Pi de la Lliura (Vidreres-la Selva): primers avenços sobre necròpolis d'incineració del bronze final (1100-950 aC) / Enriqueta Pons i Bruin, Alba Solés i Coll
Pons i Brun, EnriquetaEn:
Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 14 (2002) , p. 61-93 : il., gràf., map.
Bibliografia. Notes.
El Pi de la Lliura és una necròpolis d'incineració de finals de l'edat del bronze (1100-910 aC). Es contextualitza amb els períodes més vells d'altres necròpolis de Catalunya i/o del sud de França i Le Moulin de Maihac a l'Auda. La característica principal d'aquesta necròpolis és la fossa simple, que conté únicament l'urna cinerària, amb les cendres del mort, coberta amb una tapadora i sense cap altre vas d'acompanyament. Una datació CAMS i el context cultural situen la necròpolis entre el bronze final II i IIIb. El jaciment es troba parcialment malmès a causa de la construcció d'un camí que el travessa, cosa que va originar una excavació de salvament l'any 1999, producte d'aquest treball. L'excavació parcial de la necròpolis va originar una excavació preventiva l'any 2001 per a una excavació programada per als anys venidors.
