Distribució, ecologia i estat de conservació de Potamogeton lucens i P. schweinfurthii a Catalunya (NE de la península Ibèrica) / Pere Aymerich, Moisès Guardiola, Albert Petit, [et al.]
En:
Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural , Núm. 78 (2014) , p. 25-37
Potamogeton lucens L. i P. schweinfurthii A. Benn. són dues espècies aquàtiques morfològicament similars que fins fa ben poc han estat confoses a Europa. L'objectiu del treball és aclarir i actualitzar la informació sobre la situació actual i històrica d'aquests dos tàxons a Catalunya. El treball es basa en la revisió de material dipositat en diversos herbaris de Catalunya i en les dades de camp recents obtingudes pels autors. Addicionalment s'han estudiat les característiques dels hàbitats on hem localitzat poblacions d'aquestes espècies. S'han documentat 5 localitats segures de P. lucens, però la seva presència recent s'ha constatat en una sola d'aquestes localitats, un estany de muntanya dels Pirineus. Les altres quatre, actualment desaparegudes, es situaven en zones de baixa altitud i poc apartades del litoral a les conques dels rius Tordera i Llobregat. Aquesta regressió històrica està relacionada amb els canvis d'usos i d'ocupació del territori durant el segle XX, que han provocat la dessecació de gran part de les masses d'aigua estancada naturals i una forta eutrofització de les que s'han mantingut. En canvi, P. schweinfurthii no havia estat trobat a Catalunya fins a l'any 2010 i actualment se'n coneixen 3 localitats situades en zones de muntanya mitjana del centre i el nord del territori, en dues de les quals es constata que deu ser un colonitzador recent. La revisió del material dipositat als herbaris catalans no ha permès localitzar cap altre plec d'aquesta espècie. Sobre la base d'informacions actualitzades s'assigna a P. lucens la categoria IUCN En Perill Crític (CR) i a P. schweinfurthii la categoria Vulnerable (VU). L'únic híbrid amb participació d'alguna d'aquestes dues espècies conegut a Catalunya és P. x salicifolius -híbrid entre P. lucens i P. perfoliatus- documentat a la fi del segle XIX a l'estany de Banyoles i no retrobat.
