Los Libros de un soldado catalán en la Nápoles de 1600 / Ignacio Rodulfo Hazen
Gascón Chopo, Carles


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 117-141 (Dossier. Españoles fuera de España. Usos y formas de vida de las comunidades hispánicas en la Monarquía Católica (1580-1640)) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Joan de Pinós fou un membre de la noblesa catalana que va ser traslladat a Itàlia al servei del rei Felip III. L'inventari de la seva biblioteca, conservat a l'Archivio di Stato di Napoli, aboca llum sobre el món dels soldats músics i poetes, típics dels segles xvi i xvii, i ens informa també sobre la vida als barris espanyols de la ciutat (Quartieri Spagnoli), la seva societat i institucions i, en general, sobre el paper dels exèrcits dels Àustries en la mundialització de la cultura hispànica.

De cosenyors a coprínceps : el procés de desvinculació d'Andorra de la sobirania espanyola (segles XVI-XVII) / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 209-235
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A principis del segle XVI, coincidint amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i amb la simplificació de la frontera pirinenca amb la conquesta del regne de Navarra, les valls d'Andorra, regides per un senyoriu compartit entre els bisbes d'Urgell i els reis de Navarra, com a successors dels comtes de Foix, avancen cap a un procés de desvinculació de la sobirania dels reis espanyols, aprofitant certes inèrcies medievals i també algunes novetats destacables, com l'accés d'un dels titulars del cosenyoriu andorrà al tron de França l'any 1589. El present article pretén aprofundir en l'estudi d'un procés cabdal per a la comprensió de la realitat andorrana i, alhora, gens estudiat fins a l'actualitat, que culminarà amb l'assumpció de la plena sobirania d'Andorra per part dels antics cosenyors durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.

Entre el destino y la demencia : el periplo vital de don Luis de Queralt, conde de Santa Coloma (1623-1689) / David Bueso Peral
Bueso Peral, David


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 275-300
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El present estudi sobre Luis de Queralt i Alagón, tercer comte de Santa Coloma, té com a objectiu aprofundir en la figura de l'últim membre de la línia masculina dels Queralt, aportant documentació inèdita. La seva vida va estar marcada per episodis tràgics com l'assassinat del seu pare, Dalmau de Queralt i Codina, virrei de Catalunya, el 7 de juny de 1640 a Barcelona. Luis de Queralt ha estat descrit com a misantrop, dement, malalt mental i fins i tot portador d'una demència hereditària. La seva biografia es correspon amb la dels nobles afins a Felip IV, que, arran de la rebel·lió i la posterior Guerra dels Segadors, es van exiliar a la cort madrilenya buscant la protecció del monarca.

Les Relacions del monestir d'Escaladei amb el Camp de Tarragona a l'època moderna. Riudoms com a exemple / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 331-355
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El monacat cartoixà d'Escaladei -Scala Dei, Priorat- a la Corona d'Aragó ha estat força estudiat en els camps de l'acció i la influència de l'orde, però no prou pel que fa al règim senyorial establert fora de llurs límits geogràfics, sobretot a través de l'emfiteusi. En l'article, l'autor destria i analitza cinc punts clau de les relacions establertes entre l'institut religiós i els pobles de Catalunya, amb l'exemple de la vila de Riudoms, al Camp de Tarragona: 1) senyoria i patrimoni; 2) comerç i indústria; 3) llengua i onomàstica; 4) art, cultura i coneixement i 5) religiositat i pertinença a l'orde monacal.

El Cielo en la tierra. La conformación del sistema patronal en la Barcelona moderna / Montserrat Zamora Bretones
Zamora Bretones, Montserrat


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 357-383
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El present treball analitza el procés de construcció del panteó patronal barcelonès partint d'un repertori dels sants patrons protectors i tutelars de la ciutat inclòs al dietari municipal a principis del segle XVIII. Dita relació proporciona una imatge del sistema patronal que ens permet avaluar el fenomen des dels seus inicis, a la baixa edat mitja, fins al període en què es va elaborar el document. Per acabar, l'estudi de dos casos concrets de la segona meitat del segle XVII, el patrocini de sant Pere Nolasc i l'elecció doble de sant Ramon de Penyafort i la Puríssima Concepció, ens permet posar de manifest el rerefons polític i ideològic de les noves agregacions al panteó patronal barcelonès.

Discurs d'inauguració del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya : El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII / Jaume Dantí Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 9-12 (Acte inaugural) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Inaugurar aquest IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya representa un nou repte i alhora una responsabilitat per a l'Àrea d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona (UB). Un repte perquè significa afegir una nova convocatòria que dona continuïtat a l'encetada el 1984 i que de manera periòdica ha marcat la vitalitat de les diferents línies de recerca dins de la historiografia modernista catalana. Es tracta d'aconseguir, doncs, el mateix alt nivell d'interès i de novetat que s'han assolit en les trobades anteriors. Ho deia fa quatre anys i és bo de recordar que, ara que tot es mesura, segons les anàlisis biomètriques els textos recollits en les actes dels nostres congressos estan en els nivells més alts de citació dins dels treballs d'història moderna de l'àmbit peninsular. No hi ha dubte que les conferències, les ponències i la cinquantena llarga de comunicacions que es presentaran durant aquests dies quan es publiquin seran també de referència obligada.

Ignacio en Manresa. De la éctasis espiritual a la evangelización global / Ronnie Po-chia Hsia
Po-chia Hsia, Ronnie


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 15-33 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà, català i anglès.

L'experiència de desesperació i èxtasi a Manresa va ser crucial en la formació de l'espiritualitat d'Ignasi de Loyola. Un viatge de descobriment personal, la peregrinació ignasiana des de Montserrat a Manresa va transformar l'antic soldat primer en un asceta, després en un visionari amb una nova missió. La primera part d'aquest article fa servir els escrits d'Ignasi i la biografia de Ribadeneyra per reconstruir aquesta transformació psicològica. A continuació, seguim el viatge de Francesc Xavier, el primer company d'Ignasi a París, que es va convertir en el primer missioner jesuïta a l'estranger. Utilitzant tant les cartes de Xavier com la celebració de la seva canonització el 1622, reconstruïm una visió de les missions cristianes com a conquesta espiritual, que va ser un dels principals llegats espirituals d'Ignasi des de Manresa. En la persona de Matteo Ricci, el missioner jesuïta més exitós a la Xina, trobem un altre exemple de la imitació de l'espiritualitat mística ignasiana. L'article acaba amb una discussió sobre la tasca de Giulio Aleni, que va adaptar els gravats de Jeroni Nadal per a la Xina, i presenta una visió ignasiana de la salvació universal, en què la mirada de Déu estava oberta a tothom, tant a la Xina com a Europa.

Els Camins de la Reforma catòlica a la Catalunya dels segles XVI i XVII : de les ciutats al camp / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 97-151 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La Reforma catòlica derivada del Concili de Trento es va difondre a la Catalunya dels segles XVI i XVII per múltiples i diversos camins des de les ciutats i les viles "levítiques". Els agents que col·laboraren en la seva difusió foren múltiples, religiosos i civils: sínodes diocesans, rectors de parròquies, visitadors episcopals, frares predicadors, artesans constructors d'esglésies i retaules, metges, llevadores i mestres d'estudi, regidors i cònsols. Malgrat l'allunyament de les parròquies rurals i muntanyenques de les capitals diocesanes, de manera gradual els objectius adoctrinadors s'anaren implementant també a la ruralia i la muntanya. Els masos foren, a més d'unitats d'explotació agrària familiar, instruments d'enquadrament religiós i pastoral.

Dues institucions peculiars del clergat català a l'Edat Moderna i llur possible implicació política : els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral benedictina / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 205-236 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

L'article examina la trajectòria històrica de dues institucions d'origen medieval durant l'Edat Moderna: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de l'orde benedictí. L'anàlisi de la seva freqüència, reglamentació i composició mostra que totes dues són peculiars i que no sembla fàcil trobar institucions comparables a l'Església europea d'aquella època. En fi, s'hi apunten algunes reflexions sobre llur possible relació amb la història política de Catalunya. En el cas dels concilis provincials, per la seva semblança amb el braç eclesiàstic de les Corts catalanes, el seu rol en la distribució dels impostos reials sobre el clergat i les dificultats que comportava l'edició de les constitucions conciliars. En el cas dels claustrals benedictins, perquè durant més d'un segle van resistir fortes pressions de la Corona per unir-se a la congregació observant de San Benito de Valladolid i perquè el rei sabia que eren un instrument fonamental del Patronat Reial a Catalunya.

Una Hagiografia pintada d'Ignasi de Loiola i d'altres imatges del fundador a Catalunya. Exemples de casos pendents d'estudi / Sílvia Canalda Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 237-279 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

Per mitjà de l'anàlisi de pintures, escultures i estampes amb el relat hagiogràfic i l'èxtasi d'Ignasi de Loiola conservades en centres religiosos i acadèmics de Catalunya, l'autora constata les dificultats que comporta l'estudi d'aquestes obres deslocalitzades a conseqüència de les múltiples convulsions polítiques i socials esdevingudes al territori (específiques o no de la Companyia de Jesús); alhora, proposa, per a la seva valoració patrimonial, un estudi contextual internacional mitjançant la consulta de fonts documentals, literàries i visuals que evidencien l'existència d'unes estratègies comunes en l'ús del llenguatge visual per aquesta congregació clerical amb independència de la qualitat artística dels artefactes. Així, paral·lelament a les imatges narratives, amb una finalitat instructiva i memorística, en aquest article es reconstrueixen per primer cop cadenes d'imatges amb iconografies locals relatives a les estades d'Ignasi a Montserrat, Manresa o Barcelona, que responien a la voluntat tant de fomentar la devoció entre els naturals com a la d'inscriure un sant fundador i contrareformista en les històries particulars.

Un Mundo de Ignacio de Loyola : una historia natural y moral / Antonella Romano
Romano, Antonella


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 281-312 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el "món" d'Ignasi: qüestiona la categoria de "món" des d'una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle XVI com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el "món" d'Ignasi s'enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està "englobat" com a part d'un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement. És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d'Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.

Memòria final del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 315-320 (Acte de cloenda) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Programa del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 321-330 (Annexos) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

Els Notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII : la reconstrucció d'un fons documental (quasi) desaparegut
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 339-378
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'abadia de Montserrat, l'escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s'hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d'eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l'arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l'activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d'un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals.

Botiga i treball a domicili : un exemple de protoindustrialització a Catalunya (Valls, 1782-1800). El cas de Fidel Moragas Fortuny / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí Roset, Carme


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 379-421
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es proposa estudiar, des d'una perspectiva de gènere, el treball a domicili d'un conjunt de dones de Valls (Tarragona) en les dues darreres dècades del segle XVIII, i aprofundeix en l'impacte de la seva feina tant en l'àmbit personal i familiar com en el desenvolupament econòmic i social de l'entorn. Si bé les transformacions experimentades per la societat catalana durant la protoindustrialització disposen d'un corpus bibliogràfic notable i es continuen estudiant, no existeixen estudis de cas que analitzin les condicions socials i econòmiques de les dones que treballaven a domicili. També tracta-rem la relació que aquestes dones mantenien amb la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes, entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga.

La Culminación del proceso de castellanización de los Requesens : una incorporación buscada a la nobleza castellana / Víctor Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 333-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La castellanització de l'alta noblesa catalana és un procés conegut que va afectar els grans llinatges del Principat. Gràcies a la capacitat d'atracció de les grans famílies castellanes sobre la noblesa de la resta de regnes de la monarquia hispànica, es va produir una progressiva assimilació. Aquest procés no va ser aliè a la família dels Requesens, un dels principals casals catalans durant el segle XV que, durant el XVI, va viure una progressiva castellanització. En aquest text s'aborda la fase final d'aquest procés, protagonitzada per Luis de Requesens i Zúñiga (1528-1576), el gran personatge de la família durant el segle XVI, i es mostra la realitat del seu allunyament mental de Catalunya, les opinions dels seus contemporanis catalans i la seva voluntat d'emparentar-se amb l'alta noblesa castellana.

L'Evolució de la població de Catalunya als segles XVI i XVII : estancament, crisi i creixement / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 91-142
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La manca de recomptes sobre la població de Catalunya al segle XVII l'ha convertit en un segle difícil d'estudiar. En aquest treball es proposa la utilització massiva de sèries parroquials per revisar l'evolució demogràfica d'aquest segle i intentar explicar-la. Aquesta evolució es caracteritza per un estancament provocat per una profunda crisi a mitjan segle i per una recuperació cap al final. L'explicació la trobarem en l'elevada mortalitat, especialment la catastròfica i una fecunditat moderada. S'aporten també dades sobre el creixement demogràfic del segle XVI.