Los "Malos de la película": las Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català y la problemática de un "fascismo catalán" / Enric Ucelay-Da Cal
Ucelay Da Cal, EnricEn:
Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 59 (2005) , p. 147-172
Número monogràfic: "Juventud y política en la España contemporánea", editat per Eduardo González Calleja.
Fent servir el símil publicitari entre una reconstrucció periodística i un pel·lícula, analogia molt freqüent a la premsa barcelonina dels anys trenta, l'autor fa un repàs a l'evolució de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC) al llarg dels anys republicans, fins al final de la guerra civil. Seguint la pauta metafòrica establerta, l'autor mostra com l'impacte de la Primera Guerra Mundial a Barcelona serveix com a "fàbrica dels somnis", que llança l'ideal d'un partit-milícia de signe nacionalista radical. Igual que la "meca del cinema" es va convertir en un punt d'atracció de gent amb aspiracions, el "separatisme" català es va constituir com un moviment barceloní d'immigrants del camp o dels pobles catalans a la metròpoli. Però l'evolució política de l'ultracatalanisme va resultar ser frustrant, ja que els membres de la JEREC sempre van ser posats al paper de ser els "dolents de la pel·lícula". Entre 1931-1933 van resultar "dolents" per macianistes: la invenció de les JEREC va irritar als naixents grups nacionalistes alternatius a Macià (molts camí dels comunismes catalans) i la seva Esquerra Republicana; més endavant, en un ambient de rivalitats dins d''Esquerra, la seva expansió es va veure enfosquida per l'ombra de l'acusació de ser un "feixisme català". A 1934, als d'Estat Català se'ls va titllar de "dolents" en fracassar a la revolució d'octubre i per la seva dependència en el joc del nou president català Companys. Finalment, a 1935-1936, i més encara en el temps de confusió i guerra, als membres de les JEREC se'ls va considerar com els "dolents" per ser "anticompanyistes", després, per ser uns "nacional-revolucionaris" davant la revolució dels llibertaris i, per acabar, per la seva oposició relativa a l'hegemonia comunista.