De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.

Aplicació d'eines SIG en l'anàlisi dels canvis ambientals a la plana de l'Empordà (1987-2017) / Joaquim Guasch Vallès, Sergi Nuss Girona, Margarita Castañer Vivas
Guasch Vallès, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 157-178 : il. (Ciències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La crítica situació d'emergència climàtica, ecològica i ambiental en la qual es troba immersa l'espècie humana posa al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del model de desenvolupament socioeconòmic que s'ha anat consolidant al llarg de les darreres dècades. Els processos antròpics derivats d'aquest model, així com la seva interacció amb les dinàmiques naturals del territori, han posat en dubte la sostenibilitat dels valors paisatgístics, ecològics i naturals de l'àmbit d'estudi: la Plana de l'Empordà. La finalitat d'aquest projecte, doncs, és identificar, analitzar i avaluar, mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica, com han afectat en la biodiversitat i la qualitat ambiental de l'àmbit els canvis i les transformacions en els usos del sòl, produïts tant a causa de l'activitat humana com per la mateixa dinàmica natural. S'ha observat que al llarg del període analitzat (1987-2017) la pressió antròpica sobre la matriu biofísica de l'àmbit ha sigut molt significativa, fet que ha acabat provocant una destrucció d'una gran quantitat d'hàbitats naturals, comportant així una gran problemàtica: la pèrdua de biodiversitat.

Masos del Montseny / Martí Boada, Sònia Sànchez Mateo
Boada i Juncà, Martí


Figueres : Brau Edicions, 2018
218 p. : il. ; 23 cm
ISBN 9788415885603

Un llibre per entendre la transformació del paisatge i de les formes de vida del Montseny, a través de l'anàlisi del canvi d'usos d'una trentena de masos, resseguits des dels orígens fins a l'actualitat. (Editorial).

Evolució de les fagedes a Catalunya en el context del canvi global [Fitxer informàtic] / Xavier Soler Muñoz ; [dirigit per: David Molina Gallart]



2016
Dirigida per: Molina Gallart, David. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2016
1 recurs electrònic (39 p.)
Treball de final de grau .

Recerca i anàlisi dels canvis que han experimentat els boscos de faig des de l'any 1956 fins a l'actualitat (2016) al Berguedà, Garrotxa i Ripollès. Mitjançant SIG, s'ha determinat les variacions del bosc, en base a ortofotos i capes dels hàbitats de Catalunya. S'ha determinat les zones desforestades el 1956, que quedaven dins dels límits dels hàbitats de Catalunya actuals. S'ha comparat les versions 2005 i 2012 dels hàbitats de faig. S'ha realitzat treball de camp per obtenir dades que ajudin a determinar la tendència del bosc. S'han treballat dades meteorològiques de la temperatura i la pluviometria del Pirineu i zones properes a les fagedes estudiades.

Anàlisi socioecològica a la vall de Santa Fe (massís del Montseny) [Recurs electrònic] : la transformació del paisatge a través de la història ambiental [Fitxer informàtic] / Sònia Sànchez Mateo ; director: Martí Boada
Sànchez Mateo, Sònia


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2011
Dirigida per: Boada i Juncà, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2010
1 recurs electrònic (110, 41, 7, 52 p.)
ISBN 9788469373026

El canvi energètic succeït a mitjans del segle XX, en el procés de substitució dels dendrocombustibles pels combustibles fòssils, és un dels factors determinants en relació al fenomen de l'abandonament del sector primari, amb la consegüent desaparició de masos agrosilvoramaders o bé la seva reconversió cap al sector terciari. Al llarg de la segona meitat del segle XX, l'evolució dels sectors productius, marcada pel pas d'un sector primari històric a un procés de terciarització, ha desembocat en un canvi en el paisatge i les formes de vida mostrant repercussions en els sistemes ecològics i socioeconòmics. La crisi del sector primari es tradueix en un canvi socioecològic i en una transformació en la composició i estructura del paisatge, on s'observa una tendència a l'aforestació en detriment dels usos i les cobertes del sòl relacionades les activitats socioeconòmiques tradicionals. Aquest fenomen no és exclusiu del massís del Montseny, sinó que s'ha produït de manera generalitzada en l'àmbit de les muntanyes catalanes i de la Mediterrània. A través de la visió interdisciplinària de la socioecologia i en el context de l'anàlisi de les manifestacions del canvi global, aquesta recerca realitza una aproximació a la història ambiental de la vall de Santa Fe, un dels indrets més significatius del Montseny, per tal de comprendre i quantificar la transformació del paisatge al llarg d'un període recent de cinquanta anys, comprès entre 1956 i 2006. Més enllà, s'ha assajat en les implicacions funcionals del procés d'aforestació en l'escolament hídric superficial. En aquest context, els objectius de la tesi són, en primer lloc, descriure i analitzar els processos de canvi socioecològic produïts a la vall de Santa Fe a través de la història ambiental; quantificar, a través de l'anàlisi cartogràfica, el canvi d'usos i cobertes del sòl en el període 1956-2006 com una de les manifestacions del canvi global a l'àrea d'estudi; avaluar la transformació del paisatge a nivell de composició i configuració mitjançant el càlcul d'índexs paisatgístics; i, per últim, modelitzar els canvis hidrològics emprant el model de simulació de creixement forestal GOTILWA.

Producció agrícola i formació del paisatge agrari. Les grans etapes de l'ocupació del sòl empordanès (1486-1879) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 99-134 : il. gràf. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La formació històrica del paisatge agrari empordanès entre 1486 i 1879 passa per diferents etapes d'ocupació del sòl: expansió, aturada i retrocés i, de nou, expansió. Aquestes etapes obeeixen a un conjunt divers de factors, entre els quals el creixement de la població, però també l'oferta de terra, primer en mans de senyors directes, i, després, de senyors útils i propietaris de masos que, guiats pels preus de la producció agrària, empenyen la posada en conreu de terres no conreades (boscos, erms, terres inundables o dessecades), o de poc rendiment. Un factor extern incidirà en l'aturada del procés d'expansió: les guerres, que afectaran la població i la producció agrària, conseqüència de la situació de frontera de l'Empordà. El contracte emfitèutic serà la fórmula habitual per fer possible l'expansió. Els senyors útils i propietaris de masos accediran a la terra a través d'un contracte d'establiment fins a mitjan segle XVIII, i d'aquesta manera augmentaran la superfície de conreu. Des de mitjan segle XVIII, seran els propietaris de masos els que subestabliran terres dels masos a petits pagesos i jornalers.

L'evolució dels usos i aprofitaments a les platges de la Costa Brava. De l'espai productiu a l'espai d'oci / autora: Clàudia Riera Raaymakers; tutora: Rosa Maria Fraguell Sansbelló
Riera Raaymakers, Clàudia


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 3 (Novembre 2003), p. 12-13 : il. (Treballs elaborats amb documentació de l'arxiu municipal) 
Memòria de recerca per a l'obtenció de la suficiència investigadora (Doctorat de Medi Ambient, Universitat de Girona).

El Paisatge de la Costa Brava : 50 anys de canvis / Carolina Martí
Martí i Llambrich, Carolina


[Girona] : Fundació Promediterrània per a la Conservació, l'Estudi i la Difusió del Patrimoni Marítim, DL 2011
74 p. : il. ; 22 cm (Quaderns blaus, 25) 
ISBN 9788461323975

A partir de l'anàlisi geogràfica s'analitzen les transformacions del paisatge costaner de la Costa Brava en els darrers cinquanta anys. L'auge del turisme entorn a 1960 va generar un model de desenvolupament altament depredador amb el territori, un model que ha canviat fortament els usos i cobertes del sól en benefici d'una economia de curt termini, especulativa i avui obsoleta.

El paisatge vegetal com a indicador del passat quotidià / David Mauleón, Marisa Castellanos
Mauleón, David


En: 134243 X Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú. Besalú : Amics de Besalú i el seu Comtat, 2011. p. 121-149 : il

Bibliografia.

Memória rural de Terrassa / Enric Sanllehí i Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 26 (novembre 2011), p. 255-257 (Experiències i Reflexions) 

En el context de les iniciatives diverses del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa en el camp de la història oral, aquest article es dedica a l'inici d'un nou àmbit de recull de fonts orals, gràcies a la col·laboració de la Fundació Terrassenca Sant Galderic. S'hi explica la metodologia empresa per a recollir testimonis directes de persones provinents d'ina economia rural que ha anat desapareixent a Terrassa durant el segle XX com a conseqüència de l'expansió industrial experimetada per la ciutat.

Canvis en la paleomorfologia i dinàmica fluvial del riu Ter des del darrer màxim glacial / Jordi Montaner, Ramon Julià, M. Àngels Marquès, [et al.]



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 7-22 : map.
Notes. Bibliografia.

La recerca geomorfològica i litoestatigràfica sobre la sedimentació holocena a la plana al·luvial del Baix Ter proporciona evidències de canvis en la dinàmica fluvial relacionats amb el clima i les activitats humanes.

Canvis en el paisatge del Montseny al darrer mig segle / Josep M. Panareda Clopés
Panareda i Clopés, Josep Maria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers. vol. 2001 (2002) , p. 11-45 : il. (Ponències) 
Bibliografia.

L'any 1947 Salvador Llobet publicà una obra excel·lent sobre "El medi i la vida al Montseny", on exposava amplament els trets del paisatge natural i com és la vida dels homes que viuen al Montseny. A partir de la referència detallada de Salvador Llobet, en aquesta ponència es fa una anàlisi i una interpretació dels canvis que ha sofert el paisage del Montseny, i la vida dels homes que hi viuen. Com en tots els canvis, hi ha hagut conflictes, pèrdues per a alguns i guanys per a uns altres. El resultat és l'existència d'un paisatge actual ben diferent del que hi havia fa mig segle, i una ocupació del territori i uns sistemes de vida que ben poc tenen a veure amb els que hi havia quan salvador Llobet recorregué el massís, elaborà el seu mapa i entrevistà moltes de les persones que hi vivien.

Nivells de metalls al riu Ebre en la comarca de la Ribera d'Ebre / Núria Ferré-Huget, José L. Domingo
Ferré-Huguet, Núria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 19 (2009) , p. 93-114 : il, gràf., map. (Articles sobre Flix) 
Bibliografia.

Les quantitats absolutes de metalls dipositades al pantà de Flix són relativament elevades i podrien representar un perill potencial de contaminació de tot el tram de l'Ebre situat aigües avall. En general, en els 9 punts de la Ribera d'Ebre estudiats, no es va observar contaminació puntual per metalls en l'aigua fluvial. Entre el pantà de Flix i la desembocadura del riu Ebre, es va detectar un augment dels nivells d'alguns metalls superiors als de Flix, i possiblement deguts a l'activitat humana. Molts dels compostos metàl·lics eren poc solubles en aigua i només es van dissoldre en unapart molt petita o en episodis molt puntuals. La matèria fina particualda que provenia dels sediments, i en la qual es podien absorvir els metalls, era transportada aigües avall, i es va considerar com la principal font de dispersió dels residus emmagatzemats a Flix. Els nivells de sediments indicaren que existia un cert escapament de mercuri procedent del pantà de Flix.

Una Comarca de contrastos. Els espais naturals de la Ribera d'Ebre i la Xarxa Natura 2000 / Vicent Casadó Burillo, Montserrat Anguera Terré
Casadó Burillo, Vicent


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 19 (2009) , p. 51-88 : il. (Articles sobre Flix) 
Bibliografia.

En aquest treball fem un repàs a l'evolució que han tingut els espais naturals de la RIbera d'Ebre oficialment reconeguts per l'Administració catalana, des de la declaració feta al PEIN el 1992 fins a la nova definició i delimitació feta en aquest pla remodelat el 2006, arran de l'aprovació de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000, plantejada per imperatiu comunitari per a la protecció de la fauna (especialment les aus) i els hàbits naturals d'interès comunitari. Detallem els diversos espais naturals que inclouen territori de la Ribera d'Ebre declarats al PEIN de 1992, la Xarxa Natura 2000 i el PEIN resultant del 2006, a més de fer referència als espais humits riberencs considerats al document elaborat el 1999 també per l'Administració i conegut com a Inventari de zones humides de Catalunya. Finalment, comentem com han quedat alguns dels espais naturals de la Ribera d'Ebre que han sofert més modificacions, com són el de les serres del Pas de l'Ase i els espais fluvials ebrencs, tot fent un comentari del seus valors naturals i de la seua delimitació definitva independentment del fet que cadascun hagi quedat fracionat en diferents espais del PEIN definitiu de 2006.

El Roquer de Torredembarra i els seus topònims / Josep Gual Gallofré
Gual i Gallofré, Josep


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 10 (2009) , p. 125-136 : il.

La Terreta: síntesi territorial i transformació del paisatge / [Ressenya de:] Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 191-192 (Treballs i estudis/Treballos y estudios) 
Notes.
Ressenya de:
- Sancho Reinoso, Alexis. La Terreta: síntesi territorial i transformació del paisatge / Joan Tort i Donada [dir.]. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2008

Territori i complexitat. Notes sobre les comunicacions viàries i el paisatge a la Terreta / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 115-128 : il., map. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

En el present article ens proposem realitzar un exercici de reflexió territorial a partir del paper de les infraestructures de transport. L'anàlisi posa èmfasi en una àrea ben delimitada: la Terreta, que forma part dels territoris de la Ribagorça (concretament es correspon amb el sector mitjà de la conca de la Noguera Ribagorçana, entre Catalunya i Aragó). Basem el nostre treball en un coneixement directe d'aquest territori i dels processos que han determinat la seva fesonomia actual. Les múltiples mancances que hom detecta (conseqüència de les seves transformacions recents) seran analitzades a través de diverses aportacions precedents de diferents enfocaments o disciplines: el pensament geogràfic, l'ordenació territorial i l'enginyeria. El paper de les infraestructures de comunicació com a elements constitutius del paisatge -i, en darrera instància, com un component de primer ordre en el territori- esdevé l'eix central de la reflexió.

La Pauma (1920-2009): testimoni dels "anys daurats" de Tossa de Mar / Ana González Batiste-Alentorn
González Batiste-Alentorn, Ana


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 21 (2009) , p. 71-88 (Jornades: La Selva. Territori en transformació) 
Referències bibliogràfiques, hemerogràfiques i documentals. Notes.

La Camparra: un testimoni viu a casa nostra / Fundació Emys



En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 21 (2009) , p. 45-70 . il. (Jornades: La Selva. Territori en transformació) 
Referències bibliogràfiques.

Les Colònies industrials selvatanes del Ter: motor de transformació econòmica, social i paisatgística de la contrada / Gerard Buxeda i Majoral
Buxeda i Majoral, Gerard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 21 (2009) , p. 29-44 : il. (Jornades: La Selva. Territori en transformació) 
Fonts. Notes.