El Juego de las instituciones : políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII / Ricard Torra Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 32 (2016) , p. 249-279
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Visita del General de Catalunya des del seu vessant públic com a institució jurídic-política que, a partir de la seva instauració l'any 1599, haurà de compartir l'espai polític amb la resta d'organismes catalans. Mitjançant aquesta anàlisi, volem constatar que a diferència dels altres sistemes de fiscalització presents en la Monarquia Hispànica dels Àustries, la Visita del General va consistir en una institució pública autònoma respecte de la institució que havia de visitar, de caràcter principalment jurídic, però que també va utilitzar els recursos polítics al seu abast per a generar i assegurar-se un espai dins del joc institucional de la Catalunya de les primeres dècades del segle XVII.

El Rei i la terra, cara a cara : la Capitulació reial de Vilafranca / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


Barcelona : Editorial Base, 2025
200 p. ; 24 cm (Base Històrica, 205) 
ISBN 9788410131637

El rei i la terra, cara a cara és un relat històric d'un moment cabdal de la relació conflictiva entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya, que obligà el monarca a claudicar davant les institucions de govern de Catalunya, després de la greu crisi provocada per la detenció i empresonament de l'hereu i primogènit de la Corona, el príncep de Viana, el 1460. La Capitulació o Concòrdia reial de Vilafranca del Penedès acordada el juny de 1461, va posar fi a aquest conflicte que havia suposat l'empresonament de Carles de Viana, hereu de la Corona, pel seu pare Joan II, en una de les fites més significatives del constitucionalisme pactista de la Catalunya independent. Signada per la reina Joana Enríquez, en nom del seu marit, va ser la capitulació política més humiliant que hagi patit mai un monarca de la Catalunya nacional, en virtut de la qual el govern de la Generalitat arribà a prohibir que els monarques posessin els peus en el territori català on regnaven. L'agreujament d'aquesta situació contribuí a l'inici de la guerra civil de 1462-1472. (Editorial).

Informacion a los Doctissimos y Magnificos Assessores de la Casa de la Deputacion y Consulentes aplicados, por el Muy Ilustre Fr. Don Antonio de Planella, Abad de Besalu i Deputado Eclesiastico : sobre el punto de la reintegracion al exercicio de dicho oficio
Planella i Cruïllas, Antoni de


Barcelona? : [s.n.], [1704 o post.]
16 p. ; 28 cm
Text datat a Barcelona el 22.3.1704. Tít. obtingut de l'epígraf, el precedeix: "Iesus, Maria, Ioseph".

Relacion hecha por nosotros el dotor fray Pedro Iuan Desguell abad del monasterio de S. Pedro de Rodas, el dotor fray Vicente Ferrer, abad del monasterio de San Pedro de Galligant de Gerona ... Ioachin Frigola canonigo de la sancta iglesia de Lerida ..., Antonio Vilalta, Rafael Graell, Rafael Ripolles militares, Iuan Clapes syndico de Gerona, Iayme Mañalich syndico de Besalu y Francisco Pujol syndico de Figueras, elegidos por los tres estamentos de las Cortes para abrir el tanteo de la Generalidad de Cathaluña, cerrado a 17 del mes de abril de 1626 por los diputados y oydores del General ... Recibos y entradas del General de Cathaluña, assi por razon del derecho de entradas y salidas ... y Galeras, como tambie[n] por los arrendamie[n]tos de bollas ... :

Diputació del General de Catalunya.


Barcinone : ex typographia Laurentij Déu..., [1626]
[16] p. ; 30 cm
Fris, vineyta i caplletra orn. Tít. obtingut de l'epígraf i primeres línies del text.

Relacion del hecho, y juridica justificacion de los procedimientos executados en el ... Consistorio de los Deputados, y Oydores de cuentas del General de Cathaluña, en la causa del procurador fiscal del dicho General, y partes instantes, con ... Fr. D. Antonio de Planella, y Cruilles, Abad del Real monasterio de Besalu, y deputado eclesiastico, el triennio corriente, acusado de aver incurrido en el Capitulo 2. del nuevo redresso del General, hecho en las cortes de 1702

Diputació del General de Catalunya.


Barcelona : ... en casa Rafael Figueró, [1704?]
24 p. ; 21 cm
Port. orlada, escut de la Generalitat, creu i caplletra orn. a l'inici del text. Text datat a Barcelona el 25 juny de 1704. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per Don Ioseph de Cancer y de Pratsenjulià.

Ordinació, Ara ojats tothom generalment, queus notifican y fan à saber, de part del molt Illustre y Fidelissim consistori dels Senyors Deputats ... per la bona exacciò dels drets de la Generalitat

Diputació del General de Catalunya.


Barcelona : [s.n.], 1703
[4] p. ; 23 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per Fr. Don Anton de Planella y Cruylles, Abat de Besalú. Text datat: "Dat. en Barcelona als 12. de maig de 1703".

Por el muy ilustre Fr. Don Antonio de Planella y de Crvilles, abad del real monasterio de San Pedro de la villa de Besalu y deputado eclesiastico del Principado de Cathaluña : contra el procurador fiscal del general de Cathaluña sobre el pvnto de la suspension instada por dicho procurador fiscal, en la causa que contra dicho ilustre deputado eclesiastico sigue en la casa de la Deputacion [Fitxer informàtic] / relacion de los magnificos en ambos derechos D.D. Ioseph Costa y Francisco Gallart y Pastor ... ; notario Bernardo Forés



[17??]
1 recurs electrònic
Edició digital: ICAB.

Informacion a los Doctissimos y Magnificos Assessores de la Casa de la Deputacion y Consulentes aplicados, por el Muy Ilustre Fr. Don Antonio de Planella, Abad de Besalu i Deputado Eclesiastico : sobre el punto de la reintegracion al exercicio de dicho oficio [Fitxer informàtic]
Planella i Cruïllas, Antoni de


[1704 o post.]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Universitat Pompeu Fabra.

Les Institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d'inicis del XVIII / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 139-160 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Les institucions catalanes, d'arrels medievals, són el pal de paller i veu de les aspiracions transversals de la societat catalana, la qual es va enfrontar repetides vegades amb la monarquia. S'ofereix una interpretació de la dinàmica: institucions, classes dirigents i aspiracions transversals de la societat catalana des del segle xv fins a la desaparició de les institucions públiques de Catalunya amb el Decret de Nova Planta.

La Masia de Jacme Çafont, escriva de la Diputació del General / Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 5 (desembre 2015), p. 18-19 : il. (Reportatge) 

El nom de la masia de can Safont prové del primer propietari del qual es tenen referències. Jaume Safont, un alt funcionari de la Diputació del General. Notari, poeta i escrivent de la Generalitat va exercir el càrrec d'escrivà i va arribar a ser un dels responsables de les anotacions fetes al Dietari Oficial de la Diputació del General entre els anys 1436 i 1484.

Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del general de Catalunya / Lluís G. Constans
Constans i Serrat, Lluís G.


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1960
126 p. ; 25 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 21) 
Textos en català i castellà.

Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Finançar la guerra : els compradors de deute públic a Catalunya entre 1462 i 1472 / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 855-892 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'esclat de la guerra civil catalana l'any 1462 va comportar l'adopció de mesures de finançament extraordinàries per part de la Diputació del General de Catalunya i el Consell de Barcelona, les institucions que lideraven el bàndol enfrontat al rei Joan II. Una d'elles va ser l'emissió de deute públic -censals morts-, tasca a la qual es van abocar ambdós organismes ràpidament. L'objectiu d'aquest estudi és veure qui va adquirir aquestes rendes venudes en un període de màxima inestabilitat mitjançant dos treballs diferenciats. El primer, la classificació dels compradors en grups socioprofessionals i segments de població. El segon, la identificació dels principals censalistes de totes dues institucions. Així s'ofereix al lector una radiografia de tots aquells que van posar el seu capital a disposició de la lluita contra el rei.

Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça), abat de Santes Creus (1479-1519) i president del general (1497-1500) / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXVIII (2016-2017) , p. 25-30

Monjos amb càrrecs a la Diputació del General de Catalunya segles XIV-XVIII / Anscari M. Mundó Marcet
Mundó i Marcet, Anscari Manuel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 51 (1980) , p. 151-161
Notes a peu de pàgina.

Documents notarials moianesos en què s'esmenta Antoni de Planella i de Cruïlles, abat i president / Carles Riera i Fonts
Riera i Fonts, Carles


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 67 (2n. semestre 2022), p. 5-12
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

L'article aporta notícia documental sobre la vinculació amb el Moianès del qui fou president de la Generalitat a cavall dels segles XVII i XVIII i abat de Sant Pere de Besalú, Antoni de Planella i Cruïlles, descendent de l'antiga família moianesa dels Planella, de Castellnou de la Plana.

El Precio de la rebelión : el endeudamiento de la Diputació del General de Catalunya durante la guerra civil catalana (1462-1472) / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 240-242 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas".

Quan en 1462 va esclatar la guerra civil catalana entre els partidaris de Joan II i els de la Diputació del General de Catalunya, aquesta va haver d'enfrontar-se a un seriós problema: trobar finançament per a mantenir la lluita armada contra el rei. Davant la impossibilitat de confiar únicament en els seus ingressos fiscals ordinaris, la institució es va decantar per l'emissió de deute. No obstant això, a mesura que passaven els mesos i el conflicte es prolongava, la Diputació va començar a tenir més dificultats per a trobar possibles creditors, de manera que es va veure forçada a sol·licitar la intermediació del municipi de Barcelona. Al llarg d'aquest treball s'explicarà l'evolució de l'endeutament del General entre 1462 i 1472, així com les característiques principals dels títols de deute venuts i el paper jugat per la Ciutat Comtal en aquest procés.

Bandits, banditry and royal power in Catalonia between the 16th and 17th centuries / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 45-57
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article is a synthesis of a phenomenon banditry in Catalonia which peaked in the century and a half between approximately 1500 and 1630. In this article, by banditry we mean the kind waged by both the upper classes and nobility and the lower classes. With forerunners in the late Middle Ages, banditry is ultimately part of a history of social transversality in all sectors, which seriously hindered its official repression from the Crown to the Diputació del General (General Deputation) because bandits had infiltrated all the institutions, including the Reial Audiència (Appellate Court). This article then describes the most vivid periods of banditry, its leading personalities or groups, including the nyerros and cadells, and the savage violence that it generated far and wide. Nonetheless, a minimal comparison with broad swaths of the Mediterranean reveals that banditry is not unique to the history of Catalonia.

Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 149-160
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

El present article és una síntesi d'un fenomen l'anomenat bandolerisme català que va tenir la seva puixança al llarg d'un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S'adverteix que per bandolerisme s'entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d'una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial des de la Corona fins a la Diputació del General perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d'altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet que apareix únicament en la història del nostre país.

Fra Guillem de Guimerà : president de la Generalitat (1310-1320?-18/19 juliol de 1396) / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 28-41