autors add.:Sanmartí i Roset, Carme ; Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260803
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua a la protohistòria. Les estructures hidràuliques d'àmbit urbà a Catalunya / Meritxell Oliach Fàbregas
Oliach Fàbregas, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 77-103
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En el present article volem il·lustrar el ventall de primerenques solucions que l'home va enginyar per a la recollida, l'emmagatzematge i l'evacuació de les aigües en l'àmbit urbà a Catalunya, amb l'examen i l'estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria. Mitjançant l'anàlisi d'algunes de les estructures hidràuliques més representatives dels horitzons culturals de la primera edat del ferro i l'ibèric del Principat català, pretenem il·lustrar les principals característiques, formes i modes d'aparició, així com el desenvolupament dels primers sistemes de gestió de l'aigua de consum, aspectes indispensables per poder comprendre una mica millor els orígens i els primers passos de l'art del domini de l'aigua a les nostres terres.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Nuclis de població ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1779 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260814
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua com a recurs laboral per als arquitectes de finals del segle XVIII a les terres tarragonines / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 125-131
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A finals del segle XVIII la distribució de l'aigua a la ciutat de Tarragona va ser un veritable problema. Els mestres de cases i arquitectes van haver de buscar diverses solucions per trobar aigua i transportar-la a la ciutat. A més, els arquitectes haurien d'aplicar idees molt enginyoses per arreglar els efectes causats per l'excés d'aigua. Però tant si era per excés o falta d'aigua aquest era un dels temes més controvertits de les reunions dels regidors de l'Ajuntament de Tarragona.


Matèries: Arquitectes ; Mestres d'obres ; Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Ajuntament
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1779 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260820
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Projectes de regadiu i els espais naturals : distribució de drets i deures / Isabel Boncompte Vilarrasa
Boncompte i Vilarrasa, Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 135-149
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d'hectàrees, en alguns casos diversos municipis d'una o més comarques. Les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l'aigua que arribarà amb l'execució del canal, els camins, els dipòsits, les basses, els embassaments... Les càrregues són les despeses d'obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, les despeses de gestió, les despeses d'execució dels canals principals i secundaris, les despeses de refer camins i les obligacions de la normativa ambiental. La història recent del projecte de regadiu Segarra-Garrigues ha estat envoltada de conflictes socials i administratius. Es proposa una solució per evitar aquests conflictes: la reparcel·lació de finques agrícoles. Aquesta solució permet l'equidistribució dels sòls susceptibles de regadiu, dels que han de ser públics i dels terrenys sotmesos a algun règim de protecció ambiental.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Projectes ; Conreu de regadiu ; Impacte ambiental ; Espais naturals ; Abastament d'aigües ; Canals
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Segarra ; Garrigues ; Catalunya
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260825
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Embassament de Boadella i els usos de l'aigua a la conca de la Muga : quaranta anys d'història (1969-2009) / David Pavón Gamero
Pavón Gamero, David


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 269-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El 2009 es varen complir quaranta anys de l'entrada en servei de l'embassament de Boadella, la gran infraestructura de regulació de la conca de la Muga. Des del moment de la seva entrada en funcionament, el 1969, de forma progressiva s'han afegit nous clients que han aspirat a beneficiar-se dels seus cabals. Si l'embassament fou pensat per atendre, primordialment, les demandes agrícoles, amb el temps s'hi aniran sumant altres finalitats, bàsicament dirigides als consums urbans i turístics. Això fins al punt de generar tensions per la competència en l'aprofitament del recurs. La comunicació aborda, en definitiva, aquesta evolució i les seves implicacions des d'una perspectiva territorial.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Pantans ; Rius ; Aprofitament d'aigües ; Irrigació ; Abastament d'aigües
Matèries:Embassament de Boadella
Àmbit:Darnius ; Alt Empordà ; Muga, riu ; Fluvià, riu ; Boadella, pantà de
Cronologia:1969 - 2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260836
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda fins a l'arribada del canal de la Infanta / M. Luz Retuerta Jiménez
Retuerta Jiménez, Maria Luz


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 293-309
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda. La cronologia d'aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l'arribada del canal de la Infanta, l'any 1819. L'estudi se centra en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d'acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l'aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l'ús de l'aigua amb l'estructura de la propietat i amb l'origen i la creació de les grans finques d'aquesta part del Baix Llobregat. D'altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l'aigua. També s'analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l'aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles XVII i XVIII de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i diverses escriptures notarials de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència.


Matèries: Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Elits locals ; Propietat ; Inversió ; Fonts documentals
Matèries: Falguera, família
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Llobregat ; Sant Just Desvern ; Santa Creu d'Olorda - Molins de Rei
Cronologia:[1200 - 1819]; (Esp. 1601 - 1819)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260837
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concesions per buscar aigua i els seus conflictes : el cas d'Argentona (el Maresme) segles XVI - XIX / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 363-374
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

L'aigua era un bé públic i el seu ús el concedia el batlle general mitjançant establiment a cens. Però l'aigua també es va "privatitzar" a les senyories i aquestes, alhora, la van establir en els seus territoris. A l'entorn d'Argentona no hi ha cursos permanents d'aigua. Per això l'aigua s'extreia amb la construcció de mines i pous. Analitzarem establiments d'aigua fets a Argentona des del 1508 fins al 1832. L'estructura dels establiments del Reial Patrimoni s'inicien amb la petició de l'interessat i el posterior informe del fiscal que estipula les quantitats que cal pagar. Seguidament es notificava als interessats i, si no hi havia cap al·legació per part de tercers, es concedia l'establiment. Els conflictes entre particulars que es veien perjudicats per un establiment originaven llargs plets que en la majoria de casos es resolien mitjançant concòrdies. S'inclou un quadre amb una relació de trentados establiments d'aigua documentats a Argentona, que de ben segur són tan sols una part dels concedits.


Matèries: Antic règim ; Drets i privilegis ; Propietat ; Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Plet
Àmbit:Argentona
Cronologia:1508 - 1832
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260841
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió del regadiu a Catalunya : plans, actors i reptes de futur / Sandra Ricart Casadevall
Ricart Casadevall, Sandra


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 149-173
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l'àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial. En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l'aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural. d'aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l'aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques. ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s'ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d'escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars -i sovint enfrontades- en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l'engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l'Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida.


Matèries: Irrigació ; Agricultura ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Projectes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[20100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259555
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Problemàtica de l'aigua potable a Banyoles a la primera meitat del segle XX / Jordi Galofré
Galofré, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 209-218
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A les primeres dècades del segle XX, Banyoles tenia un problema greu de manca de disponibilitat d'aigua potable. L'abastament d'aigua es realitzava a través de les fonts públiques, els pous i les cisternes que hi havia a moltes cases particulars i d'una petita xarxa de distribució d'aigua d'una empresa particular. Les condicions higièniques i sanitàries de totes aquestes aigües eren molt poc satisfactòries, i a més eren insuficients per a les necessitats de la població. Tot i tenir a l'abast un gran dipòsit natural d'aigua, l'estany, es va decidir en un primer moment no utilitzar-lo per les dificultats i el cost del sistema de potabilització de l'aigua i perquè es tractava d'una opció impopular. El 1929 la situació va millorar amb la creació de la Companyia d'Aigües Potables de les Deus, que va subministrar aigua potable a la població, a partir de l'explotació d'una nova deu situada al Clot de les Deus. A la dècada de 1940 es va tornar a produir una situació de manca d'aigua, a causa de l'augment del consum i altres factors. En no poder augmentar el cabal obtingut al Clot de les Deus, es va optar, finalment, el 1953, per la captació d'aigua de l'estany, que va ser una solució definitiva, tot i que va obligar a posar en funcionament un nou sistema de tractament potabilitzador.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Fonts
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1900 - 1953]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259558
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ús i abús de l'aigua a la Girona baixmedieval / Pau Gerez i Alum
Gerez i Alum, Pau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 219-229
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La preocupació dels gironins medievals per la contaminació que originaven els processos artesanals i preindustrials; la dificultat per a excavar pous a l'interior de la ciutat i les solucions que s'aportaren al respecte; la cura de la higiene de les fonts públiques per part del mostassaf; el ràpid creixement demogràfic dins les muralles amb les conseqüències que tindrà relacionades amb l'abastament d'aigua i l'eliminació de les aigües brutes i la legislació municipal que se'n derivarà... són alguns elements que ens permeten parlar d'una nova mentalitat vinculada a l'adaptació a un medi urbà molt dependent encara de l'agrari. La ciutat de Girona pot servir com a prototipus de ciutat mediterrània medieval, de manera que podem extrapolar fàcilment aquestes dades.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Contaminació ; Salut pública ; Mostasaf
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259559
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 488
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Basses i clavegueres. Usos tradicionals i usos moderns no agraris de l'aigua en el món rural : les Borges Blanques (les Garrigues), 1895-1975 / Marc Macià Farré
Macià i Farré, Marc


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 249-262
Resums en català i anglès.

L'article pretén esbossar la modernització de les infraestructures públiques d'aprofitament de l'aigua en la població de les Borges Blanques. Inserida en el context garriguenc del final del segle XIX i començament del segle XX, la investigació abraça des de l'auge del procés d'especialització agrari entorn de l'explotació oleícola i la implantació del capitalisme al món agrari català, fins al final de l'èxit d'aquest model productiu i la seva crisi coincidint amb l'inici del procés de despoblament rural a les Garrigues. En aquesta etapa es ugué a terme una important activitat institucional encaminada a modernitzar les infraestructures públiques relacionades amb els usos no agraris de l'aigua, fins i tot transformant espais d'usos tradicionalment agraris i ramaders en espais de lleure enjardinats o punts d'accés a l'aigua potable.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Indústria de l'oli
Àmbit:Borges Blanques
Cronologia:[1850 - 1970]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259561
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 25
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3