Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme / Pau Vinyes
Vinyes i Roig, Pau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
1 vol. : il. col. ; 21 cm

Celestí Boada i Salvador, sindicalista agrari i polític, és escollit regidor de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en les eleccions d'abril de 1934 en la candidatura de la Coalició d'Esquerres Catalanes, liderada per ERC. La seva opció a l'alcaldia és desestimada pel Ple Municipal i exerceix la segona tinença d'alcaldia. Des de Santa Coloma, participa en el moviment de proclamació de l'Estat Català del 6 d'octubre de 1934 per part de Lluís Companys. Durant la Guerra Civil, és membre del Comitè Revolucionari de Santa Coloma en nom de la Unió de Rabassaires i d'ERC, simultanejant ambdós càrrecs. En ser dissolt aquest Comitè, es forma el Consell Municipal, essent escollit alcalde de la població l'octubre de 1936. El maig de 1939 és empresonat, acusat en un Consell de Guerra de rebel·lió militar. El Consell Sumaríssim el condemna a mort el 26 de juny d'aquell mateix any i finalment és afusellat i enterrat a la fossa comuna del Cementiri de Montjuïc el 18 d'octubre de 1939.

Acció Ciutadana : premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934) / Carles Ribera ; [pròleg de: Anna Teixidor i Colomer]
Ribera, Carles


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
180 p. : il. col. ; 21 cm

El setmanari Acció Ciutadana neix a Olot el 1930, a les acaballes de la dictadura primoriverista, impulsat per un nucli de joves republicans garrotxins. Sorgit com una tribuna de debat polític però també de difusió de la vida social, es consolida amb la proclamació de la República l'abril de 1931 convertint-se en l'òrgan d'expressió a la comarca d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'empenta del setmanari el porta a fer el salt a Girona la tardor del 1932, eixamplant l'àmbit de difusió a totes les comarques gironines en paral·lel a la consolidació electoral del partit, un paper que el periòdic juga'ns a la seva desaparició l'estiu del 1934 coincidint amb un moment de crisi d'ERC a Girona arran de la inesperada pèrdua, uns mesos abans, de l'alcaldia de la ciutat. Antoni Dot, Jaume Gascon, Ramon Pla i Coral, Albert Sacrest, Llibertat Serra, Agustiï Cabruja, Joaquim de Camps i Aboix, Pere Cerezo, Josep Maria Corredor, Laureà Dalmau, Miquel Santaló i Emili Vigo en són alguns dels articulistes més destacats.Tot i la seva transcendència com a òrgan de propaganda política, Acció Ciutadana no és només un butlletí de partit sinó que alterna la informació "corporativa" amb articles d'opinió rellevants i cròniques periodístiques que es poden considerar un model pioner de corresponsalia local que no tornarien a recuperar-se a la ciutat ns moltes dècades després. (FJI).

Rafael Font i Farran : vida d'un revolucionari / Rafael Font Vaillant
Font Vaillant, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
150 p. : il. col. ; 21 cm

Rafael Font i Farran (Sitges, 1912 - Auxerre, 2003), periodista vocacional i precoç, és, el marc÷ de 1931, amb només divuit anys, i com a membre d'Estat Català, un dels més joves participants a la Conferència d'Esquerres Catalanes en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 passa a militar al PNRE i el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, s'incorpora al POUM, patint la persecució subsegüent a la seva il·legalització. Amb la derrota de la República, s'exilia a França, on continua la seva feina de periodista i esdevé, com a militant del POUM, un dels dirigents de la Quarta Internacional durant la Segona Guerra Mundial. A inicis dels anys 1960 abandona la militància partidària, tot i continuar compromés la resta de la seva vida amb els ideals revolucionaris. A la fi del franquisme retornarà periòdicament a la vila natal, reprenent la seva vocació periodística com a redactor i columnista a Tele/Estel i a L'Eco de Sitges. (FJI).

La Ciutat : butlletí afiliat a l'Esquerra Republicana de Catalunya



2a època, núm. 1 (oct./des. 2004)-2a època, núm. 10 (primavera 2007)
[Barcelona] ; Tàrrega : Fundació Josep Irla : ERC, 2004-2007
Il. ; 30 cm. Trimestral.

Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).

Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).

Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).

Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).

Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana / Antoni Dalmau, Isidre Surroca
Dalmau i Ribalta, Antoni


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
107 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409382408

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 - Tolosa de Llenguadoc, 1960), criada a Barcelona, fou una mestra amb un marcat compromís laïcista i feminista que la portà a militar en partits polítics republicans i esdevenir la primera alcaldessa electa de la història de Catalunya, el gener de 1934 a Bellprat, per Esquerra Republicana. Amb l'esclat de la Guerra Civil s'allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i durant uns mesos esdevingué miliciana al front d'Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l'Escola Nova Unificada, fins que la derrota republicana la portà a l'exili. A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits. (Editorial).

Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).

Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).

El Setmanari L'Opinió i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
185 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409327102

El setmanari L'Opinió (1928-1931) neix en plena dictadura de Primo de Rivera, amb el propo`sit de ser el perio`dic de "la jove democràcia catalana", i obre un debat molt viu entre catalanistes, republicans, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El nucli promotor esta` format per Joan Lluhí, Joan Casanelles, Pere Comas i Antoni Xirau. El primer cronista és Josep Pla i els col·laboradors més assidus són els comunistes Jaume Miravitlles i Jordi Arquer. Dimitit el dictador i declarat "setmanari socialista", l'anomenat Grup de L'Opinió promou un Manifest d'Intel·ligència Republicana i una posterior Conferència d'Esquerres Catalanes, que culmina en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el lideratge de Francesc Macià i la prese`ncia destacada de Lluiïs Companys. En tres anys comptats, el setmanari L'Opinió ha assolit dos altres èxits no previstos: guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamar la República Espanyola i la República Catalana. (Editorial).

Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions / Lluís Burillo
Burillo Toledano, Lluís


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2020
274 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409254040

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1974) inicia des de ben jove un intens compromís cívic, polític i cultural amb el catalanisme republicà que el porta a participar, el 1931, en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1932 esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l'exili. A partir de 1944 prospera socialment i econòmicament a Mèxic, on esdevé tot un referent del món de la restauració i un relacions públiques excel·lent. Gràcies a aquesta nova posició i un compromís intacte amb el país, arriba a ser un dels principals mecenes culturals de l'exili català, -en complicitat amb la seva esposa, l'actriu Emma Alonso- sense abandonar mai, ni la militància al seu partit de tota la vida, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes. (Editorial).

Sense cridar : butlletí d'informació d'Esquerra de Portbou



2008?-
Portbou : Fundació Josep Irla, 2008?-
Il. ; 30 cm. Irregular.
Descripció en base a: Núm. 4 (agost 2009).

Sense cridar : butlletí d'informació d'Esquerra de Caldes de Malavella



Núm. 1 (abril 2009)-
Caldes de Malavella : [Fundació Josep Irla], 2009-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.

Esquerra Riudellots de la Selva



[2009?]-
Riudellots de la Selva : Fundació Josep Irla, [2009?]-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.
Descripció en base a: Núm. 2 (juny 2010).

Martí Rouret : l'Escala, Móra d'Ebre, Barcelona, Mèxic / Rafael Bruguera
Bruguera i Batalla, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
263 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Inclou: El meu gra de sorra : trenta-nou poemes i seixanta-sis articles / Martí Rouret.
ISBN 9788409165704

Rafael Bruguera recull la biografia de Martí Rouret i Callol, una figura cabdal a les Terres de l'Ebre, sobretot en l'escenari polític de la Catalunya republicana. La seva trajectòria començà a l'Escala, on destacà per la seva activitat cultural. Posteriorment, el seu ofici de mestre el portà a Móra d'Ebre, on continuà l'activitat en publicacions com La riuada o L'Ideal de l'Ebre. En aquests anys desenvolupà la seva vessant política, fins a arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, i la mà dreta del president Lluís Companys. Finalment, la derrota de la Guerra Civil el dugué a l'exili, primer a França i després a Mèxic, on mantingué el seu compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Esquerra l'Arboç : butlletí d'Esquerra-l'Arboç



2011-
[L'Arboç] : Esquerra : Fundació Josep Irla, DL 2011-
Il. ; 39 cm. Periodicitat desconeguda.
Descripció basada en: Núm. 2 (des. 2011).

Pioneres del municipalisme feminista : 1934-1939 / edició: Josep Vall



Barcelona : Fundació Josep Irla, [2019]
5 vols. (no paginats) : il. ; 21 * 21 cm
Volums recollits en una carpeta. Conté: 1. Natividad Yarza : primera alcaldessa de Catalunya ; 2. Justa Goicoechea : primera regidora de l'Hospitalet ; 3. Caterina Casas : primera regidora de Molins de Rei ; 4. Fidela Renom : primera regidora de Sabadell ; 5. Consol Nogueras : primera regidora de Mataró.

Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).