Prim a Reus : dues visites triomfals a la seva ciutat natal : 1860 i 1868 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 8 (2015) , p. 94-101

De nou lluirà el Pere Mata de Reus / Jordi Agràs Estalella ; fotografies: Carles Fargas
Agràs Estalella, Jordi


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 10 (2017) , p. 92-99 : il.

Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 4 (2009) , p. 34-35

Augusta i seductora dama : Cal Navàs de Reus / Jordi Agràs Estalella
Agràs Estalella, Jordi


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 13 (2020) , p. 30-39

Escornalbou : vuit segles i mig d'història / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 62-65

El convent i castell d'Escornalbou encara avui presideix un ampli territori a cavall de les comarques del Baix Camp i del Priorat, una fortalesa que al seu dia esdevingué el cap i centre d'una baronia formada per set poblacions, a banda i banda de la serra de l'Argentera: l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou al Baix Camp, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella al Priorat. Avui el castell és un espai que resta molt transformat, gràcies a la gairebé continuada habitació al llarg dels segles, però sobretot pel pas d'Eduard Toda, que li donà la fisonomia que té actualment.

La Sala de gravats prehistòrics de la cova d'en Peixet de la Febró : una descoberta sensacional a les Muntanyes de Prades / Ramon Viñas, [et al.]
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 16 (2023)

L'Art rupestre llevantí : 20 anys de la declaratòria de Patrimoni Mundial / Ramon Viñas Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 6-8

La Ruta de l'art rupestre a Catalunya : conjunts d'art prehistòric i centres d'interpretació / Ramon Viñas Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 50-57

La Darrera morada de Violant / Joan Papell Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 6 (2011) , p. 60-65

Violant d'Hongria pel matrimoni amb el rei Jaume I fou reina d'Aragó, de Mallorca, de València, comtessa de Barcelona, senyora de Montpeller, del Rosselló, del Capcir i de la Cerdanya. El rei Jaume s'hi va casar en segones núpcies, després de divorciar-se d'Elionor de Castella, i d'haver mort la bella i estimada Aurembiaix, amb la qual, abans d'haver maridat amb Pere de Portugal, havia signat un pacte de concubinatge, per tal d'obtenir el comtat d'Urgell i incorporar-lo a la Corona.

Orígens de Vallbona / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 6 (2011) , p. 46-59

En general quan es parla dels tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova tots tenim la tendència a igualar-los històricament en el sentit que els considerem com a fundacions del comte Ramon Berenguer IV per promoure la colonització de les tres comarques d'aquesta banda de Catalunya, després de la conquesta feudal del territori occidental del Principat, especialment de Tortosa (1148) i Lleida (1149). I tenim aquesta idea perquè sempre s'ha dit, -i en la major part dels casos és veritat,- que els cistercencs, precisament per la importància que donaren al treball i feines agrícoles, foren uns excel·lents promotors de l'agricultura.

Vallsanta : el monestir amagat / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 92-99

Vallsanta : el ressorgiment del monestir a Guimerà / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 4 (2009) , p. 88-91

Fra Guillem de Guimerà : president de la Generalitat (1310-1320?-18/19 juliol de 1396) / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 28-41

Felip d'Anglesola : President de la Generalitat de Catalunya : gener-desembre de 1380 / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 40-49

Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc / Jaume Felip
Felip, Jaume


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 60-65

Sobre un tossalet, dominant l'emmurallada vila de Montblanc, s'alça el santuari i antic convent de la Mare de Déu de la Serra. La seva presència es remunta més de set segles enrere i en tot aquest temps ha estat guia espiritual dels montblanquins, de tal manera que la història de Montblanc no es pot deslligar d'aquest emblemàtic indret.

La Muralla de Montblanc / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 46-57

El tradicional poder militar francès a l'època Moderna es basava fonamentalment en el coneixement del terreny i del sistema defensiu de les poblacions que els seus exèrcits trobaven en el seu avenç i que sovint havien de posar setge. Per això, fou tant important el paper dels seus enginyers.

Necessitarem algunes generacions per tenir restaurada tota la Muralla / Francesc Domènech
Domènech, Francesc


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 58-61

A l'exalcalde de Montblanc, Josep Gomis, i a l'actual alcalde, Josep Andreu, els han acusat sovint de patir de "mal de pedra" per la seva sana obsessió de treballar per a la recuperació del patrimoni històric de la Vila. Entre l'estrena de l'alcaldia per part de Gomis, el 1964, i avui, han passat gairebé cinquanta anys durant els quals alcaldes i governs de Montblanc han treballat en diverses fases del procés de restauració de la Muralla, convertida ara en el principal símbol d'identitat de Montblanc. "Els diferents alcaldes hem treballat en el projecte amb més o menys intensitat, però tots, com a mínim, hem comprat alguna casa que ha permès alliberar una part de Muralla", diuen durant una conversa conjunta amb Cultura i Paisatge. La continuïtat del projecte, doncs, ha estat una de les claus que ha permès a la Vila gaudir d'aquest valuós patrimoni.

Literatura i paisatge : un passeig literari per l'Espluga de Francolí i el Bosc de Poblet / Margarida Aritzeta
Aritzeta i Abad, Margarida


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 10 (2017) , p. 106-110

Sempre hi ha hagut diversos motius, i tots bons, per arribar-se a la Conca de Barberà, perdre's pels carrers de les seves poblacions endreçades i els racons magnífics del seu paisatge, per visitar el monestir de Poblet, Patrimoni de la Humanitat, i assaborir bons vins i autèntics menjars de la terra. Ara hi podem afegir un motiu literari. I és que recentment hem sabut que L'Escanyapobres, la novel·la que publicava Narcís Oller l'any 1884 i que és una de les més reeditades de la literatura catalana, agafa com a referents aquests indrets.

Un Model artístic fent La Ruta del Cister : creus de terme entre 1575 i 1590 / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 82-85

Una de les marques d'identitat més local i, al mateix temps, més comuns arreu del territori català és la creu de terme, de les quals encara se'n conserven a la majoria de pobles, viles i ciutats del país. Aixecades per alguna persona o col·lectiu, ja sigui com a exvot o amb caràcter expiatori, habitualment es posaven als límits de les parròquies (allò que avui diríem el terme municipal), als límits de propietats, o també delimitaven la sagrera (espai sagrat proper a les esglésies).

100 anys d'alabastre a Sarral / Damià Amorós Albareda
Amorós Albareda, Damià


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 10 (2017) , p. 10-13

La relació entre les sarralenques i els sarralencs amb l'alabastre, explotat en algunes ocasions com a guix, ve de lluny. Tradicionalment s'ha esmentat l'època romana com a punt d'inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tàrraco. Malgrat aquesta tradició popular, no existeixen proves reals d'aquesta explotació.