Tarrés i la manxa de l'últim ferrer / Sandra Quílez
Quílez, Sandra


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 207-218
 (Etnologia - Antropologia) 

L'ofici de pagès ha estat el regulador de la totalitat de la feina terra endins, n'hi havia d'altres de gran importància com el forner, el picapedrer, etc., tots, però necessitaven d'un ofici comú, que els construís les eines que eren de necessitat en cada treball: el ferrer. El 1982 va morir Francisco Pujol i Pelegrí, l'últim ferrer de Tarrés. Les eines i la ferreria les va heretar el seu cunyat que va complir amb l'anhel d'en Francesc, que era que aquestes eines quedessin pel poble. Molts anys després i sabent la importància de mantenir viva la memòria dels pobles per seguir conservant la pròpia identitat, van treure pols d'aquestes eines. Entorn de l'any 1990, un jove tarresà estudiant d'història va fer un inventari i catalogació dels estris que hi havia a la ferreria, no només quina eina, també quina era la seva utilitat. Més de 80 eines de tot tipus, pròpies de l'ofici de ferrer: martells, malls i martellets per a ferrar, l'enclusa francesa AUBRY de 1890 i 100 quilos de pes, la mola d'aigua, el trepant de sobretaula, el banc de treball, el cargol, estenalles, claus, patrons, la fornal (el fogó utilitzat per escalfar els metalls per forjar-los) i una gran manxa de fornal de fusta i cuir.És aquesta última eina la que ens ocupa en aquest treball. Una magnífica manxa fabricada en fusta, cuir i ferro, construïda al "Taller de carpintería, construcción y depósito de fuelles José Castelló", Plaça d'Oli, 2 de Barcelona, al segle XIX.

Raimon Galí a les Garrigues : observacions etnogràfiques d'un antropòleg format a l'exili mexicà / Ferran Obiols
Obiols, Ferran


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 191-206
 (Etnologia - Antropologia) 

Després de gairebé quaranta anys assistint a parlaments, actes d'homenatge i memorials lloant el compromís cívic i nacional de Raimon Galí i Herrera, el dia 23 de març de 2017 finalment algú va remuntar-se a les arrels més profundes, a la matriu més íntima de la concepció galiniana de país. Això vol dir començar pel principi, com Déu mana, abordant genealògicament la qüestió. Concretament fou Josep Maria Solé i Sabaté -com no podia ésser d'altre manera- qui en el marc d'un acte organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana d'Estudis Històrics, va obrir la seva ponència "Raimon Galí en el marc històric de l'antifranquisme" tot esbossant la realitat rural garriguenca dels anys vint del segle passat.

Les Confraries de la Minerva i el Roser a l'Albi / Ramon Miró
Miró, Ramon


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 171-191
 (Etnologia - Antropologia) 

Les confraries varen ésser durant un temps la forma que tenia la gent d'unir-se per trobar solució als seus problemes, tant els materials com els espirituals, ja que sempre estaven vinculades a advocacions religioses. Les que es funden o estableixen als segles XIX i XX són de caràcter més religiós i no tant d'ajut humanitari com ho eren en els segles anteriors. De les que es té documentació a l'Albi parlem de la del Cos Preciós de Jesucrist, que es va fundar el dia 15 d'abril 1496, i de la qual en faré un petit comentari, ja que sembla que es va fusionar amb la de la Minerva. La de la Verge Maria existia l'any 1510. La de Sant Cosme i Sant Damià ja existia l'any 1523. La de Sant Isidre ja hi era l'any 1692. La de Nostra Senyora dels Dolors es va establir el 18 de juliol de 1847. La de les Filles de Maria, fou fundada el 27 d'agost 1875. L'Apostolat de l'Oració es creà el 17 de gener de 1891. La de la Doctrina Cristiana fundada el 19 de juny de 1906. La de Sant Josep fundada 20 d'agost de 1911. I les dos en què faig aquest treball, la del Roser i la de la Minerva.

Els Llurba : ferro i forja a les Garrigues / Josep Llurba
Llurba, Josep


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 163-170
 (Etnologia - Antropologia) 

El cognom Llurba, als documents trobats en la investigació i referents als segles XIV i XV, apareix com Lurba i es localitza al poble del Vilosell, si bé al segle XIV també en surt algun al poble de Vallclara referent a litigis amb Poblet i relatiu a propietats al Vilosell. Tot i que encara estem a la recerca de l'origen d'aquest cognom, diferents investigadors el qualifiquen "d'origen desconegut o molt dubtós"; uns que potser deriva del topònim cerdà Olopte (del basc Olòrbide); també que varia de Jorba, nom de la vila de la comarca de l'Anoia i d'origen preromà; d' altres s'inclinen per fer-lo venir de la localitat francesa (bearnesa, per tant, gascona) de Lurbe (avui Lurbe-Saint Christau, Aquitania/Pirineus Atlàntics).

Les Escoles de Fulleda abans de la Guerra Civil / Montse Arbós, Núria Arbós
Arbós i Gabarró, Núria


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 149-162
 (Etnologia - Antropologia) 

La motivació per a fer aquesta recerca és la voluntat de recuperar la història de les escoles a Fulleda des del s.XIX fins al seu tancament l'any 1974, tot i que per a aquest treball hem acotat l'estudi al període anterior a 1936. Per la documentació localitzada i per la manifestació verbal dels entrevistats, les escoles des de 1933, i també durant la Guerra Civil i la dictadura fins l'any 1959, eren a l'actual edifici de l'ajuntament. Constaven de dues aules perquè hi havia un grup de nens i un altre de nenes. De les ubicacions anteriors no en tenim testimonis, només una placa antiga en una casa abandonada on es llegeix Escuela Pública.