português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
RECERCA I PENSAMENT []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaume Ramon Vila : un intel·lectual en els marges / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2023
171 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 113) 
ISBN 9788418618628

Aquest llibre és una xicoteta porta a l'època moderna i a la figura de l'intel·lectual barceloní Jaume Ramon Vila. Conegut com el bisbe del Born, Vila fou un prevere de classe benestant que va participar d'un moviment il·lustrat, el cercle erudit barceloní, juntament amb figures com Dídac de Montfar, Antoni Viladamor o Rafael Cervera. Aquests es dedicaven a la lectura dels textos historiogràfics i a la creació d'un discurs definitiu sobre la preeminència de la llei catalana per damunt de qualsevol unió dinàstica. El resultat de la seua lectura i escriptura va alimentar una construcció ideològica dels territoris catalans que encara té un ressò avui dia. Però, tot i que alguns personatges d'aquest període sí que han gaudit d'una amable fama i coneixença, de Jaume Ramon Vila no en sabem pràcticament res. Qui era aquest grafòman que feia copiar cròniques i tractats d'armoria? Qui era l'home preocupat pel seu llinatge, per la memòria? Aquest llibre dona a conèixer el prevere, l'intel·lectual i el pensador. El lector hi podrà trobar explicades les diferents facetes del biografiat, el seu entorn familiar, les seues xarxes de sociabilització i la descomposició i reconstrucció de la seua herència. Aficionat a l'escriptura, a la còpia i a l'anotació de textos, presentem la primera descripció conjunta de les tres obres que li coneixem. Autor de tres textos diferents -sobre els valors cristians, sobre els llinatges catalans i sobre la vida a la ciutat de Barcelona- Jaume Ramon Vila és un exemple clar d'aquesta construcció ideològica de primera meitat del segle XVII i una porta oberta a una societat, a unes preocupacions i a una reestructuració política que la historiografia tradicional ha descrit a l'engròs. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Intel·lectuals ; Clergues ; Historiadors ; Edat moderna ; Vida cultural
Matèries: Vila, Jaume Ramon (1570-1638)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1570 - 1638
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Llibre de les fonts : aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII / [Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Grazeneuve Descarrega (Eds.)]



Barcelona ; Catarroja : Ajuntament de Barcelona : Editorial Afers, 2022
447 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 109) 
ISBN 9788491564461

El Llibre de les fonts de la present Ciutat de Barcelona és un manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat que recull el coneixement que existia sobre l'abastiment d'aigua de boca a Barcelona a mitjan segle XVII. Va ser escrit l'any 1650 pel mestre de cases Francesc Socies, qui tenia l'ofici (el càrrec) de mestre de les fonts i, per tant, era el responsable del correcte funcionament del sistema de captació, conducció i distribució d'aigua a la ciutat. Essent un encàrrec del Consell de Cent, aquest deliberà que el Llibre de les fonts havia de romandre de manera perpètua a la Casa de la Ciutat, controlant així qui tenia accés al coneixement recollit a les seves pàgines. Com afirma el mateix Socies, s'hi recullen tots els "camins i secrets" de les aigües a la ciutat, un coneixement amagat dessota terra i darrere les parets de la Barcelona del segle XVII. El Llibre de les fonts descriu la xarxa hidràulica de l'aigua de boca de la ciutat, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors), els espiralls i respiradors i les fonts. A més de ser, segurament, el primer gran itinerari descrit per Barcelona, permet entendre com es gestionava l'aigua en una ciutat mediterrània en època moderna. Es tracta d'un document imprescindible per al coneixement de la història de Barcelona i d'un document excepcional en el context europeu. Amb la present edició donem a conèixer els continguts del Llibre de les fonts i es trenca la condició imposada pel Consell de Cent a mitjan segle XVII. L'edició que presentem inclou la transcripció del manuscrit precedida de set estudis escrits des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou la història, l'urbanisme i la climatologia històrica, amb els quals oferim tant una visió del context polític, social, cultural i ambiental on va viure i treballar Francesc Socies com arguments per entendre i valorar l'abast i el contingut del seu llibre. (Editorial).



Matèries: Manuscrits ; Edat moderna ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Fonts naturals ; Mines d'aigua ; Aigües subterrànies ; Clima ; Societat
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1650
Autors add.:Martí i Escayol, Maria Antònia (Ed.) ; Gorostiza Langa, Santiago (Ed.) ; Grazeneuve Descarrega, Xavier (Ed.)
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Noves glòries a Espanya : anticatalanisme i identitat valenciana / Vicent Flor
Flor, Vicent


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2011
379 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 61) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788492542475

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d'espanyolisme? Com hi ha influït l'anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el "blaverisme" en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s'infravalorà durant la transició democràtica -cosa de "quatre gats", en deien-, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral "L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del 'blaverisme'", ofereix didàcticament un panorama des de les ciències socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s'estudia -sense caure en explicacions simplistes- la reeixida penetració social d'aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d'altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L'autor reflexiona sobre les claus d'aquest procés i analitza els principals trets d'aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista. (Pròleg de Salvador Cardús).



Matèries: Nacionalisme ; Catalanisme ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Espanyolisme
Àmbit:País Valencià ; Catalunya
Cronologia:[1975 - 2010]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del sometent als mossos d'esquadra : història de l'ordre públic a Catalunya / [Àngel Casals (Ed.) ; Maria Soler, [et al.]]



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2022
273 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 107 ) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Control, protecció i violències a l'Edat Mitjana / Maria Soler -- El control de l'ordre públic a la Catalunya dels Àustria: pluralitat i ineficiència? / Àngel Casals -- Origen i creació dels mossos d'esquadra / David Hidalgo -- La Reial Audiència i la formació dels mossos d'esquadra: la gestió de l'excepcionalitat / Agustí Alcobero -- Les esquadres a Catalunya al segle XIX (1817-1868) / Fèlix González i Fraile -- Manuel Bravo Portillo. L'inici de la policia i un comissari singular / Josep Pich Mitjana -- L'ordre públic durant la Segona República i la Guerra Civil / Giovanni C. Cattani -- Policia i repressió franquista / David Ballester -- La Brigada Político-social, una aproximació / Manel Risques -- La Generalitat i la seguretat (1978-2019). La Policia de Catalunya / Jaume Bosch. Amb el suport del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
ISBN 9788418618239

Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'edat mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de 1979 i fins al 2019. Catalunya ha estat al llarg del temps una societat políticament i socialment conflictiva que ha esclatat en periòdics episodis revolucionaris i de violència social. Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i fins al 2019. Es pot seguir a través seu el complex procés que comença per l'autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió, que va anul·lar les formes tradicionals de defensa i va crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d'esquadra el 1719. El desplegament de l'ordre liberal del segle XIX va crear noves formes policials d'àmbit estatal vinculades a la defensa dels interessos dels grups privilegiats i només durant la Segona República es va fer un esforç per replantejar el model policial del país, una oportunitat estroncada. El franquisme, per contra, es va basar en uns cossos policials d'àmbit estatal especialitzats en la repressió de la població, amb l'ús de la violència discriminada tant en les manifestacions al carrer com en el control dels membres de la resistència antifranquista. Aquesta trajectòria històrica de cossos policials aliens més preocupada per defensar el poder de l'estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans va estar ben present en la construcció d'un model policial propi, el dels actuals mossos d'esquadra, que es va construir en un procés llarg d'estira-i-arronsa amb l'Estat central fins al 2019. (Editorial).



Matèries: Ordre públic ; Policia ; Mossos d'esquadra ; Sometent ; Seguretat ciutadana ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Repressió ; Generalitat de Catalunya
Matèries:Reial Audiència de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Casals i Martínez, Àngel (Ed.) ; Soler, Maria
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Unitat d'Espanya com a valor polític : una arqueologia intel·lectual / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Catarroja : Barcelona : Palma : Editorial Afers, 2022
453 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 108) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788418618314

El concepte "unitat d'Espanya" és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen "històries" intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes "històries" que, pel que fa al concepte "unitat d'Espanya", la recerca d'aquest estudi vol exposar d'una manera sistemàtica. Al capdavall, es tracta d'oferir eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreixen les construccions polítiques del concepte "unitat d'Espanya" en el nostre present. (Editorial).



Matèries: Pensament polític ; Intel·lectuals ; Vida política ; Nacionalisme ; Espanyolisme ; Constitucions
Àmbit:Espanya
Cronologia:[0000 - 2022]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reflexionant l'exili : aproximació a l'exili republicà : entre la història, l'art i el testimoniatge / Jordi Font Agulló, dir.



Catarroja : Afers, 2010
334 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 59) 
Basat en el col.loqui celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre del 2009 a la seu del Museu Memorial de l'Exili (MUME). Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788492542406

Entre el 28 de gener -data en què l'Estat francès va obrir la frontera- i el 10 de febrer de 1939 -quan les tropes de l'exèrcit franquista controlaren gairebé tots els passos fronterers dels Pirineus- es calcula que al voltant de mig milió de persones van creuar la frontera francoespanyola. Més de la meitat d'aquests refugiats foren retornats, de manera més o menys voluntària, a l'Espanya de Franco. La resta, unes 200.000 persones, van esdevenir exiliats de llarga durada repartits arreu del món, amb França i Mèxic com a principals destinacions. Així doncs, l'hivern de 1939 s'iniciava un dels exilis polítics més remarcables del segle XX. El cas de l'exili republicà és, sens dubte, un objecte d'estudi històric de primer ordre, atès que fou travessat per esdeveniments crucials. A causa de la victòria del feixisme a la Guerra Civil espanyola, els exiliats van haver de suportar ben aviat les polítiques restrictives i poc humanitàries d'unes democràcies europees en crisi -amb França al capdavant-, van patir l'ocupació nazi de bona part d'Europa durant la Segona Guerra Mundial i van participar activament en la resistència antifeixista en el decurs del conflicte. Posteriorment, van haver d'afrontar, no sense crisis i decepcions profundes, la consolidació de la dictadura del general Franco en el període de la Guerra Freda. El perllongament del règim franquista va suposar un cop molt dur per a les esperances d'una hipotètica tornada. Per contra, van sorgir noves formes d'oposició a l'interior que no sempre coincidien amb els objectius i la cultura política de l'exili republicà. Tot i això, aquest fou un actiu polític i un referent ètic incontestable durant la dictadura i en el procés de derogació del franquisme. En aquest llibre, que conté diferents òptiques disciplinàries, s'hi reuneixen un conjunt de col·laboracions que tracten aspectes ben diversos, els quals evidencien la complexitat política i la riquesa humana i cultural de l'exili republicà. (Editorial).



Matèries: Actes de congressos ; Guerra civil espanyola ; República espanyola II ; Exili ; Guerra mundial II ; Refugiats de guerra ; Oposició política ; Feixisme ; Primer franquisme ; Franquisme
Àmbit:Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1939
Autors add.:Font i Agulló, Jordi (Dir.)
Autors add.:Museu Memorial de l'Exili : MUME
Localització: Universitat de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Bosch de la Trinxeria (La Jonquera)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Fi de la dinastia catalana : Joan I i Martí l'Humà / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2021
272 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 101) 
Referències bibliogràfiques i índex.
ISBN 9788418618048

Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació -molta més en Martí que no pas en Joan-, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament "el descurat", i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana. (Editorial).



Matèries: Monarques ; Edat mitjana ; Joan I el Caçador ; Martí I l'Humà ; Biografia
Matèries: Joan I el Caçador (1387-1396) ; Martí I l'Humà (1356-1410)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1387 - 1410
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Roca Umbert (Granollers)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Edat mitjana : món real i espai imaginat / Flocel Sabaté, coord.



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2012
322 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 63) 
A la solapa: Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura, Universitat de Lleida.
ISBN 9788492542598

No hi ha període històric més recordat que l'Edat Mitjana. El terme "medieval" defineix videojocs, restaurants o actituds polítiques, i aporta arguments per a fonamentar i cohesionar identitats o per a contraposar-les. De fet, les llengües que parlem i les pàtries que sentim hi arrelen. Convé, doncs, que ens preguntem què va ser realment aquesta etapa en la història de la humanitat i, també, quin ús se n'ha fet i se'n fa. L'Edat Mitjana: món real i espai imaginat penetra, en una primera part, en la realitat medieval, atenent quins foren els eixos que la dotaren d'una identitat específica. I, en una segona part, es capbussa en la memòria d'aquest període, resseguint com els arguments basats, de manera real o suposada, en l'Edat Mitjana han fonamentat discursos ideològics, formes estètiques i tota mena d'evocacions des de la sortida de l'Edat Mitjana fins avui dia. Cap altre període històric no ha estat tan contundentment un espai d'identitat i un territori de memòria. Prestigiosos historiadors especialitzats en diferents períodes de la història, filòlegs atents a la llengua i a la literatura i historiadors de l'art i del pensament apleguen els seus textos en la present publicació, per tal d'ajudar, als homes i a les dones del segle XXI, a discernir entre el món real i l'espai recreat que s'apleguen sota l'etiqueta de "medieval". (Editorial) .



Matèries: Edat mitjana ; Cultura
Àmbit:Europa ; Catalunya
Cronologia:[500 - 1500]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel
Autors add.:Universitat de Lleida. Grup de Recerca en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714) / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
404 p. ; 21 cm (Recerca i pensament
ISBN 9788416260935

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s'encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història -des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d'institucions catalanes l'any 1716-, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l'economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d'aquest llibre: d'una banda, "anticorrupció", perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il·lícites dels oficials de la Generalitat; d'altra banda, "pactisme", perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d'un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l'època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d'un sistema polític -el català d'època moderna- que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l'eix vertebrador de la seva comunitat política. (Editorial).



Matèries: Diputació del General de Catalunya ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Corrupció política ; Poder polític ; Càrrecs públics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1431 - 1714
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pervivència de Catalunya : la formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
355 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 96) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260836

Aquest llibre no pretén ser una història de Catalunya durant l'època contemporània. No deixa de ser, però, una guia completa dels grans temes que han determinat la dinàmica de la societat catalana des de 1714 fins a l'any 2000. Dos són els seus principals centres d'interès. En el primer s'analitza de quina manera i amb quins elements ha pogut perviure Catalunya com una àrea amb una forta personalitat diferenciada, situada entre dos estats forts com són Espanya i França i en un període històric en què aquests estats portaven al límit la seva voluntat uniformadora. En el segon s'explica de quina manera la consciència diferencial dels catalans ha pogut conviure i ha persistit al si d'una societat moderna, urbana i industrial, on les identitats sectorials sovint confrontades han assolit un grau molt elevat de codificació interna. (Editorial).



Matèries: Nacionalisme ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Societat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1714 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Revolució de la impremta : la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna / Xevi Camprubí
Camprubí i Plà, Xevi


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
207 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 97) 
ISBN 9788416260843

El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa -la més revolucionària- va ser la producció d'una sèrie d'obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d'aquesta idea, l'autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l'impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l'activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes -semblants als actuals formularis- va millorar el funcionament de l'administració i de les institucions, la recaptació d'impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l'ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. L'ús de la impremta, a més, no va ser exclusiu de les ciutats, sinó que va arribar també a l'àmbit rural. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. Els llibrets d'ensenyament van tenir un gran importància a l'hora d'instruir el poble en la lectura. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l'alçada d'activitats més pròpies de l'era industrial. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Indústria editorial i impremta ; Societat ; Administració pública ; Comerç ; Ordre públic ; Salut pública ; Administració de justícia ; Pràctica religiosa ; Educació ; Cultura
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Aparença d'un poder propi : la Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme / Enric Ucelay-Da Cal, Josep Pich i Mitjana, Arnau Gonzàlez i Vilalta (eds.)



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
332 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 94) 
Referències bibliográfiques.
ISBN 9788416260775

En el llarg camí de la institucionalització d'un organisme de govern autònom per a Catalunya hi ha una primera etapa fundacional en molts aspectes: la Mancomunitat (1914-1925). Al cap d'un segle de la seva creació, la historiografia reclama anàlisis innovadores d'una institució de la qual sembla que ja s'ha dit tot. Doncs què hi ha de nou? Què en podem aprendre? D'entrada, la conclusió més evident és que la Mancomunitat de Catalunya representà un tombant, un primer espai d'autogovern català, amb totes les limitacions que es vulgui. A partir d'aquest axioma, diversos historiadors valoren el fet institucional d'enorme transcendència que suposà la institució, des de la distància en el temps i amb el pas d'experiències similars però diferents al llarg del segle XX i fins avui dia. A la darreria de la segona dècada del segle XXI i passades les experiències autonòmiques catalanes de la Segona República i del període postfranquista actual, la Mancomunitat de Catalunya sembla una antigalla historiogràfica d'una preautonomia que quedà superada, sobre la qual, avui dia, pocs en referencien èxits i influències. No obstant això, cal afrontar aquell moment axiomàtic des de noves perspectives per a copsar-ne la transcendència, per a entendre el tall que va suposar en la societat catalana i en la trajectòria del catalanisme, com també en la mirada espanyola de la gestió autònoma de la vida pública a l'Estat. Aquesta monografia aborda una àmplia selecció de temàtiques que pretenen actualitzar els estudis sobre la Mancomunitat: des de la seva implicació nacional catalana, en institucionalitzar el primer poder català contemporani, fins a les mirades exteriors sobre aquesta realitat dins el context de la Gran Guerra; des del paper dels intel·lectuals noucentistes fins a l'oposició espanyola a un projecte del qual s'albiraven etapes posteriors de major projecció; des de la creació d'un funcionariat català fins a la realització d'una política esportiva. A través de la visió d'una desena d'autors, el llibre radiografia el que deixà en herència la Mancomunitat. (Editorial).



Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Historiografia ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1885 - 1931]
Autors add.:Ucelay Da Cal, Enric (Ed.) ; Pich i Mitjana, Josep (Ed.) ; Gonzàlez i Vilalta, Arnau (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Murs fràgils dels calls : jueus i jueves dels Països Catalans / Ferran Garcia-Oliver
Garcia-Oliver, Ferran


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
374 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 93) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260751

Els tòpics sobre els jueus, especialment aquells que fan referència a la usura, són imatges irreals que Ferran Garcia-Oliver vol mirar de trencar amb aquest llibre, producte de vint-i-cinc anys de recerca sobre materials documentals que il·luminen les vicissituds de la vida quotidiana de les comunitats jueves als Països Catalans durant l'edat mitjana. D'aquesta manera, Garcia-Oliver ens fa veure que els jueus i les jueves no es dedicaven només al préstec, que la violència verbal i física feia estralls a les aljames i que els contactes amb la comunitat cristiana eren constants i anaven més enllà de les transaccions i els negocis. (PLECS).



Matèries: Jueus ; Vida quotidiana ; Edat mitjana ; Economia ; Societat ; Pràctica religiosa
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1200 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Pare Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat); B.P. Esteve Paluzie (Barberà del Vallès); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Sant Antoni-Joan Oliver (Eixample); B. Vapor Vell (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Central d'Igualada; B. del Casino (Manresa); Biblioteca Elisenda de Montcada (Montcada i Reixac); B. Antonio Martín (El Prat de Llobregat); B. Vall d'Alfatà (Santa Susanna); B. Dos Rius (Torelló); B. Pompeu Fabra (Torrelles de Llobregat); B. Josep Maria López-Picó (Vallirana); B. de Vilanova del Camí


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Internacionalisme o nacionalisme? : socialisme i nació als territoris de llengua catalana (1931-1936) / Aurelio Martí Bataller
Martí Bataller, Aurelio


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
387 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 90) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260478

Sovint s'ha concebut l'internacionalisme obrer com un obstacle per a la identificació nacional dels socialismes marxistes de la primera part del segle XX. En la majoria dels casos, però, la relació entre ambdós elements no ha estat incompatible. Aquest llibre estudia com van encaixar aquestes variables els socialismes europeus, espanyol, valencià, català i balear. En el llibre s'observa el procés d'integració política i cultural socialista europeu en el marc de l'Estat nació i s'aprofundeix en el cas espanyol per mostrar l'adhesió socialista a Espanya i conèixer algunes de les característiques definidores d'aquesta idea de nació. Així mateix, es té en compte el comportament del socialisme als territoris del domini lingüístic català, i s'esbrina si la seua idea d'Espanya coincidia amb la de la resta del socialisme espanyol. Més enllà de la interacció entre el socialisme i els moviments nacionalistes i regionalistes, es posa l'atenció en la relació socialista amb els relats i símbols de les identitats diferenciades de l'àmbit valencià, català i balear. Tot plegat, aquest llibre és una investigació sobre el procés de construcció i difusió social de la identitat nacional espanyola. A través d'aquesta s'il·lustra el dinamisme de l'articulació de les identitats socials, polítiques, nacionals, regionals i locals. (Editorial).



Matèries: Socialisme ; Marxisme ; Moviment obrer ; Pensament polític ; Nacionalisme ; Identitat nacional
Àmbit:Països Catalans ; Espanya ; Europa
Cronologia:[1900 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viure l'anticlericalisme : una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) / Albert Palà Moncusí
Palà Moncusí, Albert


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
335 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 89) 
I Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416260461

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l'analitza des d'una perspectiva d'història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d'alguna manera en tot el magma de tendències que s'integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d'actuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d'una societat majoritàriament catòlica, l'activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l'Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica "guerra cultural" contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l'oblit permet, també, situar en la llarga durada l'anàlisi de l'anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi. (Editorial).



Matèries: Anticlericalisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Vida política ; Moviments socials ; Pensament polític ; Oposició política ; Associacions polítiques ; Maçoneria
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1923
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II : política, administració i territori / Miquel Pérez Latre
Pérez Latre, Miquel


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2004
330 p. : il., map., taules ; 24 cm (Recerca i pensament, 20) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 8495916274



Matèries: Generalitat de Catalunya ; Edat moderna ; Poder polític ; Felip II de Castella i I d'Aragó ; Administració pública
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1527 - 1598]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mancomunitat i ciència : la modernització de la cultura catalana / Fèlix Villagrasa i Hernàndez
Villagrasa i Hernández, Fèlix


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
99 p. ; 19 cm (Recerca i pensament, 79) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260126

En iniciar-se el segle XX, els grans estats europeus es trobaven en plena competència de desenvolupament industrial, urbà i imperial, amb uns canvis socials que acusaven la greu convulsió causada per l'automatització dels sistemes productius i per la proletarització. A les societats més avançades, l'enquadrament es produïa a partir de la nacionalització de les masses. Tanmateix, les turbulències del sistema capitalista no podien sempre garantir la subsistència a les classes no propietàries. Les contradiccions van esclatar arran de la Primera Guerra Mundial, d'on es derivaren les revoltes marxistes i nacionalistes a Rússia i en altres països. En aquest marc naix la Mancomunitat de Catalunya, projecte de modernització i estabilització de la societat catalana que es gestava des de l'aparició del catalanisme polític, a partir de l'aliança entre regionalistes i republicans. Una de les seves realitzacions més importants fou l'establiment de mitjans econòmics i humans per millorar la qualitat científica i tècnica dels alts estudis, completant l'acció limitada de la Universitat, i aconseguir la renovació general del coneixement aplicable als terrenys econòmic i cultural. Es buscava posar el país en la sintonia del progrés material i científic dels estats més desenvolupats. Es construïren les estructures supletòries que les institucions espanyoles no eren capaces de fomentar, tot reivindicant el poder necessari per mantenir-les. El projecte fou estroncat pel cop militar de 1923. (Editorial).



Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Ciència ; Cultura ; Educació ; Política cultural ; Política científica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1914 - 1925]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Llengua i política a la Catalunya del segle XVII : Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2016
184 p., [16] p. de làm. : il. ; 22 cm (Recerca i pensament, 82) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788416260171

Aquest llibre analitza les relacions entre política i llengua a la Catalunya del segle XVII, molt especialment en les dècades a l'entorn de la Guerra dels Segadors. A la primera part s'examina la connexió entre el poder, la nació i la llengua: s'hi reconstrueix el debat generat sobre aquest tema en les quatre darreres dècades i es presta atenció a les repercussions lingüístiques del procés creador de l'Estat modern espanyol. A diferència dels historiadors de la llengua i de la literatura, que fonamentalment han focalitzat l'anàlisi en els comportaments lingüístics, aquí s'aborden les directrius, les accions i els instruments que, encara que no tinguessin pròpiament una naturalesa lingüística, varen tenir repercussions en el terreny de la llengua. La segona part del llibre està dedicada a una figura concreta i força rellevant: Alexandre Ros i Gomar, qui per la seva intervenció en la "batalla de les llengües" (català-castellà) i en la "guerra de papers" ideològica i propagandística de la Guerra dels Segadors, així com també per una trajectòria política ben intensa, resulta un cas interessant per a l'anàlisi de les interrelacions entre el poder, la nació i la llengua en la monarquia espanyola i a la Catalunya del segle XVII. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Poder polític ; Vida política ; Monarquia ; Política lingüística ; Llengua catalana ; Llengua espanyola ; Identitat nacional ; Historiografia ; Guerra dels Segadors ; Propaganda política ; Escriptors
Matèries: Ros i Gomar, Alexandre (1604-1656)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
En l'horitzó de la història ibèrica : pobles, terres, sobiranies (segles V-XV) / Rafael Narbona Vizcaíno
Narbona Vizcaíno, Rafael


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
428 p., [16] p. de làm. : il. col., map. ; 21 cm (Recerca i pensament, 77) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260065

La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perseverant arrelament de les formes més recalcitrants d'indigenisme autòcton s'accentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de l'última Antiguitat, mentre que l'època dels visigots només introduí una pàtina d'homologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a l'acció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i dirigí els pobles i territoris hispànics sota una nova òrbita, molt més propensa a l'Orient que a les transformacions socials iniciades a l'Europa de l'alta Edat Mitjana. Aquesta situació d'hegemonia anðdalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de Còrdova afavorí el desenvolupament d'aquella heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou l'eclosió d'un planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII d'un conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés d'acostament dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no s'estalvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. L'organització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, però també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pròpies en cada espai del complex mosaic ibèric. De fet, els Reis Catòlics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de l'Edat Mitjana que significa encara avui l'origen més remot de les moltes identitats hispàniques. (Editorial).



Matèries: Edat mitjana ; Feudalisme ; Administració pública ; Poder polític ; Identitat nacional
Àmbit:Península ibèrica
Cronologia:[400 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 49
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guerra, frontera i identitats / Antoni Espino i Òscar Jané (eds.)



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
282 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260034

Aquest llibre analitza la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. L'objectiu dels editors ha estat la reflexió transversal d'aquests temes. A partir d'exemples francocatalans (inclosos la Vall d'Aran i Andorra), hispanolusitans i italians, els autors que participen en aquesta obra mostren la importància de la relació entre la guerra i la formació d'identitats, entre l'establiment de la frontera en un temps llarg i la multiplicitat d'efectes sobre el territori, així com també l'evolució dels interessos d'Estat sobre el control de les seves perifèries. Els autors d'aquest llibre -Jordi Buyreu, Antoni Espino, Oscar Jané, Miguel Ángel Melón, Patrici Pojada i Antonio Stopani- tenen un recorregut sòlid sobre aquests aspectes i així ho demostren perquè el lector tingui la oportunitat de tenir una visió completa malgrat la seva complexitat. Es tracta d'una anàlisi col·lectiva feta a partir d'exemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun d'aquests temes mereix -i ha produït fins ara- monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a l'època moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. D'alguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb l'altre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i d'influir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls d'Andorra o la Vall d'Aran, que als segles de l'Edat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un d'ells centrat a Itàlia, l'altre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.(Editorial).



Matèries: Guerra ; Frontera ; Identitat nacional ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; França ; Espanya ; Portugal ; Itàlia
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Espino López, Antonio (Ed.) ; Jané i Checa, Òscar (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3