Des dels turons a l'altra banda del riu : entre l'acció i l'esperança / Jordi Pujol ; Edició i introducció de Joan Safont
Pujol i Soley, Jordi


Barcelona : Comanegra, 2023
416 p. ; 20 cm
Conté: Nou pròleg de Jordi Pujol / Introducció de Joan Safont / Edició íntegra de 1978 / Fragments perduts en l'anterior edició / Escrits i diaris inèdits de presó / Textos contra Galinsoga i Franco / Declaració davant del Consell de Guerra / Arxiu gràfic inèdit.
ISBN 9788419590015

Recuperem el primer llibre escrit per Jordi Pujol, escrits de presó dels anys 1961 i 1962, recuperant-ne fragments perduts i diaris inèdits d'una importància cabdal. Jordi Pujol va ser empresonat a Saragossa durant dos anys i vuit mesos per la seva militància antifranquista, i allà va escriure el seu primer llibre; el més important de tots, ens diu l'autor. Aquesta edició el recupera amb alguns fragments que es creien perduts, a més d'altres escrits de presó de gran valor històric i els textos que van condemnar Pujol: la seva campanya contra Luis de Galinsoga i la declaració amb què s'inculpava davant del Consell de Guerra. Els fonaments morals i generacionals de Jordi Pujol, el mirall del noi del clot. "El llibre sobre els turons el vaig escriure quan una part important del que al final seria la meva acció pública encara no estava del tot definida. Tot i que ja havia anat molt més enllà en la meva vocació d'acció política, l'escrit de la presó va refermar i expressar el meu propòsit de dedicar una part important de la meva vida (o tota) a evitar que el procés d'esborrament gradual de Catalunya continués." (Jordi Pujol). (Editorial).

Exposició "Sumaríssim 1939-1945. 70 anys dels primers consells de guerra" al MUME



En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 92 (1 de juny 2009), p. 16 : il.. (Cultura) 

Santos Torrella, el moment que no va arribar / Josep Massot i Ramis d'Ayreflor
Massot i Ramis d'Ayreflor, Josep


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 489 (abril 2022), p. 50-57 : il. (Focus) 

Les actes del consell de guerra proven que el creador de "Cobalto" no va ser condemnat a mort, en contra del que ell mateix havia donat a entendre. La pintora Ángeles Santos va demanar a Franco a llibertat del seu germà, crític Rafael Santos Torroella.

El Consell de guerra a Francesc Viadiu. Hipòtesis per a una sentència judicial / Joan-Marc Passada Casserres
Passada i Casserres, Joan Marc


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 18 (2020) , p. 60-82 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts.

El Solsonès, comarca profundament conservadora, condemnà i rebutjà el procés revolucionari i la persecució política i religiosa. La forta repressió governamental que patí al llarg de la guerra decantà encara més el suport de la població als insurgents, realçà el seu característic color blanc, els seus boscos amagaren tota mena de gent, així com un considerable nombre d'elements disposats a prendre les armes si s'esqueia. També esdevingué un territori de pas de fugitius cap a la frontera, cosa que sols va ser possible per la protecció que els dispensaren la gent de les masies. És per això que l'alcalde franquista de Solsona durant dues dècades, Serra Forn, bon coneixedor del territori que trepitjava, el 1966 féu aixecar a la plaça del Camp el Monument a les Masies.

El Complot de Garraf : las sesiones del consejo de guerra que juzgó a los procesados



Barcelona : Sociedad General de Publicaciones, 1926
31 p.; 18 cm

La Repressió franquista a les Terres de l'Ebre (1938-1948) [Fitxer informàtic] / Francesc Xavier Tolosana Arriaga ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Tolosana Arriaga, Francesc Xavier


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2021
1 recurs electrònic (739 p.)

Analitzar què va significar per les dones i homes de Catalunya i per la població en general l'adveniment de la II República Espanyola (1931-1939), a partir de la legislació que va generar. Comprovar si la repressió franquista iniciada ja des del 17 de juliol de 1936 ha estat diferent a Espanya de la realitzada a Catalunya. Determinar com la legislació franquista i en concret el C.J.M. van ser aplicats sense proves concloents per condemnar a mort o presó a les persones que havien defensat la Democràcia republicana. Determinar el nombre de les dones i homes de les Terres de l'Ebre que van ser afusellades o van morir per malaltia durant el seu captiveri a la presó de Pilats i d'altres centres penitenciaris, així com els que van ser morts fora de les comarques de les Terres l'Ebre. S'han pres com a base de la recerca dues línies. L'arxivística a partir de la recerca als arxius militars de Barcelona i Madrid, així com dels arxius on estan dipositats els expedients carceraris i la bibliogràfica sobre la repressió franquista. L'eix central d'investigació girarà al voltant de l'estudi dels consells de guerra i de com es desenvolupaven. El fet d'incidir en els fets acusatoris i el lloc on es van materialitzar, sense oblidar el seu lloc de naixement i residència, farà que el mapa quantitatiu de les víctimes faci un gir més realista del que fins el dia d'avui tenim. L'obertura dels expedients dels consells de guerra amb una transcripció literal de la sentència i les declaracions de cadascú dels encausats, farà que puguem visualitzar de forma clara, la farsa dels procediments judicials que es van produir.

El Consell de guerra a Lluís Companys : president de la Generalitat de Catalunya / Josep M. Figueres
Figueres i Artigues, Josep Maria


Barcelona : Proa, 1997
256 p., [12] làm. ; 24 cm (Monografies) 
ISBN 8482564692

Consells de guerra sumaríssims (1939-1945) : procediments judicials militars a berguedans i berguedanes / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 39, núm. 145-146 (tardor-hivern 2020), p. 94-126 : il. (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari (2)) 
Número monogràfic: La Guerra Civil. 80è aniversari (2). Notes. Inclou relació de nascuts i/o residents al Berguedà que van patir consells de guerra sumaríssims entre 1939-1945.

Presó i mort d'un jove republicà del Segrià : Xavier Horta Plana[sic] (les Borges Blanques, 1913 - Lleida, 1939) / Jovita Parellada Horta, Adrián Zarco Santiveri
Parellada Horta, Jovita


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 68-75 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article segueix la trajectòria de la família Horta Plassa, d'Almacelles, especialment d'en Xavier, el fill del matrimoni, que va ser afusellat el 1939 en acabar la guerra. A través de diferents fonts s'ha pogut reconstruir l'actitud política d'una família de petits comerciants republicans durant els anys 30 i la postguerra, un procés judicial del franquisme i la recerca d'avals per tal de salvar un condemnat, que revela el teixit de solidaritats personals i enemistats polítiques existents en un poble del Segrià. També es demostra que és possible recuperar la memòria de les víctimes i recuperar-les de l'oblit.

Aclariment definitiu del cas del Caporal Gironès / Francesc Verdura Campeny
Verdura i Campeny, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 46 (2011) , p. 12-15 : il.

El Caporal Jaume Gironés / Antoni Cruanyes Becana
Cruanyes i Becana, Antoni


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 8 (juny 2004), p. 11-13 : il.

100 consells de guerra : la repressió franquista a Tortosa i al delta de l'Ebre / Daniel Arasa
Arasa i Favà, Daniel


Maçanet de la Selva : Editorial Gregal, 2019
513 p. ; 23 cm (Història) 
Conté: volum 1, Polítics, milicians, matons.
ISBN 9788417660437 (volum 1)

L'1 d'abril de 1939 s'anunciava el final de la Guerra Civil. Acabaven els bombardeigs, la lluita a les trinxeres... però de cap manera va significar la fi dels vells o nous odis. Als territoris conquerits pels franquistes, entre els quals tot Catalunya, van aparèixer de manera immediata llistes de persones considerades enemigues. Les presons es van omplir de civils o militars de totes les edats als quals se'ls atribuïen responsabilitats greus. Alguns d'ells, certament, en tenien, perquè al territori que havia estat de la República s'hi havien produït també milers d'assassinats, extorsions, incendis i persecucions. Per esperit de revenja, estava en el punt de mira qualsevol persona que hagués format part d'un comitè, ocupat càrrecs institucionals o simplement ser funcionari o militant de partits d'esquerra o de sindicats. Molts centenars van ser depurats i expulsats dels seus llocs de treball. Altres, desenes de milers, van ser sotmesos a procediments sumaríssims d'urgència i molts d'ells condemnats a mort o a llarguíssimes penes de presó en consells de guerra sense garanties jurídiques. Aquest llibre descriu de forma detallada un centenar d'aquests judicis de la ciutat de Tortosa i el delta de l'Ebre. Tanmateix, canviant noms i algunes circumstàncies, milers de persones de poblacions de tot arreu s'hi poden veure reflectides, perquè als seus familiars o amics els va passar el mateix. (Editorial).

El Cas Farreny : Josep Farreny Riera, d'Alguaire a Melilla (1853-1893) / Felip Gallart i Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 113-123 : il. (Biografia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Josep Farreny Riera va néixer a Alguaire l'any 1853. Durant la III Guerra Carlina es va enrolar a les forces carlines, on va arribar a sergent. L'any 1874 va ser condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de l'alcalde del seu poble, però es va poder escapolir de l'acció de la justícia, que no el va poder empresonar fins que l'any 1875 les forces del general Martínez-Campos van conquerir la Seu d'Urgell després d'un duríssim setge. El 1878 el Tribunal Suprem de Madrid va ratificar la condemna i Farreny va anar a parar al presidi de Melilla, on l'any 1893, durant la I Guerra del Rif, va esdevenir un dels membres més actius de la Guerrilla de la Muerte.La seva participació en la mutilació de les orelles d'un confident va suposar l'afusellament de Josep Farreny, l'1 de desembre de 1893, i la fi d'aquest grup de penats, un fet explicat amb tot detall pels corresponsals més prestigiosos de la premsa espanyola del moment.

El Consell de guerra a Lluís Companys : president de la Generalitat de Catalunya / ressenya d'Albert Tubau i Garcia
Tubau i Garcia, Albert


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 59 (maig 1998), p. 38-39 (Bibliografia penedesenca) 
Ressenya de:
- Figueres i Artigues, Josep Maria. El Consell de guerra a Lluís Companys : president de la Generalitat de Catalunya / Josep M. Figueres. Barcelona : Proa, 1997

Salvador Puig Antich : 45 anys després / obra col·lectiva coordinada per Ricard de Vargas Golarons



Barcelona : Descontrol Editorial, [2019]
353 p. : il. ; 22 cm (ReMemorant) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Salvador Puig Antich al MIL-GAC: breu biografia política / Sergi Rosés Cordovilla ; Sensacions acolorides de Barcelona / Jeann-Marc Rouillan ; Res que semblés un adéu... / Bru Rovira ; La memòria del Salvador / Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich ; El que vam triar de viure / Felip Solé ; Memòria al llarg dels anys / Ricard de Vargas Golarons ; Cronologia de Puig Antich (1948-1974) ; El MIL i l'OLLA / Ricard de Vargas Golarons ; Cronologia del moviment obrer autònom a Catalunya i del MIL i l'LLA (1962-1976) ; Cartes ; Textos.
ISBN 9788417190620

Volum en el qual destaquen les últimes cartes que va enviar el protagonista des de la presó de La Model de Barcelona, on va estar confinat després de ser condemnat a mort el 1973 -acusat d'haver matat a trets l'agent policial Francisco Anguas- en espera d'un indult del règim franquista que, malgrat el clam internacional, no va arribar mai. L'execució per garrot vil es va consumar el 2 de març de 1974; aquest dissabte farà 45 anys. Entre els documents que recull el volum hi ha missives a Margalida Bover, la seva companya íntima d'aleshores, així com textos d'agitació política signats pel mateix Puig Antich. En total, 360 pàgines amb documentació, fotos cedides per la família, cartelleria de l'època i materials inèdits recollits en una edició d'autoria col·lectiva coordinada per de Vargas.

Baró de Viver 1939-1944 : els consells de guerra = los consejos de guerra / Josep Capsir i Maíz
Capsir i Maíz, Josep


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2018
129 p. : il. col. ; 22 * 22 cm
Bibliografia. Text en català i castellà.
ISBN 9788491560951

El nou llibre de Josep Capsir, qui ja va documentar els consells de guerra al Bon Pastor en una publicació anterior, permet aprofundir en els processos militars que es van viure al barri de Baró de Viver després de la Guerra Civil, quan el règim dictatorial feixista va represaliar totes les persones afins a la II República en aquest territori que depenia, llavors, del municipi de Santa Coloma de Gramenet. Després d'anys d'intens treball que inclouen entrevistes i recopilació de material gràfic i documental, Capsir dona a conèixer la dura repressió franquista a un dels barris més humils i petits del nostre Districte. En el llibre, editat pel Servei de Publicacions, s'hi poden trobar les històries de tots i totes les represaliades acompanyades per les corresponents imatges i resolucions de cada procés militar. El llibre suposarà un referent documental únic per a Baró de Viver, un barri que, per la seva reduïda població, pràcticament no compta amb fons històric propi. A banda, també servirà per homenatjar totes les persones que van patir la repressió franquista, ja que per fi es podrà conèixer la seva trajectòria fins que van ser executats o executades. (Editorial).

Els Joglars : "La Torna" davant del miral / text d'Albert Botran
Botran i Pahissa, Albert


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 211 (octubre 2019), p. 42-53 : il. (Reportatges) 

Un crim d'estat, una comèdia de màscares, un consell de guerra, quatre actors a la presó i tres a l'exili durant més d'un any i un gran moviment de solidaritat. Aquest podria ser el resum telegràfic del que va viure la societat catalana amb el cas de 'La torna' els anys 1977 i 1979. Franco ja havia mort i amb les lluites s'havien conquerit drets i llibertats. Fins i tot s'havien celebrat les eleccions constituents. Però aquest cas demostraria els límits d'una Transició que no havia derrocat els poders fàctics i per això continuaven demostrant la seva força.

Exilio y represión científica en el primer franquismo : el caso de Enrique Moles / Joaquim Sales, Agustí Nieto-Galan
Sales, Joaquim


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 114 (2019) , p. 277-309 (Estudios) 

Cadaqués a la postquerra. Repressió i tribunals d'acusació / Santiago Quesada
Quesada, Santiago


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 411-444
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A Cadaqués, les xifres de la repressió són elevades. L'article fa un seguiment dels diversos casos que porten els Tribunals de Justícia Militar i ens permet observar un ampli espectre de l'aplicació de les lleis referents als delictes de rebel·lió i d'auxili a la rebel·lió, així com les feixugues penes que comporten. A través dels consells de guerra i de les declaracions jurades, podem seguir el mantell de sospita que plana per tot el poble. La recopilació d'informació que pugui incriminar els sospitosos tracta de ser exhaustiva i, amb freqüència, les causes s'allarguen mantenint els reus a la presó. Els casos que aporta el Tribunal de Responsabilitats Polítiques complementa aquesta visió de la repressió a la vila.

Sumaríssim 4013 contra l'aclade de Badalona : així era un consell de guerra franquista / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament de Mateu Chalmeta i Joan Villarroya
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 207 (juny 2019), p. 30-39 : il.

La victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola va suposar l'inici d'una repressió duríssima: el nou règim no estava disposat a tolerar cap mena de dissidència, de manera que es va proposar eliminar-la d'arrel. Amb la militarització de la justícia va aconseguir crear un ambient de por: milers de persones van ser encausades sense proves i condemnades a mort. A SÀPIENS hem triat el cas de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, per explicar com funcionaven aquells "judicis".